Fantasma Jedi (i Ep)

Anterior

Epíleg

Tash, Zak, i Hoole van ajudar als presoners de Gog a tornar a l'hangar. Hi havia diverses naus estacionades a Nespis VIII. Almenys una d'elles, van suposar, havia pertangut a Domisari. Una altra pertanyia a Mangol. Tan aviat com Hoole va estar segur que les naus i els presoners rescatats estaven en condicions de volar, va apartar la seva atenció d'ells, de tornada a la seva pròpia nau.

—Tots ells poden abandonar Nespis VIII. És el moment que ho fem nosaltres. I ràpid.

Hoole i Zak van carregar a Devé a bord de la Mortalla. Tash es va quedar enrere un moment més.

No li havia explicat a ningú la seva relació amb Aidan. No hi havia hagut temps. I, va pensar, seria massa difícil d'explicar.

El fantasma va semblar llegir la seva ment.

—Sempre serà difícil, Tash. Sempre hi haurà gent que no vulgui entendre la Força. Però a tu t'anirà bé —va somriure.

Ara que Tash tenia l'oportunitat de tranquil·litzar-se, es va adonar que el fantasma Jedi havia canviat. El seu rostre ja no semblava embruixat, i les seves galtes s'havien materialitzat. Ara semblava completament diferent... amb prou feines semblava un fantasma en absolut, excepte per la feble resplendor que envoltava el seu cos.

—Les teves ferides han desaparegut —va notar Tash.

El fantasma va assentir.

—Gràcies a tu. Aviat deixaré aquest lloc, per unir-me als Jedi que han passat per la Força. M'has ajudat a recordar que la Força sempre estarà amb mi. Les ferides, totes elles, es guareixen amb el temps. Només la Força dura per sempre.

—La Força —va murmurar ella—. No puc creure que sigui real. Vull dir, no puc creure que estigui amb mi. Què haig de fer?

—Segueix al teu cor. Busca ajuda en aquells al voltant teu —va respondre Aidan. En la tènue llum de l'hangar, semblava estar esvaint-se.

—En qui? —va preguntar Tash—. El meu germà? Només ara comença a creure que la Força és real.

Aidan va somriure de nou.

—Ell podria sorprendre't. Adéu, Tash.

—Espera! —va cridar—. Tinc un milió de preguntes. Què vols dir amb això de Zak?

Però el fantasma Jedi s'havia anat.

Tash es va quedar a Nespis VIII un moment més. Mai oblidaria que en aquells foscos passadissos embruixats, finalment havia tocat la Força. Es va donar la volta i es va apressar cap a la nau.

Molt després que els ressons dels motors de la Mortalla s'haguessin esvaït de Nespis VIII, el xiscle dels caces TIE imperials va fer que les seves parets tremolessin. El baluern dels destructors estel·lars gairebé va col·lapsar els seus fonaments. Un batalló de soldats d'assalt pul·lulava per l'estació espacial abandonada. Una vegada va estar assegurada, una solitària llançadora es va posar ominosament a bord, i una figura amb armadura negra va sortir d'ella.

Darth Vader es va detenir. Es va estendre amb el Costat Fosc de la Força, escanejant l'estació. En un instant, va saber que havia arribat massa tard. La seva assassina, Domisari, estava morta.

Hoole i els seus companys ja no estaven allà. Gog no estava per enlloc... Vader estava segur que estava mort. La seva ment fosca va recórrer la morgue, on la maquinària d’en Gog encara fumejava. Instantàniament, el Senyor Fosc va saber el que Gog havia tractat de fer.

—Neci —va dir per a si mateix l'home emmascarat—. Només hi ha una forma de dominar la Força, i és a través del Costat Fosc.

Vader era a punt de tornar a la nau quan es va detenir. Va sentir alguna cosa... una pertorbació en la Força. Era petita, gairebé insignificant. Però estava aquí, com una petjada deixada en la sorra.

Un altre Jedi?

No, es va dir Vader a si mateix. Ell havia destruït a tots els Jedi. Fins i tot havia matat a un allà, a Nespis VIII, feia anys. Això és el que havia d'haver sentit. Els ressons d'aquesta antiga batalla.

Es va tornar cap a un soldat d'assalt que esperava.

—Cridi als seus homes, comandant. Nespis VIII està mort.

Amb la seva capa voleiant darrere d'ell, el Senyor Fosc va tornar a la seva nau i es va anar.

Si s'hagués demorat un instant més, Vader podria haver detectat una cosa en les entranyes de l'estació espacial. En el fons d'un profund pou de ventilació, embolicada en una foscor tan densa com la d'un forat negre, una figura es va moure. Els dits d'una mà cremada i ennegrida es van crispar, i un ull fosc es va obrir...

FI