Exèrcit del Terror (I)

Anterior

Capítol 1

—Aquí hi ha un altre —va dir Tash Arranda amb una tremolor en la seva veu.

Va assenyalar a un panell de control en la cabina de la Mortalla. L'escàner reflectia un petit punt lluminós surant just en la vora del rang del sensor.

A la seva esquerra, el seu germà Zak va contenir l'alè. A la seva dreta, el seu oncle Hoole va romandre assegut, immòbil com una pedra. Només la fèrria presa sobre la palanca de control de la Mortalla revelava la seva tensió.

Els tres sabien el que significava el punt lluminós... un destructor estel·lar imperial, estarrufat d'armes. Era com un enorme tauró, caçant a través del vast oceà espacial.

I estava caçant-los a ells.

Tash va exhalar lentament. Únicament estaven enceses les llums d'emergència, però fins i tot en la seva tènue resplendor podia veure la seva respiració en l'aire fred de la cabina de la Mortalla. Vint minuts abans, Hoole havia desactivat gairebé la totalitat dels sistemes d'energia de la nau, i havia reduït el suport vital al mínim indispensable.

—M'estic congelant —va murmurar Tash—. No podem encendre la calefacció una mica?

—Bé, s'està més calent que en un centre de detenció imperial —va respondre Zak—. Que és on acabarem si activem els sistemes i ells ens detecten.

—Aquí ve —va dir Hoole rotundament.

Van veure com el punt lluminós canviava el curs, fent-se cada vegada més gran a mesura que es dirigia directament cap a ells.

—És que ens veuen? —va preguntar Zak en un murmuri.

—No ho sé —va respondre Hoole.

—Tal vegada hauríem d'escapar.

—No, massa tard —va dir Hoole—. Estem a l'abast de les seves armes. Haurem d'esperar.

Tash va mirar al seu oncle. Ell va romandre mirant fredament els instruments de la nau. Per una vegada, admirava la capacitat inhumana que tenia per mantenir-se assenyat. Hoole era un shi’ido i, a diferència dels seus nebots humans, semblava capaç de desconnectar les seves emocions de l'entorn. La seva cara rares vegades canviava d'expressió.

El punt lluminós es va fer tan gran que gairebé cobria tota la pantalla de l'escàner. Tash i Zak van sentir com la Mortalla començava a tremolar a al voltant seu.

Zak, Tash, el seu oncle Hoole, i el seu androide, D-V9, havien estat fugint de les forces imperials durant dos dies, des que havien escapat de Borborygmus Gog i l'estació espacial Nespis VIII.

Tash es va estremir quan va recordar a Gog i Nespis VIII. Gog havia estat un shi’ido, com l'oncle Hoole, i havia pogut canviar de forma a voluntat. També havia estat un científic imperial. Amb la seva capacitat de canviar de forma per disfressar-se, Gog va ser capaç d'atreure a Tash, Zak, i Hoole a Nespis VIII. I quan el malvat científic es va adonar que no podia utilitzar la sensibilitat de la Tash en la Força en els seus experiments, gairebé la va matar. Però Gog, que va estar tan prop de destruir-los a tots ells, va caure per un profund pou de l'estació espacial fins a trobar la seva pròpia mort.

Per desgràcia, els seus problemes no van acabar amb la mort de Gog. El científic havia creat el Projecte Critestel·lar per a l'Imperi, i el serf de l'Emperador més poderós havia anat a Nespis VIII a investigar. Tash, Zak, Hoole i Devé havien escapat de Nespis VIII just abans de l'arribada de Darth Vader.

Vader. El pensament va posar la pell de gallina a la Tash. Ell era el Senyor Fosc dels Sith, un Mestre del Costat Fosc de la Força i, al costat de l'Emperador, l'home més poderós de la galàxia. Era molt més aterridor que Gog. Es deia que Vader podia matar a la gent només amb un pensament. També es deia que, en lloc de matar, el Senyor Fosc preferia dominar a través de dos mecanismes: tortura i terror. Cap d'ells volia imaginar quins horrors els esperarien en una de les cel·les de Vader.

A través del finestral, els dos Arranda veien roques espacials de diverses grandàries passar volant. Hoole havia intentat ocultar la seva nau dels imperials volant a través d'un petit cinturó d'asteroides i aterrant la Mortalla en un asteroide que doblava la grandària de la nau.

De sobte, Zak va cridar:

—Passarà just per damunt!

Una superfície gegantina de color blanc es va situar sobre la seva nau, tapant els estels. Estaven mirant la part inferior d'un destructor estel·lar imperial. La fortalesa flotant era titànica. Tash va veure un esquadró de caces TIE imperials passar rabent com mosques enutjades al voltant del massiu port d'atracada del creuer. Tash i Zak sabien que el destructor estava disparant feixos sensors, a la recerca d'algun senyal d'ells. No obstant això, Hoole havia tallat tota l'energia de la Mortalla, i la nau estava tan morta com l'asteroide amb el qual surava. Els feixos sensors imperials van passar sobre ells sense detenir-se.

L'energia acomiadada pels enormes motors del destructor estel·lar va sacsejar l'asteroide sobre el qual s'havien posat. La Mortalla va tremolar com una fulla en un arbre. Per un moment, Zak va pensar que les ones d'energia farien xixines la nau. Però un moment després, la nau de combat gegant havia passat. Zak i Tash van sospirar i es van mirar l'un a l'altre. Estaven fora de perill.

—Vaig a activar els sistemes perquè puguem partir —va dir l'oncle Hoole—. Si us plau, aneu a veure com van les reparacions de Devé.

—Activar? —va preguntar Zak—. On anem? —Hoole va fer una pausa. Una ganyota va tirar de les comissures dels seus llavis. Hoole rarament explicava a Tash i Zak el que estava planejant i cap a on anaven. Però aquesta vegada, la seva expressió semblava suggerir que Zak i Tash tenien dret a saber-ho.

—Anem a resoldre aquest misteri d'una vegada per sempre —va declarar el shi’ido—. Sé on es troba el Projecte Critestel·lar.

Següent