Clarejar rebel (II 2)

Anterior

02-2

Molt lluny d'allà, al Centre Imperial, el Príncep Xízor va donar l'esquena a la seva unitat de comunicacions.

—Aquest hutt no només és molt astut, sinó que a més també sembla ser eloqüent —li va comentar a Guri, el seu androide assassí de rèplica humana—. Durga està demostrant ser un desafiament més gran del que m'havia esperat.

L’ARH —que tenia l'aparença d'una dona humana sorprenentment bella— va respondre amb un moviment gairebé imperceptible d'una mà. El significat —i l'amenaça— del seu gest van resultar inconfusibles malgrat tot.

—I per què no eliminar-lo, Príncep meu? Seria molt fàcil de fer...

Xízor va assentir.

—Ja sé que ni tan sols la gruixuda pell d'un hutt suposaria un desafiament per a tu, Guri —va dir—. Però matar a un oponent potencial mai resulta tan eficient i efectiu com convertir-lo en un fidel subordinat.

—Tots els informes indiquen que de moment el grau de control del seu clan i del kajidic aconseguit pel jove gran senyor hutt segueix sent bastant tènue, Príncep meu —va dir la Guri—. No creieu que Jabba podria ser un candidat preferible?

Xízor va bellugar el cap.

—Jabba m'ha estat d'utilitat en el passat —va dir—. Hem intercanviat informació, la major part de la qual ja m'era coneguda, per descomptat, i a més li he fet uns quants favors. Preferiria que estigués compromès amb mi, perquè d'aquesta manera podia triar el moment en el qual li obligaria a retornar-me aquests favors i llavors es veuria obligat a retornar-me'ls amb un considerable... entusiasme. Jabba respecta a Sol Negre. També el tem, encara que mai ho admetrà.

Guri va assentir. Gairebé tots els habitants de la galàxia dotats d'un mínim de sentit comú, i que sabien alguna cosa sobre Sol Negre, l'existència del qual era ignorada per la immensa majoria d'éssers intel·ligents, temien a Sol Negre.

—I a més Jabba és massa... independent, i està excessivament acostumat a sortir-se’n amb la seva —va seguir dient Xízor amb expressió pensativa—. D'altra banda, Durga és igual d'intel·ligent i, a diferència de Jabba, encara és prou jove per poder ser... modelat de manera efectiva fins arribar a convertir-lo en el que desitjo fer d'ell. Suposaria una addició molt valuosa per a Sol Negre. Els hutts són implacables i cobejosos, la qual cosa vol dir que són els col·laboradors ideals.

—Entès, Príncep meu —va replicar la Guri sense perdre la calma.

Guri mai perdia el componiment. Després de tot, era una creació artificial, encara que es trobava molt per sobre dels maldestres i sorollosos androides en els quals pensava la majoria de la gent quan pensava en els androides, de la mateixa manera en què el Príncep Xízor es trobava infinitament per sobre de les criatures reptants que eren els seus llunyans cosins evolutius.

Xízor va anar cap a la seva butaca emmotllable i es va deixar caure en ella, estirant-se gairebé lànguidament mentre l'estructura s'apressava a adaptar-se a cadascun dels seus moviments. El Príncep va lliscar amb expressió pensativa un dit acabat en una esmolada ungla al llarg de la seva galta, assegurant-se que l'urpa amb prou feines fregués la seva pell verdosa.

—El Sol Negre necessita introduir-se a l'espai dels hutts, i Durga és la meva millor possibilitat d'aconseguir-ho. A més... Bé, el clan Besadiï controla Ylèsia i aquesta operació, encara que petita en escala si se la compara amb la majoria d'activitats de Sol Negre, ha aconseguit impressionar-me. El noble Aruk era un vell hutt terriblement astut. Mai hagués acceptat treballar per a mi..., però les coses tal vegada acabin sent diferents amb el seu fill.

—Quin és el vostre pla, Príncep meu? —va preguntar la Guri.

—Permetré que Durga disposi del temps necessari per comprendre fins a quin punt necessita a Sol Negre —va replicar Xízor—. Vull que les recerques sobre la mort d’Aruk ordenades per Durga siguin sotmeses a una estreta vigilància, Guri. Vull que els nostres agents li portin un considerable avantatge a Durga referent a assabentar-se dels descobriments de l'equip de forenses. Desitjo saber com va morir Aruk abans que el nostre jove hutt.

Guri va assentir.

—Com desitgeu, Príncep meu.

—I si els descobriments de l'equip de forenses d’en Durga permeten establir una connexió amb l'assassí de l’Aruk, que molt probablement haurà estat Jiliac o Jabba, llavors vull que aquesta connexió sigui eliminada de la forma més subtil possible. No vull que Durga comprengui que està sent obstaculitzat deliberadament en la seva cerca de l'assassí del seu pare. Ha quedat clar?

—Sí, Príncep meu. Tot es farà com desitgeu.

—Excel·lent. —Xízor semblava complagut—. Deixem que Durga jugui als detectius durant uns mesos si li ve de gust..., i fins i tot podem permetre que s'entretingui en això durant un any. Que persegueixi la seva viscosa cua. La frustració anirà augmentant a poc a poc, fins que arribarà un moment en el qual acceptarà encantat la possibilitat d'unir la seva sort, i un bon percentatge de les activitats d’Ylèsia, al destí del Sol Negre.

***

Han Solo va arribar al seu minúscul apartament de Nar Shaddaa a primera hora del matí per trobar-se amb que el bigarrat assortit d'habitants del seu estatge encara estava dormint. Però el somni no va durar massa temps.

—Ei, desperteu tots! —Udolà el corellià—. Chewie! Jarik! Desperteu d'una vegada! He guanyat! Mireu això!

Han va arrencar a córrer a través de l'apartament, cridant i agitant un feix de certificats de crèdit prou gruixut per asfixiar a un bantha.

Han i Chewie compartien el seu gens acollidor refugi amb el seu jove amic Jarik i un vell androide anomenat CeCé que Han li havia «guanyat» a Mako Spince durant una recent partida de sàbacc. Però després de portar un parell de mesos suportant la companyia de CeCé, Han començava a estar segur que Mako, qui tenia molta experiència en els jocs de cartes, havia «preparat» aquella baralla per assegurar-se que perdia.

Com androide domèstic, CeCé havia demostrat ser més aviat una molèstia tartamudejant i tremolosa que una ajuda. Han havia acabat tan fart dels seus esforços per netejar l'apartament que en diverses ocasions havia pensat seriosament a tirar la antigalla al cubell d’escombraries més proper, però mai havia arribat a fer-ho. Finalment, un Han molt disgustat va ordenar a CeCé que «ho deixés tot tal com estava».

Jarik «Solo» era un jove del carrer de les profunditats de Nar Shaddaa. Feia cosa d'un any s'havia presentat davant Han com un parent llunyà. Resultava obvi que sentia un immens respecte cap al Han, qui era conegut com un dels pilots més prometedors de tota la zona. Jarik era un jove guapo i impulsiu, i a Han li recordava una mica a ell mateix quan era a punt de complir vint anys. Han havia fet investigar les afirmacions d’en Jarik, i havia acabat traient a relluir la veritat: Jarik tenia tan poc dret a utilitzar el cognom «Solo» com Chewie. Però quan Han per fi va estar segur que no es trobaven units per cap parentiu i que Jarik mentia, ja s'havia acostumat a la presència del noi. Aquesta era la raó per la qual li havia permès seguir prop d'ells i fins i tot volar amb ells, i Jarik havia acabat resultant ser un artiller força bo.

Malgrat els temors del jove, Jarik havia demostrat el seu valor en la batalla de Nar Shaddaa, on derrocà diversos caces TIE i va ajudar a Han, Lando i Salla Zend a obtenir la victòria final. Com a conseqüència d'això, Han mai li havia dit que coneixia la veritat. Jarik necessitava tenir una sensació d'identitat fins i tot si aquesta era falsa, i Han estava disposat a permetre que el noi prengués «prestat» el seu cognom.

I mentre corria d'un costat a un altre del seu apartament, Han estava rebotant en les parets de pura excitació i veia com els seus encara endormiscats amics venien cap a ell.

— Desperteu d'una vegada! —va cridar—. He guanyat, nois! I li he guanyat el Falcó a Lando!

En sentir aquelles notícies tan emocionants, Chewie va deixar anar un rugit, Jarik va prorrompre en víctors i el pobre CeCé va quedar tan confós per tota aquella excitació que els sistemes del venerable androide van sofrir un curtcircuit i van haver de ser reinicialitzats. Després d'una ronda de felicitacions i copets a l'esquena, Han, Chewie i Jarik van anar immediatament al dipòsit de naus espacials usades de Lando, amb el certificat lliurat pel seu amo a la mà.

Després que les formalitats del canvi de propietat haguessin estat processades, Han va fer un pas cap enrere i es va dedicar a contemplar el Falcó Mil·lenari.

—Ets meu... —va murmurar, i va somriure fins que li va doldre la cara.

La ment del corellià va començar a omplir-se de plans per reparar i posar a punt el Falcó. Hi havia tantes coses que volia fer, i estava tan impacient per modificar-lo, per poder convertir-lo en la nau dels seus somnis... I gràcies al torneig de sàbacc, per fi disposava dels crèdits necessaris per a això!

Per començar, tenia intenció d'aconseguir que Shug i Salla li ajudessin a recuperar les planxes de blindatge militar que recobrien les restes del Liquidador, un creuer pesat que havia acabat convertint-se en una de les baixes de la batalla de Nar Shaddaa. El casc desproveït d'aire seguia surant a la deriva entre la ferralla espacial que orbitava la Lluna dels Contrabandistes. Un blindatge de millor qualitat era una de les prioritats més urgents, per descomptat. Han no volia que el que li havia ocorregut al Bria acabés ocorrent-li també al Falcó.

A més, volia aconseguir un canó desintegrador que pogués descendir des de la quilla de la nau. De vegades el contraban podia arribar a tornar-se francament arriscat, i en aquestes ocasions era necessari comptar amb una sortida ràpida. Quan això ocorria, una sortida ràpida protegida per una mica de foc de cobertura era encara millor.

Sí, i també introduiria totes les millores possibles en l’hiperimpulsor del Falcó, i instal·laria un canó desintegrador lleuger sota la proa. Llançadors de projectils de demolició? També, sens dubte. I potser traslladaria les torretes dels làser quàdruples perquè estiguessin la una damunt de l'altra i en el costat dret de la nau. Un blindatge més gruixut, potser?

Han va seguir immòbil al costat dels seus amics, contemplant la seva nau mentre somiava en tot el que podria fer-li i en el que podria arribar a fer amb ella. La seva ment estava totalment esbalaïda en la llarga tasca de modificar l’YT-1300 fins a convertir-la en la nau perfecta, el vehicle ideal per a un contrabandista com Han.

—Compartiments falsos —va murmurar.

—Què? —Jarik es va tornar cap a ell—. Què has dit, Han?

—He dit que vaig a incorporar alguns falsos compartiments sota la coberta, noi —va respondre Han, lliscant un braç per sobre de les seves espatlles mentre dirigia un somriure a Chewbacca—. I endevina a qui li tocarà ajudar-me...

Jarik li va retornar el somriure.

—Fantàstic! Quin serà el teu primer carregament?

Han va reflexionar durant uns moments abans de respondre.

—La nostra primera destinació serà Kashyyyk. Em sembla que una bona càrrega de projectils explosius per a arcs d'energia hauria de tenir molt bona sortida allà. Què opines, Chewie?

Chewbacca va expressar el seu acord d'una manera tan perllongada com sorollosa. Saber que anava a tornar a casa va fer que el wookiee se sentís més emocionat per la perspectiva de viatjar a bord del Falcó del que en Han li havia vist mai anteriorment.

L'endemà passat, amb els nous compartiments instal·lats sota la coberta del Falcó replets de contraban, Han Solo va fer desenganxar la seva nau del graner espacial de Shug Ninx i la va dirigir cap a les altures, gaudint amb la ràpida acceleració del Falcó Mil·lenari. Chewie estava assegut al costat d'ell en el seient del copilot, i Jarik els acompanyava en qualitat d’artiller. Han esperava no ensopegar-se amb les patrulles imperials, però tenia intenció d'estar preparat per lluitar en el cas que no li quedés més remei que fer-ho.

Kashyyyk era un «protectorat imperial» (és a dir, un món esclau). Els imperials havien aconseguit pacificar als habitants, encara que mantenien reduïdes al mínim les seves incursions a les ciutats i llars dels wookiees, i sempre les duien a terme en grups nombrosos i fortament armats. Els wookiees eren famosos pel seu temperament altament apassionat i la seva tendència a actuar de manera impulsiva.

Han va aconseguir esquivar les patrulles imperials i mantenir-se fora del radi de detecció de qualsevol satèl·lit sensor mentre s'anava aproximant a l'esfera verda de Kashyyyk. El món natal dels wookiees era principalment bosc cobert de monstruosos arbres wroshyr, amb quatre continents dividits per bandes d'oceà. Arxipèlags d'illes puntuaven els lluents mars costaners com maragdes escampades sobre un gegantesc setí blau. Només hi havia unes quantes regions desèrtiques, i gairebé totes elles es trobaven en el costat de pluja-ombra de les serralades equatorials.

Quan van estar prou a prop per poder utilitzar els sistemes de comunicacions, Chewbacca va establir una freqüència codificada i després es va dedicar a parlar pel comunicador en una llarga sèrie de grunyits, gemecs, esbufecs, lladrucs i hrrnnnnns que, per a les oïdes humanes no ensinistrades, sonaven exactament igual al seu discurs habitual..., però que no tenien res a veure amb ell.

Han va arrufar les celles en adonar-se que, encara que moltes de les paraules li resultaven familiars, bàsicament no havia entès absolutament gens de quant deia el seu amic. Quan Chewie va deixar de parlar pel comunicador, una veu va sorgir d'ell per recitar una sèrie del que resultava obvi eren instruccions.

Han, que havia estat mantenint els ulls clavats en els sensors, va efectuar una ràpida correcció del curs. Una nau imperial acabava d’enlairar-se, i estava deixant enrere la curvatura planetària.

—Mantingues els ulls ben oberts, Jarik —va dir, activant l'intercomunicador de la nau—. No crec que ens hagin detectat, però serà millor que estiguem preparats.

Diversos segons plens de tensió més tard, Han va deixar escapar un sospir d'alleujament quan els instruments van indicar que la nau imperial seguia tranquil·lament el seu camí sense prestar-los cap atenció.

Quan Han es va tornar cap a Chewie, el wookiee va recitar una sèrie d'instruccions i coordenades que acabava de rebre del seu contacte. Han havia de volar baix —prou per fregar les copes dels arbres wroshyr més alts, de fet—, i també havia d'estar preparat per introduir canvis de curs en l'instant en què Chewbacca l'hi digués.

—D'acord, amic —va dir el corellià—. És el teu món, i tu ets el cap. Però... Què era aquest argot que estaves parlant? Alguna classe de codi wookiee, potser?

Chewbacca va deixar anar una rialleta, i després va explicar al seu amic humà que els imperials eren tan estúpids que la majoria d'ells ni tan sols semblaven comprendre que no tots els wookiees eren iguals. Hi havia diverses subespècies wookiees i totes elles estaven emparentades, però també eren una miqueta diferents entre si. Han ja sabia que Chewbacca era un rwook, i que lluïa el típic pelatge marró, vermellós i castanyer d'aquest poble. També sabia que el llenguatge que havia après a entendre, però no a parlar, era anomenat shyriiwook, un terme la traducció del qual més aproximada al bàsic seriosa «llengua del poble dels arbres».

Chewie va passar a explicar-li que el llenguatge que Han acabava de sentir-li emprar, el xaczik, era una llengua tribal tradicional parlada pels wookiees de la illa Wartaki i de certes regions costaneres properes. Rares vegades era sentit, ja que el shyriiwook era la llengua comuna del viatge i el comerç. Per aquesta raó, quan els imperials es van ensenyorir de Kashyyyk la resistència wookiee va adoptar el xaczik com el seu llenguatge «de codi». Els resistents l’utilitzaven cada vegada que havien de transmetre instruccions o informacions que no volien que poguessin arribar a ser conegudes pels imperials.

Han va assentir.

—D'acord, amic. Limita't a dir-me com haig de volar i cap a on, i jo m'encarregaré de portar-nos al lloc que ens indiquin els teus companys de la resistència.

Volant baix, passant a escassos centímetres per sobre de les branques més altes dels arbres wroshyr, i en ocasions entre elles, Han va fer que el Falcó recorregués el curs especificat per Chewie a la velocitat exacta ordenada. El wookiee tornava a parlar amb el seu contacte clandestí aproximadament cada minut.

Finalment, i quan ja s'estaven aproximant al poble natal de Chewie, Rwookrrorro, una ciutat d'un quilòmetre d'amplària escampada sobre les plataformes formades per les branques entrecreuades dels wrosltvrs, el copilot d’en Han li va fer descriure un perillós viratge i baixar en picat durant trenta segons entre les branques. Han va sentir que el cor se li pujava a la boca quan el Falcó es va precipitar cap a la verdor del bosc igual que l'au de la qual havia obtingut el nom, però les coordenades de Chewie no contenien absolutament cap error.

Encara que mirar pel visor semblava assegurar que anaven a veure's fets trossos, res va tocar la nau. Chewie va bordar una ordre, i Han va reaccionar a l'instant.

—Tot a babord... Ara! —va cridar.

Va fer que la nau descrivís un udolant viratge cap a l'esquerra, i un instant després el corellià va veure aparèixer davant seu el que en el primer instant va prendre per una gegantesca caverna, un forat negre que esperava engolir-los.

Però quan va estar una mica més a prop, Han va comprendre que en realitat estaven avançant cap a una gegantesca branca de wroshyr que s'estenia en equilibri sobre altres branques igualment enormes. Ja fos per accident o deliberadament, la branca s'havia desprès del tronc i després havia estat foradada fins a obtenir una «caverna» de la grandària d'un petit moll d'atracada imperial.

—Vols que baixi aquí? —Li va cridar al wookiee—. I què passarà si no hi cabem?

El sec grunyit de resposta de Chewie li va assegurar que podia estar segur que hi cabrien.

Han va activar les seves toveres de frenat i les va posar al màxim a mesura que s'aproximava a l'obertura de la «caverna». La van travessar, i de sobte la tènue claredat solar va desaparèixer i l'espai que s'atenia davant d’ells va quedar revelat únicament pels sensors infrarojos del Falcó i els feixos dels reflectors de descens.

Han va acabar de compensar les restes del seu impuls cap endavant i després va posar el Falcó sobre els seus suports de descens, utilitzant els sistemes repulsors.

Uns moments després que haguessin descendit, Jarik va aparèixer en l'entrada de la cabina de pilotatge. Els cabells del jove estaven pràcticament estarrufats de pànic.

—Estàs encara més boig del que pensava, Han! Aquest aterratge…!

—Calla, noi —va replicar secament Han.

Chewie li estava dirigint una insistent sèrie d'udols, exigint que Han desconnectés immediatament tots els sistemes energètics del Falcó excepte les bateries que proporcionaven energia a les rescloses, i volia ser obeït immediatament.

—D'acord, d'acord —va remugar Han, fent el que se li deia—. No t'arrenquis el pelatge, vols?

Han va desconnectar ràpidament tots els sistemes de subministrament energètic amb l'única excepció de les bateries. L'interior de la nau ja només estava il·luminat per la tènue claredat tenyida de vermell de les llums d'emergència.

—Bé, t'importaria explicar-me què està ocorrent? —Grunyí el corellià—. Vola en aquesta direcció, vira just aquí, aterra més enllà, desconnecta l'energia... Per sort sóc un tipus pacífic i encantador que va aprendre a obeir ordres quan estava en l'Armada. Què dimonis esteu tramant, Chewie?

Chewbacca es va apressar a indicar als humans que havien de seguir-li. El wookiee semblava mig embogit de pura excitació, i va deixar escapar un rugit de plaer i impaciència amb prou feines va poder respirar l'aire del seu món natal.

A l'exterior, alguna cosa va xocar sorollosament amb el nou blindatge del Falcó.

—Ei! —va cridar Han, aixecant-se d'un salt i apartant al seu pelut amic d'un cop de colze—. Tingueu molta cura amb el meu casc!

Han va deixar caure la mà sobre el control d'obertura de la rampa, va baixar corrent per ella i es va quedar immòbil, paralitzat de sorpresa. Quan va introduir el Falcó en la «caverna» li havia semblat que amb prou feines hi havia espai disponible, però estava començant a comprendre que aquell lloc era tan enorme que fins i tot tenia ressons.

Un elevador hidràulic brunzia en l'entrada mentre hissava una gegantesca «cortina» d'alguna classe de xarxa de camuflatge a través del buit. Unes quantes quadrilles de wookiees estaven recobrint al Falcó amb més xarxes d'ocultació.

Chewie va aparèixer darrere d’en Han i grunyí una suau disculpa per no haver sabut advertir millor al seu amic sobre el que els esperava.

—Deixa que ho endevini —va dir Han mentre contemplava les xarxes—. Aquestes coses contenen nòduls d'interferència o emeten alguna classe de freqüència de camuflatge, i impediran que els imperials puguin descobrir la nostra presència aquí.

Chewbacca va confirmar les suposicions d’en Han. Els wookiees de la zona utilitzaven aquella pista de descens per rebre béns de contraban, i coneixien a la perfecció les rutines de vigilància.

—Uf —va murmurar Jarik. El jove estava contemplant la «caverna» amb la boca oberta de pura sorpresa mentre les llums s'anaven encenent. L'interior de la «caverna» era un autèntic moll d'atracada perfectament equipat, i també podia ser utilitzat per reparar naus—. Caram! Aquest lloc és realment increïble!

Han seguia sense poder creure que estiguessin dins d'un arbre, i un instant després es va dir que no estaven dins d'un arbre, sinó en la branca d'un arbre. Si una branca d'un wroshyr era tan enorme, la mera idea de quines serien les dimensions de tot l'arbre era prou per donar-te marejos. Han va bellugar el cap.

—Haig d'admetre que el teu poble ha sabut organitzar-se, Chewie.

Després d'haver tancat el Falcó, Han i Jarik van seguir a Chewie cap a la part davantera de la «caverna». Una vegada allà van ser presentats a un grup de wookiees. Han va tenir alguns problemes per seguir la conversa, perquè no estava acostumat a sentir parlar ràpidament i al mateix temps a ni més ni menys que set wookiees. Chewbacca va ser abraçat, saludat amb udols, colpejat, sacsejat, colpejat una mica més i, en general, se li va acollir amb sorollosa alegria.

Quan Chewie va presentar a Han com el seu «germà d'honor», amb el qual havia contret un deute de vida per haver-li alliberat de l'esclavitud, Han va córrer un greu perill de ser abraçat, colpejat i rebregat de manera similar però, afortunadament per a ell, Chewbacca va intervenir i es va encarregar de proporcionar una presentació més convencional. No tots els wookiees entenien el bàsic, per la qual cosa va ser necessari recórrer a una llarga sèrie de traduccions.

Tres dels wookiees als quals va conèixer Han eren parents de Chewie i la wookiee dels abundants rínxols daurats va resultar ser la seva germana, Kallabow. Jowdrrl, una femella de pelatge castany una mica més petita (i Han es va sorprendre en adonar-se que era capaç de percebre l'existència d'una semblança familiar!) era una cosina, i Dryanta, un mascle de pelatge castany més fosc, era un altre cosí. Els altres quatre eren membres del moviment de resistència clandestina dels wookiees, i havien vingut fins allà especialment per conèixer al Han i negociar la recepció del seu carregament.

Motamba era un wookiee bastant gran, un expert en municions, els seus ulls blaus es van il·luminar quan Han va revelar el nombre de caixes de dards explosius que havia portat per vendre. Katarra era una wookiee més jove que Chewbacca i, per la qual cosa va poder entendre Han, era la líder de la resistència clandestina. Els wookiees l'escoltaven amb moltíssim respecte. Katarra consultava regularment amb el seu pare, Tarkazza, un corpulent mascle que era el primer wookiee amb pelatge negre que Han havia vist mai. Tarkazza tenia l'esquena solcada per una franja de pèls platejats, quelcom que evidentment era una característica familiar, atès que Katarra també tenia una, encara que el seu pelatge era marró fosc.

Després de diversos minuts de confusió, Chewbacca li va rugir una ordre als seus amics. Han va entendre la major part del que havia dit. Chewie acabava de demanar que «portessin els quulaars».

Han es va preguntar què serien els quulaars.

No va trigar a descobrir-ho. Dos llargs sacs de tela —Serien pèls entreteixits?— van aparèixer davant seu. Chewbacca es va tornar cap al Han i la seva mà, estesa en un clar gest d'indicació, va anar del corellià al quulaar. Han va contemplar al seu amic amb incredulitat i va acabar bellugant el cap.

—Que em fiqui aquí dins? Vols que Jarik i jo ens fiquem en aquestes coses? Perquè pugueu pujar-nos pels arbres, dius? Ni ho somiïs, amic! Sé grimpar tan bé com tu.

Chewbacca va mirar al seu amic i va bellugar el cap. Després li va agafar del braç, va portar al corellià fins a l'entrada de la caverna i, aixecant la xarxa de camuflatge, li va indicar que sortís a la vora de la caverna.

Jarik els havia seguit a l'exterior, igual que havien fet els altres wookiees. El jove estava molt confús, ja que no havia entès pràcticament gens de quant s'acabava de dir.

—Què és el que volen, Han?

—Volen que ens fiquem dins d'aquests sacs per poder hissar-nos pels troncs dels arbres fins que puguem agafar l'ascensor que porta a Rwookrrorro. Li he dit a Chewie que ni ho somiï, i que sóc tan bo grimpant com ell.

Jarik va anar fins a la vora i es va inclinar cautelosament sobre ella per mirar cap avall. Després va tornar a reunir-se amb Han i li va llançar una llarga mirada silenciosa. Sense dir res, el jove va començar a introduir-se en el seu quulaar.

Impulsat per la curiositat, Han també va anar fins a la vora per mirar cap avall.

Ja ho sabia intel·lectualment, per descomptat, però saber-ho amb el cervell era una cosa i saber-ho en el més profund de les entranyes era una altra i molt diferent. El corellià es trobava suspès a quilòmetres del terra. El bosc s'estenia per sota d'ell, perllongant-se de manera aparentment interminable.

Els troncs dels arbres s'estenien cap avall, deixant enrere el punt en el qual l'excel·lent vista d’en Han podia distingir un tronc d'un altre. Malgrat tota la seva experiència com a pilot i del seu sorprenent sentit de l'equilibri, l'espectacle va fer que Han sentís que el cap li donava voltes durant un moment. El corellià va anar cap a Chewbacca, que havia decidit ajudar-li sostenint el quulaar. Quan Han va titubejar, el wookiee va flexionar les seves poderoses mans i va fer que les urpes apuntessin de les puntes dels seus dits. Les urpes eren molt esmolades i, unides a l'enorme fortalesa d’en Chewie, li permetrien obtenir un profund agafador en l'escorça d'un arbre quan grimpés per ell.

—Vaig a lamentar això... —va murmurar Han, i es va ficar en el sac.

Chewbacca volia transportar al seu amic, però els seus parents li van convèncer que, com portava molt temps sense efectuar cap travessia del bosc, seria preferible que només hagués de preocupar-se de si mateix.

Com a conseqüència d'això, Motamba va carregar amb Jarik i Tarkazza va transportar al Han, amb els humans ficats dins dels seus quulaars respectius. Han volia mirar cap a fora, però Tarkazza es va mostrar molt ferm i va tornar a ficar el cap de l'humà dins del sac, advertint-li que també havia de mantenir els braços dins i romandre el més immòbil possible, ja que en cas contrari pertorbaria l'equilibri del portador.

Una vegada dins del quulaar, Han va sentir com la bossa es balancejava mentre Tarkazza avançava cap a la vora de la plataforma. Després, amb un grunyit i un enèrgic salt, el wookiee es va llançar cap endavant. Estaven caient!

Han amb prou feines va aconseguir reprimir un crit, i va sentir com Jarik deixava escapar un breu esgarip que no va trigar a extingir-se.

Uns segons després Tarkazza va entrar en contacte amb una superfície dura, es va aferrar a ella i va iniciar una ràpida ascensió. Les fulles es van agitar al voltant del quulaar. En Han amb prou feines havia començat a relaxar-se quan van tornar a saltar.

Durant els minuts següents, Han va haver de concentrar tota la seva força de voluntat a tractar de no moure's i a recordar que no havia de vomitar. El sac girava, oscil·lava, es tentinejava i xocava amb els troncs dels arbres a pesar que Tarkazza feia tot el possible per evitar-ho.

Balanceig, carrera, ascensió.

Salt, aferrar-se, nou balanceig.

Aferrar-se, un grunyit, balanceig-ascensió...

Han va acabar havent de tancar els ulls, encara que tampoc podia veure gran cosa, per tractar de no perdre el control del seu estómac. El viatge de malson va semblar durar hores, però quan va fer un cop d'ull al seu cronòmetre més tard, Han va comprendre que en realitat només havia durat uns quinze minuts.

Finalment el moviment es va detenir després d'un últim balanceig i grunyit d'esforç i Han es va trobar jaient sobre el terra, encara dins del seu quulaar. Quan el món va deixar de girar al seu voltant (la qual cosa va requerir uns moments), el corellià va començar a tractar de sortir del sac.

Uns moments després Han estava dempeus, els braços el més estesos possible per conservar l'equilibri, sobre l'enorme plataforma que contenia la gran ciutat de Rwookrrorro, un gegantesc ovoide aplanat amb habitatges escampats per la perifèria i dispersos per sobre de tota la plataforma. Les branques creixien al llarg de les avingudes i a través del material que formava els carrers, afegint-li tocs de verdor.

El món es va anar quedant immòbil al voltant d’en Han, i el corellià va dur a terme una profunda inspiració d'aire. La ciutat que s'estenia davant seu era molt bella, i a més ho era d'una forma que resultava bastant difícil de descriure. No tan aplanada com la Ciutat dels Núvols, Rwookrrorro posseïa les seves mateixes qualitats de ventilació i absència de límits. Seria potser perquè, igual que la Ciutat dels Núvols, es trobava a una gran altura?

Alguns dels edificis tenien diversos pisos, però així i tot aconseguien harmonitzar-se amb les copes dels arbres. El vívid verdor de les branques més altes dels arbres wroshyr ondava sota la brisa al voltant seu. El cel que s'estenia sobre els seus caps era blau, amb un matís gairebé imperceptible de verd. Grans masses de núvols tan blancs que semblaven relluir desfilaven lentament per les altures.

Han va sentir un clapoteig ofegat, va tornar la mirada en la direcció d’on procedia i va veure a Jarik, doblegat sobre si mateix, aferrant-se l'estómac amb les mans i en una situació òbviament apurada. El corellià va anar cap a ell i li va tocar l'espatlla.

—Et trobes bé, noi?

Jarik va bellugar el cap, i un instant després va semblar lamentar haver-ho fet.

—De seguida em posaré bé —va murmurar—. Només estic intentant no vomitar...

—Hi ha un truc que potser t'ajudi a aconseguir-ho —va dir Han, parlant mig de broma i mig de debò—. Limita't a no pensar en banquets de traladó i tubercles estofats.

Jarik, sentint-se molt traït, li va llançar una ràpida mirada i després va arrencar a córrer cap a la vora de la plataforma amb la mà damunt de la boca. El corellià es va encongir d'espatlles, i després va girar sobre els seus talons per trobar-se amb Chewie.

—Pobre noi. Eh, Chewie, quina manera de viatjar... M'alegro que a la teva gent se li ocorregués portar-hi aquests sacs. Què transporteu normalment dins d'ells? Equipatge, potser?

El llavi de Chewbacca es va corbar, i després els va obsequiar amb una breu i sarcàstica traducció de la paraula quulaars.

Han es va enfuriar.

—Un quulaar és un sac per a nadons? Transporteu als nadons wookiees dins d'aquestes coses?

Chewbacca va esclatar a riallades, i la hilaritat del wookiee es va anar tornant més aparatosa a mesura que augmentava la fúria del seu amic humà. En Han va ser rescatat pel rugit d'un grup de wookiees procedents de la ciutat que venien cap a ells. Hi havia almenys deu, i eren de totes les edats. Han va veure a un wookiee no gaire alt, bastant encorbat i de pelatge grisenc, i de sobte Chewbacca va arrencar a córrer cap als nouvinguts llançant rugits d'alegria.

Després d'haver vist com Chewie abraçava i donava enèrgiques palmellades al vell wookiee, Han es va tornar cap a Kallabow, que per sort entenia el bàsic.

—Attichitcuk? —va aventurar, pronunciant el nom del pare de Chewbacca.

La germana de Chewbacca li va confirmar que el nouvingut era el seu pare, Attichitcuk, qui no havia parlat de res més des que es va assabentar que el seu fill acabava de tornar a casa.

—Hi ha algú més a qui Chewie té moltíssimes ganes de veure —va dir Han—. Saps si Mallatobuck encara viu a Rwookrrorro?

Les formidables dents de Kallabow van quedar revelades en un enorme somriure wookiee, i després va assentir a l'estil humà.

—S'ha casat? —va preguntar Han, tement la resposta perquè tenia una certa idea de fins a quin punt era important aquesta pregunta per al seu millor amic.

El somriure de Kallabow es va tornar una mica més ampla mentre bellugava el cap en una lenta i decidida negativa.

Han li va retornar el somriure.

—Oh, bé! Suposo que això és una cosa digna de ser celebrada!

Han va sentir un frec en l'espatlla i va girar sobre els seus talons per trobar-se amb Katarra, que estava acompanyada per un altre mascle wookiee. Per a gran perplexitat d’en Han, l'enorme wookiee va obrir la boca i va començar a parlar en un wookieès sorprenentment comprensible.

—Salutacions, Capità Solo —va dir—. Sóc Ralrracheen, però et prego que em diguis Ralrra. Ens honra moltíssim que hagis vingut a Kashyyyk, Han Solo.

Han estava tan sorprès que no va poder evitar quedar-se bocabadat. Havia necessitat anys per aprendre la llengua dels wookiees, i malgrat tant temps i de tots aquests esforços ni tan sols era capaç de pronunciar-la. I no obstant això aquell wookiee parlava d'una forma que Han podia entendre amb gran facilitat..., i que fins i tot hagués estat capaç de reproduir.

—Ei! —va balbotejar Han—. Com te les arregles per fer això?

—Sofreixo un impediment de la parla —va respondre el wookiee—. Resulta desgraciat per a mi quan estic parlant amb la meva gent, però és molt útil quan algun humà visita Kashyyyk.

—Per descomptat... —va murmurar Han, encara no recuperat de la seva sorpresa.

Amb l'ajuda de Ralrra, Han i Katarra van poder iniciar les negociacions sobre el carregament de dards explosius.

—Els necessitem desesperadament —va dir Ralrra—. Però no estem demanant caritat. Disposem d'alguna cosa que lliurar a canvi d'ells, capità.

—I de què es tracta? —va preguntar Han

—Armadures de les tropes d'assalt imperials —va replicar Ralrra—. La meva gent va començar a obtenir-les dels soldats als quals ja no els eren d'utilitat, primer com a trofeus i després perquè vam descobrir que eren valuoses. Tenim molts cascos i vestits.

Han va reflexionar en silenci. Les armadures de les tropes d'assalt estaven fetes de materials molt valuosos, i podien ser reciclades i convertides en altres classes de blindatges corporals. També podien ser foses mitjançant procediments químics per donar-los noves formes.

—M'agradaria fer-los un cop d'ull —va dir—, però potser puguem fer negoci. —Es va encongir d'espatlles—. Les armadures usades no valen gran cosa, naturalment...

La qual cosa no era cert, per descomptat. Una armadura de les tropes d'assalt en bon estat valia més de dos mil crèdits, depenent del mercat. Però... Eh, a ells no els serveixen de res i jo haig d'obtenir alguna classe de benefici d'aquest viatge —va pensar Han—. No em dedico a les obres de misericòrdia, veritat?

Katarra va respondre amb un hrrrrrnnnn ple de vehemència, i després va parlar amb l'intèrpret en un shyriiwook tan ràpid i fortament accentuat que Han amb prou feines si va poder entendre una sola paraula de quant va dir. Alguna cosa sobre un ésser humà de cabells color clars, potser?

Ralrra es va tornar novament cap al Han.

—Katarra diu que sap que les armadures són valuoses. Ho sap gràcies a la dona de Corèllia, el teu món, que té el cabell del color del sol naixent, i ho sap perquè ella l'hi va dir.

L'atenció d’en Han va quedar totalment concentrada en la líder de la resistència clandestina.

—Una corelliana? —va preguntar secament—. Una corelliana de cabells rossos?

Ralrra va mantenir una breu conversa amb Katarra.

—Si. Va venir aquí farà cosa d'un any estàndard, capità, la qual cosa vol dir que va venir just després del nostre últim Dia de la Vida, i es va reunir amb els líders de la resistència per aconsellar-nos sobre l'organització, els codis, les tàctiques i totes aquestes coses. Era un membre del moviment de resistència del teu món natal.

Han va clavar els ulls en el rostre de Katarra.

—Vull saber el seu nom. Com es deia aquesta dona?

Ralrra es va tornar ràpidament cap a la líder de la resistència, va parlar amb ella durant uns moments i després es va encarar novament amb Han.

—Katarra diu que no va arribar a conèixer el seu nom perquè aquest és el procediment estàndard per si es produeix un interrogatori. Durant la seva visita la diem «Quarrr-tellerrra», que significa «guerrera dels cabells color de sol».

Han va respirar profund.

—Quin aspecte tenia? —va preguntar—. Potser conegui aquesta corelliana.

—Pot ser que sigui... —va titubejar durant uns segons abans de seguir parlant—. Pot ser que sigui la..., la meva companya. L'Imperi ens va separar fa molt de temps.

La qual cosa era cert, estrictament parlant. Bria s'havia anat quan Han s'estava preparant per entrar en l'Acadèmia Imperial, dient que no volia convenir-se en un obstacle per a ell. En Han encara conservava la nota que li havia escrit. Conservar-la era una estupidesa i cada vegada que es trobava amb ella Han prenia la decisió de tirar-la, però, sense saber molt bé per què, després mai arribava a fer-ho.

L'expressió recelosa de Katarra es va suavitzar visiblement en sentir aquelles paraules. La wookiee va estendre una robusta urpa i la va posar sobre el braç d’en Han, expressant així la seva simpatia. L'Imperi era malèfic, i havia separat a tantes famílies...

Ralrra va agitar la mà en l'aire, descrivint un gest a l'altura del nas d’en Han.

—Així d'alta —va dir—. Cabells llargs, del color de la llum del sol... Daurat vermellosos, comprens? Ulls del color del nostre cel. No gaire grans. —Les seves mans van descriure una forma esvelta—. Era la líder de l'equip, una persona de rang. Va dir que li havien demanat que vingués a Kashyyyk perquè comprenia el que significa viure com un esclau. Ens va explicar que havia estat esclava al planeta Ylèsia, i que donaria la seva vida per alliberar Kashyyyk i qualsevol altre món esclavitzat per l'Imperi. Parlava amb tanta passió...

Quan va seguir parlant, la veu de Ralrra va canviar lleugerament i va adquirir un to més personal.

—Jo també vaig conèixer l'esclavitud fins que els meus amics em van alliberar de l'Imperi. Quarrr-tellerrra deia la veritat sobre haver estat esclavitzada. Em vaig adonar d'això amb prou feines la vaig sentir parlar. Sabia el que suposa l'esclavitud, capità, i parlem moltes hores sobre com odiàvem a l'Imperi.

Han tenia la boca seca. Va aconseguir assentir i respondre amb un murmuri gairebé inaudible.

—Gràcies per dir-m'ho...

Bria —va pensar, sentint-se cada vegada més confús—. Bria, membre de la rebel·lió corelliana? Com dimonis ha pogut arribar a ocórrer això?

 Següent