Fantasma Jedi (XVII)

Anterior

Capítol 17

Tash es va quedar atònita. El pessigolleig elèctric, la consciència de la Força, es va esvair.

—Tu no. No pots ser tu!

Gog planà sobre ella. Com Hoole, era un shi’ido i podia canviar a qualsevol forma que triés. L'havia enganyat fent-la creure que ell era FluxDeForça.

—Oh, però així és. Aquesta vegada, m'asseguraré personalment que mai més frustris els meus plans.

Ella va fer un pas enrere.

—Què... què has fet amb FluxDeForça?

Gog va tirar el cap cap enrere i udolà de riure. Sense deixar de riure, va tornar la seva malvada mirada cap a Tash.

—Nena estúpida. Jo sóc FluxDeForça. Sempre he estat FluxDeForça!

Tash estava atònita. Era impossible.

—Això no és veritat! —va respondre ella—. FluxDeForça treballa contra l'Imperi. Manté la llegenda dels Cavallers Jedi amb vida. És un heroi!

—Sí. I també existeix només en el teu cap —Gog rigué maliciosament—. FluxDeForça és un parany, igual que aquest lloc. Volia capturar a gent sensible a la Força. Sabia que l'Emperador havia matat a tots els Jedi. Havia de trobar a gent que no sabés que la Força estava amb ells. Així que vaig crear a FluxDeForça per atreure a qualsevol interessat en els Cavallers Jedi. Com tu.

Tash es va sentir com si el seu cor s'hagués congelat de sobte.

—Em vas fer pensar que FluxDeForça era un heroi. Em vas fer travar amistat... amb tu.

Gog es rigué entre dents.

—Sí, ho vaig fer.

Tash va sentir que el seu cor congelat es partia en trossets.

Gog va deixar anar una riallada.

—No et sentis malament. No has estat l'única. He fet el mateix amb desenes de persones. Una vegada que em posava en contacte amb ells a través de l’HoloNet, els atreia a Nespis VIII on podia atrapar-los amb aquesta biblioteca.

—Per què? —no va poder evitar preguntar Tash.

Gog va somriure.

—Perquè sabia que tard o d'hora, anava a trobar una víctima sensible a la Força —Gog gairebé va escopir la paraula quan va esmentar la Força—. La Força és la part final del meu projecte.

Va estendre els seus dits prènsils, com per aferrar-la.

—He esperat. Pacientment. Durant anys! La meva biblioteca ha atrapat l'energia vital de centenars de persones, però ni una sola era útil.

La ment de la Tash donava voltes.

—Has estat matant a gent innocent.

—Estúpida, estúpida humana —va escopir Gog—. No em prendria tantes molèsties simplement per matar-los. Estan en estasis. Puc usar-los fins i tot encara que no tinguin la Força. He estat estudiant les seves essències vitals, tractant d'entendre què fa que les coses visquin.

—Has capturat les seves essències vitals? —va preguntar ella—. Vols dir que aquests cossos encara estan vius?

—En certa manera. Però no tinc cap intenció de retornar les seves essències als seus cossos. Certament no al manifasser d’en Hoole. Gaudiré sabent que la mateixa essència d’en Hoole està atrapada dins de la meva maquinària —els ulls de Gog van relluir fredament—. He volgut venjar-me de Hoole des de fa vint anys.

Vint anys? Tash i Zak havien estat amb Hoole quan va descobrir el primer experiment de Gog, el planeta vivent. Però això havia ocorregut feia només uns pocs mesos.

Tash va recordar el misteriós passat d’en Hoole. Òbviament, Gog i Hoole s'havien trobat molt abans del Projecte Critestel·lar.

Gog va veure la mirada confusa en el seu rostre i va somriure.

—Oh, sí, tens raó en una cosa, Tash. El teu oncle Hoole té un passat fosc. Un passat molt fosc.

—No entenc... —va començar a dir.

—No necessites entendre-ho —va interrompre Gog—. He esperat molt temps per trobar un usuari de la Força. Ara el tinc.

Gog va aixecar un blàster sobtadament. Va apuntar-li.

—Ara, Tash. Obre el llibre.

Següent