Clarejar rebel (VII)

Anterior

Capítol 07: Justícia Hutt i retribució rebel.

—En aquest ritme, tia —va dir Jabba, amb els ulls clavats en la pantalla del seu quadern de dades—, Desilijic farà fallida dins de quaranta-quatre anys.     

Jabba i Jiliac es trobaven en el despatx de la Jiliac, en el seu palau de l’illa de Nal Hutta. La líder del clan Desilijic estava agitant tires de lluenta seda askajiana davant d'ella perquè atraguessin l'atenció del seu nadó i li servissin de meta. El nadó hutt no podia agafar les tires, naturalment: encara no tenia braços, encara que les seves protuberàncies vestigials s'havien allargat una mica durant els tres últims mesos. A més, el petit ja era capaç de passar dues o tres hores seguides fora de la bossa de la seva mare..., per a considerable irritació d’en Jabba. Els únics moments en els quals podia gaudir de tota l'atenció de la Jiliac eren aquells en els quals el seu nadó estava dormint dins de la seva bossa.

Les paraules de Jabba van fer que la líder del clan deixés de jugar amb el seu nadó per llançar una mirada lleument sorpresa al seu nebot.

—De debò? —va preguntar Jiliac, i el seu enorme front es va omplir d'arrugues—. Tan aviat? Mai ho hagués cregut possible. Així i tot... Estàs parlant de quaranta-quatre anys, Jabba, i suposo que hauríem de ser capaços d'invertir aquesta tendència abans que transcorri molt temps. Quins informes estàs examinant?

—Tots, tia. He dedicat una gran part de la setmana passada a elaborar un retrat financer complet de la situació del clan.

—On estan anant a parar els crèdits llavors?

—Entre altres coses, tinc aquí les factures del graner espacial de Shug Ninx—va dir Jabba, prement una tecla del quadern de dades i fent aparèixer el document en la pantalla—. Modificar i millorar tots els motors sublumínics i els hiperimpulsors de les nostres naus ens ha costat cinquanta-cinc mil crèdits.

—Aquesta quantitat sembla una mica excessiva —va dir Jiliac—. Era realment necessari introduir aquestes millores en totes les nostres naus?

Jabba va deixar escapar un sospir tan sorollós i tan ple d'exasperació que un petit diluvi de gotetes de saliva verdosa es va escampar sobre el terra davant d'ell.

—Shug Ninx és una raresa entre els ciutadans de Nar Shaddaa, tia. El preu és perfectament raonable. I potser no hagis oblidat que durant els últims sis mesos hem perdut tres naus de contraban per culpa de les patrulles imperials, i una altra per culpa d'uns incursors particulars. Els motors sublumínics de les nostres naus eren molt antics i poc eficients, i com a conseqüència no podien eludir les naus del servei de tarifes imperials o als pirates. I a més els seus hiperimpulsors eren tan lents que estàvem rebent queixes dels clients perquè els seus lliuraments sofrien un retard cada vegada major! Això vol dir que sí, les modificacions i millores eren totalment necessàries per evitar perdre més naus.

—Oh, sí, ara me'n recordo —va dir Jiliac, en un to més aviat vague—. Bé, nebot, si és necessari llavors és necessari. Confio en la teva capacitat de judici.

La meva capacitat de judici m'està dient que hauria d'estar dirigint les coses tant de nom com de fet, va pensar Jabba amb creixent irritació.

—Almenys el treball s'ha fet —va dir en veu alta—. Amb una mica de sort, ara les nostres naus podran transportar més espècia més de pressa, i així podrem començar a recuperar una part de les nostres inversions. Si almenys Besadiï mantingués la seva paraula pel que fa els nous preus per a l'espècia processada que acaben d'anunciar... Aquest és el seu tercer increment en tres mesos.

Jiliac va començar a riure, produint un so estranyament ressonant que va omplir de ressons l'enorme despatx gairebé buit. (Des que va tenir al seu nadó, la líder del clan Desilijic havia acomiadat a molts dels seus antics sicofantes i aduladors per por de què un d'ells intentés segrestar al nadó i demanar un rescat a canvi de la seva devolució. La seva opulenta sala del tron ja només contenia als seus esbirros de major confiança, amb el que la situació havia canviat enormement des dels temps en què Jiliac era un hutt sense fills. (Jabba, naturalment, seguia fidel als seus gustos anteriors i continuava envoltant-se de vociferants multituds, música i ballarines en els seus palaus de Nal Hutta i Tatooine.)

Jiliac per fi va deixar de riure.

—Per descomptat que Besadiï no farà honor a la seva paraula, nebot! —va exclamar després—. Últimament la seva estratègia ha consistit a reduir la quantitat d'espècia disponible al mercat negre per així fer pujar els preus. Pura i simple economia aplicada, veritat? I a més, també resulta altament efectiva...

—Ho sé —va admetre Jabba de mala gana—. Però no poden fer el que els doni la gana, tia. Si augmenten molt més els preus, estaran competint amb el mercat d'espècia imperial..., i això podria atreure sobre ells la sempre perillosa atenció de l'Emperador.

Per decret imperial, tota l'espècia —i particularment la valuosíssima varietat coneguda amb el nom de brillestim— pertanyia a l'Imperi. Però els preus de l'espècia venuda a través dels canals imperials legals eren tan escandalosament elevats que només els fabulosament rics podien permetre's adquirir-la. Això permetia l'existència dels contrabandistes i de les seves operacions particulars de Kèssel i els altres mons productors d'espècia.

—No ens quedava més remei que modernitzar les nostres naus, tia —va afegir Jabba—. Els nostres mercats ja ens amenaçaven amb iniciar tractes directes amb el clan Besadiï.

—Besadiï no disposa d'una flota de navilis de contraban que pugui comparar-se amb la nostra —va observar Jiliac, i tenia raó.

—De moment no —va dir Jabba—. Però les meves fonts indiquen que Durga ja ha comprat unes quantes naus, i que està intentant adquirir unes altres. Ha anunciat la seva intenció de crear una flota molt superior a la nostra, i crec que té intenció si es fes amb el control de tot el comerç de l'espècia. No ho podem permetre, tia.

—Estic d'acord amb tu, nebot —va dir Jiliac, agitant una cinta de seda de color aiguamarina—. Què anem a fer sobre aquest tema?

—Crec que hem de redoblar els nostres esforços per aconseguir més pilots que transportin la nostra espècia, tia —va dir Jabba—. Ha d'haver-hi altres pilots tan bons com Solo que estiguin buscant un treball ben pagat.

—Han Solo s'ha anat? —va preguntar Jiliac, acariciant distreta el cap del seu nadó.

Jabba va posar en blanc els seus bulbosos ulls, va estendre la mà cap a un bol per agafar una cria d'anguila carnoviana i va introduir la convulsa criatura en la seva boca. El petit hutt va tornar el cap cap a ell i va començar a bavejar filets d'una viscosa saliva verda marronosa. Jabba es va apressar a desviar la mirada i va empassar sorollosament.

—Han Solo ja porta diversos mesos sense treballar per a nosaltres, tia. Pel que sembla s'ha anat al Sector Corporatiu. La seva pèrdua està sent agudament percebuda —va explicar, assenyalant el seu quadern de dades amb una mà—. Solo era el millor. De fet, fins i tot jo el trobo a faltar.

Jiliac es va tornar cap al seu nebot i li va observar amb visible sorpresa.

—Estàs parlant d'un humà, Jabba..., i a més d'un mascle de l'espècie. Per ventura han canviat els teus gustos? Creia que senties certa inclinació cap a aquestes ballarines escassament vestides que tant semblen agradar-te. Em resulta difícil imaginar-me a Solo vestit amb un abillament de ballarina i fent piruetes davant del teu tron en companyia d'aquest espantós i gegantesc wookiee pelut.

La imatge va fer que Jabba deixés anar una riallada.

—Oh, tia! No, l'estima que sento cap a Solo prové únicament i exclusivament del fet que ens ajuda a guanyar molts diners. Solo mai permetria que abordessin la seva nau i que li confisquessin el carregament i la nau sota una acusació de dedicar-se al contraban. Per tractar-se d'un humà, no hi ha dubte que Solo és molt intel·ligent i que està ple de recursos.

—L'Imperi està fent sentir la seva presència d'una forma cada vegada més clara en la Vora —va dir Jiliac—. Aquesta massacre en aquell món habitat per humanoides...

—Mantooine, en el sector d’Atrivis —va dir Jabba—. Posteriorment hi ha hagut una altra, tia. Fa dues setmanes els ciutadans de Tyshapahl van organitzar una manifestació pacífica contra la política impositiva de l'Imperi, i el Moff del sector va enviar naus de la guarnició imperial més propera. Les naus imperials es van col·locar damunt de la multitud, surant sobre els seus feixos repulsors mentre el seu comandant exigia als manifestants que es dispersessin. Quan no ho van fer, va ordenar a les seves naus que activessin els seus motors. La major part de la multitud va quedar incinerada a l'instant.

Jiliac va bellugar el seu enorme cap.

—Crec que a les forces de Palpatine no els aniria gens malament rebre unes quantes lliçons de subtilesa de la nostra raça, nebot. Quin espantós desaprofitament de recursos! Haver caigut sobre els manifestants per portar-los a tots a les naus i vendre'ls com a esclaus hagués estat infinitament preferible. D'aquesta forma, l'Imperi hagués pogut lliurar-se dels dissidents i haver obtingut un benefici al mateix temps.

—Palpatine hauria de fer-te acudir al Centre Imperial perquè li aconsellessis, tia —va dir Jabba.

Estava parlant mig de broma, però un instant després no va poder evitar pensar que aconseguiria treure molt més profit del seu temps si no hagués de perdre tantes hores al dia ocupant-se de la Jiliac. El petit hutt es va retorçar davant d'ell, i Jabba li va fulminar amb la mirada. La diminuta criatura sense cervell es remenà davant d'ell i després va respondre amb un clapoteig, un rot i una escopinada.

Repugnant!, va pensar Jabba, apressant-se a retrocedir per allunyar-se tot el possible del fètid toll de líquid que s'anava estenent davant seu.

Jiliac va fer acudir a un androide de neteja i li va assecar la boca al petit.

—Ni t'atreveixis a suggerir-ho, Jabba— va dir després, emprant un to lleument horroritzat—. Ja saps com tracta Palpatine als no-humans, veritat? La seva aversió cap als no-humans és tan intensa que ni tan sols és capaç de reconèixer als hutts com una espècie superior!

—Cert —va dir Jabba—. Una clara mostra de ceguesa per la seva banda, no? Però és el que mana, i no hem d'oblidar aquesta desagradable realitat. Fins al moment hem pogut comprar la protecció necessària per estar a resguard d'una excessiva atenció per part de l'Imperi. Ens surt bastant cara, però val la pena.

—Tens raó —va dir Jiliac—. L'única raó per la qual Palpatine no va emprendre cap classe d'acció contra nosaltres després de la batalla de Nar Shaddaa va ser que el Consell va votar doblar voluntàriament la quantitat d'impostos que paguem a l'Imperi. Nal Hutta posseeix cinquanta vegades les riqueses de la majoria de planetes, i la nostra riquesa ens permet adquirir una certa quantitat de protecció. Per no esmentar els suborns que paguem al nou Moff, i a alguns dels senadors i oficials d'alt rang imperials...

L’androide de neteja havia acabat el seu treball i el terra tornava a relluir. Els hutts mantenien escrupolosament nets els seus terres i, en el cas que no tinguessin catifes, també s'asseguraven que estiguessin impecablement lluentats i llustrats. Això feia que resultés molt més fàcil lliscar-hi sobre ells.

—Diuen que la Mon Mothma, la senadora renegada, ha aconseguit convèncer a tres grans grups del moviment de resistència que han d'aliar-se i que aquests grups han signat un document al que han posat com a nom el Tractat Corellià —va dir Jabba—. És possible que s'estigui preparant una rebel·lió a gran escala. I una cosa més, tia... —Jabba va agitar el seu quadern de dades—. En una guerra, sempre hi ha alguna forma d'obtenir beneficis. Potser podríem recuperar-nos de les nostres pèrdues.

—Aquests rebels no tenen ni una sola possibilitat contra el poder de l'Imperi —va replicar burletament Jiliac—. Unir-nos al seu bàndol seria una estupidesa per la nostra banda.

—No estava suggerint que fem això, tia —es va apressar a dir Jabba, escandalitzat pel suggeriment—. Però hi ha moments en els quals es poden obtenir grans beneficis d'ajudar a un bàndol contra un altre. No estic parlant de cap classe d'aliança permanent, per descomptat.

—Crec que és millor que ens mantinguem totalment fora de la política galàctica, Jabba, i no oblidis les meves paraules.

Jiliac havia agafat en braços al seu nadó i l’estava fent saltar afectuosament davant d’ella. És una bona forma d'aconseguir que torni a vomitar, va pensar cínicament Jabba.

I, naturalment, això va ser just el que va fer el petit. Per fortuna, l’androide de neteja encara no s'havia anat.

—Tia... —va dir Jabba en un to de veu més aviat vacil·lant—. Atès que els temps s'estan tornant tan... complicats, potser hauries de començar a pensar d’enviar al nadó a la sala de cures comunal cada dia. Això faria que et resultés més fàcil concentrar-te en els nostres negocis. El nen ja és perfectament capaç de passar llargs períodes de temps fora de la teva bossa, i a més a la sala de cures disposen de mares substitutes que poden acollir-lo dins de la seva bossa.

Jiliac es dreçà davant seu, agitant la cua d'un costat a un altre i amb el rostre ple d'escandalitzada indignació.

—Nebot! Em sorprèn enormement que siguis capaç d'arribar a suggerir-me que faci semblant cosa! En un any tal vegada prengui en consideració aquesta possibilitat, però ara el meu petit em necessita contínuament.

—Només era un suggeriment —va dir Jabba, emprant el to més conciliador que era capaç—. Si volem que les finances del clan tornin als nivells anteriors a l'altament destructiva incursió que el Moff Shild va llançar contra Nar Shaddaa, llavors haurem d'invertir una quantitat d'esforç i temps molt major que l'actual. Últimament estic treballant un munt d'hores al dia.

—Ho, ho! —Va retrunyir Jiliac—. I ahir mateix vas dedicar la meitat de la tarda a contemplar com aquesta nova esclava corretejava per tota la teva sala del tron mentre la teva nova banda de gemegadors rítmics tocava per a tu.

—Com has....? —va començar a dir Jabba, sentint-se molt ofès, però de seguida es va sumir en el silenci.

I què més donava que hagués dedicat unes quantes hores a passar-ho bé? S'havia aixecat a l'alba per treballar sobre els arxius financers del clan amb els androides-secretaris i els escribes, i havia estat classificant-los i posant-los en ordre per així poder preparar un informe complet sobre les implicacions dels nous augments de preus decretats pel clan Besadiï.

—Tinc les meves petites habilitats secretes, nebot —va dir Jiliac—. Però no et retrec que dediquis una part del teu temps a l'oci, per descomptat. El hutt que dedica totes les seves hores al treball acaba tornant-se insuportable, veritat? Però, al seu torn, espero que respectis la meva necessitat d'estar amb el meu nadó.

—Sí, tia. La respecto, de debò... —va dir Jabba, bullint de fúria dintre seu, i de seguida es va apressar a canviar de tema—. Crec que el clan Besadiï hauria de pagar d'alguna manera aquests increments en els costos de la seva espècia. Potser puguem predisposar als altres clans en contra seva.

—Amb vista a quin propòsit?

—Possiblement una declaració de censura oficial i una multa. He sentit suficients queixes i protestes per part dels altres clans com per suggerir que aquest increment dels preus els està perjudicant gairebé tant com a nosaltres. Em sembla que valdria la pena intentar-ho, no? Tia, podries sol·licitar que el Gran Consell hutt convoqués una reunió dels líders dels kajidics?

Jiliac va assentir, en un evident desig de mostrar-se tan conciliadora com el seu nebot.

—Molt bé, Jabba. Demanaré que aquesta reunió sigui convocada abans de finals de setmana.

Jiliac va fer honor a la seva paraula, i tres dies després Jabba, juntament amb els guardaespatlles personals del clan Desilijic, va entrar amb una veloç ondulació en la gegantesca càmera del Gran Consell hutt. Tots els representants o caps dels sindicats del crim hutt —o kajidics, com eren anomenats—, van haver de passar per múltiples sistemes de vigilància i seguretat perquè se'ls permetés entrar, i els seus guardaespatlles van ser sotmesos al mateix i escrupolós examen. Res que pogués ser considerat com una arma podia entrar a la sala. Els hutts eren uns éssers molt desconfiats.

Jabba va ocupar el seu lloc a la zona assignada als membres del clan Desilijic, i va advertir als altres representants que havien de permetre que ell s'encarregués de parlar en nom del clan. Com a primer lloctinent de la Jiliac tenia aquest dret, i tots es van apressar a accedir. Jabba va veure que fins i tot Zorba, el seu pare, havia enviat un representant. Jabba i Zorba no es trobaven en molt bones relacions, però així i tot resultava reconfortant saber que Desilijic estava ben representat, i que totes les famílies del clan s'havien pres molt de debò la convocatòria.

Quan els representants de tots els kajidics van estar presents, el secretari executiu del Gran Consell, un nominat recentment anomenat Grejic, va prendre la paraula per iniciar la reunió.

—Camarades en el poder, congèneres en el benefici: us he convocat aquí avui per discutir certes preocupacions suscitades pel clan Desilijic. Demano a Jabba, representant de Desilijic, que parli.

Jabba reptà cap endavant fins a col·locar-se enfront de l'estrada de Grejic i va alçar els braços per demanar silenci. Quan els altres hutts van seguir parlant en murmuris, Jabba va alçar la cua i la va deixar caure sobre el terra de pedra amb un estrèpit ensordidor.

El silenci es va ensenyorir de la sala.

—Congèneres meus, comparec davant vosaltres per exposar certes al·legacions molt serioses sobre una conducta reprovable per part del kajidic de Besadiï. Durant l'últim any, les seves accions s'han anat tornant cada vegada més reprensibles. Tot va començar amb la batalla de Nar Shaddaa. Tots nosaltres vàrem sofrir a causa d'aquest atac..., excepte Besadiï. Vam perdre naus, pilots, carregaments, part de l'escut de la lluna..., per no esmentar la quantitat d'operacions comercials que vam perdre també! I després va estar el desenllaç d'aquesta batalla. La pèrdua d'una part de l'escut de Nar Shaddaa va causar la destrucció de diversos blocs d'edificis, que van ser aixafats per les restes caigudes de l'espai. Els treballs de neteja i reconstrucció encara estan en curs. I qui ha hagut de córrer amb les despeses? Cada clan va perdre propietats i crèdits..., excepte Besadiï. I només ells, que no van sofrir cap pèrdua a pesar que eren els que estaven en millors condicions per permetre-les-hi, no han pagat ni un crèdit! Tots hem sofert i experimentat pèrdues..., excepte Besadiï!

Els altres hutts van aprofitar la pausa de Jabba per intercanviar una ràpida sèrie de murmuris. Jabba va tornar la mirada cap a la secció reservada al clan Besadiï, i va veure que Durga no s'havia dignat fer acte de presència. En comptes d'acudir personalment, havia enviat a Zier i a diversos membres de rang secundari del kajidic perquè actuessin com a representants seus.

—I què va fer Besadiï mentre Nal Hutta era amenaçat? Van vendre esclaus al mateix imperi que estava atacant el seu món natal! Tots els clans van cooperar per pagar els crèdits de l'exorbitant suborn lliurat a l'Almirall Greelanx..., el qual va acabar sent l'única cosa que va salvar el nostre món d'un embargament devastador. Tots els clans, naturalment... excepte Besadiï!

Els altres hutts van murmurar un suau cor d'afirmacions. Jabba se sentia orgullós dels resultats que estava obtenint amb el seu discurs. Li semblava que estava aconseguint una autèntica eloqüència i es va dir que ni tan sols Jiliac, malgrat la seva gran fama com a oradora, hagués pogut fer-ho millor. De fet, Jabba s'alegrava que Jiliac hagués estat massa ocupada amb el seu nadó per poder assistir a la reunió. La seva tia no es trobava tan versada en tot allò com ell, i últimament les coses no l'afectaven de la forma en què solien fer-ho abans que es convertís en mare.

—I què ha fet Besadiï durant els mesos transcorreguts des d'aquesta batalla, congèneres meus? Ens ha ajudat en la labor de reconstrucció? S'ha ofert a recompensar als altres clans per la seva banda del suborn? Ha enviat encara que només fos una quadrilla d'esclaus per ajudar en la reconstrucció? —Jabba va permetre que la seva veu s'elevés fins a fregar el crit—. No! El que han fet, congèneres meus, és pujar el preu de la seva espècia fins a un punt que posa en perill els beneficis de tots els kajidics..., i en el pitjor moment possible! Alguns potser diguin que això és mera saviesa comercial, mer anhel d'obtenir beneficis..., però jo dic que no. Besadiï està intentant fer-se amb el control total! Volen expulsar-nos a tots del negoci! Besadiï desitja que en tot Nal Hutta no existeixi més clan... que el clan Besadiï!

La veu d’en Jabba havia anat pujant de to fins a convenir-se en un tro ensordidor. Volent donar més èmfasi a les seves paraules, va copejar violentament el terra amb la cua i els ressons van ressonar per tot el cavernós espai de la càmera.

—Exigeixo que Besadiï sigui censurat! Exigeixo que el Gran Consell celebri una votació per censurar-los ara mateix i que decreti una multa, perquè el seu import sigui distribuït entre aquells als quals han perjudicat injustament. Exigeixo això en nom de tots els hutts, estiguin on estiguin!

Un autèntic pandemònium es va ensenyorir de la sala. Les cues van copejar els terres, i les veus es van elevar en esclats d'indignació. Alguns hutts es van tornar cap al contingent del clan Besadiï, dirigint-li amenaçadores ondulacions de la cua mentre li cridaven insults i malediccions.

Zier va mirar desesperadament al voltant seu, i no va veure ni rastre de bona disposició cap a ell en tota la sala. Va alçar els braços i la veu, cridant al seu torn, però la seva veu va ser ofegada per la fúria combinada dels altres hutts.

Finalment el furor va començar a dissipar-se. Grejic va demanar silenci amb uns quants cops de la seva cua, i el va acabar obtenint passat una estona.

—Per costum Zier, com a membre de màxim rang del clan Besadiï, té dret a respondre al seu acusador. Què has de dir a tot això, Zier?

Zier va gargamellejar per aclarir-se la seva enorme gola i va empassar saliva.

—Com podeu condemnar a Besadiï, congèneres meus? Obtenir beneficis és una cosa que ha de ser elogiada, no denigrada! Jabba i Jiliac van ser els qui més pèrdues van sofrir en l'atac contra Nar Shaddaa, i ara us estan intentant convèncer que us poseu de la seva part contra Besadiï. La veritat és que Besadiï no va fer res reprotxable! No vam fer res que...

—No vau fer res, per descomptat! —va cridar el líder del kajidic de Triniviï, interrompent-li—. Desilijic va oferir l'estratègia que ens va salvar. Besadiï es va limitar a acumular beneficis a les nostres expenses!

Zier va bellugar el cap.

—El que vam fer va ser...

—Som hutts! —va cridar un altre líder—. Explotar a altres espècies és un motiu d'orgull per a nosaltres! Ens enorgullim d'obtenir beneficis! Però no pretenem destruir als nostres congèneres! Competir, sí... Destruir, no!

Va haver-hi un nou esclat de caos. Una cacofonia de cops de cua, crits, malediccions, esgarips i diatribes plenes de fúria va fer vibrar l'aire.

Grejic va haver d'emprar la seva cua moltes vegades per restaurar l'ordre.

—Crec que ha arribat el moment de celebrar una votació —va anunciar—. Que tots els representants dels kajidics que estiguin a favor o en contra de censurar oficialment al clan Besadiï i de multar-lo votin la moció ara mateix amb un sí o amb un no.

El líder de cada kajidic va pressionar amb un polze el tabulador de vots que hi havia al costat de cadascú.

Uns moments després, Grejic va alçar una mà.

—El recompte de vots ha finalitzat —va dir—. El resultat és quaranta-set contra un a favor de la censura per Besadiï.

Va haver-hi un esclat de víctors.

—Zier de Bes...

—Un moment! —va intervenir una veu. Jabba la va reconèixer, i es va tornar per veure com Jiliac travessava la sala en una ràpida ondulació—. Espereu! No he votat!

—Jabba ha votat pel vostre kajidic, dama Jiliac. A què ve aquesta interrupció? Desitgeu que repetim la votació?

Grejic havia parlat en un to ple de respecte, però no podia ocultar la impaciència amb què desitjava seguir ocupant-se dels assumptes pendents.

—Repetir la votació? —Jabba va tornar el cap cap a la seva tia, i les seves mirades es van trobar. Passats uns moments, Jiliac va acabar bellugant el cap—. El meu nebot és el meu representant acceptat, noble Grejic. Us prego que tingueu la bondat de prosseguir.

Jabba va deixar escapar en una lenta exhalació l'alè que havia estat contenint. Durant un moment havia temut que Jiliac fos a qüestionar la seva decisió i la seva autoritat davant de tothom. Molts hutts li estaven llançant mirades plenes de curiositat, i les seves expressions deixaven molt clar que es preguntaven per què havia votat Jabba si Jiliac no estava disposada a recolzar la seva postura sense cap classe de reserves.

Jiliac va seguir avançant fins a detenir-se al costat del seu nebot, però Jabba es va trobar desitjant que s'hagués mantingut allunyada d'ell.

Que el seu bon judici fos qüestionat davant de la seva pròpia gent resultava altament compromès, i no va poder evitar tornar a pensar en el que suposaria poder dirigir el clan per si sol, sense interferències..., i, especialment, sense interferències estúpides i tan poc meditades.

—Zier de Besadiï —va dir Grejic, continuant a partir del punt en el qual s'havia interromput—, és voluntat d'aquest Consell que siguis excusat de les nostres files fins que el teu clan hagi pagat un milió de crèdits en concepte de danys i perjudicis, que seran dividits de manera igual entre els altres kajidics. Em permeto suggerir-vos que en el futur feu tot el possible per no tractar a la vostra gent com teniu tot el dret a tractar a altres espècies..., i que no ens considereu mers incauts als quals explotar.

El secretari executiu va fer un senyal als guàrdies i el seu oficial, que estaven dempeus en l'entrada.

—Cap dels guàrdies, escorti a la delegació del clan Besadiï mentre abandona aquesta sala.

Mentre Zier i els altres representants del clan Besadiï començaven a ondar cap a l'entrada, Jabba va veure que tots estaven tractant d'aparentar menyspreu i confiança en si mateixos i que estaven fracassant lamentablement en aquesta obstinació. El suau murmuri dels altres hutts es va anar intensificant fins a convertir-se en un tumult de riallades, crits enronquits i insults, burles i amenaces.

Jabba va somriure dintre seu. Una tarda francament productiva —va pensar amb satisfacció—. Sí, crec que puc donar-me per satisfet.

***

Bria Tharen va avançar amb pas ràpid i decidit pel passadís de la nau que manava, el creuer lleuger Retribució. Anava a passar revista a les seves tropes abans de la incursió contra el navili esclavista Grillet del Helot que havien planejat dur a terme. Bria se sentia excitada i plena d'impaciència, però els seus trets romanien impassibles i els seus ulls blau-verdosos estaven tan freds com les profunditats d'una glacera.

Va repassar mentalment el seu pla de batalla, analitzant-lo a la recerca de punts febles i assegurant-se que havia cobert totes les contingències possibles mitjançant una opció de reserva. L'operació estava tan ben calculada que el més lògic era esperar que tot transcorregués sense contratemps, però després de tot el Grillet del Helot era una corbeta corelliana poderosament armada, la qual cosa la convertia en una nau formidable per dret propi.

El Retribució era gairebé tan gran com el seu enemic, per la qual cosa haurien d'estar relativament igualats. El navili de la Bria era una corbeta de la classe: Rondador dels Sistemes Republicans Sienar, esvelt i elegantment dissenyat i capaç de combatre tant a l'espai com dins d'una atmosfera. Els Rondadors figuraven entre les naus més comunes de les flotes del Sector Corporatiu, i la resistència corelliana havia comprat aquell Rondador de segona mà a l'Autoritat, i l’havia confiat a la Bria perquè el convertís en el seu navili insígnia.

La comandant corelliana disposava d'un operatiu en l'estació espacial que orbitava Ylèsia. L'operatiu li havia informat que els sacerdots ylesians planejaven enviar a gairebé dos-cents esclaus malnodrits i addictes a l’Exultació a les mines de Kèssel.

Durant un moment Bria desitjà poder cedir als seus desitjos i acompanyar a la seva gent en la primera onada d'abordatge. Les tropes que es trobaven a bord d'aquelles tres llançadores veurien la màxima quantitat de combat, i també serien les que poguessin matar més enemics..., i Bria tenia un compte pendent amb aquell navili esclavista en particular. Gairebé deu anys abans, el Grillet del Helot havia estat a punt de capturar-la, a ella, al Han i els seus dos amics togorians, Muuurgh i Mrrov, quan els quatre estaven fugint d’Ylèsia.

Bria va sospirar, però sabia que durant la primera onada el seu lloc estava a bord de la seva nau, coordinant l'atac i identificant les bosses de resistència més aferrissada per així poder distribuir millor les seves tropes amb vista a la segona onada.

Aquella era la cinquena missió que el Retribució duia a terme per a la resistència corelliana, i Bria s'alegrava de tornar a l'acció. Durant els seus vuit anys amb el moviment clandestí corellià, havia fet tot allò que se li assignava, i ho havia fet bé. Però els projectes d'espionatge clandestí li resultaven odiosos..., i el treball de “enllaç” tampoc li havia agradat massa. Bria s'alegrava de poder deixar enrere tot allò i tornar a la veritable lluita.

Era la Mon Mothma qui hi havia fet possible que Bria tornés a l'autèntica acció. La senadora imperial renegada posseïa tant la influència com l'eloqüència necessàries per convèncer als diferents grups del moviment de resistència de la necessitat d'establir una Aliança Rebel. En aquests aspectes la senadora era més eficaç del que mai ho havia estat la Bria, i dedicava tot el seu temps a viatjar d'un món a un altre per reunir-se amb els líders dels moviments clandestins. Feia tan sols un mes, Bria i la resta de la resistència corelliana havien celebrat la signatura del Tractat Corellià.

Públicament, el mèrit de la consecució del Tractat havia estat atribuït a la Mon Mothma, i no hi havia cap dubte que havia ajudat al fet que arribés a existir. Però Bria havia sentit rumors que el senador Garm Bel Iblis de Corèllia havia estat un dels principals arquitectes del Tractat. A més de Corèllia, els altres signataris del Tractat eren Alderaan i Chandrilà, el planeta natal de la Mon Mothma.

Viatjant d'un sistema a un altre i d'un món a un altre, la Mon Mothma va establir contacte amb els diferents grups del moviment de resistència allà on ja existien i va crear nous grups allà on no n’hi havia cap. La fama de l'antiga senadora va ser tant una ajuda com un obstacle: d'una banda li proporcionava accés a nobles importants i capdavanters de la indústria, però d'altra banda, i especialment al principi, alguns grups havien expressat el temor que la Mon Mothma pogués ser una emissària imperial enviada per Palpatine per comprovar la seva lleialtat.

La senadora renegada s'havia enfrontat en moltes ocasions a la mort, fent front a amenaces procedents tant de tropes imperials com de líders de la resistència que sospitaven d'ella. Bria havia conegut la Mon Mothma i havia parlat amb ella poc després que la senadora hagués hagut de fugir de l'acusació de traïció presentada per Palpatine. Havia quedat impressionada —gairebé commoguda— per la seva tranquil·la dignitat, la seva ferma decisió i la seva intel·ligència.

Bria havia passat per un dels moments culminants de la seva vida quan la Mon Mothma li va encaixar la mà i li va dir que ella, Bria Tharen, havia estat una de les persones que havien jugat un paper decisiu a l'hora de convèncer a Bail Organa que havia de canviar les seves creences sobre el pacifisme d’Alderaan. El Virrei s'havia compromès fermament amb la idea d'una revolució armada contra l'Imperi. Però s'estava enfrontant a una considerable resistència per part del seu govern i, fins al moment, els esforços dirigits a armar-se duts a terme per Alderaan eren petits i extremadament clandestins.

El Tractat Corellià va inaugurar formalment l'existència de l'Aliança Rebel que Bria i els altres corellians havien estat tractant de crear. Els diferents grups rebels conservarien una gran part de la seva autonomia però, almenys en teoria, el comandament estratègic de l'Aliança havia passat a les mans de la Mon Mothma. Fins al moment, la nova Aliança Rebel no havia estat posada a prova en la batalla. Bria albergava l'esperança que això no trigaria a canviar.

Bria va girar una cantonada en el passadís del Retribució i es va trobar amb el seu oficial mèdic. Dayno Hix s'encarregaria d'atendre als esclaus quan aquests haguessin estat rescatats. Hyx era un home baixet i barbut dotat dels ulls blaus més lluminosos que Bria hagués vist mai, i posseïa un tímid somriure que la majoria de la gent trobava totalment irresistible. Hyx havia estudiat en una de les millors universitats d’Alderaan, on va cursar medicina i psicologia i va acabar especialitzant-se en el tractament de les addiccions. Des que es va unir a la resistència corelliana feia sis mesos, havia aplicat les seves formidables capacitats al problema dels pelegrins ylesians.

Bria estava convençuda que hi havia molts idealistes frustrats a trobar entre les files malnodrides i esgotades pel pesat treball dels pelegrins ylesians. Des de la seva primera incursió a Ylèsia, feia ja gairebé dos anys, setze dels esclaus que va rescatar s'havien convertit en combatents o operatius de primera categoria de la resistència corelliana. Altres deu havien rebut medalles pel seu valor... de manera pòstuma.

Bria havia tractat de fer entendre als seus superiors de Corèllia que Ylèsia, amb els seus milers d'esclaus, era una mina d'or potencial de reclutes rebels..., sempre que aconseguissin trobar una forma de vèncer els efectes addictius de l’Exultació. Ella mateixa havia aconseguit vèncer a l’Exultació i convertir-se en una valuosa addició a la resistència corelliana, evidentment, però havia necessitat gairebé tres anys d'esforços incessants per poder guarir-se així mateixa. Bria ho havia provat absolutament tot, des de la meditació fins a les drogues, i només va aconseguir trobar la fortalesa que necessitava quan va decidir dedicar la seva vida a l'eradicació de l'esclavitud i de l'Imperi que la consentia i fomentava.

Però no disposaven de tres anys que dedicar a la curació dels pelegrins. Havien de trobar una cura que donés resultat en setmanes o mesos, en comptes d'en anys.

I aquí era on entrava Daino Hyx. Hyx creia que analitzar escrupolosament els efectes físics, mentals i emocionals de l’Exultació (fins i tot havia arribat a viatjar fins a Nal Hutta per poder estudiar a uns quants mascles de l'espècie t'landa Til i esbrinar com produïen l'efecte) li permetria trobar una cura. La cura d’en Hyx depenia d'una barreja de tractaments emocionals, mentals i físics, que abastaven des de les drogues anti-addicció fins a la teràpia interactiva i de grup.

Avui, si tot anava bé, Hyx tindria ocasió de començar a posar a prova el seu nou tractament.

L'oficial mèdic va alçar la mirada cap a la Bria.

—Nerviosa, comandant?

Bria va somriure.

—Se'm nota?

—No. Estic segur que la majoria de persones no notarien absolutament gens, però diguem que jo sóc un cas especial. Vaig tenir ocasió d'arribar a conèixer-la bastant bé quan vam començar a treballar en la nova teràpia. I recordi que el meu treball consisteix precisament a avaluar els estats mentals i emocionals dels humanoides...

—Cert —va admetre la Bria—. Sí, la veritat és que estic una mica nerviosa. Això és diferent a capturar un patruller del servei de duanes o atacar alguna solitària avançada imperial. Aquesta vegada anem a enfrontar-nos a les persones que eren les meves propietàries tant en cos com en esperit. Sempre he temut que el fet de veure'm exposada novament a l'addicció dels pelegrins provocaria un ressorgiment de la meva antiga addicció.

Hyx va assentir.

—Aquesta incursió és una mica més que un mer objectiu militar per a vostè, ja que té en joc una qüestió emocional particular. Resulta perfectament comprensible que senti una certa ansietat.

Bria li va llançar una ràpida mirada.

—Això no m'impedirà fer el meu treball, Hyx.

—Ho sé—va dir l'oficial mèdic—. He sentit dir que l'Esquadró de la Mà Vermella és molt eficient. Si s'ha de jutjar pel que he observat de la seva gent, la seguirien fins a un forat negre i sortirien per l'altre costat.

Bria va deixar escapar una suau riallada.

—No estic tan segura d'això. Si estigués prou boja per acostar-me a un forat negre, confio que ells serien prou entenimentats per quedar-se en el seu lloc. Però sé que les meves tropes em seguirien a l'interior del mateix Palau Imperial de Palpatine.

—No durarien molt temps —va observar secament Hyx. Bria va somriure, però la calor del somriure no es va estendre als seus ulls. —Però almenys tindríem ocasió de divertir-nos durant una estona. Donaria la meva vida per poder tractar d'acabar amb Palpatine.

—Quant falta per al llançament de la primera onada?

 Bria va fer un cop d'ull al diminut cronoanell que portava.

—Estem esperant el senyal del meu operatiu en l'estació espacial, i després arribarem a la posició fixada mitjançant un microsalt. Ell ens dirà en quin moment s’enlaira la nau de l'estació espacial ylesiana. Volem caure sobre els traficants d'esclaus abans que puguin abandonar el sistema.

—Sí, és el més lògic.

Bria va girar cap a la dreta i va entrar en el turboascensor.

—Vaig a fer l'últim cop d'ull als soldats que aniran en les llançadores d'abordatge. Vol acompanyar-me?

—Per descomptat.

L'ascensor els va portar a l'hangar de llançadores. Quan van sortir de la cabina, es van trobar amb què la zona de llançament era un frenesí controlat de dotacions que duien a terme inspeccions d'últim minut de les naus, l'equip i l'armament. Res més veure-la, un dels soldats es va portar dos dits a la boca i va deixar escapar una penetrant xiulada.

—La comandant està en la coberta!

Bria va anar cap a Jace Paol, el seu lloctinent, que estava supervisant els últims preparatius per a la batalla.

—Reuneixi a les tropes, si us plau.

Una ràpida ordre després, els escamots d'abordatge ja estaven compareixent davant d’ella. Hi hauria un escamot per llançadora, amb aproximadament deu soldats per cadascun. L'atac començaria amb dues onades de tres llançadores cadascuna, la primera i la segona. La primera onada seria la responsable d'abordar el navili enemic i neutralitzar la resistència dels traficants d'esclaus. La segona onada reforçaria a la primera, i col·laboraria en la neteja final.

Bria va anar avançant lentament al llarg de les fileres de soldats, inspeccionant-los i comprovant els seus uniformes, armes i expressions. En un moment donat es va detenir davant d'un jove soldat els ulls del qual relluïen amb una mica més que la lluentor de la impaciència per entrar en acció. Bria va estudiar les seves galtes ruboritzades i el seu nas enrogit, i va acabar arrufant el nas.

—Caporal Búrrid...

El caporal es va posar ferms.

—Sí, comandant!

Bria va estirar la mà, li va fregar la galta i després li va tocar el front.

—Oblidi-ho, Búrrid. Té almenys un grau de febre.

Sk'kot Búrrid es va apressar a saludar.

—Amb tot el respecte, comandant, haig de dir-li que em trobo perfectament.

—Oh, cert —va dir la Bria—. I jo sóc la concubina wookiee de Palpatine. Hyx?

L'oficial mèdic va treure un sensor d'un dels compartiments del seu cinturó i el va aplicar al rostre del jove.

—Dos graus de febre, comandant. El recompte de cèl·lules blanques indica una infecció, possiblement contagiosa.

—Presenti's a l’androide mèdic, caporal —va ordenar la Bria.

El jove, visiblement abatut, va obrir la boca per protestar, però de seguida s’ho va pensar millor i va obeir. Sense dir ni una paraula, el seu substitut de les reserves va avançar per ocupar el lloc que acabava de deixar buit en la fila.

Quan Bria va haver acabat la seva inspecció, es va detenir i es va dirigir als seus soldats.

—Molt bé, nois: estem esperant el senyal per efectuar el nostre microsalt. Els ales-Y aniran primer i duran a terme les seves passades per derrocar els escuts de l'enemic. Després us tocarà a vosaltres. Entrareu per les seves comportes, allà on les tinguin, i us obrireu pas lluitant. On no hi hagi comportes, ens encarregarem de fabricar-les. Equips d'especialistes en enginyeria acompanyaran les dues llançadores d'abordatge, i aquests grups s'encarregaran de perforar el casc just davant de les seccions d'enginyeria.

Bria va fer una pausa abans de seguir parlant.

—Recordeu que us trobareu amb esclaus confusos i espantats que a més probablement estaran començant a sofrir la síndrome de retirada de l’Exultació. Pot ser que intentin atacar-vos. No correu riscos innecessaris, però feu tots els esforços raonables per tractar de no causar-los danys excessivament seriosos. Utilitzeu feixos atordidores contra ells, entesos?

Va haver-hi un murmuri d'assentiment general.

—Alguna pregunta?

No les hi havia. Els soldats ja havien estat informats pels seus líders d'esquadró i escamot, i tots havien passat per diverses sessions d'entrenament i maniobra.

Bria els hi va dirigir una inclinació de cap.

—Aquesta és l'operació més ambiciosa mai empresa per Mà Vermella, nois. Si ho fem bé, podeu apostar al fet que no trigarem a tornar a entrar en acció. Així doncs, crec que hauríem de tractar d'impressionar al Comandament del Sector... No us sembla?

L'assentiment va ser unànime.

Bria acabava de tornar-se cap als seus líders d'escamot per parlar amb ells quan el seu comunicador va emetre un brunzit. Bria el va activar.

—Sí?

—Acabem de rebre el senyal, comandant. El navili dels esclavistes ha desenganxat del moll de l'estació espacial ylesiana.

Bria va assentir, i després es va tornar cap al líder del primer escamot.

—Pugin a la seva llançadora, primera onada. Segona onada, estiguin preparats.

 La coberta va reverberar amb els ressons de peus llançats a la carrera quan trenta soldats es van apressar a entrar en les seves respectives llançadores.

Bria va sintonitzar la seva freqüència personal.

—Atenció, Fúria Escarlata, aquí Cap de la Mà Vermella.

—Endavant, Mà Vermella.

—Preparin les seves naus per efectuar el microsalt en tres minuts. El Retribució estarà just darrere de vostès.

—Rebut, Cap de la Mà Vermella. Anem a preparar-nos pel microsalt.

Bria i Daino Hyx es van apressar a sortir de l'hangar de les llançadores de combat per agafar el turboascensor i, una vegada van sortir d'ell, van anar corrent pel passadís fins que van arribar al pont. El capità de la nau va alçar la mirada cap a ells quan van entrar. Bria es va deixar caure en un seient situat darrere de l'esquema tàctic. Aquella posició també li permetia veure el que mostraven les pantalles visores.

—Saltarem deu segons després que ho hagi fet l'últim ala-Y, Capità Bjalin —va dir.

—Sí, comandant —va replicar Bjalin.

Tedris Bjalin era un jove molt alt, el front del qual estava començant a quedar cada vegada més revelat per la ràpida reculada del naixement dels cabells malgrat la seva joventut. Acabava d'unir-se a la resistència corelliana després que tota la seva família hagués estat assassinada durant la massacre imperial de Tyshapahl. Abans que això ocorregués, Bjalin era un tinent imperial. El seu ensinistrament imperial li havia estat molt útil, ja que li havia proporcionat un ascens en les forces rebels. Era un oficial molt eficient i un home decent, i li havia confessat a Bria que ja estava pensant a desertar de l'Armada Imperial quan la seva família havia estat assassinada. Això havia estat la gota d'aigua que va fer desbordar el got.

Bria va observar amb tibant atenció com anaven transcorrent els segons fins que, de dos en dos, els sis ales-Y van saltar a l’hiperespai. Un instant després les línies estel·lars es van estendre davant d’ells quan el Retribució va saltar també.

Amb prou feines van tornar a entrar a l'espai real, el Retribució va obrir els seus hangars de llançadores i la primera onada de llançadores d'abordatge va sortir d'ells. Les llançadores van avançar cap al navili esclavista a mitja velocitat seguint als ales-Y, que s'estaven movent a la màxima velocitat possible.

Bria va contemplar amb satisfacció com el primer parell d'ales-Y es llançava sobre la corbeta corelliana i disparava un parell de salves de dos torpedes protònics, dirigint-los contra la part central de l'estructura. El seu objectiu no era obrir un forat en el casc de la corbeta, sinó destruir els escuts sense causar danys excessivament seriosos en ella. Bria tenia intenció de fer-se amb la nau intacta i tornar amb ella perquè s'afegís a la flota rebel. Una de les llançadores de la segona onada transportaria a un equip seleccionat format per tècnics en ordinadors, enginyers, un pilot i equips de control de danys i reparacions.

A la Bria no li hauria importat sorprendre al navili esclavista desprevingut, però no comptava amb tenir tanta sort i no li va sorprendre descobrir que la corbeta estava viatjant amb els escuts aixecats. La gran nau va obrir foc quan els ales-Y es van llançar sobre ella, però els àgils aparells atacants van esquivar les seves andanades sense cap dificultat. El Retribució es va assegurar de mantenir-se fora del radi d'acció de les seves bateries.

Els quatre torpedes protònics llançats pels ales-Y van quedar embolicats en un centelleig blanc-blavós en xocar amb els escuts i es van escampar sobre el casc del navili esclavista sense travessar les defenses. El primer parell d'ales-Y va invertir el curs i es va apressar a llançar-se novament cap a l'objectiu per entrar en acció en el cas que la seva ajuda tornés a ser necessària.

La corbeta corelliana va començar a allunyar-se a gran velocitat, i aquesta vegada un dels seus trets va aconseguir fregar un ala-Y. L'impacte no va ser excessivament seriós, però va haver-hi prou per deixar fora de combat al caça.

Bria havia calculat que farien falta quatre torpedes protònics per dissipar els escuts de l'enemic. El segon parell d'ales-Y va avançar a tota velocitat, i el primer caça va llançar la seva salva.

Aquesta vegada el centelleig blanc-blavós es va anar estenent i després, de manera tan sobtada com inesperada, va haver-hi un impacte visible en el flanc del navili esclavista. Una franja negrenca va aparèixer sobre el blindatge.

—Ho hem aconseguit! —Va exclamar la Bria, i va activar la seva unitat comunicadora per parlar amb el líder del seu equip d'ales-Y—. Bon treball, Fúria Escarlata! Els escuts han caigut! Ara anem a usar els vostres canons iònics per donar-los el cop de gràcia! Advertiu a les vostres naus que han d'iniciar l'acció evasiva! No volem que hi hagi més impactes!

—Rebut, Cap de la Mà Vermella. Centrarem les nostres mires en els conjunts sensors i l'aleta solar. Anem a iniciar les passades d'atac.

Les parelles d'ales-Y van iniciar el seu atac, disparant les seves torretes de canons iònics contra els objectius preassignats. Les andanades dels canons iònics havien estat concebudes no per danyar el casc de la nau enemiga, sinó per eliminar tota l'activitat elèctrica a bord d'ella..., incloent, per descomptat, la dels motors, els ordinadors de punteria i els sistemes del pont. Tots els sistemes elèctrics haurien de ser reinicialitzats abans que el navili esclavista pogués tornar a trobar-se en condicions operatives.

La corbeta corelliana va llançar una andanada darrere d'una altra, però els ales-Y eren massa veloços i àgils perquè l'armament de la gran nau pogués establir unes lectures de seguiment i punteria realment efectives.

Pocs minuts després, el Grillet del Helot surava a la deriva a l'espai amb tots els seus sistemes elèctrics fora de combat. Bria va fer un cop d'ull al seu cronòmetre en el mateix instant en què la primera onada de llançadores d'abordatge iniciava el seu avanç. Perfecte... Just al moment previst. Una llançadora es va posar sobre la comporta davantera, la que el navili esclavista usava per introduir als seus carregaments d'esclaus en els cellers. Les altres dues llançadores es van adherir al casc a banda i banda de la corbeta i van començar a obrir-se pas a través d'ell.

Bria va agusar l'oïda per no perdre's ni un sol detall dels informes que estaven començant a enviar els seus líders d'atac.

—Líder de la Mà Vermella, aquí Grup Un informant des de la comporta de càrrega del celler davanter de la Coberta 4. Hem aconseguit entrar, però ens estem trobant amb una forta resistència. La tripulació estava traient als esclaus quan ens obríem pas, però encara queden uns quants aquí dins. Els pelegrins han buscat refugi darrere dels contenidors de càrrega, igual que hem fet nosaltres. El tiroteig és bastant aferrissat. Anem a obligar-los a retrocedir per poder arribar al conducte d'accés del turbolàser.

—Líder de la Mà Vermella, aquí Grup Dos informant. Ens hem obert pas a través del casc per davant dels motors en la Coberta 4 i hem instal·lat una comporta portàtil. Les meves tropes estan començant a avançar...

—Líder de la Mà Vermella, el blindatge d'aquesta secció d'estribord del casc ens està creant alguns problemes... Segueixin a l'escolta... —I, un minut després—: Líder de la Mà Vermella, hem aconseguit obrir-nos pas!

Bria va seguir observant l'avanç de les seves tropes a través de la nau, intentant decidir quin seria el moment més adequat per enviar la segona onada. Els dos grups que havien aconseguit obrir-se pas cap a l'interior de la nau s'estaven trobant amb una resistència mínima, però el grup davanter —que havia entrat per la comporta— estava havent d'enfrontar-se a una enèrgica oposició per part dels traficants d'esclaus mentre lluitava per arribar fins als turboascensors. El que els esclavistes estiguessin disposats a lluitar fins a l'últim home resultava perfectament comprensible, per descomptat. La reputació de l'Esquadró de la Mà Vermella estava començant a difondre's, i la tripulació del navili esclavista sens dubte ja havia reconegut el símbol d'una mà que degotava sang pintat en les proes de les naus dels seus atacants.

Bria es va aixecar del seu seient i es va tornar cap al capità de la seva nau.

—Tedris, queda al comandament de l'esquadró fins que jo hagi tornat de l'operació de la segona onada. Estigui preparat per enviar grups de recolzament en el cas que estableixi contacte amb vostè, però només en aquesta eventualitat. Què estan fent els ales-Y? Sap si ja han ocupat les seves posicions de patrullatge?

—Sí, comandant. Si algú decideix unir-se a la festa, disposarem d'un mínim de quinze minuts per preparar-nos. Això només és una precaució per si els traficants d'esclaus aconsegueixen enviar una sol·licitud d'ajuda abans que puguem interferir les seves transmissions, naturalment.

—Bon treball, capità.

Bjalin va assentir, però no la va saludar. La disciplina en les forces rebels era molt més informal que en l'Armada Imperial, i Bria havia necessitat dues setmanes per aconseguir que Bjalin es lliurés del costum de saludar marcialment quan algú deia «Senyor!» al costat d'ell.

—Bona sort, comandant —va dir Bjalin.

—Gràcies. Potser la necessiti. La meva gent ha aconseguit expulsar-los d'aquest compartiment davanter, però han disposat un munt de temps per establir unes defenses sòlides. Aposto al fet que s'han atrinxerat en el pont i en els corredors d'accés, i al fet que estan treballant en els sistemes electrònics. Em sembla que hauré de ser una miqueta... creativa.

Bjalin va somriure.

—Això és una cosa que sempre se li ha donat molt bé, comandant.

Següent