Estrella de la Mort (LXII)

Anterior

62

CANTINA EL COR DUR, ESTRELLA DE LA MORT

Memah li havia demanat a Rodo que tragués als pocs parroquians que estaven divertint-se massa, i el que quedava era una multitud ombrívola; sobretot de gent que mantenia les seves converses en privat o tenien converses amb si mateixos. De qualsevol manera, ho feien en veu baixa.

Rodo i Nova Stihl estaven asseguts en la barra, amb Ratua. Era evident que el vincle que ell i Nova havien format al planeta presó era més forta que les seves diferències com a guàrdia i presoner. Memah s'alegrava de veure-ho.

Hi havia un parell d’alderaanians en una cantonada, i simplement es quedaven allà asseguts, sense dir molt, sense beure molt; només mirant fix a certa distància personal.

Un dels pilots i la seva companya —una arquitecta, havia esbrinat Memah—, també estaven asseguts en la barra, parlant baix, però intensament. Pel que sembla el pilot era un dels estudiants d'arts marcials d’en Nova, un doble as anomenat Vil Dance. La dona es deia Teela Kaarz.

Un home major va entrar en la cantina... Memah va reconèixer que ja havia vingut abans, però ella no sabia qui era. Va caminar cap a on estaven Stihl, Rodo i Ratua i el sergent li va saludar.

Per la seva banda, Memah atenia la barra, fent begudes i quan hi havia un moment tranquil, anava a conversar amb Ulls Verds. Se sentia com un servei funerari, i, a la seva manera, ho era.

Un parell de soldats van entrar i es van traslladar a una taula prop dels alderaanians. Van demanar cerveses i semblaven aliens a l'estat d'ànim generalment silenciós de la cantina. Memah també estava pensant a demanar-li a Rodo que els fes fora, quan un d'ells va dir alguna cosa prou alt per escoltar-se en la barra:

—Suposo que l'escòria rebel ja no donarà moltes molèsties després d’Alderaan, eh?

Rodo ja s'estava acostant quan un dels alderaanians es va posar dempeus i va caminar fins a la taula dels soldats.

—Rodo —va dir la Memah.

Ell es va detenir, es va tornar, i la va mirar. Ella va aixecar la mà fent un gest d'espera un segon.

El soldat va mirar a l'home dempeus al costat d'ell i probablement no estava impressionat. L’alderaanià era de contextura lleugera, baixa alçada i no semblava ser una amenaça.

—Què puc ha...?

No va poder arribar més lluny. L'home més petit va llançar un puny que era impulsat pel dolor i la ràbia, i el soldat va caure de la seva cadira i va copejar la coberta, amb força.

—Vés —Memah li va dir a Rodo.

Rodo estava allà abans que el segon soldat pogués fer més que posar-se dempeus. El va aferrar pel coll.

—Fora —va dir.

—Què frip dius?! Ningú copeja a un soldat i...

Rodo va prémer la seva presa en el coll de l'home. El soldat va quedar sobtadament molt silenciós.

—Vagin-se —va repetir Rodo—. Pel seu compte o amb la meva ajuda. Recull al teu amic i vagin-se.

El segon soldat no era ximple. Va assentir amb el cap, es va inclinar i va ajudar al seu amic atordit a posar-se dempeus trontollant. Es van dirigir cap a la porta.

L’alderaanià, amb els punys tancats d'una ràbia que encara bullia i amb la cara vermella, es va quedar allà mirant intensament a Rodo. Memah sabia que a pesar que no tenia cap esperança contra l'enorme porter, el copejaria de totes maneres si Rodo intentava fer-lo fora.

Rodo també ho sabia. La va mirar.

Ella va sacsejar el cap: Deixa’l tranquil.

Rodo va assentir amb el cap, li va dir alguna cosa a l'home més petit massa suau per sentir-ho i va tornar a la barra. Després d'un moment, l’alderaanià, com en un tràngol de somni, va tornar al seu seient. Els seus moviments eren rígids, com els de un droide, i es va asseure pesadament.

Rodo va tornar a la barra, i Memah va anar a trobar-se amb ell.

—Què li vas dir?

—Li vaig dir que ho sentia. Que la seva taula era de cortesia, i que si algú més deia alguna cosa així d'estúpida, que em deixés manejar-ho a mi... Jo puc copejar més fort que ell.

—No ho sé —va dir Nova, al costat d'ell—. Mai havia vist un cop tan bo com aquest.

Ningú va respondre a això.

Nova va indicar a l'home més gran.

—Aquest és el Comandant Riten —va dir—. Dirigeix la biblioteca.

Memah va assentir amb el cap.

—Comandant.

—Pots dir-me Atour —va dir ell—. No estic molt orgullós del rang o les seves associacions en aquest moment.

Memah va assentir amb el cap.

—Comprenc.

Mirà cap a la porta i va veure arribar al Dr. Divini. Va anar directament a la barra, on va ser rebut pel grup i li van presentar al bibliotecari i la jove parella.

—T'has perdut tota la diversió, doc —va dir Nova—. Aquest petit alderaanià de la cantonada acaba de llançar a la coberta a un soldat de dues vegades la seva grandària.

Uli va assentir amb el cap mentre la Memah, sense que l'hi demanés, posava una gerra de cervesa davant d'ell.

—Rodo no l’ha fet fora?

—Aquesta nit la nostra simpatia no està amb els militars de l'Imperi —va dir la Memah.

Uli va assentir una altra vegada.

—Ni la meva. Em sento tacat només per estar en aquesta estació.

Va haver-hi un cor d'acords.

—Ha d'haver-hi alguna cosa que puguem fer sobre això —va dir Nova.

—En què estàs pensant, sergent? —va dir Rodo—. Desafiar a Darth Vader a un duel a mort?

—Tal vegada.

—Això no seria d'ajuda —va dir Uli—. La màquina imperial és massa gran. Ningú pot enfrontar-se a ella. Mirin el que va passar amb Alderaan.

—Llavors què fa una persona amb algun sentit de la justícia? —va preguntar la Memah—. No fer-li cas i seguir amb els seus assumptes?

Riten, que havia estat prenent la seva beguda en silenci, va bellugar el cap.

—Com a expert en arts marcials —li va dir a Nova—, què fas si tens un oponent que és més gran, més fort, més ràpid, millor entrenat i armat que tu, i té molts amics?

Nova es va encongir d'espatlles.

—Treure els teus glutis d'aquí, i ràpid.

—Precisament —va dir Riten.

Tots es van tornar a mirar-lo.

—Com a mínim, has de deixar de ser còmplice d'un pinxo assassí.

—Rebutjar una ordre directa fa que t'enviïn a les cel·les de detenció —va dir Dance, el pilot de TIE—. De què et serveix això, a tu o a algú més?

—Bé —va dir Riten—, pots no ser part de la solució en una cel·la, però almenys no seràs part del problema.

—Quina elecció —va dir Dance.

—Hi ha altres alternatives —va dir Riten.

—De debò? Quines?

L’arxivista va mirar la seva beguda com si fos possible llegir el futur en ella.

—Podries anar-te’n.

Dance va riure, i va ser un riure molt més amarg que divertit.

—Sí. I com podries fer això? Ningú surt de l’Estrella de la Mort sense el permís exprés dels qui estan al comandament. Ni tan sols els pilots com jo... no pots arribar lluny en un caça TIE, tret que tinguis un dels nous X-1 equipats amb hiperimpulsor dels quals he sentit parlar, i no hi ha més d'un parell d'aquests en tota l'estació. Tenim més armes que una armada naval, rajos tractors, turbolàsers i un munt d’artillers de gallet fàcil avorrits, als quals res els agradaria més que disparar-li a qualsevol cosa que es mogui. Anar-se’n no és exactament una opció.

—Però, si ho fos? Què passaria si poguessis anar-te’n? Algú aquí exercitaria aquesta elecció?

Va haver-hi un moment de silenci.

—Aquí estem parlant hipotèticament, no d'una veritable conspiració per a la traïció, veritat? —va dir Nova.

—Per descomptat. Només una conversa de «què hagués passat si» entre amics.

—Jo me n'aniria —va dir la Memah.

La van mirar.

—Tu ni tan sols ets militar —va dir Ratua—. No vas tenir res a veure amb la destrucció d’Alderaan. Ets una civil. No és com si haguessis tirat de la palanca.

—Imagina com s'ha de sentir això —va dir Kaarz.

—Però estic aquí —va dir la Memah, responent-li a Ratua—. I sé el que l’Estrella de la Mort pot fer... el que ja ha fet. Li serveixo begudes a gent com aquest soldat al que aquest tipus petit va copejar, que no només pensen que està bé matar planetes plens d'innocents sinó que realment estan orgullosos d'això. —Va sacsejar el cap tan fort que els seus lekku es van balancejar—. Jo me n'aniria en un moment.

Kaarz va assentir amb el cap.

—Jo també. Per descomptat, sóc una presonera, i quan tot acabi, dubto que l'Imperi tingui molta utilitat per a mi.

—Suposant que guanyi l'Imperi —va dir Rodo.

—Realment no es pot suposar cap altra cosa —va dir Dance—. Tots sabem el que pot fer aquesta estació de combat. Si poden construir una, poden construir més, tal vegada fins i tot més grans que aquesta. Els rebels no tenen oportunitat.

—Tal vegada —va dir Riten—. Però les guerres no es guanyen solament per la tecnologia. Sempre s'està desenvolupant una nova versió de l'arma definitiva i històricament mai han estat suficients per posar una fi a la guerra.

—La pau no es troba ni en la sang calenta ni en les suors fredes —va dir Nova.

Riten li va mirar lleument sorprès.

—La fal·làcia de la guerra, per Codus Romanthus. Un no troba sovint a un soldat que pugui citar filòsofs poc coneguts.

Nova va buidar el que quedava de la seva cervesa.

—Sóc sensible. —I va rotar.

—Jo me n’aniria —va dir Uli—. Ja hauria desertat centenars de vegades ja si hi hagués hagut alguna oportunitat real.

—Jo també. Què tal tu, sergent? —Això va venir d’en Ratua.

—Sí, comptin amb mi. No només perquè el meu cap gairebé va esclatar quan van cremar a Alderaan, sinó perquè està malament. Les persones moren en la guerra, però una cosa és disparar-li a un tipus que t'està disparant; una altra és anar a casa seva i cremar-la amb la seva esposa i fills dins.

—Sí —va dir Dance—. Un contra un, contra un altre pilot, em sembla bé. El que l'Imperi li va fer a Despayre i Alderaan? Això no està bé. El següent planeta podria ser el món natal d'algun de nosaltres... ningú està fora de perill, enlloc.

—Tots són uns pensaments molt nobles de la nostra part —va dir Rodo—, però no tenim aquesta elecció, veritat?

—Tal vegada la tinguem —va dir Riten.

Tots es van tornar per mirar-lo.

—De què estàs parlant? —va preguntar Nova.

—Sóc arxivista —va dir Riten—. Al llarg dels anys he esbrinat maneres d'obtenir tot tipus d'informació que no hauria de ser accessible.

—Si... i? —va dir Ratua.

—El coneixement és poder —va dir Riten—. Què tal si sabessis els codis d'entrada i enlairament d'una llançadora imperial que tingués combustible i estigués preparada per volar? Què tal si tinguessis les contrasenyes per evitar que els artillers de l'estació et disparin quan surtis? O que t'atrapin els rajos tractors?

—Són grans «que tal si» —va dir Rodo.

—Així és. Però... una altra vegada, hipotèticament i només per seguir aquesta discussió... suposin que jo pugui posar les meves mans sobre aquesta informació. Hauria de prendre'm la molèstia?

El grup va quedar en silenci pel que va semblar molt temps. Finalment, va ser Nova qui va trencar el silenci.

—Sí —va dir—. Segueix endavant i pren-te la molèstia.

 Següent