Clarejar rebel (V 2)

Anterior

05-2

Una de les primeres coses que va fer Han Solo després d'haver guanyat el Falcó Mil·lenari va ser desafiar a la seva amiga Salla Zend a fer una carrera. Amb el Bria, que era bastant més petit i molt menys fiable, mai hauria tingut la més mínima esperança de derrotar a la veloç Viatgera de la Vora de la Salla, però ara...

Cada vegada que l'atzar feia que els dos haguessin de lliurar un carregament a la zona de Kèssel, Han i Salla es dedicaven a fer carreres per aquesta perillosa regió de l'espai. Solien portar espècia i altres articles de contraban al Sistema Stenness, i la ruta de Kèssel era el camí més ràpid per arribar fins allà.

La victòria tan aviat somreia a Han com a la Salla, perquè les dues naus estaven gairebé igualades. A cap dels dos contrabandistes li agradava perdre, i les seves competicions amistoses es van anar tornant cada vegada més aferrissades. Van començar a córrer riscos cada vegada més perillosos, especialment la Salla. Era una gran pilot i volava en solitari, i s'enorgullia de la seva capacitat per esprémer fins a l'últim àtom de propulsió als motors de la seva nau.

Un matí Han i Salla van sortir de l'apartament d'ella, es van fer un petó de comiat i van prometre tornar a reunir-se a Kamsul, un dels set mons habitats del Sistema Stenness. Han va mirar la Salla i li va somriure.

—Qui perdi la carrera paga el sopar, d'acord?

Salla li va retornar el somriure.

—Vaig a demanar el plat més car que hi hagi en la carta per donar-te una bona lliçó, Han.

Han va riure i la va saludar amb la mà, i després es van separar per anar a les seves respectives naus.

El trajecte fins a Kèssel va transcórrer sense incidents dignes d'esment. Han va aconseguir treure-li gairebé quinze minuts d'avantatge, però un dels androides de càrrega assignats a la seva nau va començar a tenir problemes de funcionament, i això va fer que el procés de càrrega durés més del previst. La Viatgera de la Vora va descendir com una exhalació sobre la pista quan Han encara estava carregant els seus cellers, i el corellià amb prou feines si va aconseguir desenganxar cinc minuts abans que ella.

Estava volant amb Chewie com a copilot i portava a Jarik en la torreta artillera superior. Durant els últims temps les patrulles imperials s'estaven mostrant cada vegada més actives a la regió de Kèssel.

Han va activar el seu intercomunicador un instant després que entressin en el Passadís.

—Mantingues els ulls ben oberts, noi —li va dir a Jarik—. No vull que cap patrulla imperial ens enxampi per sorpresa.

—Molt bé, Han. Segueix vigilant aquests sensors reforçats teus i jo els faré trossos abans que sàpiguen què els ha caigut damunt.

El primer obstacle amb el qual van haver d'enfrontar-se quan van sortir de Kèssel va ser el de les Goles, una traïdorenca regió de l'espai de forma més o menys esfèrica que contenia forats negres, unes quantes estrelles de neutrons i diversos estels dispersos de la seqüència principal. Vistes des de lluny, les Goles creaven una massa arrodonida de lluminositat molt semblada a una nebulosa en el cel nocturn de Kèssel. Però a mesura que una nau s'aproximava a elles, la forma esfèrica s'anava tornant cada vegada més clara. Les Goles brillaven amb la llum dels sols que contenien, i les franges de gasos ionitzats i els deixants de pols serpentejaven a través d'elles creant bandes de color. Els discos d'acumulació dels forats negres semblaven retornar-li la mirada al Han des de les profunditats de les Goles.

Els discos d'acumulació assemblaven blancs ulls sotjadors suspesos sobre les regions més fosques de les Goles. Depenent de l'angle relatiu amb el Falcó, aquells ulls quedaven esquinçats, s'entretancaven o s'obrien de bat a bat. Al centre de cada "ull" hi havia l’agullonada d'una «pupil·la» negra que indicava la situació de cadascun dels forats negres que estaven absorbint les franges de substància estel·lar.

Gairebé sembla la jungla en una nit ylesiana —va pensar Han—. Nits negres repletes d'ulls de depredadors que t'observen....

Recórrer el perímetre de les Goles a velocitats sublumíniques normals era bastant arriscat, i avançar a tota potència suposava buscar la catàstrofe. Han va fer una ràpida ullada als seus sensors, i va veure que la Salla estava cada vegada més a prop d'ells. El corellià va incrementar la velocitat, esprement els seus propulsors fins que es va trobar anant més de pressa del que havia anat mai en una travessia d'aquella zona.

—Ara ja no ens atraparà —li va dir a Chewie—. Vaig a mantenir aquesta davantera fins que hàgim arribat al Pou, i llavors ja li portarem l'avantatge suficient per poder saltar a l’hiperespai almenys vint minuts abans que ella.

«El Pou» era un perillós camp d'asteroides envoltat pels tènues gasos rarificats del braç d'una nebulosa propera. Junts, les Goles i el Pou feien que la travessia de Kèssel fos la ruta plena de perills que era. Amb prou feines va sentir la fanfarronada d’en Han, Chewie va deixar escapar un gemec ple d'infelicitat i va fer un suggeriment.

—Què vols dir amb això que hauria de permetre que la Salla ens guanyés? —va preguntar Han amb indignació mentre els seus dits enguantats voleiaven sobre els controls en el mateix instant en què deixaven enrere el primer grup de forats negres. Els gasos i la pols dels estels més propers estaven sent atrets cap als discos d'acumulació sota la forma de llargs solcs de colors rosats i blanc-i-blavosos—. T'has tornat boig? No penso pagar el sopar! Vaig a guanyar-me un bistec de nerf acompanyat per una guarnició de cua de ladnek bullida, i m'ho vaig a guanyar netament!

Chewie va dirigir una nerviosa mirada a l'indicador de velocitat del Falcó i va fer un altre suggeriment.

—M'estàs dient que si redueixo la velocitat vas a convidar-nos a sopar? —Han va llançar una mirada plena d'incredulitat al seu copilot—. Eh, amic, em sembla que el matrimoni et deu estar estovant... Puc fer això amb els ulls tancats, i el Falcó també. Anem a guanyar aquesta carrera!

Amb prou feines havia acabat de parlar quan els seus instruments van registrar una estranya signatura sensora procedent de la nau de la Salla, que seguia accelerant temeràriament. Han, els ulls desorbitats, es va inclinar sobre el seu tauler.

—Oh, no... —va murmurar—. Estàs boja, Salla? No ho facis!

Uns moments després l'esvelta silueta en forma de mynock de la nau de la Salla es va allargar de sobte i va abandonar l'espai real. Chewie bramà.

—Salla! —va cridar Han, encara sabent que el fet de fer-ho no serviria de res—. Condemnada boja! Tractar de donar un microsalt estant tan prop de les Goles és la forma més segura de tenir problemes!

Chewie va començar a remoure's nerviosament mentre Han incrementava encara més la velocitat i feia un cop d'ull als seus sensors per tractar de localitzar a la Viatgera de la Vora.

—On s'ha ficat? Maleïda tarada! On dimonis s'ha ficat aquesta dona?

Van transcórrer deu minuts, i després quinze, mentre el Falcó seguia avançant a tota velocitat sense apartar-se del perímetre de les Goles. Han va arribar a pensar a tractar de donar un microsalt, però no tenia cap forma de descobrir quin curs havia seguit la Salla. L'única cosa del que podia estar segur era que mai tractaria de saltar directament d'un extrem de les Goles a l'altre. Si ho hagués fet, els profunds pous gravitatoris dels forats negres i els estels de neutrons no haurien trigat a treure-la de l’hiperespai..., i probablement l'haurien arrossegat cap a l'horitzó eventual d'un forat negre, portant-la al punt més enllà del qual no era possible tornar.

—No, Salla havia d'haver saltat al llarg del perímetre, potser tractant d'aconseguir un vector directe cap al Pou.

Chewie va ploriquejar i va assenyalar els sensors amb un dit pelut.

—És ella! —va exclamar Han, estudiant les lectures de la Viatgera de la Vora.

De seguida va veure que la nau de la Salla seguia movent-se, però no es dirigia cap al Pou. Salla estava...

—Oh, no... —va murmurar Han, sentint-se envaït per una onada d'horror—. Alguna cosa ha d'haver anat malament, Chewie. No està anant en la direcció correcta... —Va tornar a inspeccionar els seus instruments—. Ha sortit de l’hiperespai dins del camp magnètic d'aquesta estrella de neutrons que està just davant d'ella!

La Viatgera de la Vora continuava movent-se, però ja no seguia una trajectòria recta, sinó que havia iniciat una òrbita elevada i es trobava a menys de mil quilòmetres d'una estrella de neutrons. Els sensors d’en Han li van mostrar dolls de plasma mortífer sorgint de tots dos costats del disc d'acumulació aplanat que indicava la situació de l'estel.

—El pou gravitatori o el camp magnètic han d'haver afectat a l'ordinador de navegació de la Viatgera de la Vora, i ha sortit del microsalt en el lloc equivocat —va panteixar Han, sentint com si el seu pit estigués sent aixafat per una gegantesca mà invisible—. Oh, Chewie... Anem a perdre-la...

D'aquí a uns minuts la Viatgera de la Vora arribaria a l’apastron, el punt més elevat i lent de la seva òrbita al voltant de l'estel agonitzant. Després, pocs minuts després, l'òrbita de la Viatgera de la Vora tornaria a portar-la cap al mateix punt i l'obligaria a travessar la perifèria del doll de plasma. Els mortífers nivells de radiació que hi havia en aquesta zona fregirien la Salla en qüestió de segons.

Cent records de la Salla van desfilar a tota velocitat per la ment d’en Han a l'espai de temps que el seu cor va necessitar per bategar dues vegades. Salla, somrient-li al matí. Salla, portant un vestit magnífic i disposant-se a passar una nit en els casinos amb ell. Salla, el rostre ple de greix, reparant un hiperimpulsor amb tanta facilitat com la majoria de persones prepararien el dinar..., amb l'única peculiaritat que la Salla mai havia après a cuinar.

—Hem de tractar de salvar-la, Chewie —va murmurar amb veu enronquida.

Chewbacca li va contemplar en silenci durant uns moments, i després va assenyalar els sensors amb un dit pelut i va deixar escapar un grunyit.

—Ja ho sé, ja ho sé. Salla es troba espantosament prop d'aquest doll de plasma —va dir Han—. I si ens acostem, correrem el risc que nostra nau acabi seguint la mateixa destinació que la seva. Però així i tot... Hem d'intentar-ho, Chewie.

La determinació va entretancar els ulls blaus del wookiee, i un instant després Chewie va expressar el seu acord amb un potent rugit. Salla era una amiga, i això volia dir que no podien abandonar-la.

Han va obrir una freqüència en el comunicador del Falcó al mateix temps que començava a ordenar frenèticament al seu ordinador de navegació que dugués a terme certs càlculs.

—Salla? Salla? Aquí Han. Estàs aquí, cor? Anem a intentar arribar fins a tu..., però hauràs de fer tot el que et digui. Salla? Endavant, Salla! Canvi.

Han va fer dos intents més mentre l'ordinador de navegació començava a escopir possibles vectors d'aproximació. El corellià ja sabia que els camps magnètics, gasos ionitzats i deixants de plasma interferirien les comunicacions, però així i tot albergava l'esperança que els potents sensors i transmissors del Falcó fossin capaços d'obrir-se pas a través de les interferències.

—Digues-li a Jarik que es posi un vestit de buit i que estigui preparat al costat de la comporta amb l’agafador magnètic i el torn, Chewie. Vaig a demanar-li a la Salla que s’ejecti de la Viatgera de la Vora, i després igualarem la seva trajectòria i la recollirem.

Chewie li va llançar una mirada plena d'escepticisme.

—No em miris així! —va replicar secament en Han—. Ja sé que no resultarà gens fàcil! He aconseguit que l'ordinador de navegació comenci a treballar en un vector d'aproximació que ens mantindrà fora del camp magnètic del sortidor. No et quedis aquí explicant-me totes les coses que poden sortir malament, i mou-te d'una vegada!

Chewie es va apressar a sortir de la cabina.

Han va tornar a provar sort amb la unitat de comunicació.

—Salla... Salla, aquí el Falcó. Endavant, Salla.

Es va preguntar si la brusca volta a l'espai real de la Salla hauria fet que sortís acomiadada contra els controls. Salla podia estar esfondrada damunt d'ells, inconscient... o morta.

—Ei, nena, contesta d'una vegada. Endavant, Salla...

Han va seguir parlant pel comunicador mentre accelerava cap a les coordenades de l’apastron. El camp magnètic de l'estrella de neutrons era tan poderós que devia haver-hi curtcircuitat tots els sistemes actius de la nau de la Salla quan aquesta va emergir de l’hiperespai. Això inclouria gairebé amb tota certesa l'únic mòdul salvavides de la Viatgera de la Vora, ja que normalment aquest sistema era mantingut «en activació» a fi que estigués llest per a l'ejecció d'emergència immediata.

Salla seguia movent-se, avançant a la mateixa velocitat que quan va saltar a l’hiperespai, però amb la diferència que ja no podia frenar o alterar la seva direcció. El més important de tot era que la Viatgera de la Vora ja no disposava de la potència necessària per escapar del pou gravitatori. Salla aniria sent atreta cada vegada més i més prop d'ell en una òrbita creixentment tancada fins que la seva nau es trobés amb la vora del disc d'acumulació, i llavors... Bum!

Però quan això ocorregués, Salla ja portaria cinc minuts morta perquè la seva nau hauria travessat aquell doll de partícules de plasma.

No si puc evitar-ho, va pensar Han amb creixent desesperació.

—Salla? Salla? Pots sentir-me? Contesta, Salla!

I finalment va escoltar un espetec d'estàtica seguit per una rèplica gairebé inaudible.

—Han... Els motors no funcionen... M'he quedat sense energia... Les bateries són a punt de deixar de funcionar... No puc... Estic acabada, amor... No t'acostis...

Han va deixar escapar un sorollós jurament.

—No! —va xisclar pel comunicador—. Escolta'm i fes exactament el que et digui, Salla! La teva nau està perduda, per descomptat, però tu no! Has d'abandonar la Viatgera de la Vora, i només disposes d'uns quants minuts per fer-ho. Tenies activat el teu mòdul salvavides quan vas sofrir el primer impacte?

—Afirmatiu, Han... El mòdul està inutilitzat... No hi ha forma d'iniciar l'ejecció...

Això era just el que havia pensat Han. El mòdul salvavides no podia ser utilitzat, i els sistemes electrònics de la nau de la Salla havien quedat totalment destruïts.

El corellià es va humitejar els llavis.

—Pots ejectar-te, Salla! Anem a a recollir-te! Vés corrent a la teva comporta posterior i posa't un vestit de buit! Agafa les dues motxilles propulsores del vestit, m'has sentit? Quan se t'acabi la primera, activa la segona. Posa-la a màxima potència! Vaig a tractar d'igualar la teva trajectòria, però vull que t'allunyis tot el possible de la teva nau i d'aquest doll de plasma!

—No donarà resultat... Saltar?

—Sí, maleïda sigui! Has de saltar a l'espai! —Han va efectuar un ajust en el curs—. Puc estar allà en qüestió de vuit minuts. Vull que t'allunyis de la Viatgera de la Vora el més de pressa possible seguint aquestes coordenades... —va fer un cop d'ull al seu ordinador de navegació i va recitar una sèrie de nombres—. Els has rebut?

—Però la meva nau... —va ser la feble rèplica de la Salla.

—A l’infern amb la teva nau! —va cridar Han—. La Viatgera de la Vora només és una nau, i sempre pots aconseguir una altra! Fes-ho d'una vegada, Salla! Això ja resultarà prou difícil perquè a sobre hagi de discutir amb tu! Disposes de tres minuts per ficar-te dins d'aquest vestit, així que comença a moure't!

Han va sintonitzar el seu comunicador amb la freqüència del vestit espacial d’en Jarik.

—Estàs preparat amb aquest agafador magnètic i aquest cabestrant, noi?

—Afirmatiu, Han —va dir Jarik—. Però hauràs d'advertir-me en quin moment puc establir contacte visual. Aquest casc amb prou feines em deixa veure.

—T'avisaré, noi —va replicar Han amb veu tibant—. Aquestes són les teves coordenades per l’agafador —va afegir, i les va repetir—. El temps serà un factor d'importància decisiva, així que no perdis ni un segon. La més mínima deriva farà que freguem la perifèria del camp magnètic, i si això ocorre ens trobarem ficats en el mateix embolic que la nau de la Salla. Bàsicament, només tenim una possibilitat d'arribar allà i posar-la fora de perill. M'has entès?

—T'he entès, Han —va confirmar Jarik, emprant el mateix to ple de tensió.

Mentre pilotava el Falcó cap a les coordenades de rescat, Han va començar a preocupar-se i a témer que les motxilles de propulsió de la Salla no disposessin de la potència necessària per allunyar-la prou de la seva nau condemnada a la destrucció. El corellià no volia córrer el risc de xocar amb la Viatgera de la Vora. El Falcó era un vaixell de càrrega, i no havia estat dissenyat per a aquella classe de maniobres complexes d'alta precisió. Han era pràcticament capaç d'aconseguir que la seva nau fes el pi, cert, però recollir a un diminut humà ficat en un vestit espacial al mateix temps que intentava romandre fora del camp magnètic generat pel doll de partícules ja anava a resultar prou arriscat per si sol perquè es compliqués encara més la situació afegint-li la possibilitat que la nau de la Salla xoqués amb ells.

Han va comprovar meticulosament el seu curs, revisant-lo una vegada i una altra. Havia d'aconseguir-ho al primer intent, i amb la màxima precisió possible. Havia d'arribar fins a la Salla abans que entrés a la zona d'influència d'aquell plasma mortífer. Han va tenir una breu i horrible visió del que suposaria pujar a bord un cadàver calcinat per les radiacions, i es va obligar a concentrar-se en el pilotatge. Aquella maniobra probablement fos la més complicada que havia intentat mai en tota la seva existència de pilot.

Uns minuts després Han, suant a dojo, va començar a introduir les correccions de curs que els portarien al punt d'intersecció. Va reduir la velocitat de la seva nau..., i després va tornar a reduir-la..., i després la va reduir una vegada més. No s'atrevia a quedar-se totalment immòbil, perquè temia que això l’acabés arrossegant cap al camp magnètic.

Han va mantenir els ulls clavats en els sensors. La Viatgera de la Vora ja estava a només cinquanta quilòmetres de distància, i anava creixent ràpidament en les seves pantalles.

—Tinc contacte visual amb la Viatgera de la Vora, Jarik. Estigues a l'escolta.

—Et rebo, Han. Em mantindré a l'escolta.

Hauria aconseguit Salla ejectar-se a temps? Han va intentar establir comunicació amb ella. No va aconseguir obtenir resposta, però hi havia bastants probabilitats que el comunicador del seu vestit no tingués la potència suficient per captar la seva transmissió a través de totes aquelles interferències.

La nau condemnada va anar creixent en les seves pantalles i en el seu visor. Han va reduir una mica més la velocitat, amb prou feines atrevint-se a parpellejar. On està la Salla? Haurà tingut el valor de saltar?

Han sabia que la Salla no anava escassa de coratge. Però haver de saltar a l'espai, amb res entre tu i un buit altament mortífer, era una proposició capaç d'espantar a qualsevol. Han es va mossegar el llavi, imaginant-se-la allunyant-se de la comporta de la Viatgera de la Vora amb una empenta i activant el primer tret d'impulsió de la seva motxilla propulsora. El corellià ja havia passat prou hores ficat dins d'un vestit espacial, però així i tot estar suspès en el buit amb res entre la seva persona i la infinitat que s'estenia en totes direccions seguia sense agradar-li gens..., i a més mai havia hagut de tractar de travessar quilòmetres d'espai disposant d'un vestit espacial com a única protecció. Han no estava molt segur de si tenia el valor suficient per arribar a fer el que li havia demanat que fes.

Abans de convertir-se en una contrabandista, Salla havia passat molt temps treballant com a tècnic a bord d'un transport corporatiu. Han esperava que no hagués perdut les seves habilitats amb el vestit espacial.

Va examinar el diagrama que mostraven els seus taulers de navegació. Allà estava l'estrella de neutrons, amb l'òrbita de descens projectada de la nau de la Salla clarament indicada. El punt que indicava la posició del Falcó s'estava aproximant ràpidament. Trenta quilòmetres...

I allà, indicat per un virulent esclat de verd, estava el doll mortífer del plasma, envoltat per l'halo violeta del camp magnètic.

Han va empassar saliva. Tan a prop...

Ja només faltaven uns vint quilòmetres. Va alçar la mirada, i va poder distingir l'esvelta silueta en forma de mynock de la Viatgera de la Vora a través del visor.

On està Salla? —es va preguntar mentre tornava a fer un cop d'ull als diagrames—. On dimonis s'ha ficat...?

—La tinc! —va cridar de sobte—. Veig el seu contacte en la pantalla, Jarik! Encara no disposo d'una lectura visual, però estigues preparat!

Han va introduir unes quantes petites correccions en el curs per igualar la trajectòria de la Salla amb la major exactitud possible. Salla estava avançant cap a ell a una velocitat bastant elevada, movent-se prou de pressa per mantenir-se en línia recta però no prou per córrer el risc de perdre el control i començar a descriure una boja sèrie de girs. Han va haver d'admirar la seva sorprenent habilitat en el maneig del vestit.

—Estic llest, Han —va dir el jove, i després va remugar alguna cosa inintel·ligible.

Han es va preguntar si hauria estat una pregària, però estava massa ocupat per esbrinar-ho i es va conformar amb activar l'intercomunicador de la seva nau.

—Estàs preparat amb aquest equip mèdic, Chewie?

—Hrnnnnnnnnngggggghhhhhh!

Han va alternar el fet de vigilar el contacte amb les mirades cap al visor, i de sobte...

—La tinc! Contacte visual! Dispara l’agafador magnètic quan t'ho ordeni, Jarik.

Han va anar comptant els segons dins del seu cap. Tres... Dos... Un...aa

—Activació!

Un segon ple de tensió...

—La tinc! Activo el cabrestant!

—Pots sentir-la, Chewie?

Chewbacca va respondre amb un rugit. No, no podia sentir-la, però informaria a Han al moment en què pogués fer-ho.

—Jarik! Com està la Salla? Es troba bé, Jarik?

—Està movent la mà, Han! Bé, Han, ja està dins! —va afegir un moment després—. Vaig a tancar la comporta!

El rugit de Chewbacca va sorgir de l'intercomunicador, passats uns instants.

—D'acord! —va exclamar Han—. Anem a sortir d'aquí!

Va alterar el curs i va incrementar la velocitat, emergint ràpidament del pou gravitatori de l'estrella de neutrons. Després va fer un cop d'ull al diagrama i va veure que la Viatgera de la Vora estava travessant el doll de plasma i començava a accelerar en la seva òrbita. Pels pèls...!, va pensar.

—Què tal es troba? —va preguntar per l'intercomunicador—. Parleu-me, nois!

Un instant després va sentir la veu de la Salla, enronquida però recognoscible.

—Estic bé, Han. Només tinc un tall en el cap. Chewie me l’està guarint.

—Puja aquí i pren els controls, Jarik —va ordenar Han—. Vull veure la Salla. No t'oblidis de comprovar la seva exposició a les radiacions, Chewie...

—Arrrrnnnnnnnnngggghhhhhh! —va respondre Chewie amb un rugit ple d'exasperació.

—Fantàstic!

—La Salla ara puja, Han —va dir Jarik—. No et moguis d'on estàs.

Un minut després, els tres es van reunir amb Han en la cabina. El corellià es va aixecar del seient de pilotatge, i Chewie i Jarik van ocupar les butaques del pilot i el copilot. Salla, amb les celles arrufades, va prendre seient en la butaca de passatge. Hi havia una bena en el seu front, mig coberta per la seva abundant cabellera de cabells negres. Han es va inclinar sol·lícitament sobre ella

—Ei... nena...

Salla es va tirar cap a enrere per apartar-se d'ell, i durant un segon Han va pensar que anava a copejar-li. Els ulls de la Salla van cremar amb un centelleig d'ira dirigit contra l'univers en general. En Han, captant la indirecta, es va apressar a fer un pas cap enrere.

—Han... Aquest contacte... —va dir la Salla, assenyalant amb un dit—. És la meva nau?

Han es va tornar i va contemplar primer el diagrama i després el visor. La Viatgera de la Vora seguia dins del doll de plasma, visible únicament sota la forma d'una resplendor ataronjada.

—Sí —va dir per fi—. Està adquirint moltíssima velocitat...

El silenci va regnar en la cabina mentre els quatre contemplaven com el puntet que era l'orgull i l'alegria de la Salla travessava els últims corrents de plasma, accelerant cada vegada més i dirigint-se cap al disc d'acumulació mentre la gravetat de l'estel de neutrons anava atraient la nau cap a una òrbita encara més tancada i propera.

Uns minuts després, una diminuta flor de llum es va expandir durant un segon sobre la vora del disc d'acumulació. Salla es va posar dempeus.

—Bé, s’ha acabat —va dir secament—. Si tenen la bondat d'excusar-me, cavallers, necessito utilitzar el cubiculum sanitari.

Han es va fer a un costat mentre la Salla anava cap a l'interior del Falcó. Va pensar en com se sentiria ell si fos la seva nau la que acabava de quedar destruïda, i va poder entendre sense cap dificultat la terrible intensitat de la ira que la Salla amb prou feines aconseguia mantenir sota control.

Uns minuts després va sentir cops i crits ofegats procedents de la petita sala de la nau. Han va llançar una ràpida mirada als seus amics.

—Vaig a veure què ocorre.

Quan va entrar a la sala, va trobar-la dempeus i amb l'esquena enganxada al tauler de jocs hologràfics copejant feroçment les mampares del Falcó amb els punys mentre proferia un incessant torrent de malediccions i juraments.

—Salla... —va dir Han.

Salla va girar sobre els seus talons per encarar-se amb ell i li va contemplar. Els seus ulls ambarins traient espurnes.

—Per què no em vas deixar morir, Han?

Durant un segon el corellià va pensar que li anava a donar un cop de puny, i es va preparar per esquivar-ho. Però la Salla va aconseguir controlar-se, encara que al preu d'un visible esforç de voluntat.

—Per què, Han?

—Ja saps que no podia fer això, Salla—va dir Han, alçant les mans davant seu en un gest tranquil·litzador.

Salla va començar a anar i venir per la sala del Falcó, òbviament a punt d'esclatar.

—No puc creure que fos capaç de tractar de donar aquest microsalt! No puc creure que la meva nau hagi desaparegut! Com he pogut arribar a ser tan estúpida?

—Ja hem fet carreres abans, Salla —va dir Han—. Aquesta vegada vas tenir... mala sort.

Salla va estavellar un puny contra una mampara, va tornar a maleir i després es va quedar immòbil, acariciant-se la mà maltractada.

 —Aquesta nau era la meva vida! —Va exclamar de sobte—. La Viatgera de la Vora era la meva única forma de guanyar-me la vida! I ara... ha desaparegut! —va afegir, fent espetegar els dits intactes.

—Ho sé —va dir Han—. Ho sé.

—Què vaig a fer ara? No puc guanyar-me la vida. Vaig haver de fer tants esforços per aconseguir aquesta nau!

—Pots viatjar amb mi i amb Chewie —va dir Han—. Sempre hi ha lloc per a un parell de mans extra. Ets una pilot magnífica, Salla. Trobaràs treball. Els bons pilots sempre estan molt sol·licitats.

—Viatjar amb tu? —va replicar la Salla, arrufant les celles—. No necessito caritat ni de tu ni de ningú, Han.

—Eh! —va exclamar Han, visiblement ofès—. No em dedico a fer caritat, Salla. Ja em coneixes, veritat? És només que... Bé, jo... Eh, necessito l'ajuda.

Salla li va observar en silenci durant uns moments abans de tornar a parlar.

—Em...? Em necessites?

Han es va encongir d'espatlles.

—Doncs... Doncs és clar que sí. No podia tirar endavant sense tu, cor. No sóc el tipus de persona que arrisca la seva vida, o la seva nau, per qualsevol. Ja ho saps, no?

—És cert —va murmurar la Salla, mirant-li fixament.

Han es va preguntar què estaria passant per la seva ment, però va decidir que no era el moment més adequat per preguntar-li-ho. Va anar cautelosament cap a ella, preguntant-se si la Salla tornaria a apartar-li d'una empenta, però aquesta vegada no ho va fer.

Han la va envoltar amb els braços, atraient el seu esvelt cos cap a ell, i li va besar la galta.

—Sé com et deus estar sentint, Salla. Suposo que no hauràs oblidat que jo també vaig perdre una nau fa poc temps, eh?

—Ho recordo —va murmurar Salla—. Eh, Han... No m'he recordat de donar-te les gràcies.

—Per què?

—Per salvar-me la vida. Per què anava a ser si no?

Han va deixar anar una rialleta.

—Tu també m'has salvat la pell un parell de vegades quan m'havia ficat en situacions apurades, Salla. Te'n recordes de quan els nessies van intentar gastar-nos una mala passada? Si no t'haguessis adonat que aquestes targetes de dades eren falses, hauria perdut un munt de diners.

Salla va començar a estremir-se violentament, tremolant de manera tan incontrolable que li petaren les dents.

—No in-intentis ser b-bo amb mi, H-Han —va aconseguir dir—. Què es-està ocorrent?

Han li va acariciar els cabells.

—Són els efectes secundaris d'un excés d'adrenalina, Salla. És una cosa que ocorre contínuament després de les batalles. T'entren els tremolors i et sents com un idiota, perquè quan et comença a ocórrer això ja no estàs corrent cap perill.

Salla va aconseguir assentir.

—Sóc t-tan idiota...

—Però ets una idiota viva —li va recordar Han—. Aquesta és la millor varietat d'idiota existent.

Salla va replicar amb una riallada tremolosa.

Següent