diumenge, 18 de novembre del 2018

Fantasma Jedi (III)

Anterior


Capítol 3

El lliscant llogat brunzí rabent a través de les sorres del planeta desèrtic quan Hoole va accelerar de nou cap al lloc on descansava la seva nau.
—Els Jedi! —va dir la Tash, incapaç de contenir-se—. Realment podria haver-hi Jedi per aquí en alguna part? Creus que és cert?
—No —va dir Hoole rotundament.
—Per què no? —li va desafiar Tash.
Hoole va mantenir els seus ulls en les dunes grogues per davant d'ells mentre li responia a la seva neboda.
—Tash, saps tan bé com jo que l'Emperador va destruir als Jedi. No queda res d'ells excepte les històries il·legals que has col·leccionat de l’HoloNet.
Tash va arrufar les celles.
—Però llavors, per què anava Jabba el Hutt a dir-te d'anar allà?
Hoole es va encongir d'espatlles.
—És cert que Jabba sap molt sobre el que passa en la galàxia... per això em vaig arriscar amb aquesta visita. Però em resulta difícil creure que ha localitzat a Cavallers Jedi dels quals l'Emperador no en sap res. Dubto que trobem res útil si seguim el seu consell.
—Llavors, què anem a fer? —va preguntar Zak—. Gog encara està per aquí en alguna part —va mirar a Tash—. Tal vegada hauríem de tractar de posar-nos en contacte amb FluxDeForça.
FluxDeForça era un contacte que la Tash havia fet a la xarxa informàtica galàctica anomenada HoloNet. Ella mai li havia conegut en persona, però havia intercanviat missatges amb ell moltes vegades. Era una figura misteriosa que espiava a l'Imperi. Quan el govern va esborrar tota la informació sobre els Jedi de l’HoloNet, FluxDeForça va continuar pujant històries i llegendes dels Cavallers Jedi perquè la gent les llegís. Així va ser com la Tash va saber dels llegendaris Jedi en primer lloc.
Devé va sacsejar el seu bombat cap platejat.
—Això certament no ens portaria a res. Tenim molt poca informació sobre aquest contacte. Ni tan sols sabem on es troba. Sona massa arriscat per a mi.
Zak va arrufar les celles.
—No és molt més arriscat que anar a veure a Jabba el Hutt.
—Zak té raó —va reflexionar Hoole—. No em fio del tot d'aquest FluxDeForça. Però sembla saber molt sobre els esdeveniments recents. I ens estem quedant sense opcions —Hoole va mirar a la seva neboda—. Tal vegada, Tash, sigui hora que coneguem al teu amic.
Van arribar a la Mortalla just quan els sols bessons de Tatooine havien començat a posar-se, tornant la sorra groga del color de la sang. Diverses figures petites amb túniques de color marró corretejaven al voltant de la base de la nau com si estiguessin avaluant-la.
—Ei, allunyeu-vos de la nostra nau! —va cridar Zak.
Les nanes criatures van alçar la mirada amb sorpresa, tenien uns ulls brillants i grocs, després es van apressar a desaparèixer entre les ombres.
—Què eren? —va preguntar Tash.
—Jawes —va respondre Hoole—. Carronyers. Són covards, i generalment inofensius.
Devé va esbufegar.
—Covards? Semblaven bastant audaços per a mi. No és com si la nostra nau estigués abandonada.
—És possible que hagin pensat que ho estava —Hoole va marcar el codi que obria l’escotilla de la nau. Els va fer passar a l'interior—. Molts dels qui entren en el palau de Jabba mai surten de nou.
El comentari d’en Hoole va portar de tornada a la ment de la Tash totes les preguntes sense resposta. Com és que l'oncle Hoole coneixia a Jabba el Hutt? Havien treballat junts en el passat? Hoole havia estat un criminal? Encara era un criminal? Si era així, per què caminava a l’encalç de Gog i el Projecte Critestel·lar?
—Tash?
La veu de l'oncle Hoole va interrompre els seus pensaments, i es va adonar que havia estat parlant amb ella.
—Hmm? Què, oncle Hoole?
—He dit —va repetir el shi’ido amb severitat—, creus que pots posar-te en contacte amb FluxDeForça per l’HoloNet?
—És difícil de dir —va respondre la Tash mentre es dirigia al terminal de la computadora del saló de la nau—. De vegades respon immediatament, i de vegades és com si s'estigués ocultant. Crec que ha d'anar amb compte per si l'Imperi rastreja el seu senyal.
Tash es va deixar caure en la cadira i va començar a introduir comandos al terminal de computadora. Li encantava explorar l’HoloNet. Encara que estava asseguda en un terminal de computadora dins d'una petita nau, la galàxia sencera estava a l'abast dels seus dits. Amb només prémer un botó podia escoltar música del planeta dels bith o estudiar documents dels arxius de Coruscant. Fins i tot en aquests dies, que l'Imperi restringia l'accés, l’HoloNet seguia sent emocionant.
Tash va introduir el seu nom en clau de l’HoloNet en l'indicador de la computadora:
MISSATGE DE: BUSCADORA1
A continuació va teclejar el nom de FluxDeForça:
MISSATGE PER A: FLUXDEFORÇA
I, finalment, Tash va introduir el seu missatge:
NECESSITEM LA TEVA AJUDA IMMEDIATAMENT.
Va teclejar el comando per enviar el missatge, després es va tornar cap a Hoole, Zak, i Devé, que esperaven ansiosament darrere d'ella.
—Possiblement vulgueu asseure-us —va suggerir—. Mai respon immediatament després de...
Bliip! Bliip!
Una xiuletada la va interrompre mentre un missatge apareixia en la pantalla de la computadora.
MISSATGE REBUT, BUSCADORA. QUÈ PUC FER PER TU?
—Què estaves dient? —Zak es rigué.
Tash va aixecar una cella.
—Ha estat ràpid —es va tornar cap al panell de control.
EL PROJECTE CRITESTEL·LAR S'HA TORNAT MASSA PERILLÓS PER A NOSALTRES. NECESSITEM UN LLOC SEGUR PER OCULTAR-NOS DE L'IMPERI I NECESSITEM INFORMACIÓ.
FluxDeForça va respondre: SÍ, M'HE ASSABENTAT DEL QUE VA PASSAR AL DIVERTIT MÓN DELS HOLOGRAMES. ET VAIG ADVERTIR QUE NO US INVOLUCRÉSSIU EN EL PROJECTE CRITESTEL·LAR.
—Com aconsegueix aquesta informació? —va murmurar Zak—. Sap tant de nosaltres com nosaltres mateixos.
—L'obtenció d'informació és la seva especialitat —li va dir Tash al seu germà.
Tash va respondre: ÉS MASSA TARD PER A AIXÒ. PODEM TROBAR-NOS AMB TU?
Va haver-hi una pausa. El cursor de la pantalla de la computadora va parpellejar ràpidament sincronitzat amb el cor agitat de la Tash. Ja feia prop d'un any que havia estat en contacte amb FluxDeForça (des d'abans que l'Imperi destruís el seu planeta natal), però mai li havia preguntat el seu nom real, ni on vivia. Ell li havia proporcionat els seus volums d'informació sobre els Cavallers Jedi i els seus camins, i mai havia demanat res a canvi a excepció de privadesa. Ara Tash sentia que li hi havia demanat massa.
Finalment, un torrent de paraules va creuar la pantalla de la computadora. AFIRMATIU. CREC QUE ÉS HORA QUE ENS TROBEM CARA A CARA. ESTIC ENVIANT-TE LES MEVES COORDENADES ARA. ESTARÉ ESPERANT.
Un moment després, una línia de coordenades estel·lars va aparèixer en la pantalla.
Tash va sospirar.
—Ja està. Per fi ens trobarem amb FluxDeForça.
Devé va llançar un sospir electrònic.
—Espero que puguem confiar en ell.
Zak va esbufegar.
—No pot ser pitjor que el consell de Jabba.
Hoole va examinar les coordenades.
—Esperem que tinguis raó, Zak, perquè tots dos ens han donat exactament el mateix consell. Aquestes coordenades ens portaran directament al Sistema Auril.

Com Tatooine, el Sistema Auril es trobava en el sector desèrtic de la Vora Exterior de la galàxia. Una vegada que la Mortalla va abandonar l'atmosfera de Tatooine, el viatge només va durar un parell d'hores. Però va semblar més temps, ja que Devé es va encarregar d'educar a Zak i Tash en la història de tot aquest quadrant de la galàxia mentrestant. Fins i tot mentre l'oncle Hoole es preparava per treure la nau de l’hiperespai, Devé va continuar parlant:
—... i, finalment, el Sistema Auril va ser completament abandonat quan l'Imperi va ascendir en poder —va seguir parlant l’androide mentre els hiperimpulsors s'apagaven—. En l'actualitat, no hi ha res aquí ni en els seus voltants a mil anys llum. No hi ha planetes desenvolupats, no hi ha colònies imperials, ni tan sols informes de contrabandistes a la zona. No hi ha absolutament res aquí fora.
—Ah, sí? —va dir Zak amb un panteix—. I què és això?
La Mortalla va sortir de l’hiperespai i va navegar per l'espai real clapejat d'estels... no obstant això tots els estels estaven ocults. Un objecte enorme omplia el finestral davanter... un enorme i ombrívol objecte a la deriva a través del cosmos. L'objecte massiu s'alçava més gran mentre la Mortalla es precipitava cap a ell.
—Vigila! —va cridar Tash.
Estaven en curs de col·lisió.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada