Exèrcit del Terror (XVIII)

Anterior

Capítol 18

Ningú va poder moure's prou ràpid per salvar al comando rebel. Amma va agafar al soldat amb les seves mans nues, i el soldat es va tornar gelatinós davant dels seus ulls. Segons després, Amma havia succionat el cos del comando.

La criatura es va posar dempeus, semblant més forta que mai.

Els rebels van disparar de nou. Els rajos làser obrien grans forats en el cos d’Amma, però amb prou feines li feien retrocedir. No obstant això, l’alentien. En lloc de carregar cap endavant, Amma avançava lentament.

—No es pot matar aquesta criatura? —va preguntar Luke.

—No —va dir Tash quan de sobte les últimes peces del trencaclosques van encaixar en la seva ment.

Amma era el resultat final del Projecte Critestel·lar. Tots els terribles experiments que havien descobert eren els elements del projecte. Cadascun reflectia una part del poder d’Amma.

—Com els morts vivents de Necròpolis, no pot morir! —va explicar ràpidament Tash—. És com totes les criatures a les quals ens hem enfrontat! Igual que la criatura vírica de Gobindi, absorbeix a les seves víctimes. I es fa més fort amb cada ser que devora, igual que D’vouran!

—Sona com que estem en problemes —va dir Han, sense deixar de disparar a la criatura que s'aproximava—. No podem retenir-li per sempre!

Encara que les armes rebels no detenien a Amma, els blàsters disparaven tan ràpid i furiosament que impedien que la criatura s'acostés massa. Una vegada més, Amma va canviar de tàctica. Els seus ulls vermells van relluir, i un a un va mirar directament als ulls dels combatents rebels.

—No vull caure, no vull caure! —va declarar un comando, com si estigués penjat d'un penya-segat.

—No ho entenc —va dir Devé confús—. Sembla tenir por.

—Això és, Devé —va endevinar Zak—. Amma té els mateixos poders que la Màquina de Malsons. Està introduint-se en les seves ments. Els ataca amb les seves pitjors pors.

Han, Leia i els altres ràpidament van estar en el mateix estat, encongint-se de por i cridant davant coses que ningú més podia veure.

Luke Skywalker estava amb les seves mans i genolls sobre el terra. Semblava estar lluitant durament contra alguna cosa. Murmurava una vegada i una altra:

—Ben! Ben!

La Leia va deixar caure el seu blàster.

—No, la Rebel·lió no pot fracassar. No pot!

En Han havia caigut de genolls.

—Et vaig a pagar, Jabba —va murmurar per a si mateix—. Et vaig a pagar, ho juro!

Al costat d'ell, Chewbacca estava grunyint furiosament, tractant de lluitar contra alguna por wookiee.

Fins i tot Hoole va caure sota el seu encanteri. Se sacsejava cap enrere i cap endavant, de braços plegats sobre el pit, murmurant disculpes per la destrucció de Kiva.

Només Devé, Zak, i Tash no es van veure afectats.

Amma s'aproximava. Estaria sobre ells en poc temps. Zak va retrocedir fins que va estar just al costat de la seva germana.

—No podem lluitar contra el que ni tan sols podem tocar!

Tash també va retrocedir i va ensopegar amb Luke Skywalker. Luke havia aconseguit posar-se dret. Els seus ulls estaven fortament tancats mentre tractava de lluitar contra la il·lusió.

—La Força... haig de romandre... amb la Força —murmurava per a si.

—Això és! —es va adonar Tash—. Puc usar la Força!

Zak ho va comprendre. A través dels seus experiments, Gog havia aconseguit controlar els elements més poderosos de la galàxia. Havia après a controlar la vida i la mort. Però l'única cosa que mai havia estat capaç de fer era controlar la Força.

—Espero que puguis usar la Força tan eficaçment com Vader —va dir Devé frenèticament.

Tan aviat com va sentir aquestes paraules, Tash va saber que Devé estava equivocat. No volia utilitzar la Força com ho feia Vader. Aquell era el Costat Fosc.

Va recordar les paraules d’en Luke: La Força no és una arma com un blàster o un sabre de llum. És més com un poder que t'ajuda a centrar-te en tu mateix i a entendre tot el que t'envolta.

Si la Força connectava a tots els éssers vius, llavors tal vegada també la connectava a ella amb Amma. Tal vegada podia utilitzar-la per arribar fins a ell.

—Amma —va dir suaument. Mentre parlava, es va estendre amb els seus sentiments, tractant d'imaginar un camp d'energia fluint des d'ella fins al monstre i viceversa—. Amma, sóc jo. Tash. La que et va recollir d'aquell tanc. Et vaig portar a coll. Em rigut i jugat junts.

Amma es va llançar cap endavant per agafar-la. Tash no es va moure. Va ignorar els forts batecs del seu cor. Es va concentrar en la Força.

—No volem fer-te mal, Amma. Som els teus amics. Recordes?

Les urpes d’Amma van penjar sobre Tash, però no van colpejar. Ell podria haver-la destruït en un moment, però en lloc d'això només li grunyí, carrisquejant les dents.

Usant la Força, Tash es va connectar amb la ment d’Amma. Va sentir ràbia, fins i tot ira, però d'alguna manera sabia que aquestes emocions no pertanyien a Amma. Pertanyien al malvat científic que l’havia creat.

—El que estàs fent no és per la teva culpa —li va dir ella suaument—. Vas ser creat pel mal. Però hi ha bé en tu. Puc sentir-ho.

Amma va baixar la seva mà amb urpes.

A pocs metres de distància, Gog udolà de frustració.

—No, no! Destrueix-la!

Amma va respondre a l'ordre d’en Gog. Els seus ulls vermells van relluir, i Tash va sentir una esgarrifança recorrent-la. La seva concentració va començar a trencar-se. De sobte, va començar a preocupar-se que els altres escapessin mentre ella lluitava amb Amma. L'abandonarien, deixant-la morir mentre escapaven a la seguretat. La trairien.

Va començar a perdre la seva connexió amb la Força.

Amma grunyí i va aixecar les seves urpes de nou per derrocar-la.

No estàs sola, Tash. Tash no va sentir la veu amb les seves oïdes. La va escoltar dins del seu cap. Mai estaràs sola.

El so de la veu la feia sentir-se més forta. Es va concentrar de nou, i va sentir la Força fluir a través d'ella una vegada més.

Hi havia quelcom més. Va sentir a algú més usant la Força també. Algú havia afegit la seva fortalesa a la d'ella.

Prop d'allà, Luke havia recuperat el control de si mateix. Podia sentir-li concentrant-se amb ella.

Tash va dirigir tots els seus pensaments cap a Amma. Va convocar totes les imatges del bebè Amma en el seu cervell, recordant com l’havia subjectat, i com havia jugat amb ell, i com li havia abraçat quan els comandos havien volgut abandonar-li.

Les imatges van penetrar en la ment enfuriada d’Amma. De nou, va baixar les urpes. Els seus flamejants ulls van estudiar-la, després es va tornar per mirar a Zak. Grunyí suaument.

—Mata'ls ja! —va cridar Gog.

Amma va rugir de nou, però aquesta vegada no va atacar a Zak i Tash. La criatura es va girar i es va dirigir cap a Gog, els seus enormes braços es van estendre per aixafar-lo.

—Ja és teu, Amma! —victorejà Zak.

Mentre Amma s'aproximava, Gog va aixecar un petit objecte pla i va prémer un simple botó.

El cap d’Amma va explotar.

 Següent