Fantasma Jedi (XIX)

Anterior

Capítol 19

El cos d’en Gog tremolava d'ira. Semblava exhaust de la seva baralla amb el dianoga, i s’inclinà contra un dels tancs, recolzant-se. No obstant això, el blàster estava ferm a la seva mà.

—El Lladre d'Essències hauria estat desagradable, però no massa dolorós —va dir amb una veu tan penetrant com una vibrodaga—. D'altra banda, un blàster col·locat en màxim atordiment et deixarà malalta durant dies. Per descomptat, per a quan despertis, ja hauré buidat el teu cervell sensible en la Força.

Gog va disparar el seu blàster.

Tash es va estremir, però el tret no la va copejar. Va ser interceptat en ple vol per Devé. El raig d'energia va destrossar la seva placa del pit i el va enviar rebotant al terra en una pluja de cables i espurnes. Per un moment, tant Tash com Gog van mirar amb sorpresa a l'heroic androide.

Llavors Tash es va llançar a per la palanca.

Va tirar d'ella abans que Gog pogués disparar de nou.

Els resultats van ser immediats. L'energia es va transmetre des del globus de cristall, crepitant i guspirejant al llarg dels tubs, dirigint-se cap als contenidors. Els circuits van començar a esclatar, i el fum va començar a elevar-se des de cada contenidor tocat per l'onada d'energia. En segons, tots estaven resplendent.

—No! —va cridar Gog.

Va aixecar el seu blàster per disparar de nou just quan l'onada energètica va aconseguir el contenidor on es recolzava. Una font d'espurnes va esclatar des dels circuits del contenidor, banyant-lo en una dutxa d'electricitat. La força de la petita explosió va llançar al shi’ido cap enrere, amb les robes fumejants. El blàster va volar de la seva mà i va caure al terra a pocs metres de distància. S'havia fos fins a no ser més que un tros de metall.

Gog va lluitar per posar-se de genolls. La mà que havia subjectat el blàster estava ennegrida per l'explosió, i altres cremades solcaven el seu rostre i cos. El malvat shi’ido va maleir en un idioma que Tash no coneixia, i va sortir corrent.

—No podem deixar que fugi! —va dir Tash.

—Es dirigeix al passadís secret —va respondre Aidan.

Tash va mirar al voltant. No hi havia ningú per ajudar-la. Zak i Hoole estaven agitant-se, però no estaven en condicions de posar-se drets, molt menys de córrer en persecució d’en Gog. Devé semblava terriblement danyat. Va veure una vara lluminosa jaient prop d'un dels contenidors de congelació i la va agafar.

—Anem —va dir.

Tash va començar a seguir-lo, amb el fantasma Jedi surant al seu costat.

Corrent pel passadís secret, Tash sentia el ressò de les seves botes ressonant contra el sòl de metall. Però encara més fort que els seus propis moviments, sentia els panteixos i el bleix de Gog mentre tractava d'escapar. Tash sabia que estava malferit, i cada pas li causava dolor.

Va guanyar terreny de manera constant, i aviat el va poder veure esforçant-se en el límit de la seva llum. Era un espectacle pertorbador. Cada cinc o deu passos, el shi’ido tractava de canviar de forma. Un moment estava perseguint a un reptilià tauntaun, al següent estava darrere d'un combatiu runyip, i al següent estava perseguint a un desairós nerf. No obstant això, cada canvi de forma semblava causar al científic ferit una agonia terrible, i finalment, amb un crit, va canviar de nou a la seva pròpia forma.

Va arribar al final del passadís i a l'enorme pou de ventilació. La llum de la seva vara lluminosa va revelar la cara retorçada del científic. Més enllà d'ell estava el buit i la foscor del gran pou. A la vora del pou estaven els esglaons pels quals Zak i Tash havien pujat.

—Gog! —va cridar.

El shi’ido es va girar.

—Vader tenia raó. Hauria d'haver-te matat quan vaig tenir l'oportunitat. Però el teu temps arribarà, ho juro!

Gog es va girar per agafar-se als esglaons de l'escala soldada.

—No ho facis! —va cridar Tash—. Estàs molt malferit. No ho aconseguiràs!

Gog va fer cas omís. Les seves ennegrides mans es van aferrar als esglaons, i per un moment, Tash va pensar que anava a escapar. Però quan va començar a pujar, les seves mans ferides li van fallar. Va començar a relliscar. Tash es va llançar cap endavant, però era massa tard.

Gog va passar davant seu mentre queia. En un intent desesperat per salvar-se a si mateix, el shi’ido estava canviant a totes les formes que se li ocorrien. Però res podia salvar-ho. Amb un crit mut, Gog va caure allunyant-se de l'escala i Tash va observar la seva forma grisa encongint-se en el buit.

—Ningú ha descobert el fons —va dir, recordant les paraules de l'home que ella pensava que era FluxDeForça.

Aidan va mirar cap avall pel gran pou.

—Hi ha un fons —va dir—, però hi ha un llarg camí fins a baix.

Tash i Aidan es van apressar a tornar a la morgue. En arribar, els ocupants dels contenidors de congelació havien començat a moure's. Els que feia menys temps que havien quedat atrapats (els caçadors de fortuna, Zak, i l'oncle Hoole) es van espavilar primer, trontollant fora dels seus contenidors i mirant al seu voltant sorpresos.

Tash va deixar caure la vara lluminosa i va córrer cap al seu germà, qui estava passant-se la mà pel regirat pèl com faria algú que hagués despertat amb mal de cap.

—Zak, estàs viu! —va cridar Tash.

—Estàs segura? —grunyí ell—. No em sento així.

Hoole va mirar al voltant, observant la maquinària, el globus de cristall, i a Tash, tot alhora.

—Has d'explicar-nos què ha passat, Tash —va dir Hoole—, però si us plau, comença per explicar què li ha succeït al meu androide.

—Devé! Ell em va salvar la vida —va començar Tash. Va córrer i es va agenollar al costat de l’androide—. Devé, estàs bé? Pots funcionar?

Cables tallats i cremats encara espurnejaven al voltant de la placa del pit de Devé. Semblava seriosament danyat.

—Necessitaré peces de recanvi —va dir l’androide. Es va quedar mirant amb tristesa al forat en la seva placa en el pit i va deixar escapar un sospir electrònic—. Un pensaria que, amb un cervell tan poderós com el meu, podria haver intervingut amb un pla millor.

—M'has salvat la vida, Devé —va dir Tash, embolicant els seus braços al voltant de les espatlles de l'heroi metàl·lic—. Gràcies.

Amb tanta rapidesa i claredat com va poder, Tash els hi va relatar el que havia succeït.

Hoole la va escoltar amb atenció.

—Estàs segura que Gog ha mort?

—Ho vaig veure caure. Ningú podria haver-hi sobreviscut.

Hoole va assentir, després va assenyalar a les moltes persones que lluitaven per arrossegar-se fora dels seus contenidors de congelació. Semblaven atordits i confusos.

—Zak, Tash, ajudeu a alliberar aquestes persones. Necessito examinar aquest equip —sense esperar una resposta, Hoole es va tornar i va començar a estudiar l'equip que Gog havia deixat enrere. Una mirada de profunda preocupació es va assentar en el seu rostre.

Zak i Tash van fer el que se'ls va dir, traient ràpidament a les víctimes de Gog de les seves petites presons i assegurant-los que estaven bé ara. Tash va ajudar a Mangol a sortir del seu contenidor i a asseure's suaument en el terra, el caçador de fortuna es va fregar les temples.

—Estàs fora de perill —li va assegurar—. Tot anirà bé.

El caçador de fortuna amb prou feines l'escoltava. Estava delirant, i murmurava contínuament.

—No obstant això, la vaig trobar. La biblioteca. La vaig trobar, és tota meva. He, he. Tota meva.

Tash va sacsejar el cap i va murmurar:

—Benvingut de nou —abans de passar a ajudar a un altre.

Tash i Zak havien acabat de reunir als presoners, i havien fet tot el possible per explicar-los el que havia succeït, quan Hoole es va apartar del Lladre d'Essències.

—Aquest equip és molt tècnic. No estic segur d'entendre-ho del tot. Però si tinc raó, Gog estava tractant de manipular la Força.

Tash va mirar a Aidan, qui va assentir amb el cap.

—Això és correcte —va dir ella.

Hoole va bellugar el cap, i Tash li va sentir murmurar:

—Ha estat manipulant un poder que podria destruir la mateixa galàxia. Aquesta vegada ha anat massa lluny.

—Bé, al final ha estat detingut, d'una vegada per sempre —va dir ella.

Hoole va aixecar una cella. Semblava sorprès que ella l'hagués escoltat.

—Tal vegada —va dir—. Tal vegada.

 Següent