Estrella de la Mort (LVII)

Anterior

57

BLOC DE PRESÓ AA, CENTRE DE DETENCIÓ, ESTRELLA DE LA MORT

Uli acabava de finalitzar les seves rondes, la qual cosa incloïa una visita ràpida a un bloc de detenció diferent en cada cicle. La majoria dels presos estaven allà per infraccions menors, borratxeres, conductes desordenades i similars. Estava en el passadís, en direcció a la seva oficina quan va veure ni més ni menys que a Darth Vader venint en l'altra direcció.

Amb ell hi havia una dona jove i bella.

Era una visió tan surrealista que va estar momentàniament temptat a qüestionar els seus sentits. Però era bastant real, podia veure els reflexos distorsionats de les llums fluorescents lliscant-se pel casc negre mentre Vader caminava, i podia escoltar la respiració regulada de l'aparell respiratori de l'home. El so de les seves botes contra el terra de reixeta era estranyament suau per a un home tan gran.

Vader tenia una mà tancada en la part superior del braç de la dona, i fins a deu metres de distància Uli podia veure per la seva expressió de dolor i ira que l'aferrava amb suficient força per fer-li mal. Qualsevol que ella fos, òbviament no estava, amb Vader per elecció.

La dona portava un vestit blanc, i li semblava una mica familiar, encara que no podia situar-la. El seu cabell castany fosc era llarg, però estava enrotllat en rodetes atapeïdes als costats del cap. Fins i tot malgrat la incomoditat i la indignitat de la seva situació, semblava extraordinàriament tranquil·la.

Els tres estaven sols en el passadís del bloc de presó. Mentre Uli s'acostava, Vader es va detenir. Sense parar esment al doctor, va obrir una de les cel·les i va empènyer sense contemplacions a la dona a l'interior. L’escotilla va caure tancant-se darrere d'ella.

Uli s'havia alentit i va mirar cap enrere sobre la seva espatlla per mirar mentre passava. Després d'empresonar a la dona, Vader es va tornar, la capa de banús onejà darrere d’ell. Va tornar a mirar a Uli. Encara que cap part del seu rostre era visible, Uli, d'alguna manera no va tenir cap dubte que Vader l'estava mirant directament.

Va fixar la seva mirada al capdavant una vegada més i va seguir caminant. Just quan sortia del bloc, tres tècnics vestits de negre i cascos van passar al costat d'ell. Darrere d'ells, surant sobre un coixí d'energia repulsora, un droide interrogador els va seguir.

Uli va agafar l'ascensor de tornada al Centre Mèdic, preguntant-se qui era la dona i quin havia estat el seu crim. Les portes de l'ascensor es van obrir i es va encaminar pel passadís, però es va detenir quan C-4ME-0 va girar a la cantonada.

—Bon post-migdia, Dr. Divini.

—No per a tots, segons sembla. Acabo de veure a Darth Vader, entre totes les persones, aparentment amb la intenció d'interrogar a una jove en el bloc de presó. Saps qui és?

—La Princesa Leia Organa, un membre del Senat Imperial, d’Alderaan. Es diu que també és una simpatitzant de l'Aliança Rebel. Pel que sembla, ella té informació que l'Imperi vol, i per tant el seu imminent interrogatori per part de Lord Vader començarà.

Uli es va estremir davant la idea. La tecnologia de la interrogació era imprecisa, més força bruta que delicadesa... intencionalment, per la major part. Molts dels presoners començaven a parlar a un clic per minut a la primera vista d'un d'aquests brillants globus negres de l’OSI, estarrufats d'arcaiques xeringues hipodèrmiques i elèctrodes. I ai d'ells si no ho feien, perquè el terme droide interrogador era un eufemisme per a la seva funció real. Era un dispositiu de tortura, purament i simplement. Molts dels quals eren sotmesos a examen per les sondes estaven mentalment o fins i tot físicament danyats més enllà del que podia reparar-se.

Una dura destinació per a una bella i valent jove com pel que sembla era aquesta princesa. Només havia notat un besllum de por en ella en veure-la passar, i que estigués disposada a resistir-se a Vader fins al punt de requerir tals mesures extremes indicava una fortalesa que Uli dubtava que ell mateix posseís.

Estava indignat per la idea que semblant barbàrie fos practicada per l'Imperi, encara que no particularment sorprès. Però sabia que no hi havia res a fer sobre aquest tema. Protestar per les accions del fuet de l'Emperador no li faria absolutament cap bé a ella, i sens dubte resultaria en el seu empresonament immediat. Ell podria finalment sortir-se de l'ala mèdica de l'Armada Imperial, encara que probablement seria també sortir-se d'aquest plànol d'existència. Va bellugar el cap i va mirar a Quatrami.

—M'estaves buscant?

—Certament. El Dr. Hotise desitja discutir amb vostè els excedents al pressupost de subministraments del mes passat.

Uli gairebé es va queixar en veu alta, però pensar en la jove de la cel·la li va fer sentir-se una mica avergonyit de si mateix. Ella s'enfrontava a molt més que un reny burocràtic sobre les despeses.

Va seguir al droide girant la cantonada. Quina llàstima. Era tan jove, tan bella. Li recordava, d'alguna manera, a la Barriss.

                  

CEL·LA 2187, BLOC AA, NIVELL DE DETENCIÓ, ESTRELLA DE LA MORT

Vader, acompanyat per tres tècnics vestits i amb casc negre, va entrar a la cel·la on estava reclosa la Leia Organa. Havia esperat que ella s'hagués tornat més manejable després de la seva captura. Però es va mantenir en silenci. Era la seva elecció. Ho lamentaria.

Darrere d'ell, el seguia el droide interrogador. Era una eina tosca, un instrument bast en comparació de la subtilesa i precisió possible amb la Força; no obstant això, la ment de la Princesa Leia era massa forta per manipular-la al seu antull fàcilment, fins i tot amb el poder del Costat Fosc. Era possible que ell pogués arrabassar el coneixement d'ella, però podria acabar destruint la mateixa informació que buscava. Ho obligaria a cremar-li el cervell abans de divulgar voluntàriament les dades, d'això no en tenia cap dubte.

No obstant això, després de ser sotmesa per un temps a les tendres misericòrdies del dispositiu flotant darrere d'ell, la seva ment hauria de tornar-se una mica més... flexible.

De tant en tant, calia enginyar-les-hi amb les eines disponibles, per més tosques que poguessin ser.

La porta de la càmera es va lliscar cap amunt, revelant a la princesa asseguda en una plataforma a l'habitació en la seva majoria buida. Vader i dos dels tècnics van entrar. El tercer va esperar fora, en el passadís.

—I ara, Sa Altesa, anem a discutir la ubicació de la seva base rebel amagada —li va dir Vader.

Quan el droide interrogador va surar darrere d'ell, Vader va veure que la seva expressió desafiadora flaquejava. Va sentir la seva por a mesura que la màquina s'acostava a ella.

Bé...

Va sentir el cop de porta darrere d'ells.

Però, després de mitja hora, malgrat les drogues de la veritat, descàrregues elèctriques, i altres al·licients que se li havien administrat, era evident que la seva resistència no havia baixat prou perquè ell pogués sondejar-li la ment. Això era sorprenent.

Estava físicament afeblida i amb dolors considerables, però la seva ment seguia blindada. No havia revelat res.

Era molt inusual que qualsevol, excepte un Jedi tingués aquest control, va reflexionar.

Va mantenir el seu enuig i frustració sota un estricte control, sense deixar que res es notés. Tenia altres assumptes que requerien la seva atenció... ara com ara.

—Encara no hem acabat aquí —li va dir a ella. A un dels tècnics li va dir—: Que un metge l'assisteixi.

—Però no està sentenciada a morir? —va dir el tècnic.

—Quan jo decideixi que és temps —va dir Vader—. Si no està viva i bé fins aquest moment, el faré personalment responsable.

El tècnic es va posar visiblement pàl·lid. Vader va passar al costat d'ell i va sortir de la càmera.

CENTRE MÈDIC, ESTRELLA DE LA MORT

Uli no podia deixar de pensar en la princesa presonera. Hi havia alguna cosa en ella que li va commoure, d'alguna manera.

Mentre sortia de l'oficina d’en Hotise, es va dir a si mateix que no tenia sentit pensar en ella. El més probable era que ja estigués morta, una altra víctima de la guerra, com els milions de persones destruïdes al planeta presó.

—Ei, vostè! —va cridar en veu alta la veu d'un home.

Uli es va tornar i va veure a un tècnic d'interrogatoris dempeus en el passadís.

—És vostè el metge de guàrdia?

—Sóc el Dr. Divini, sí.

—Tinc un pacient per a vostè. Per aquí, ràpid.

Uli va seguir al tècnic de tornada al nivell de presó. Vader s'havia anat, juntament amb el droide interrogador, però el seu treball era evident. La princesa jeia en la plataforma de la cel·la, amb un considerable sofriment.

Uli va passar la mà sobre el lector de la cel·la i va dir:

—Kit d’EM!

El lector va reconèixer el seu ID. Una ranura en la paret es va obrir, i s’extrudí un calaix que contenia una farmaciola mèdica d'emergència completa. Va agafar d'ella un diagnosticador de mà i va anar fins a la dona que jeia sobre la seva esquena. Va pressionar el sensor contra la seva espatlla nua i va veure com les lectures informatives començaven a passar per la pantalla.

Ella va agitar les parpelles, després les va obrir. Li va oferir un lleu somriure.

—Disculpi que no m'aixequi, doctor. Em sento una mica cansada.

Ell li va retornar el somriure automàticament.

—Ho sento —va dir—. Faré el que pugui per ajudar-la.

—És la primera vegada que escolto això en molt temps.

—Només relaxi's i jo m'ocuparé de tot.

—Això també ho he escoltat abans.

Malgrat la gravetat de la situació, Uli va somriure. Havia d'admirar a la dona. L'havien omplert de químics i havia sofert descàrregues elèctriques i qui sap què més, i encara era capaç de bromejar. Si era un exemple del tremp dels rebels, l'Imperi no anava a guanyar aquesta guerra molt ràpidament.

CANTINA EL COR DUR, ESTRELLA DE LA MORT

En general, l'atmosfera en el local era, almenys, festiva. Avui, no obstant això, l'estat d'ànim era apagat. Ratua es va asseure en la barra mirant a la Memah preparant begudes, i cap d'ells estava feliç. Ella actuava mecànicament, però ell sabia que la seva ment no estava en la seva tasca. Recentment havien estat testimonis de la mort d'un planeta, un acte comès per l'enorme arma sobre la qual vivien. Qualsevol que fos l'opinió política d'un, havia estat una visió alliçonadora de malson. Quina classe de monstre podria ordenar semblant atrocitat, causant la destrucció de tot un món?

Un món que, si Ratua no hagués aconseguit escapar, se l’hauria emportat amb ell, juntament amb les milions de vides tallades en pànic i agonia.

Ells no eren els únics que ho havien vist, i amb una cosa d'aquesta magnitud, el rumor es va estendre ràpidament. Era cert que l’Estrella de la Mort havia estat construïda amb la capacitat de cometre aquests actes atroços, però li havien donat a entendre, al costat de la majoria de la població de l'estació, que en realitat mai s'anava a usar tal poder destructiu. Què havia dit l'home a càrrec —Tarkin, va recordar— en un dels discursos públics per comunicador? «La por mantindrà els sistemes en línia». Ratua ho podia entendre... tenia sentit de certa forma retorçada. Però realment utilitzar la capacitat de l'estació; per aniquilar un món habitat, fins i tot un poblat pels casos més durs de la galàxia, ni tan sols com a demostració, sinó només per provar...

Era una cosa que cap home entenimentat podria comprendre.

La guerra havia pres un gir molt desagradable, i Ratua temia que podria empitjorar abans de millorar.

El Comandant Atour Riten, que no era molt donat en el camí de la socialització, estava assegut sol a una taula, bevent un potent licor destil·lat a partir d'algun tipus de tubercle tropical d’Ithor. Tenia un efecte potent, i encara que normalment gaudia de l'ardent sabor, aquesta no era la raó per la qual l'estava prenent ara.

Com havia arribat a passar que l'Imperi estava destruint mons sencers? Atour era un home intel·ligent i amb sentit comú; podia ser apolític, però no era ingenu. Era conscient de la finalitat amb la qual havia estat construïda aquesta estació de combat. L’Estrella de la Mort era un dispositiu de destrucció final, una arma de tal horror inimaginable que la seva existència servia, suposadament, per evitar qualsevol insurrecció, en qualsevol lloc. Fins i tot el concepte de la guerra anava a tornar-se una cosa del passat. I fins i tot si tal poder suprem havia de ser demostrat, hi havia un munt de mons deshabitats surant per aquí; vola un d'ells en trossos i es lliura el missatge, alt i clar: El teu món podria ser el següent.

Havia estat ingenu, va comprendre. S'havia permès creure que hi havia un límit per la inhumanitat... que podia haver-hi una arma massa poderosa per ser usada. Però aquest òbviament no era el cas. No hi havia, pel que sembla, una profunditat a la qual els éssers sensitius no poguessin enfonsar-se. Si construïen un blàster que podia destruir un planeta, alguns necis més grans construirien un que pogués extingir un estel. La bogeria continuaria sense fi, perquè sempre hi havia un blàster més gran.

Com podria un ésser amb alguna consciència romandre políticament neutral després de semblant esdeveniment?

Va prendre un altre glop del seu got. Certament, era suficient per conduir a qualsevol ser entenimentat a la beguda.

Teela i Vil estaven asseguts a una taula, amb begudes al seu davant, però cap es va molestar a recollir les seves copes. No parlaven.

Ella va mirar a Vil fixar una mirada malhumorada en la seva copa. Era un pilot, estava entrenat per a la guerra, arriscava la vida en combat... però així i tot, la destrucció de Despayre l'havia sacsejat. De mala manera.

Teela estava més que sacsejada. Estava consternada. Horroritzada. Ella podria haver estat en aquest món... ella havia estat en aquest món, i si no fora per una capacitat que l'Imperi hi havia decidit que necessitava, encara hauria estat allà a baix quan Despayre va ser fet miques.

No havia tingut res a veure amb la construcció de la part d'armes de l'estació. Ella dissenyava i construïa els espais de treball, oci i allotjament. I no havia tingut cap veritable elecció, veritat? Després de tot, encara era una presonera.

Veritat?

El seu jo interior podria haver gaudit dient-li «T'ho vaig dir», una vegada i una altra, ho sabia. En canvi, estava estranyament silenciós.

Següent