Fantasma Jedi (X)

Anterior

Capítol 10

La Domisari va estar morta abans que el seu cos toqués el terra. El seu cadàver sense vida va caure en un munt als peus de Dannik Jerriko mentre l'assassí es girava cap als dos Arranda. Van mirar amb horror com els dos circells es retreien. Els circells van ser absorbits de nou fins a l'interior de les galtes de l'assassí i van desaparèixer, sense deixar cap marca en la seva pell.

Tash va empassar saliva.

—Zak, tenies raó.

—Sense marques visibles —va murmurar Zak, recordant la història de Devé sobre els anzati. Mirà a Dannik—. Tu... ets un anzati.

—Espereu —va advertir Dannik—, no és el que penseu.

Ell va fer un pas endavant.

Zak i Tash es van tornar i van córrer per les seves vides.

Sense pensar-ho, es van introduir en el primer túnel.

—Detingueu-vos! —va cridar des d'enrere la veu de Dannik—. Deixeu que m'expliqui!

Havien vist a Dannik matar la Domisari en qüestió de segons sense deixar ni una marca. Havien mirat als ulls a una de les espècies més terrorífiques de la galàxia. Aquesta mateixa criatura que ara els perseguia pel túnel.

Un anzati anava en la seva persecució.

—Te... tenies raó —va dir la Tash panteixant sense disminuir la velocitat.

—Recorda'm... —va dir el seu germà sense alè mentre corria per davant d'ella—, que estigui equivocat la propera vegada!

A diferència del túnel de la biblioteca, aquest es creuava amb una dotzena d'altres passatges. Zak i Tash podrien haver-los utilitzat per despistar al seu perseguidor, però no volien perdre's, així que van continuar corrent cap endavant. Havien començat a posar distància entre ells i Dannik quan es van veure obligats a parar en sec.

Un altre atzucac.

—Què fem? —va dir Zak.

Tash podia sentir suaus trepitjades acostant-se a ells. Es va imaginar els fins circells retorçant-se fora de les galtes d’en Dannik, i es va estremir.

—Hi havia una porta secreta en l'extrem de l'altre túnel. Tal vegada hi hagi una aquí també!

Va començar a copejar les parets. Zak se li va unir, i junts van copejar les parets metàl·liques amb tots dos punys.

Però aquesta vegada no hi havia cap porta secreta. El túnel simplement arribava a un abrupte final. Només hi havia una petita reixa metàl·lica situada en la paret a mitja altura.

—Hem de treure la reixeta! —va instar la Tash. L'obertura semblava prou gran com perquè cabessin tots dos.

La reixa era tan vella com la resta de Nespis VIII. Quan tots dos van introduir els dits en ella i van tirar, la pantalla metàl·lica es va desprendre amb un cruixit.

Una olor pútrid va emergir del forat en la paret.

—Ugh! Fa olor d'escombraries! —va gemegar Zak.

—No hi ha un altre lloc on anar! —va xiuxiuar Tash—. Entra! —arrufant el nas, Zak es va introduir en el forat, i va desaparèixer.

Els passos sonaven més a prop. Tash va seguir al seu germà i es va retorçar entrant per l'obertura. El respirador conduïa directament cap al front durant un metre, després s'inclinava fortament cap avall. Abans que Tash pogués detenir-se, estava lliscant-se per un tobogan de metall, augmentant la seva velocitat mentre baixava. Va tractar de detenir-se pressionant els seus braços contra les parets de la rampa, però eren massa llises. De sobte, va ser llançada per l'aire, després va caure de cap en una piscina d'espès i pudent llot.

Zak la va ajudar a aixecar-se mentre ella escopia i tossia una glopada d'aigua estancada. Estaven parats en un toll de líquid que els arribava fins als genolls. Trossos de diversos objectes (alguns durs com el metall, alguns suaus i tous com verdures passades) suraven al voltant. Tash va respirar profund i gairebé s'ennuega... la sala feia una olor com si alguna cosa hagués estat podrint-se allà durant segles.

Tash va parar esment.

—No sento res. No crec que ens hagi seguit.

—No li culpo. L'olor d'aquí sota podria posar a un bantha potes enlaire —Zak travessà cap a la paret més propera—. Trobem una sortida i tornem al solàrium. Hem d'advertir a l'oncle Hoole sobre Dannik.

Com tota la resta en Nespis, el pou d'escombraries en el qual havien caigut semblava immens. Es van moure a través de l'àmplia piscina, travessant petits pujols de desaprofitaments, mentre utilitzaven la petita vara lluminosa de la Tash per buscar una sortida.

Mentre lluitaven per obrir-se pas a través de l'aigua plena d'escombraries, Tash va començar a sentir-se incòmoda... una sensació que l'assaltava quan algú la mirava fixament. Mirà al seu voltant, però no hi havia ningú allà a excepció de Zak. Així i tot, podia sentir uns ulls clavats en ella.

De sobte, Zak es va detenir.

—Mira per on trepitges —va dir.

Tash va parpellejar.

—Què vols dir?

—Acabes de xocar la teva cama contra la meva —va dir el seu germà.

—No, no és veritat.

Zak empal·lidí.

—Bé, llavors alguna cosa ho ha fet.

Uuuuhhhhhrrrrr.

El gemec va ser greu i distant, esmorteït per la piscina llotosa. Van sentir un distant xipolleig, i després l’splash d'alguna cosa capbussant-se de nou en l'aigua.

Tash va sentir el cor copejant-li les costelles.

—No estem sols.

Va aixecar la mà perquè la seva petita llum arribés més lluny.

—Allà! —va dir Zak, assenyalant amb el dit.

Tash va tornar el cap i va aconseguir a veure un sol ull, situat sobre una tija gruixuda. L'ull va brillar humit mentre els estudiava, després va caure ràpidament a l'aigua.

—Dianoga —va dir la Tash atònita.

Els dianogues eren criatures aquàtiques d'un sol ull i molts tentacles, que vivien en llacs i bassals d'aigües estancades. Com eren carronyers, de vegades se’ls hi podia trobar en pous negres i sistemes de clavegueram de ciutats planetàries o grans estacions espacials, vivint del que era llançat en el sistema d'escombraries.

Fins i tot si el que era llançat estava viu.

—Trobem una sortida, ràpid! —va urgir Tash.

Ràpidament van avançar xipollejant a través de l'àmplia piscina. Per davant, podien veure una de les parets del gran pou, i una petita porta mig oculta per la penombra.

—Per allà —va dir Tash—, podem sortir de...

Les seves següents paraules van ser ofegades quan va ser arrossegada cap avall i es capbussà en l'aigua llotosa.

Següent