Fantasma Jedi (XVI)

Anterior

Capítol 16

Els genolls de la Tash tremolaven amb tanta força que gairebé va caure al terra. El fantasma ja no era amorf. Encara era transparent i pàl·lid com la mort, però estava davant d’ella amb la forma d'un home humà. Les seves galtes estaven enfonsades. Estava embolicat en una túnica feta esquinçalls, resplendia feblement, i hi havia enormes ferides obertes en el seu cos. Si el fantasma hagués estat viu, Tash hauria pensat que les ferides eren marques fetes per un sabre de llum.

—Tash Arranda.

El fantasma va parlar, no en el seu cap aquesta vegada, sinó directament a ella amb una veu plena de tristesa. Tash va pensar que el seu cor esclataria si no detenia la pura por que l'assaltava.

—Qui... qui...? —va tractar de dir.

—He estat tractant de parlar amb tu per algun temps —va dir el fantasma amb una veu greu i gemegosa.

Ella va retrocedir cap a la porta.

—Si us plau... no em facis mal!

El fantasma va surar més a prop.

—No estic aquí per ferir-te, Tash. Estic tractant de salvar-te.

—Salvar-me? —va preguntar ella—. Però... ets la veu que m'amenaçava tota l'estona. I vas tractar d'escanyar-me fins a la mort!

El fantasma va estendre els seus braços transparents en un gest d'impotència.

—Estava tractant d'espantar-te perquè t'allunyessis de la biblioteca, sí. Però només perquè la biblioteca és perillosa. En la morgue, vaig aconseguir reunir suficient energia per empènyer-te cap a la sortida secreta.

—Per què no simplement vas parlar amb mi, com fas ara? —va preguntar.

La cara del fantasma va incrementar la seva tristesa.

—No volia fer-te mal, però havia de fer alguna cosa per salvar la teva vida. Quan estaves en la morgue, estaves en gran perill, però no podies sentir la meva veu. Havia de fer alguna cosa per allunyar-te d'allà —el fantasma va surar més a prop—. En tots els anys que he estat aquí, ningú ha estat capaç ni tan sols de sentir la meva presència. Tu ets la primera, però amb prou feines podies veure'm o escoltar-me. No deixava d'enviar-te advertiments, però tot el que podies fer era sentir-los.

La mandíbula de la Tash va caure.

—He estat sentint por per tot al meu voltant.

—Aquests eren els meus missatges. No podies sentir les paraules, però senties el perill. He estat amb tu des del moment en què vas arribar a Nespis VIII.

—Qui ets? —va preguntar ella—. Estàs... estàs realment mort?

El fantasma va inclinar el cap avergonyit.

—Jo vaig ser una vegada un Cavaller Jedi. El meu nom era Aidan Bok. Estava a càrrec de custodiar l'antiga biblioteca Jedi, però vaig fallar en la meva comesa. Fa anys, Darth Vader va venir aquí per destruir la biblioteca. Vaig tractar de detenir-lo, però em va matar i va vaporitzar la biblioteca. Milers d'anys de saviesa Jedi van ser destruïts, tot per culpa del meu fracàs.

—Pensava que quan els Cavallers Jedi morien es convertien en part de la Força —va dir Tash.

—Jo no vaig poder —va dir el fantasma—. Estava avergonyit pel meu fracàs. Romanc aquí, on he fracassat en el meu deure. Aquest és el meu càstig, quedar-me aquí, en aquesta estació oblidada —el fantasma va fer un gest cap a les terribles ferides en el seu cos—. El meu cos s'ha anat, i encara porto les ferides que Vader em va infringir. No mereixo tornar a la Força i descansar.

Ella no sabia què fer ni què dir. Tot en el que podia pensar era en alguna cosa que la seva mare sempre li havia dit.

—Estic... estic segura que vas fer tot el que vas poder. Això és el màxim que qualsevol podria demanar.

De sobte, el fantasma va aixecar el cap. Els seus ulls es van clavar en la paret com si veiés alguna cosa que Tash no podia.

—Has de marxar-te. Hi ha un gran perill aquí.

Tash va mirar al seu voltant.

—Llavors aquest lloc realment està maleït?

—No. La maledicció del Costat Fosc és només un mite. Fins i tot la història que només un Jedi pot entrar és només un mite. Això no és ni tan sols la biblioteca original. Aquella va ser destruïda fa molt temps. Anys més tard, un científic malvat va arribar a Nespis VIII i va construir aquesta nova biblioteca. Després va difondre el rumor que la biblioteca contenia poderosa saviesa Jedi i va afirmar que només els que comprenien la Força podrien entrar amb seguretat.

—Per què? —va preguntar la Tash.

—Aquesta mentida va ser propagada perquè les persones que creguessin posseir la Força vinguessin a Nespis VIII. Aquesta biblioteca és només un parany construït per aquest científic. Crec que vol captar l'essència d'un Cavaller Jedi. Els dispositius d'aquesta biblioteca roben l'energia vital de qualsevol que obri un llibre.

Tash va pensar que el seu cap es partiria en dos després de tota la confusa informació que estava rebent.

—Això no té sentit. Per què anava ningú a prendre's tantes molèsties? No hi ha cap raó per enganyar a la gent amb llibres falsos.

—Tal vegada no a la gent normal —va respondre el fantasma amb la seva veu buida—. Però algú sensible a la Força podria endevinar que alguna cosa està malament i resistir el robatori vital. El científic va haver de disfressar la seva maquinària. I va funcionar! —el fantasma va sospirar—. Durant anys he vist a les víctimes venir aquí a la recerca de l'antiga biblioteca, amb l'esperança d'aprendre a convertir-se en Jedi per si mateixos. En lloc d'això, van ser capturats per aquest parany. I jo no vaig poder fer res per salvar-los.

—Per què no vas poder advertir-los? —va preguntar Tash.

Els seus buits ulls la van mirar fixament.

—Perquè només puc aparèixer-me davant algú que posseeixi la Força.

La boca de la Tash es va assecar.

—Però... però això significa que jo...

—Sí, Tash Arranda —va dir el fantasma—. La Força està amb tu.

Tash havia anhelat escoltar aquestes paraules des del dia en què va saber dels Jedi. Ara van escombrar el seu cos com un raig d'energia. Tots els seus dubtes havien estat descartats. Ho sabia. Sempre ho havia sabut. De vegades, es va adonar, només es necessitava que un altre ho digués. Va sentir un calent pessigolleig elèctric propagar-se a través d'ella. Era familiar, i Tash va recordar una altra vegada en què l'havia experimentat. Havia sentit aquesta mateixa electricitat aquell dia a D’vouran, quan va conèixer a Luke Skywalker. Instintivament, va saber que era la consciència de la Força. La sensació la va deixar sense alè, i per un moment no va poder parlar.

No importava. No va tenir oportunitat de parlar, perquè al moment següent, FluxDeForça va irrompre a la biblioteca amb una mirada molesta i impacient en el seu rostre. No va semblar adonar-se de la presència de l’Aidan.

—Tash! —va demandar FluxDeForça—. Per què no has obert un llibre encara?

Tash no sabia per on començar. Paraules excitades van abandonar la seva boca.

—FluxDeForça! No t’ho creuràs... acabo de saber que sóc... vull dir, aquesta biblioteca! No podem quedar-nos aquí! Hem de sortir d'aquí ara! Estem en perill. Acabo de saber-ho per un fantasma!

—Què estàs balbotejant, noia? —grunyí FluxDeForça.

Tash va tractar de calmar-se.

—Aquesta sala és un parany. Per això la gent ha estat desapareixent. Sé que sona estrany, però ho sé per un fantasma Jedi. Puc veure’l. Està aquí mateix, a la sala. Em puc comunicar amb ell perquè tinc la Força!

FluxDeForça va començar a tremolar d'ira. El seu rostre es va contreure en una ganyota.

—La Força! La Força! —va cridar sobtadament amb enuig—. Llançaria aquesta maleïda Força pel forat negre més fosc de la galàxia!

I amb això, FluxDeForça va començar a estremir-se. La pell es va arrossegar sobre els seus ossos. Davant els ulls de la Tash, FluxDeForça va canviar de forma. El seu bell rostre es va fondre i es va transformar en la figura alta i terrible de Borborygmus Gog.

Següent