Clarejar rebel (VI)

Anterior

Capítol 06: Adéu a Nar Shaddaa.

Durant la setmana següent, Salla Zend va estar molt tranquil·la i callada..., tant que Han va començar a preocupar-se. Mai l'havia vist d'aquella manera. Salla fins i tot va rebutjar ofertes per acompanyar a Han i Chewbacca en un parell de travessies, a pesar que Han no estava bromejant quan li va dir que necessitava la seva ajuda. Jarik havia trobat recentment una núvia en la secció corelliana de Nar Shaddaa, i estava passant tot el seu temps disponible al costat d'ella. El noi també havia començat a treballar amb Shug, perquè el mestre de la mecànica estava millorant els hiperimpulsors de moltes de les naus que el clan Desilijic emprava per al contraban. Era un gran treball, i Shug necessitava tota l'ajuda que pogués aconseguir.

Salla va començar a anar al graner espacial d’en Shug cada dia, i també es va posar a treballar en els hiperimpulsors. Però quan Han tornava a casa després d'haver lliurat un carregament, Salla estava allà per donar-li la benvinguda, somrient, amb un petó ple d'afecte. La seva conducta cap a ell havia canviat d'una manera indefinible. Solia mirar-li  com si li estigués avaluant, i això feia que el corellià se sentís bastant nerviós.

El més inquietant de tot era que Salla li havia demanat que li ensenyés a cuinar. Haver estat criat per la Dewlanna havia convertit a Han en un bon cuiner, encara que mai es molestava a preparar menjars únicament per a ell. Però, atès que Salla i ell sortien junts gairebé cada nit, Han va acabar adquirint el costum de preparar alguna classe de sopar per als dos.

I de sobte Salla va dir que volia que li fes classes de cuina. Han no hagués pogut explicar per què, però va començar a tenir un mal pressentiment sobre aquest tema. No hagués pogut dir què li preocupava —després de tot, voler aprendre a cuinar no tenia res d’estrany—, però li preocupava i molt.

Han va començar amb coses senzilles —dinars, estofats, sopes—, i després va passar a menús com bistecs de traladó amb guarnició de tubercles, arrels d’imush trinxades i saltejades amb salsa calenta, i galetes wookiee caramel·litzades amb mel dels boscos.

Salla prestava una gran atenció a les explicacions d’en Han, i es va enfrontar als misteris de la cuina amb tota la serietat que en una ocasió havia dedicat a desmuntar i reconstruir una matriu motivadora que no funcionava correctament. De fet, s'estava prenent les lliçons tan de debò que Han va començar a sentir-se cada vegada més preocupat.

El corellià va arribar a pensar d’encarar-se amb ella i preguntar-li què estava ocorrent, però no volia sotmetre-la a un interrogatori. Salla acabava de perdre la seva nau, i Han es va dir que això era raó més que suficient perquè hi hagués un cert grau d'excentricitat en el seu comportament.

Una nit en què Salla li havia servit el primer sopar totalment preparat per ella, Han va acabar d'engolir les últimes bocades de cua de ladnek lleugerament cremada i de soufflé d'arrels dels pantans una miqueta gomós, i després li va somriure.

—Tot estava boníssim, Salla. En aquest pas, aviat seràs un autèntic geni de la cuina!

—De debò? —va preguntar la Salla, que semblava molt complaguda.

—Per descomptat —va mentir Han, encara que la veritat era que a Salla encara li quedava moltíssim camí per recórrer.

—Han... Hi ha una cosa que vull dir-te fa temps —va murmurar Salla—. És una cosa realment important.

Oh, oh... Allà anem, va pensar Han, sentint-se envaït per un sobtat temor.

—De què es tracta? —va preguntar.

—Bé, he estat fent alguns plans. No sortirà tan car com pensava al principi, especialment pel referent a la sala de banquets, i a més tinc uns quants estalvis. Amb el que encara et queda del que vas guanyar en aquesta gran partida de sàbacc podrem pagar-ho sense problemes. He parlat amb un subministrador, i...

—De què estàs parlant, Salla? —la va interrompre Han, sentint-se completament confús.

—De les nostres noces —va dir la Salla—. He estat pensant en això, en com dius que em necessites..., i la veritat és que tens raó, Han. Ens necessitem l'un a l'altre. Ja va sent hora que fem el pas decisiu i tinguem una autèntica vida junts. Com Roa i Lwyll... Te'n recordes de com de meravellosa que van ser les seves noces? Podem tenir una cosa igual de meravellosa. Crec que ens ho devem, i tots els nostres amics podran venir.

Han la va mirar fixament, sentint-se massa atordit per poder parlar. El seu primer impuls va ser preguntar-li a crits si s'havia tornat boja, però va aconseguir contenir-se i comptar fins a deu. Salla potser necessitava atenció mèdica, ja que havia sofert un seriós cop en el cap. Han, cada vegada més preocupat, va acabar aconseguint parlar.

—Eh... Salla, crec que això no figura en els meus plans de moment.

Salla va deixar anar una rialleta.

—Sabia que diries això, Han. Ah, els homes! Mai volen admetre què és el que senten, veritat? No te'n recordes que em vas dir que envejaves a Roa i a Chewie perquè ells tenien una veritable família?

Han es recordava d'haver dit alguna cosa per l'estil, però per descomptat no havia tingut intenció que les seves paraules fossin interpretades d'aquella forma. Va bellugar el cap.

—Salla, nena, em sembla que seria millor que parléssim d'això. Suposo que no li hauràs parlat a ningú d'això, veritat? O has arribat a fer alguna classe de plans concrets?

—Bé... Només he parlat d'això amb algunes persones —va dir Salla—. Shug, Mako, Lando i Jarik, per ser exactes... Ah, i també he reservat la sala de banquets.

Mako!, va gemegar Han dintre seu. El seu vell amic dels temps de l'Acadèmia s’ho passaria en gran fent córrer la notícia per tota Nar Shaddaa. Per què no m'has advertit, Jarik?, es va preguntar, i un instant després va caure en el compte que el noi estava tan boig per aquella monada a la qual havia estat veient que probablement ni tan sols es va assabentar del que li va dir la Salla.

—Això no és gens propi de tu, Salla —va dir per fi—. Mai ens hem fet promeses, i mai hem arribat a establir cap classe de compromís. Vull dir que algun dia potser... Però...

Salla estava tornant a somriure-li amb aquell somriure que feia que Han se sentís com un traladó de camí a l'escorxador, un estrany somriure de setciències que deia que en realitat no li estava escoltant. Delint-se de comunicar-se sense arribar a fer-li mal amb la veritat, Han es va inclinar sobre la taula i va prendre la mà de la Salla entre les seves.

—Salla, nena... Ni tan sols hem arribat a pronunciar la paraula «amor». M'estàs dient que m'estimes prou per passar la resta de la teva vida al costat meu?

Els ulls color ambre de la Salla van sofrir un canvi d'expressió gairebé imperceptible, i després va assentir.

—Sé el que vull, Han. Vull que tu i jo estiguem junts, i que deixem d'arriscar les nostres vides amb el contraban d'espècia. Serem com Roa i Lwyll, i ens anirem molt lluny d'aquí per crear una nova vida, una vida honrada. Pot ser que algun dia tinguem nens...

—Però m'estimes? —va preguntar Han, sostenint-li la mirada.

—És clar —va dir la Salla—. Per descomptat que sí, Han. Ja ho saps.

No, em sembla que no ho sé, va pensar Han, una miqueta cínicament. El lleu canvi d'expressió dels ulls de la Salla no se li havia passat per alt. Sabia que Salla li apreciava moltíssim i que li importava el que pogués ser d'ell, i que fins i tot sentia passió cap a ell. Però amor?

—I de tota manera has d'entendre que és la decisió correcta, Han. Anem a ser realment feliços, i aquesta serà les millors noces que hi hagi hagut mai. Després celebrarem una gran festa.

A Han tampoc se li va passar per alt el fet que la Salla no li havia preguntat si l'estimava. No vol conèixer la resposta en aquesta pregunta, va comprendre.

Durant un moment va estar a punt de dir-li: «No t’estimo, Salla, i no vull casar-me amb tu», però per alguna raó inexplicable no va aconseguir arribar a pronunciar aquestes paraules. No volia trencar amb la Salla, i dir-li això seria una forma inevitable de fer-ho.

Han, sense obrir la boca, va decidir parlar de l'assumpte amb Chewie, i tal vegada també amb Lando, atès que la Salla semblava decidida a guardar silenci sobre aquest tema. Un dels dos potser tingués algunes idees sobre com dir-li «no» referent al matrimoni sense que això signifiqués perdre-la.

Han no volia perdre-la, però tampoc estava molt segur de voler casar-se..., i especialment en aquells moments, quan per fi havia aconseguit arribar al cim de la jerarquia dels contrabandistes i disposava del Falcó. Tenia llocs als quals anar, negocis que fer, carregaments que transportar i munts de diversió dels quals gaudir, i el matrimoni faria malbé tota aquesta diversió. En el que concernia al corellià, casar-se equivalia a una condemna a treballs forçats en un campament imperial. De fet, descobrir que acabava de ser sentenciat a les mines d'espècia de Kèssel li hauria semblat pràcticament igual d'horrible que la perspectiva del matrimoni.

L'endemà Han va acorralar a Chewie al seu apartament, i mentre CeCé rodava d'un costat a un altre, recollint coses i tornant a deixar-les exactament en el mateix lloc del qual les havia agafat, li va explicar tota la història. El seu amic grunyí i gemegà, i va acabar bellugant el cap.

—Què vols dir amb això que la forma en què està actuant la Salla et recorda la Wynni? —va preguntar Han—. Wynni és incapaç de mantenir apartades les seves potes de tu, i intenta seduir-te cada vegada que ens ensopeguem amb ella. Salla no fa res d'això. Ella només vol casar-se.

Chewbacca va explicar i va estendre la seva declaració anterior. Salla li recordava a la Wynni perquè no estava preguntant si Han volia viure amb ella, i es limitava a donar per descomptat que així era i, com a conseqüència, feia el que ella volia. El matrimoni, va observar el wookiee, havia de ser una relació en la qual ambdues parts es trobessin en un peu d'igualtat. De vegades una part podia accedir als desitjos de l'altra, però ningú havia de limitar-se a donar per descomptat que sabia què era el millor per als dos i començar a prendre decisions en nom de la parella.

L’entrecella d’en Han es va omplir d'arrugues.

—Sí, comprenc el que vols dir —va murmurar—. Salla no m'ho està demanant, i es limita a donar per descomptat que ens anem a casar. —Va bellugar el cap, sentint-se ple de pena—. Ara està recorrent les tendes a la recerca d'un vestit. Diu que vol unes noces tradicional corelliana perquè jo sóc corellià, i això significa que necessita un vestit verd.

Chewie va bellugar el cap i es va embarcar en un llarg discurs sobre les femelles de qualsevol espècie que consideraven als mascles com a premis que conquistar. Va advertir al Han de què la seva germana, Kallabow, havia arribat a una decisió bastant similar quan es va proposar casar-se amb Mahraccor. Així i tot, va seguir explicant-li, Kallabow havia sabut obrar d'una manera bastant més intel·ligent que la Salla. La seva germana es va limitar a donar-li a Mahraccor moltes oportunitats perquè comprengués que estava enamorat d'ella, fins que un dia això va ser exactament el que li va ocórrer a Mahraccor. Chewie va afegir que els dos eren molt feliços.

—Bé, amic, doncs això no m’ocorrerà a mi —va dir Han en un to més aviat càustic—. Saps una cosa, Chewie? Estic començant a enfuriar-me. A la Salla no li importa gens ni mica el que jo vulgui i, de fet, ni tan sols desitja saber què és el que vull exactament. Aquesta no és forma d'aconseguir que algú s'enamori de tu i vulgui casar-se amb tu.

Chewie es va mostrar estrepitosament d'acord amb el seu amic.

La nit següent, Han va parlar amb Lando en un bar ple de fum d'un dels grans casinos de Nar Shaddaa. El jugador va bellugar el cap quan Han va treure relluir el tema.

—Han, Han... Salla s’ho ha pres terriblement de debò, comprens? Quan em va parlar d'això, el primer que vaig fer va ser petar-me de riure,  perquè et conec, amic!, i Salla va estar a punt de fotre’m un cop de puny.

—Ja sé que s’ho ha pres molt de debò —va replicar Han amb abatiment—. Maleïda sigui, Lando, el que passa és que no vull casar-me amb ella... De fet, no vull casar-me amb ningú! Potser mai vulgui casar-me! M'encanta la vida de solter i m'encanta poder fer el que vull, quan vull i amb qui vull.

—Calma't, amic —li va advertir Lando.

En Han es va adonar que havia pujat el to de veu fins a tal punt que altres clients del bar li estaven mirant fixament, i es va apressar a engolir un xarrup de la seva cervesa alderaaniana.

—Bé, i has intentat explicar-li quins són els teus sentiments? —va preguntar Lando

—Sí. Un parell de vegades, de fet..., i no aconsegueixo que em faci cas. «Això no és una bona idea, Salla —li dic—, i a més necessito una mica de temps per pensar en això». Fins i tot he arribat a dir-li que el matrimoni no és alguna cosa que m'interessi en aquests moments, però no ha servit absolutament de res.

— I què diu ella quan tu dius això?

—Oh, no li dóna importància. Es limita a deixar-me anar coses de l'estil de «No et preocupis, Han. Això els ocorre a tots els homes. Posar-se nerviós abans de les noces és perfectament normal».

Lando va deixar escapar un sospir tan perllongat que el seu bigoti es va estremir.

—Mal assumpte, amic —va dir després—. Es diria que la Salla està totalment decidida a casar-se amb tu perquè considera que aquesta és la millor manera de posar una mica d'ordre en la seva vida. Va perdre la seva nau, però ara aconseguirà un marit.

—Vol que deixi el contraban i que me’n vagi de Nar Shaddaa. Diu que podem ser com Roa i Lwyll, i que podríem començar una nova vida i dedicar-nos a fer alguna altra cosa. S’ha acabat el contraban, entens?

Lando es va estremir.

—Un treball honrat? Això és horrible!

El jugador estava bromejant, però només en part.

Han va buidar la seva gerra de cervesa i es va netejar els llavis amb el dors de la mà.

—Què vaig a fer, Lando? No penso casar-me amb ella, això està molt clar. Però tampoc sóc capaç de dir-li-ho d'una forma prou convincent perquè faci que m'escolti.

Lando va arrufar les celles.

—Sí, sembla bastant complicat. Encara que tinc la impressió, i ho dic per la forma en què està actuant ella, que només està demanant que algú li proporcioni una vida més tranquil·la. Així i tot, Han...Bé, el problema està en què no pots esperar. Salla em va dir que ha decidit fixar les noces per a la setmana vinent.

Han es dreçà de cop.

—La setmana propera? Oh, no... Això és impossible, Lando! —Lando va assentir.

—Has de dir-li-ho, Han.

—Però és que no voldrà escoltar-me!

—Quina altra cosa pots fer?

Una nova determinació va endurir els trets d’en Han.

—Puc anar-me’n, això és el que puc fer. Ja fa temps que tinc intenció de passar una temporada en el Sector Corporatiu. Vull localitzar a un tècnic en naus espacials anomenat Doc, i em sembla que és el moment més adequat per fer aquest viatge.

—El Sector Corporatiu queda molt lluny.

—Sí. I la Salla no té una nau, la qual cosa significa que no podrà seguir-me. Si em limito a anar-me’n, a més, això li transmetrà el missatge d'una forma molt més clara que qualsevol cosa que pugui dir-li. I penso anar-me’n ara mateix, Lando: demà, de fet...

—Tan aviat? —va preguntar Lando, visiblement sorprès—. Per què tens tanta pressa?

—I per què haig de seguir retardant-ho? —va replicar Han—. Demà al matí aniré a veure a Jabba i li diré que estaré fora durant algun temps, i que no sé quan tornaré. A més... Bé, Salla m'importa —va afegir amb un sospir—. No vull que gasti els seus crèdits en unes noces que mai tindrà lloc. Com més aviat me’n vagi, més diners s'estalviarà.

—S’ho prendrà francament malament —va dir Lando.

—Ho sé —va dir Han, assentint lúgubrement—. I m'agradaria que les coses no haguessin de ser d'aquesta manera. Salla hauria d'haver sentit una mica més de respecte cap a mi i no haver estat tan tossuda. Si hi hagués alguna altra forma de sortir d'aquest embolic la utilitzaria, però no se m'ocorre res. Faci el que faci o digui el que digui, Salla acabarà passant-ho bastant malament.

—Podries donar-te per vençut i casar-te amb ella —va dir Lando, enarcant una cella en un moviment ple de diversió.

Han va bellugar el cap.

—Abans preferiria fer-li un petó de rosca a Jabba, Lando.

Lando va sofrir tal atac de riure que va estar a punt de caure del tamboret.

—No estic disposat a perdre la meva llibertat —va dir Han, posant-se molt seriós—. Salla ho acabarà superant. Sí, s'enfadarà. Sí, probablement mai tornarà a dirigir-me la paraula. Ho sento molt, però no ho lamento prou per quedar-me aquí. Abans preferiria donar un microsalt a través de les Goles.

Lando es va encongir d'espatlles i li va oferir la mà.

—Et trobaré a faltar, amic.

—Vine amb mi —va suggerir Han, encaixant-li la mà—. A Chewie i a mi no ens aniria gens malament tenir una mica d'ajuda extra.

—Què em dius d’en Jarik?

Han va agitar la mà en l'aire.

—Estic gairebé segur que el noi no vindrà. Shug li està pagant més del que puc permetre'm pagar-li, i a més està tan boig per aquesta noia a la qual acaba de conèixer que amb prou feines pot pensar amb claredat. Mai acceptaria fer un viatge tan llarg.

—Cert —va dir Lando—. El primer amor. Encantador, veritat? —Han va posar els ulls en blanc, i els dos amics es van petar de riure.

—Bé... Vas a venir? —va insistir Han.

—No —va dir Lando—. Haig de dedicar unes quantes hores al dipòsit de naus espacials. Des que Roa se’n va anar he tingut a un munt d'encarregats diferents, i a més no vaig quedar gens satisfet de l'últim.

—Magnífic. —Han va bellugar el cap—. Bé, Lando, et trobaré a faltar... Mantingues els ulls ben oberts, amic.

—El mateix dic, Han.

Han va passar una última nit amb la Salla, però ella es trobava tan esbalaïda en els seus plans que ni tan sols es va adonar de com d’ombrívolament silenciós que estava Han.

Abans que tornessin a casa, Han la va mirar als ulls.

—Tan debò m'haguessis demanat la meva opinió abans de planificar tot això, Salla —va dir—. No sóc la classe d'home que es casa.

Salla va riure.

 —Tots els homes pensen això, Han..., fins que es casen. Te'n recordes de Roa? Sempre estava dient que mai es casaria i després es va casar, i no havies vist a ningú més feliç que ell. Els homes senzillament són així.

—Aquest home no —va dir Han, però Salla es va limitar a riure's.

Al matí següent Han va anar al seu apartament i va fer que CeCé recollís la seva roba (el que no va exigir molt temps, ja que Han mai havia tingut moltes peces) i les fiqués en una vella motxilla. Després ell i Chewie van anar a la pista de descens del Falcó Mil·lenari, que es trobava a la part alta d'un dels edificis més elevats de Nar Shaddaa.

Jarik va anar a acomiadar-los. Han no li havia dit a ningú que se n'anava tret d’en Lando i al jove. Jarik li va oferir la mà, i Han la hi va estrènyer.

—Acabo d'adonar-me que m'encantaria anar amb vosaltres! —Va dir de sobte el jove—. Torna convertit en un home ric, Han! Cuida d'ell, Chewie, d'acord?

Han va lliscar un braç sobre les espatlles d’en Jarik i li va sacsejar afablement. Chewie li va regirar els cabells amb una enèrgica potència wookiee que va fer xisclar al noi.

—Cuida't, Jarik —va dir Han—. No permetis que CeCé et faci la vida impossible. I... segueix el meu consell, noi. Diverteix-te, però recorda una cosa: si jo sóc massa jove per casar-me, no hi ha dubte que tu ets espantosament massa jove per fer-ho!

Jarik va esclatar a riallades.

—No ho oblidaré, Han.

—Fins aviat, noi. I procura gaudir de la vida, d'acord?

Uns minuts després, amb Nar Shaddaa darrere d'ells, Han va activar el seu comunicador per enviar un missatge hologràfic. Va introduir ràpidament el nom i els codis de la Salla, i després va donar instruccions a la Central de Missatges que mantingués “retingut” el missatge durant dues hores. Quan hagués transcorregut aquest temps, ja estaria prou lluny.

Quan el sistema de missatges va indicar que estava llest per iniciar l'enregistrament, Han es va aclarir la gola abans de començar a parlar.

—Hola, Salla —va dir després—. Sento molt que les coses hagin hagut de ser d'aquesta manera, però quan rebis aquest missatge Chewie i jo ja ens haurem anat. Vaig intentar parlar amb tu, però no volies escoltar-me. —Han va titubejar durant uns moments, i després va respirar profund abans de seguir parlant. —Ets una dona meravellosa, Salla, però no estic preparat per casar-me... amb ningú. Intenta no prendre-t'ho d'una manera massa personal, d'acord? Crec que necessitem deixar de veure'ns durant algun temps. Algun dia tornaré i... Tracta de no enfuriar-te massa, Salla. Estic fent el que haig de fer. Cuida't molt, i acomiada't de Shug i de Mako en el meu nom.

Chewbacca estava deixant anar insistents grunyits.

—Oh, i Chewie també vol acomiadar-se —va afegir Han—. Espero que tot et vagi tan bé com sigui possible, Salla sigues feliç.

Va estendre la mà, va prémer el botó de transmissió i després es va enfonsar en el seu seient.

— Uf! Això ha estat pitjor que una dotzena de travessies de Kèssel, amic.

Chewbacca va admetre que aquell tipus de coses mai resultaven massa fàcils.

Han va assentir.

—Tens tota la raó, amic. I parlant de matrimonis, crec que tu i Mallatobuck us mereixeu gaudir d'una petita segona lluna de mel abans que posem rumb cap al Sector Corporatiu. Així doncs, ja pots començar a traçar el curs cap a Kashyyyk.

Chewbacca va mirar a Han i els seus ulls blaus es van il·luminar. Han li va somriure.

—A més, he aconseguit fotre mà a un altre carregament d'aquests dards explosius que tant li van agradar a Katarra. He pensat que unes quantes caixes de brandi thikkiiià podrien proporcionar-nos una bona suma de diners en el Sector Corporatiu. Què et sembla la meva idea de fer una petita escala a Kashyyyk abans de dirigir-nos cap al Sector Corporatiu?

Chewbacca va expressar la seva aprovació al suggeriment d’en Han amb un rugit tan potent que al corellià li brunziren les oïdes.

Uns minuts després, el Falcó ja només era un deixant rectangular que solcava l’hiperespai en el primer tram del seu llarg viatge.

Següent