Clarejar rebel (1r Inter)

Anterior

Primer interludi: El Sector Corporatiu

Vestit únicament amb els pantalons i descalç, Han Solo va sortir del dormitori del diminut apartament de la Jessa. El seu petit pis es trobava a la base tècnica il·legal d’en Doc, el seu pare, un lloc que era tan utilitari com poc acollidor, però les estances d’en Doc i de la Jessa estaven sorprenentment ben moblats i resultaven molt còmodes.

En Han va badallar i es va gratar el cap, despentinant-se els cabells encara més del que ja ho estaven, i després es va deixar caure sobre l'elegant sofà i va activar la gran unitat de vídeo amb un gest de la mà.

Les notícies oficials de l'Autoritat del Sector Corporatiu van aparèixer en la pantalla, i Han va començar a contemplar-les amb un somriure ple de cinisme en els llavis. L'Autoritat estava empitjorant a cada dia que passava. En aquest ritme, no anava a necessitar molt temps per arribar a ser tan repressiva com l'Imperi...

Almenys la nau d’en Han mai havia estat en millor forma. Abans de la seva captura i trasllat a la presó del Confí dels Estels, Doc havia millorat el seu hiperimpulsor fins aconseguir que pogués superar la velocitat de la llum en zero coma cinc punts. Ara hauria de ser capaç de deixar enrere a qualsevol nau que els imperials o l'Autoritat puguin llançar sobre mi, va pensar en Han.

Després, per induir a Han a anar a la recerca del seu pare i rescatar-lo de la presó, Jessa havia instal·lat un conjunt de sensors i antenes totalment nou en la nau per substituir als quals havien sofert danys durant el combat amb un navili lleuger de l'Autoritat.

Posteriorment, i després del rescat d’en Doc, l'agraïda Jessa havia acabat recentment les reparacions de la nau d’en Han, instal·lant un sistema de guia totalment nou i reparant tots els danys soferts pel casc de l’YT-1300. En Han fins i tot havia arribat a pensar d’administrar-li una capa de pintura a la nau perquè semblés totalment nova, però va acabar rebutjant la idea després de pensar-s’ho una mica. L'aparença entre envellida i atrotinada de la seva nau era un dels recursos més eficaços a l'hora d'enxampar desprevinguts als oponents.

Ningú esperava que un vell vaixell de càrrega posseís un hiperimpulsor de nivell militar que havia estat remodelat i adaptat pel millor tècnic de tota la galàxia, un sofisticat equip de sensors, una capacitat interferidora sorprenentment elevada i tota la resta de millores amb les quals Han havia anat obsequiant al gran amor de la seva vida.

Jessa encara estava dormint a l'altra habitació. Han es va inclinar cap enrere, va recolzar els peus en la taula i va començar a pensar en la Jessa. No tenia cap dubte que era el millor que li havia ocorregut fins al moment en el Sector Corporatiu. Els dos ho havien passat meravellosament junts...

El dia anterior havien anat a un dels casinos més elegants d'un sector proper en el Falcó després d'haver-se posat els seus millors abillaments per gaudir d'una vetllada de joc i apostes. Jessa s'havia pentinat els rínxols rossos en un estil tan nou com atrevit, els havia adornat amb aparatoses franges vermelles i s’havia comprat un agosarat vestit vermell que s’enganxava al seu cos en els llocs més efectius. Han s'havia sentit molt orgullós que la veiessin amb ella, i li havia assegurat que era la dona més bella del casino.

Els informes del Sector Corporatiu van desaparèixer de la pantalla per ser substituïts per un breu noticiari de l'Imperi. Les forces de Palpatine havien aixafat un altre aixecament en un altre món. Han no va poder evitar arrufar el nas. La vella història de sempre... Es va trobar pensant en la Salla, i es va preguntar si encara estaria enfadada o si ja hauria aconseguit que se li passés l'empipament. En Han sospitava que no. Era una sort que la Salla no estigués allà per veure-li amb la Jessa, ja que Salla sempre havia estat del tipus gelós. Salla era una dona profundament apassionada, però Jessa també ho era. En Han va agrair al destí que hi hagués tan poques probabilitats que Salla i Jessa s’arribessin a conèixer.

Pensar en la Salla li va portar a preguntar-se què tal els estarien anant les coses a Lando, Jarik, Shuk i Mako. En Han fins i tot va arribar a pensar en Jabba amb alguna cosa que s'aproximava a l'afecte nostàlgic. Estava segur que el líder hutt estaria tenint considerables dificultats per substituir-li. Si alguna vegada decidia tornar a l'espai imperial, Han sospitava que Jabba li donaria la benvinguda amb els braços oberts..., per molt repugnant que fos aquesta idea.

En Han va veure un altre breu resum de notícies de l'Imperi. Pel que semblava, l'Imperi acabava de declarar que les forces rebels de la Vora Exterior havien estat totalment aixafades. Oh, clar —va pensar Han—. Per descomptat. Això deu significar que ja han aconseguit convertir-se en una molesta espina enfonsada en el costat de l'Imperi....

Es va preguntar si la Bria estaria tenint alguna cosa a veure amb el continu assetjament al que estaven sent sotmeses aquelles forces imperials..., o hauria decidit tornar a dedicar-se a l'espionatge?

En Han va sospirar, i es va adonar que en realitat trobava a faltar Nar Shaddaa. El Sector Corporatiu era un lloc molt divertit que oferia munts d'aventures i beneficis dels quals gaudir, però no era la llar.

Es va preguntar si no faria bé seguint el curs d'acció més prudent i tornant a l'espai imperial. Segurament ja anava sent hora de canviar d'ambients i buscar una mica d'acció (traducció: beneficis) en el Sector Corporatiu. Havia promès a la Jessa que l'ajudaria a ella i al seu pare en la seva campanya contra l'Autoritat, cert. Però això podia arribar a ser bastant arriscat, i després de tot no havia contret cap classe de deute amb la Jessa. Havia rescatat al seu pare, no? I per ventura no havia exposat la seva preciosa pell a un considerable risc mentre ho feia? Un diminut estrat d'honradesa perdut en les profunditats de la seva ment li va recordar que havia emprès aquella missió de rescat bàsicament per Chewie, perquè Han no era el talp d'home capaç de permetre que el seu amic llanguís en una presó de l'Autoritat.

I no obstant això... Bé, de moment la vida estava resultant molt agradable per allà, encara que Han sabia que això no podia durar. En aquell mateix instant, tot anava sobre rodes amb la Jessa. Ho estaven passant estupendament. Han es va dir que potser retardaria la seva marxa un altre mes..., o dos..., o tres...

— Han? —va murmurar una veu somnolenta des del dormitori.

—Estic aquí, nena. Estava veient les notícies —va dir Han.

Va apagar la unitat de vídeo i va anar a la minúscula cuina. Prepararia una tassa calenta d'aquest te estimulant importat al que tant s'havia aficionat la Jessa, i la hi portaria al dormitori...

 Següent