Estrella de la Mort (LXIX)

Anterior

69

SALA D'EMMAGATZEMATGE 3181, ESTRELLA DE LA MORT

Teela va teclejar el codi en la botonera al costat de la porta, que es va lliscar cap amunt per revelar als altres, tots vestits del gris del transport mèdic. Es va preguntar breument com havien trobat un uniforme de la grandària de Rodo i després Vil pràcticament la fa caure quan la va abraçar.

—On has estat? Estava boig de preocupació! Canvia't... de pressa!

L'habitació no tenia altres compartiments, i de totes maneres aquest no era el moment per a la modèstia. Teela es va desvestir i ràpidament es va posar un mico gris pàl·lid. Tenia insígnies mèdiques en les mànigues i el pit.

Mentre es vestia, va mirar als altres, comptant caps. Vil, Memah, Ratua, Rodo, Nova...

—Ens falten dues persones —va dir.

—Ho hem notat —va dir Ratua—. No hem escoltat del doc ni del vell.

Teela va treure el seu comunicador i era a punt de teclejar el codi de l’Uli quan el panell d'accés de la sala es va tornar a aixecar amb una xiulada. Uli, amb el rostre enrogit i respirant agitat, va entrar.

—Arribem amb el temps just, eh, Doc? —va preguntar Nova.

Uli li va fer una mirada estranya, gairebé com si culpés al sergent de la seva tardança. Però l'única cosa que va dir va ser:

—Haig d'escoltar els consells que els hi dono als meus pacients, i fer exercici.

El comunicador de la Teela va sonar. El va activar.

—Riten?

—Vas poder arribar a la reunió?

—M'estic vestint ara.

—Els altres?

—Tots estan aquí. Tots menys tu.

—Bé, bé. Tenen menys de deu minuts per arribar des d'allà a la nau.

—On estàs?

Una lleu vacil·lació.

—En la meva oficina.

—Què? —Teela va mirar al voltant, va veure que els altres estaven tan sorpresos com ella—. Però... no pots...

—Em temo que hi ha hagut un problema en el pla —va dir la veu d’en Riten—. El meu fidel androide va ser una mica maldestre en la seva recerca, i en conseqüència, no serà capaç de complir amb la seva part. Algú ha d'estar aquí per contestar la trucada de l'home que els obrirà la porta. Aquest sóc jo.

—No podries contestar la trucada pel comunicador?

—Per desgràcia, no. El meu androide la va configurar, i no tinc la destresa tècnica amb enllaços durs i ferms per manipular el que va fer. Això no importa. Vaig fer una comprovació d'aquesta possibilitat que vas esmentar, i crec que tens raó, Teela. Si això succeeix, ningú vindrà a per mi. I si no, bé, he tingut un llarg i agradable passeig. No em penedeixo.

—Atour...

—No, no, ara no. No tens temps. Mou-te. He tingut una bona vida, filla. Ara vagin-se... tots vostès.

Va tallar la comunicació des del seu extrem.

Ningú es va moure ni va parlar per uns segons.

—No podem tornar a per ell? —va preguntar la Teela, lluitant per evitar les llàgrimes. Sabia la resposta, per descomptat, fins i tot abans que la Memah digués:

—No hi ha temps. Tot el que podem fer és assegurar-nos que el seu sacrifici no sigui en va.

—Té raó —va dir Rodo—. Anem.

Vil va obrir la porta, i van anar al passadís.

—Realment espero que algú sàpiga on anem —va dir Ratua.

—Per aquí —va dir Nova—. L'entrada a l'àrea de preparació del moll està molt a la vora. —Va prendre la davantera.

El passadís es va eixamplar, acabant en una porta blindada, custodiada per un parell de soldats d'assalt en uniformes negres.

Nova va caminar fins a un d'ells.

—Tenim un vol d'emergència mèdica.

—Les seves ordres? —va dir el soldat.

—Au, sergent, estem en una dificultat. Hi ha gent morint allà fora.

—I si els deixo passar sense escanejar les seves ordres, jo vaig a morir aquí.

Les ordres falses estaven registrades en la computadora de la llançadora. No tenien cap tipus de flimsi ni xip de dades amb ells.

—No ens van donar res... les ordres estan en la nau —va dir Nova.

—Bé. Vaig a fer que algú les descarregui i comprovi.

Teela va veure a Nova mirant el seu crono, després a ella. Tenien menys de deu minuts abans que el raig tractor s'apagués i només anava a estar fora de línia durant quaranta-cinc segons.

No podien esperar. Així que alguna cosa havia de fer-se, ara.

PASSADÍS FORA DE LA BADIA MÈDICA, ESTRELLA DE LA MORT

Nova sabia que no els hi quedava temps. Només els hi quedava obert un camí. Mirà a l'altre guàrdia, després a Rodo, i va saber, per aquesta espècie de telepatia que els lluitadors de vegades poden compartir, que l'home gran va entendre.

Nova es va tornar cap al guàrdia i es va encongir d'espatlles.

—D'acord, tu estàs a càrrec. Deixa que t'aconsegueixi el codi del comunicador... —i amb això, va disparar un cop en la gola del guàrdia, va voltejar el casc de l'home cap amunt amb la mà lliure, després va estavellar un colze en la seva, ara descoberta, templa.

El guàrdia va caure. Va veure caure al segon guàrdia quan Rodo escombrà els peus per sota d'ell, després li va seguir fins a la coberta per fer rebotar el cap del guàrdia contra la placa. Excel·lent... tots dos van quedar fora de combat amb un mínim de xivarri.

—Au, gent! —Nova va obrir les portes blindades...

Mentre tres esquadrons de guàrdies vestits de negre van girar la volta de la cantonada. Quinze homes, en total. Quinze homes armats.

El tinent a càrrec va veure als seus dos camarades caiguts.

—Eh, què...?

—Aquests homes han estat enverinats —va dir Nova—. Ens van cridar per cuidar d'ells i contenir l'àrea.

No funcionaria per molt temps, ho sabia. Set metges enviats per només dos guàrdies? El tinent hauria de ser retardat per creure-s’ho per més d'uns segons.

Nova va mirar una altra vegada a Rodo.

—Què dius, Rodo?

Rodo va assentir amb el cap. Mirà als altres, particularment la Memah.

—Segueixin endavant —va dir suaument.

Memah se’l va quedar mirant, estupefacta.

—Rodo, no!

Nova va mirar a Dance, agitant el polze cap a les portes blindades.

—Tu ets l'únic que pot fer-ho, aviador. Vés-te’n!

Va haver-hi un llarg moment que va semblar estirar-se fins a l'infinit, i llavors els altres van començar a moure's.

—Alto allà! —va dir el tinent—. Deixin-me veure la seva autorització. —Es va acostar, i els seus homes el van seguir.

Nova va aixecar una mà.

—Necessitaran respiradors —va dir—. Aquests dos van ser gasejats. Toxina nerviosa... millor no acostar-se massa. Tinc unes butllofes d’antitoxina, si em permets inocular-te a tu i als teus homes...

Ara els guàrdies estaven a pocs metres de distància. No van mostrar cap preocupació sobre qualsevol possible proximitat amb el gas nerviós.

—Aniràs pel costat dret? —va dir Rodo per la comissura de la boca.

—Sí. Vigila amb aquell home petit de l'esquerra, ja té la mà sobre el seu blàster.

—Entès. Ha estat un plaer conèixer-te, Nova.

—El mateix et dic, Rodo.

 Següent