Estrella de la Mort (LXVII)

Anterior

67

CENTRE DE COMANDAMENT, ESTRELLA DE LA MORT

Vader i Tarkin miraven la representació esquemàtica de Yavin Prime brillant intensament en l'aire. La imatge més petita de la lluna Yavin IV, darrere del translúcid gegant gasós es movia en petits increments cap al perímetre exterior.

—Orbitant el planeta a velocitat màxima —va dir la veu del comunicador—. La lluna amb la base rebel estarà a l’abast en trenta minuts.

El compte enrere centellejava en la pantalla.

Vader havia pensat llargament sobre el seu duel amb Obi-Wan i havia arribat a una conclusió una mica satisfactòria: no importava el que li hagués succeït al seu cos, el seu vell mestre ja no existia. Això era el que importava. Onsevulla que hagués anat la seva forma, sense importar en el que s'havia convertit, no el tornaria a veure en aquesta galàxia. Això era més important que qualsevol altra cosa.

—Aquest serà un dia recordat per molt temps —li va dir a Tarkin—. Ha vist la fi de Kenobi. I aviat veurà la fi de la Rebel·lió.

Tarkin va mirar a Vader. Aquest últim no va necessitar de la Força per sentir l'orgull del gran moff... li brillava en la cara. La culminació de totes les seves dècades de treball era a punt de tenir lloc. Aquest havia estat el seu projecte des del principi, i era a punt de produir el resultat que sempre havia dit que tindria. Com podria no sentir-se orgullós?

—Senyor —va venir la veu de l'intercomunicador—, hem detectat unes petites naus rebels partint de la lluna i en direcció cap a nosaltres.

Tarkin va somriure amb una expressió cruel.

—Hem de llançar TIEs per interceptar-les? —va preguntar la veu.

—Això no serà necessari —va dir Tarkin per l'intercomunicador—. Crec que als nostres artillers els vindria bé la pràctica.

Es va tornar cap a Vader.

—Serà com aixafar mosques.

BIBLIOTECA I ARXIUS, ESTRELLA DE LA MORT

Atour va sentir una lleu vibració en la coberta sota la seva cadira. Fos el que fos, esperava ferventment que no interferís amb el seu treball. Gairebé havia acabat amb l'etapa final del pla. Es va concentrar en la programació, la llum pampalluguejant del monitor li pintava la cara de pal·lidesa. Ja gairebé... ja...

Ah. Es va tirar cap enrere satisfet, sentint la protesta en els rígids músculs de la seva esquena. Havia trobat l'enllaç al sistema de comunicació que P-RC3 li havia construït, i l’havia fixat. Una línia dedicada per a les comunicacions des de la sala de Control de la Porta.

Va recollir el seu comunicador.

BARRACONS DE PILOTS DE CACES TIE, ESTRELLA DE LA MORT

Vil Dance va sentir la vibració a través de les seves botes en passar al costat del comandant de guàrdia.

—Què succeeix, comandant?

—Això és el que se sent quan les armes s'estan preparant i carregant a plena potència. Hem de respondre a la companyia.

—Anem a llançar-nos?

—Negatiu. Suposo que pensen que nosaltres ens vam quedar amb tota la diversió l'última vegada... van a deixar que els artillers s'encarreguin d'això. Una llàstima.

El comunicador d’en Vil va xerrotejar.

—Ui!, ho sento, haig de contestar això. La meva nova núvia em cuinarà el sopar.

El comandant de guàrdia va somriure i va fer un so de petó.

Vil va somriure en resposta.

—Així ho espero —va dir. Es va allunyar uns passos, va treure el comunicador del seu cinturó—. Sí?

—Endavant —va dir la veu d’en Riten—. Una mica menys de trenta minuts.

—Entès. Ens veiem allà.

Va haver-hi una breu pausa.

—Afirmatiu.

La boca d’en Vil es va posar sobtadament seca. Era ara. Si anava a canviar d'opinió, aquest era el moment. Encara podia fer-se enrere, seguir sent el millor pilot de la flota, en la via ràpida de les promocions.

No. Va recordar haver destruït la llançadora dels presoners escapolits. Va recordar els malsons que havia tingut durant les setmanes següents. Va recordar la massacre dels caces rebels atacants. I per descomptat, va recordar Despayre i Alderaan.

No volia estar en el costat que cometia tals atrocitats.

Anava a fotre el camp.

CANTINA EL COR DUR, ESTRELLA DE LA MORT

El comunicador d’en Ratua brunzí. Mirà la Memah. Ningú tenia el nombre més que ella... i Riten, l’arxivista. Ella li va retornar la mirada, el seu preciós rostre verd-blavós estava inexpressiu.

Va contestar.

—Sí?

—Endavant.

—Memah i Rodo estan aquí amb mi.

—Llavors no els trucaré. Vagin al punt de trobada.

—Anem de camí.

PASSADÍS D'ELECTRÒNICA 7B, ESTRELLA DE LA MORT

Nova estava fent guàrdia en un passadís restringit quan el seu comunicador va sonar. Com estava en l'uniforme de servei negre en comptes del blanc, va ser capaç de respondre sense enrutar-lo a través del comunicador del casc.

—Stihl.

Era l’arxivista.

—És hora de fer una passejada, sergent.

—Entès.

Nova va deixar el seu lloc i es va encaminar cap als turboascensors.

—Què succeeix, sergent? —va preguntar el guàrdia als ascensors.

—Una sobtada crida de la naturalesa —va dir—. Aquests lamitos que van servir en el menjador anit.

El guàrdia es va petar de riure.

—Comprenc. Li faré un ull al teu passadís fins que tornis.

—Gràcies.

PASSADÍS DEL CENTRE DE COMANDAMENT

Mentre Vader avançava pel passadís, un membre del seu equip d'oficials es va acostar precipitadament.

—Comptem trenta naus rebels, Lord Vader. Però són tan petites que estan evitant els turbolàsers.

El rostre cremat d’en Vader es va torçar en el seu somriure rígid i invisible. Una vegada més, Tarkin havia estat massa confiat, tan segur que el seu estimat monstre era a prova de qualsevol cosa. Una mosca podia picar-te si no l'aixafaves. Ell tenia a bord la seva pròpia ala de combat de caces TIE personal. Els portaria fora, i s'ocuparia del que Tarkin no podia.

—Haurem de destruir-los nau a nau. Que els equips vagin als seus caces. —El seu oficial sabia que l'ordre es referia solament a les naus d'elit de Vader. Un esquadró seria més que suficient.

Següent