Estrella de la Mort (LIX)

Anterior

59

CENTRE DE COMANDAMENT, SOBREPONT, ESTRELLA DE LA MORT

Tarkin va mirar a Vader, amb la pregunta tàcita en els seus ulls. El General Tagge també estava allà, encara recuperant-se, sens dubte, de les anteriors revelacions de Tarkin.

—La seva resistència a la sonda mental és considerable —va dir Vader—. Passarà algun temps abans que puguem extreure-li qualsevol informació.

Tarkin va sacsejar lleugerament el cap. Per què eren sempre els petits detalls els que semblaven posar travetes als projectes més grans?

Va arribar un dels oficials del seu personal. Tarkin li va mirar.

—La revisió final està completa —va dir l'home—. Tots els sistemes estan operatius. Quin curs hem de prendre?

Excel·lent! Si el superlàser estava ara completament funcional, podrien anar a qualsevol lloc. Però necessitaven la ubicació d'aquesta base, i... ah, espera. Tarkin es va fregar la barbeta.

—Tal vegada ella respongui a una forma alternativa de persuasió.

—Què vol dir? —va dir Vader.

—Crec que és hora que demostrem tot el poder d'aquesta estació. —Va tornar a mirar al seu oficial—. Estableixin el curs cap a Alderaan.

L'home va murmurar alguna cosa i se’n va anar, però Tarkin estava ja pensant en el futur. Si la Princesa Leia Organa era una espina en el costat de l'Imperi, llavors Alderaan era un bosc d'espines.

Bé, era temps de purgar aquest bosc. Amb foc.

Tagge va començar a dir alguna cosa però pel que sembla s’ho va pensar millor. Tarkin va somriure gairebé benignament.

—Entenc les seves preocupacions, general —va dir—. Pot estar segur que he parlat recentment amb l'Emperador Palpatine sobre demostrar l'abast i poder de la seva estació de combat. Ell m'ha assegurat que tinc la llibertat per fer-ho. —Mirà a Vader—. Vostè ho desaprova, Lord Vader?

—Per res, governador.

CEL·LA 2187, NIVELL DE DETENCIÓ, ESTRELLA DE LA MORT

Uli va mirar les lectures dels seus sensors.

—Divini. Kornell Divini. Els meus amics em diuen Uli.

—Agraeixo la seva ajuda mèdica, Dr. Divini, però no crec que anem a ser amics. No espero seguir aquí per molt més temps, i vostè és un oficial imperial, després de tot.

Ell es va encongir d'espatlles.

—No per elecció. Vaig ser reclutat. I no deixen que els metges ens marxem, com estic segur que ja saps.

—Podries haver desertat.

Ell va riure.

—De debò? Quan? No he estat enlloc on pogués haver-me anat sense que em disparessin des de tots dos costats per prendre'm la molèstia. A més, no estic segur que treballar per als rebels seria millor.

Ella es va aixecar sobre un colze en el llit d'examen. Va haver d'esforçar-se, es notava, però ho va fer, per mirar-lo millor als ulls.

—Recolzes l'agenda de l'Emperador?

—No tinc ni idea de quina podria ser la seva agenda. I com ja vaig dir, no estic segur que l'Aliança fos millor. Sí, tenen un bon discurs, però també Palpatine abans de declarar-se emperador.

—El Senat continuarà oposant-se-li —va dir ella.

—No t'has assabentat? L'Emperador ha dissolt el Senat. Estàs sense treball, princesa.

Ella empal·lidí, i un dels sensors va emetre un baix ping, registrant l’ortostasis momentània. Uli li va posar una mà en l'espatlla i va tractar d'empènyer-la suaument cap avall, però ella li va apartar la mà.

—Quan va passar això?

Ell es va encongir d'espatlles.

—No ho sé. Vaig tenir un pacient que treballa per a algú que va estar en una reunió d'alt nivell. Va ser anunciat just després que Vader va arribar amb tu a l'estació.

Ella va sacsejar el cap.

—Aquesta és una notícia terrible.

—Totes les notícies són terribles —va dir Uli—. Ho han estat des que va començar aquesta guerra.

Ella li va mirar.

—Si alguna vegada torna a haver-hi bones notícies per a qualsevol de nosaltres, Uli, ha de començar amb nosaltres. Hem de crear-les, no esperar a llegir sobre elles al matí següent.

La porta es va lliscar cap amunt. Uli va aixecar la mirada molest i va dir:

—Vaig pensar que t'havia dit que... —es va detenir. No era el tècnic.

Era Vader.

Va entrar, la seva capa s'estenia com tinta negra contra el blanc closca d'ou de la sala d'examen.

—Doctor. Confio que el seu pacient està bé?

Les paraules li van sortir abans que Uli fos conscient d'elles.

—Sí... no gràcies a vostè.

La Leia va riure.

Vader li va estudiar.

—És insubordinat, doctor. Però no tinc temps per mostrar-li l'error dels seus pensaments. —Li va fer un gest a la Leia—. Vingui amb mi, Sa Altesa.

Per un moment, les mirades de l’Uli i la princesa es van creuar. Tenia ulls marrons, va notar ell.

Els ulls de la Barriss havien estat blaus, va recordar.

Si hagués tingut una arma, podria haver-la utilitzat contra Vader en aquest breu instant de temps, per permetre-li a ella l'oportunitat d'escapar. Però ell era un metge, no un lluitador. No era el seu camí.

—Bona sort —li va dir.

Ella va assentir.

—I a tu.

Vader la va fer passar per la porta per davant d'ell amb un gest que va ser gairebé cortesà. El panell es va tancar, i s'havien anat.

CENTRE DE COMANDAMENT, ESTRELLA DE LA MORT

Motti va entrar a la sala de control per informar a Tarkin.

—Hem entrat al Sistema Alderaan.

Havia estat un viatge ràpid, i tots els sistemes havien funcionat sense problemes. L'estació era tan ràpida com qualsevol buc de l'Armada Imperial i més ràpida que la majoria. El salt a l’hiperespai havia estat suau, les rutes hiperespacials havien estat buidades per ordre imperial, i semblava que no havia pres res de temps aconseguir arribar al Sistema Alderaan. El superlàser estava carregat a plena capacitat i llest per disparar.

Tarkin va assentir amb el cap. Semblava a punt de parlar quan Vader va entrar, juntament amb un parell de guàrdies i l'encantadora Princesa Leia Organa. Una bella dona, va pensar Motti. No li molestaria arribar a conèixer-la millor. Per desgràcia, ella no anava a estar amb ells per molt temps. Un desaprofitament.

Ella va arribar ràpidament fins a Tarkin. Semblava obvi que les tortures de Vader havien tingut poc o cap efecte, perquè el seu esperit estava intacte.

—Governador Tarkin —va dir ella—. Hauria d'haver esperat trobar-lo sostenint la corretja de Vader. Vaig reconèixer la seva fètida pudor quan em van portar a bord.

Motti va suprimir una riallada. Vaja, sí que era explosiva. Era una veritable llàstima que hagués de morir.

Tarkin li va oferir un somriure.

—Encantadora fins al final. —Va estendre la mà i li va tocar la barbeta—. No sap quant em va costar signar l'ordre per acabar amb la seva vida.

Ella va sacsejar el cap cap enrere.

—Estic sorpresa que tingués el coratge d'assumir la responsabilitat vostè mateix.

Motti va mantenir a ratlla el seu somriure, però no sense esforç. Ella podria estar a punt de morir, però no anava a encongir-se de por. Calia respectar això en un enemic, fins i tot en una dona. Tal vegada especialment en una dona.

—Princesa Leia, abans de la seva execució, m'agradaria que fos vostè hoste en una cerimònia que farà que aquesta estació de combat sigui operativa. —Tarkin va donar uns passos, va aixecar les mans per abastar la immensitat de l'estació, i es va tornar per mirar-la de nou—. Cap sistema estel·lar s'atrevirà a oposar-se a l'Emperador ara.

Ella li va fer un gest desdenyós.

—Com més estrenyi el puny, Tarkin, més sistemes estel·lars se li escorreran entre els dits.

Tarkin es va dirigir de nou a ella, assenyalant amb el dit per donar èmfasi.

—No després que demostrem el poder d'aquesta estació. En certa manera, vostè ha determinat l'elecció del planeta que serà destruït en primer lloc. —Es va inclinar sobre ella, cara a cara—. Atès que és reticent a donar-nos la ubicació de la base rebel, he triat posar a prova el poder destructiu d'aquesta estació al seu planeta natal, Alderaan.

Això li va esborrar el somriure de la cara.

—No! —va dir ella—. Alderaan és pacífic. No tenim armes! No pot...

—Preferiria un altre objectiu? —va preguntar Tarkin—. Un objectiu militar? Llavors, nomeni el sistema!

Motti va observar com Tarkin assetjava a la princesa, sense donar-li espai, cap possibilitat de recuperar l'equilibri, ni en sentit figurat ni literal. Es va inclinar sobre ella, nas a nas, fent-la retrocedir. Va ser detinguda per Vader parat darrere d'ella.

—M'estic cansant de preguntar-ho —li va dir Tarkin—, així que serà l'última vegada. On està la base rebel?

Motti va observar mentre ella mirava la pantalla d'observació. Alderaan estava centrat allà, un bell món verd, blanc i blau, no conscient del seu perill imminent.

—Dantooine —va dir ella. La seva veu era suau. Derrotada—. Estan a Dantooine. —Va baixar la mirada.

Tarkin va aixecar la vista, satisfet.

—Això és, ho veu, Lord Vader, ella pot ser raonable. —Mirà a Motti—. Continuï amb l'operació. Pot disparar quan estigui llest.

La Leia va aixecar la mirada horroritzada.

—Què?

Tarkin es va tornar per enfrontar-la.

—És massa confiada. Dantooine és massa remot per fer una demostració eficaç. Però no es preocupi... ens ocuparem dels seus amics rebels molt ràpid.

—No!

Va forcejar, però Vader la va sostenir amb força.

Motti va somriure mentre es disposava a donar l'ordre. Tarkin tenia raó. La por era la clau...

CONTROL DE FOC DEL SUPERLÀSER, ESTRELLA DE LA MORT

Tenn va escoltar l'ordre cruixir per l'altaveu. No s’ho podia creure, però allà estava:

—Comencin la ignició primària.

Va vacil·lar un segon. Podria ser algun estrany tipus de prova? Per veure si ell tenia el que es necessitava?

No, això era una estupidesa. Ja havia destruït al planeta presó, no? No podien tenir cap dubte sobre la seva lleialtat, a l'Imperi i al governador Tarkin.

Però en certa forma això ho feia pitjor, perquè significava que l'ordre era real. Era a punt de destruir un altre món, i en aquesta ocasió no era un virulent planeta selvàtic infestat de delinqüents.

Aquesta vegada era un món molt similar al seu propi planeta natal.

Era conscient que el seu OC li observava. Va estendre la mà, va agafar la palanca. Tots els sistemes estaven en verd.

Una vegada més, el seu equip va dur a terme les seves funcions sense problemes, ajustant els interruptors, comprovant les lectures, l'equilibri dels harmònics. Molt ràpid, tot estava llest. Tots els sistemes preparats.

Tenn va sentir que la suor degotava pel seu coll, sota el maleït casc. Mirà el temporitzador: 00:58:57.

Va tirar de la palanca.

Es necessitaria més o menys un segon perquè els rajos tributaris es fusionessin. Volia apartar la mirada del monitor, però no va poder fer-ho.

El raig del superlàser llancejà des del punt d'enfocament sobre el plat.

La imatge d’Alderaan en la pantalla va ser copejada pel raig verd.

No va prendre més d'un instant. Tenn sabia que el poder destructiu total del raig era molt més gran que les conversions de matèria-energia limitades a l'espai real. A plena càrrega, el reactor d’hipermatèria proporcionava un «impuls» superlumínic que feia que la major part de la massa del planeta es desplacés immediatament cap a l’hiperespai. Com a resultat, Alderaan va explotar en una ardent bola de foc d'una llum que copejava els ulls de forma gairebé instantània, i un anell pla d'energia de reflux —la «ombra» d'una ona hiperespacial— es va propagar ràpidament cap a l'exterior.

El comptador de temps marcava: 00:59:10.

Tan poc temps. Tant dany. Era increïble.

Si, d'alguna manera, l'Aliança Rebel guanyava aquesta guerra —no que Tenn Graneet pogués veure com això podria ser possible, tenint en compte el que acabava de presenciar, la qual cosa acabava de fer—, llavors segurament aquest acte condemnaria a les seves cendres al clot més profund que poguessin trobar després que fos executat.

Era el seu treball i si ell no ho hagués realitzat, algú més ho hauria fet, però el seu ventre s'agitava per l'enormitat del que aquesta palanca havia causat.

Milers de milions de vides es van apagar. Com si res.

No hi havia cap sensació de triomf, cap. No havia destruït una base rebel ni un objectiu militar. Per contra, un planeta ple de civils desarmats havia estat... extingit.

I ell ho havia fet.

Li feia sentir malalt.

BARRACONS G-12, SECTOR N-7, ESTRELLA DE LA MORT

Nova estava prenent una dutxa sònica per relaxar-se abans d'intentar dormir quan una vegada més va sentir un rugit en el seu cap... sense so, però no obstant això tan fort que li va deixar totalment inconscient.

Quan va despertar, estava estirat en el pis de la placa de dutxa, el brunzit dels sònics encara feia vibrar el seu cos. El seu nas sagnava, i els seus músculs s'estremien i sacsejaven com si hagués estat copejat per un atordidor al màxim. Amb prou feines va poder posar-se dempeus.

Acabava d'ocórrer alguna cosa. Alguna cosa terrible.

 Següent