Clarejar rebel (VII 2)

Anterior

07-2

Deu minuts després, la llançadora d'abordatge de la Bria s'havia posat sobre la comporta portàtil i les seves reserves estaven avançant pel passadís de la Coberta 3 darrere d'ella, amb els rifles desintegradors preparats per fer foc.

Sota la fantasmagòrica i tènue il·luminació proporcionada per les llums del sistema d'emergència, el navili esclavista paralitzat semblava trobar-se desert. Bria, no obstant això, sabia que això només era una il·lusió. Podia sentir els febles gemecs d'alguns dels esclaus, que probablement havien estat portats fins al celler de seguretat de la Coberta 4 i tancats en ella. La comandant esperava que cap dels traficants hagués tingut la brillant idea d'empènyer als esclaus cap al foc desintegrador dels rebels en un intent de retardar l'avanç dels invasors mentre intentaven fugir. Això ja havia ocorregut en una ocasió, i Bria encara tenia malsons sobre aquest tema: els rostres pàl·lids i plens de perplexitat dels esclaus desarmats, les reverberacions dels feixos desintegradors, els crits, les siluetes que s'esfondraven, la insuportable pudor de la carn cremada...

Bria va fer avançar les seves tropes, dirigint-les cap a la cabina de comandament de la proa de la nau. Aquest recinte es trobava directament sota el pont, i era la clau del seu pla.

Va activar el seu comunicador.

—Què tal van les coses, equip especial?

—Els danys soferts pel casc semblen ser mínims, comandant. Els nostres ales-Y han demostrat tenir molt bona punteria. Tenim gent treballant en les reparacions en aquests moments.

—Què em diu dels sistemes elèctrics i els ordinadors?

—Això resultarà més complicat. No podrem engegar els sistemes fins que vostès hagin capturat el pont, ja que no volem proporcionar-los cap control sobre la nau als traficants.

—Probablement ja estaran intentant tornar a engegar els sistemes pel seu compte aquí a dalt. Poden impedir-los-ho?

—Crec que sí, comandant.

—Excel·lent. Llavors concentrin-se en els sistemes i en els motors. Esperin el meu senyal per iniciar el procés de reinicialització.

—Entès, comandant.

Bria i les seves tropes només es van trobar amb una bossa de resistència en el seu avanç cap a l'objectiu. Uns deu traficants i un infortunat esclau al que havien armat i reclutat per la força s'havien apostat darrere d'una barricada aixecat a tot córrer al centre d'un passadís.

Bria va indicar a les seves tropes que retrocedissin uns metres i després es va dirigir a elles en un murmuri.

—Molt bé, nois: anem a iniciar un desplegament de foc de cobertura mentre Larens... —va dirigir una inclinació de cap a un soldat baixet, prim i molt àgil—, s'arrossega per sota dels nostres feixos d'energia fins que es trobi prou a prop per llançar una granada atordidora just al centre d'aquest niu de feristeles. Entesos?

—Entesos, comandant.

Larens es va enganxar al terra, preparat per començar a reptar cap endavant amb la granada atordidora fermament subjectada entre les dents.

—Quan arribi a tres, llavors... Un... Dos... Tres!

Bria i els altres rebels van obrir foc sobre la barricada, assegurant-se de dirigir els seus trets prou cap amunt per no calcinar el cul d’en Larens, que s'estava allunyant ràpidament d'ells.

Els feixos desintegradors udolaren al reduït espai del passadís. Bria va tenir un fugaç besllum d'un braç adornat per una daga tatuada, va afinar la punteria i va veure com el braç (i l'esclau al que pertanyia, presumiblement) desapareixia darrere de la barricada. Es va recordar de la primera vegada que havia disparat un desintegrador, i la seva ment va ser envaïda per un fugaç i vívid record d’en Han que es va apressar a expulsar del seu cap. No hi havia temps per als records, i havia de concentrar tota la seva atenció en la missió.

Uns segons després es va sentir una potent explosió, i el foc de rèplica va desaparèixer de sobte. Bria va agitar la mà per indicar als seus homes que ja podien seguir-la.

—Recordeu que el pelegrí portarà una túnica marró!

Va arrencar a córrer cap a la barricada, i va veure al niu d'esclavistes jaient escampat pel terra. Tres ja havien mort, un d'ells a causa que l'ona expansiva li havia arrencat un braç. El pelegrí estava atordit, i es removia.

Bria es va detenir, va baixar la mirada cap a la carnisseria que jeia davant dels seus peus i es va sentir envaïda per una terrible onada d'odi. Sis esclavistes seguien amb vida..., i el dit de la Bria va tremolar sobre el gallet del rifle desintegrador que empunyava.

—Vol que organitzi un destacament de vigilància, comandant? —va preguntar Larens, llançant-li una mirada interrogativa.

Larens portava poc temps en l'Esquadró de la Mà Vermella, i diversos dels veterans li van dirigir mirades plenes d'impaciència.

—Aquests tipus són escòria, Larens —va dir Bria—. Ens limitarem a assegurar-nos que no puguin representar cap perill en el futur. Mecht, vull que vostè i Seaan s'encarreguin de tot quan hagin acabat aquí. Portin aquest pelegrí a una habitació perquè quan desperti no pugui crear-nos problemes.

Mecht va assentir. Era un home de mitjana edat que havia passat personalment per l'experiència de l'esclavitud, encara que havia estat un esclau imperial, i no un captiu ylesià.

—Tot es farà el més de pressa possible, comandant.

Larens va obrir la boca per dir alguna cosa, però de seguida va canviar de parer. Bria va fer avançar les seves tropes amb un gest de la mà, i van reprendre la marxa.

Cinc minuts després, el destacament ja estava en les estances del capità del navili esclavista. Bria va intentar impedir que els seus ulls es posessin en algunes de les “joguines” que el capità tenia escampades per allà, amb l'evident intenció d'usar-les per extreure una estona de diversió d'alguns dels seus esclaus. Va anar fins al centre de la cabina i va assenyalar el sostre.

—El pont està aquí a dalt, nois —va dir, tornant la mirada cap a un dels líders de les seves tropes—. Grup Un, vull un atac de diversió al llarg dels passadissos que porten fins al pont per la Coberta 2.

El cap del destacament va assentir.

—Estiguin preparats per actuar quan jo doni el senyal —va dir la Bria.

—Molt bé, comandant —va dir l'oficial i es va apressar a anar-se’n, amb les seves tropes darrere.

Bria es va tornar cap a la resta dels seus homes.

—Els Grups Quatre i Cinc atacaran el pont amb mi.

Dos dels nous reclutes van intercanviar una ràpida mirada, òbviament perplexos. Com anaven a atacar el pont des d'allà?

—On està Joaa'n? —va preguntar Bria.

Una dona molt robusta els trets de la qual gairebé quedaven amagats pel casc va donar un parell de passos cap a ella.

—Estic aquí, comandant.

Bria va assenyalar el sostre.

—Vull que usis la teva bossa de trucs de demolició perquè puguem arribar aquí a dalt, Joaa'n —va dir.

—D'acord, comandant.

La dona es va pujar a un escriptori que algú havia deixat al costat d'una paret i va començar a utilitzar el seu bufador làser. Els nous reclutes, que per fi havien entès el que planejava fer el seu comandant, van intercanviar cops de colze i rialletes.

Tres minuts després, l'experta en demolicions va baixar la mirada cap a la Bria i va aixecar un polze.

—He col·locat una càrrega de demolició que ens obrirà un bell forat circular a través de la coberta, comandant.

Bria va somriure.

—Perfecte —va dir, i va començar a parlar pel seu comunicador—. Grup Dos, iniciïn el seu atac contra el pont.

Els rebels de seguida van sentir un nou esclat de trets de desintegrador.

—Renna, tu tens un bon braç —va dir la Bria, dirigint una inclinació de cap a una altra dona robusta i d'aspecte musculós—. Vull que t'ocupis de les granades atordidores. Quan sigui possible fer-ho sense córrer perill, hauràs de llançar-les cap amunt a través del forat per deixar sense sentit a la majoria d'aquestes feristeles. —Va tornar la mirada cap a la resta de les seves tropes—. Començarem a pujar quan Renna hagi llançat aquestes granades pel forat i totes hagin esclatat. Recordeu que el que hi ha aquí a dalt és el pont, així que tingueu molta cura cap a on dispareu. Si causem massa danys, després l'equip especial no ens dirigirà la paraula durant un mes. Ho heu entès?

La seva observació va arrencar unes quantes rialletes a les seves tropes.

—Bé, tot preparat —va dir Joaa'n—. Retrocediu una mica i tapeu-vos els ulls, amics. Trenta segons.

Les tropes de la Bria es van apressar a retirar-se cap al perímetre del compartiment. Un parell de soldats es van posar les ulleres protectores, i els altres es van limitar a tornar la mirada en una altra direcció. Bria, Joaa'an i Renna van buscar refugi darrere d'un gruixut paravent ornamental.

Uns moments després es va sentir una espècie de xiuxiueig seguit per un tènue esclat. Quelcom pesat va caure sobre l'escriptori, va rebotar en ell i va acabar xocant amb la coberta. La pudor del fum va envair les fosses nasals de la Bria.

—Bon treball —va dir, dirigint una inclinació de cap a la Joaa'an.

L'especialista en demolicions i Renna ja estaven en moviment i es dirigien cap a l'escriptori. Renna va llançar tres granades atordidores a través del forat, llançant-les en tres direccions diferents. Les estridents xiulades seguides per potents explosions de les granades i els crits resultants van indicar a la comandant que estaven fent el seu treball.

Renna es va llançar cap amunt amb l'ajuda d'una empenta de la Joaa'an i després va desaparèixer. Uns segons després van sentir el seu desintegrador.

Bria va córrer cap a l'escriptori i va ser la següent a passar pel forat, la qual cosa va aconseguir gràcies a que algú la va agafar pel darrere i li va administrar una gens digne, encara que sí molt eficient, empenta.

La dotació del pont estava escampada per la coberta. La majoria de tècnics i tripulants havien perdut el coneixement, però uns quants traficants d'esclaus intentaven fugir per la porta. Bria va dirigir el canó de la seva arma cap a un gegantesc rodià i va descarregar un feix d'energia just entre les espatlles de l'alienígena de pell verdosa. Un altre traficant d'esclaus, un bothan, va girar sobre els seus talons per disparar contra ella, i el seu desintegrador va començar a emetre el tènue quequeig indicador que la càrrega gairebé es trobava esgotada. Bria es va apressar a ajupir-se, va rodar sobre si mateixa, es va incorporar amb la pistola desintegradora a la mà i li va disparar en plena cara. La feristela es trobava davant del seu ordinador de navegació, i Bria no volia córrer el risc que hagués suposat eliminar-la mitjançant el feix d'energia molt més poderós del seu rifle desintegrador.

Uns instants després tot havia acabat. El silenci va descendir sobre el pont, trencat únicament pels gemecs dels ferits. Bria va dur a terme un ràpid examen de la situació, i va descobrir que sis dels seus homes estaven ferits i que un d'ells tal vegada no sobreviuria. Bria va assignar ràpidament un equip especial al ferit perquè se l’emportés el més de pressa possible al Retribució a fi que fos sotmès a tractament mèdic.

Uns minuts després l'equip d'especialistes va informar que estaven llestos per iniciar el procés d'engegada dels sistemes. Bria, plena de tensió, va sentir un estrident gemec electrònic i després va veure com la il·luminació normal substituïa les llums d'emergència del pont. Les pantalles tàctiques es van encendre, i l'ordinador de navegació va emetre un suau zumzeig.

Bria va deixar que les seves tropes s'ocupessin de les feristeles i va anar cap al turboascensor.

—Estàs aquí, Hyx? —va preguntar després d'haver activat el seu comunicador.

—Estic a bord del Retribució, comandant —li va informar l'oficial mèdic—. Els ferits ja han estat transportats fins aquí, i tot va bastant bé amb l'excepció de Caronil..., que va morir fa uns minuts. Ho sento. L’androide mèdic i jo vam fer quant vam poder, però...

Bria va empassar saliva.

—Ja sé que vau fer tot el possible. Et segueixen necessitant aquí, Hyx?

—No, en realitat no. Els androides mèdics ja han aconseguit controlar la situació, així que vaig a pujar a la llançadora per anar al navili esclavista.

—M'alegro, perquè aviat hauré de necessitar-te. Vine directament al celler de seguretat. És on estan tancats els esclaus, i et rebré allà.

Bria va baixar dues cobertes en el turboascensor i després es va encaminar cap a la popa. Ja gairebé havia arribat a l'accés tancat quan un soroll de peus a la seva esquena va fer que es girés en rodó amb la pistola desintegradora a la mà. Darrere d'ella, brandant un desintegrador, hi havia una traficant d'esclaus que havia aconseguit evitar ser capturada.

Els ulls de la dona relluïen, les seves pupil·les estaven dilatades i la seva cabellera s'havia convingut en un halo greixós que li emmarcava la cara.

—No et moguis o disparo! —va cridar, empunyant el desintegrador amb dues mans tremoloses. Bria es va quedar immòbil. Tremola de por? Potser..., però hi ha quelcom més a part d'això.

—Tira l'arma! —Cridà la dona—. Tira-la ara mateix o et mato!

—No crec que vagis a matar-me —va dir la Bria sense immutar-se, permetent que el seu desintegrador pengés de la seva mà amb el canó dirigit cap a la coberta—. Si estic morta, no podràs utilitzar-me com a ostatge.

La dona va arrufar les celles, fent un obvi esforç per tractar d'entendre les paraules de la seva captiva. Finalment, va acabar decidint ignorar-les.

—Vull una llançadora! —va cridar—. Una llançadora, i uns quants esclaus per emportar-me'ls amb mi! Podeu quedar-vos amb tota la resta! Només vull la part que em correspon, res més!

—Ni ho somiïs —va dir la Bria, amb una ombra d'acer oculta sota la tranquil·litat del seu to—. No sóc una traficant d'esclaus. He vingut aquí a alliberar aquestes persones.

Les seves paraules van semblar deixar totalment perplexa a la dona.

—No vols vendre-les? —va preguntar escèpticament, contemplant-la amb el cap inclinat cap a un costat.

—No —va dir Bria—. He vingut aquí per a alliberar-les.

—Alliberar-les? —La traficant semblava tenir tantes dificultats per entendre-la com si estigués parlant-li en huttès—. Algunes d'elles valen un parell de milers de crèdits cadascuna.

—M'és igual —va replicar la Bria.

El front de la traficant d'esclaus es va omplir d'arrugues.

—Per què no t'interessa els diners que puguis obtenir d'elles?

—Perquè l'esclavitud és una pràctica repugnant —va dir Bria—. M'estàs fent perdre el temps, feristela. Mata'm o deixa'm marxar..., però no trauràs gens de mi.

La dona, òbviament sorpresa per la resposta de la comandant, va dedicar alguns moments a reflexionar sobre les seves paraules. Bria ja s'havia adonat que la traficant d'esclaus es trobava sota la influència d'algun poderós estimulant, probablement el carsunum. Tot el seu cos tremolava incessantment, i el canó de la pistola pràcticament vibrava en l'aire. Els ulls de la Bria es van entretancar mentre observava com el canó oscil·lava, oscil·lava... i acabava descendint uns mil·límetres mentre la traficant drogada intentava entendre a una criatura capaç de menysprear tan radicalment els beneficis personals.

La mà de la Bria es va moure amb una velocitat encegadora per alçar la seva arma, al mateix temps que saltava cap a un costat. La traficant va disparar, però estava tremolant tan violentament que el feix d'energia ni tan sols socarrà la Bria. El feix de la comandant rebel va donar en el blanc, just sota el pit de la traficant. La dona es va esfondrar amb un crit ofegat i un clapoteig.

Bria va anar cap a ella, va apartar el desintegrador del braç estès i els flàccids dits mitjançant una violenta puntada i va baixar la mirada cap a la traficant. Un forat ennegrit ocupava gairebé tot el seu abdomen. La dona va alçar els ulls cap a ella, panteixant entretalladament.

Bria va alçar la seva pistola desintegradora i va dirigir el canó cap al front de la traficant.

—Vols que ho faci?

La dona va bellugar el cap i després va tractar de parlar.

—N-No... —va deixar escapar un panteix agònic—. Vull... viure... —Bria es va encongir d'espatlles.

—Per mi perfecte. Em sembla que potser et quedin uns cinc minuts de vida.

Amb la pistola encara a la mà, Bria va passar per sobre de la traficant i va seguir avançant cap al celler.

Va haver d'usar la pistola desintegradora contra el pany. Va sentir crits de pànic a l'interior, i uns instants després la porta va girar sobre les seves frontisses.

La pestilència va envair les fosses nasals de la corelliana amb prou feines va creuar el llindar. La barreja d'efluvis humans i alienígenes va anar a la seva trobada, escampant-se al voltant seu en una bafarada tan espessa que gairebé resultava visible.

Bria va contemplar a la multitud de pelegrins gemegants i ploriquejants que estaven retrocedint davant d’ella, intentant allunyar-se al mateix temps que estenien les seves mans, tan primes que semblaven urpes, i li dirigien crits suplicants.

—Porta a un sacerdot! Necessitem als sacerdots! Porta'ns a casa!

La comandant va sentir una terrible onada de nàusees, i va necessitar uns moments per reprimir-les. Aquest podria haver estat el meu destí... Ara ja gairebé fa deu anys, però així és com hauria acabat..., sinó hagués estat pel Han...

Va sentir un pas darrere d'ella i va girar sobre els seus talons, la pistola preparada per fer foc, per relaxar-se quan va reconèixer a Daino Hyx. L'oficial mèdic la va mirar fixament i va enarcar una cella.

—Està una mica nerviosa, comandant?

Bria li va demanar disculpes amb un somriure.

—Potser una miqueta.

—I el seu nerviosisme té alguna cosa que veure amb aquesta morta que hi ha en el passadís?

—No, en realitat no. —Bria va enfundar la seva arma i, sentint una punxada de disgust, es va adonar que ara era ella la que estava tremolant—. Està més relacionat amb ells —va afegir, assenyalant als infortunats pelegrins amb una inclinació de cap—. Són tots seus, Hyx. Em sembla que tindrà un munt de treball.

Hyx va assentir i va començar a estudiar als pelegrins amb el bondadós distanciament d'un home que havia decidit dedicar la seva vida a les arts curatives.

—Quant trigarem a estar llestos per acudir a la cita amb el transport?

Bria va fer un cop d'ull al seu cronòmetre.

—Havia calculat un termini de trenta-cinc minuts per fer-nos amb el control d'aquesta nau i tornar a deixar-la en condicions d'operar. Ja han transcorregut trenta-nou minuts. Espero sentir...

El seu comunicador va emetre un senyal, i Bria va somriure i va respondre a ella.

—Aquí Cap de la Mà Vermella.

—Aquí Jace Paol, comandant. Tenim el control de la nau, i l'equip d'especialistes informa que ja podem tornar a desplaçar-nos per l’hiperespai. Procedim a avançar cap a les nostres coordenades de cita?

—Rebut, Jace. Informaré al Retribució. Digues-li al Tinent Hethar que pot seguir amb el pla establert. El Lliurament ens està esperant per acollir aquests pelegrins.

—Entès, comandant.

Bria va alterar la freqüència del seu comunicador.

—Capità Bjalin, la nau dels traficants és nostra juntament amb el seu carregament. Prepari's per a la cita amb el Retribució en les coordenades assignades.

—Entès, Cap de la Mà Vermella. Ens reunirem amb vostès allà. I... Comandant?

—Sí, Tedris?

—La felicito per una operació excel·lentment executada.

—Gràcies, Tedris.

Un mes després la Bria Tharen, en una de les seves rares visites a Corèllia per parlar amb el seu superior, va entrar amb pas decidit en el seu despatx.

Pianat Torbul, un home de cabells foscos i ulls penetrants, va alçar la mirada cap a ella.

—Benvinguda a casa —va dir—. Arriba amb una mica de retard. L'esperava fa dos dies.

—Ho sento, senyor —va dir Bria—. A l'últim moment vaig rebre una trucada de l'Orgull de la Vora demanant-me que els hi donés un cop de mà amb un parell de navilis de vigilància imperials. El Retribució va sofrir un impacte que va causar seriosos danys en els motors sublumínics, i vam haver de dedicar un dia sencer a fer reparacions.

—Ho sé —va dir Torbul, i li va somriure amb el seu somriure ràpid i irresistible de costum—. Vaig rebre l'informe de l'Orgull. No fa falta que es posi tan a la defensiva, Tharen.

Bria li va retornar el somriure i després, en resposta al gest d’en Torbul, es va deixar caure cansadament sobre una butaca.

—I també ha rebut el meu informe, senyor?

—Sí —va dir Torbul—. Pel que sembla el seu amic Hyx està comunicant grans progressos en la labor de convertir aquests pelegrins que van rescatar del navili dels esclavistes en ciutadans normals. Felicitats, Tharen. La seva fe en ell i en el seu nou tractament sembla estar sent recompensada.

Bria va assentir, i els seus ulls es van il·luminar.

—Poder retornar les seves vides en aquestes persones significa molt per a mi —va dir després—. Les seves famílies s'alegraran tant de veure-les... Podran portar una existència digna i còmoda...

—Tret que triïn unir-se a nosaltres, per descomptat —va dir Torbul—. I pel que sembla alguns d'ells ja estan parlant de fer precisament això quan hagin recuperat la salut, cosa que potser tardi un parell de mesos a ocórrer. Suposo que la desnutrició juga un paper molt important en el rentat de cervell al que són sotmesos a Ylèsia.

Bria va assentir.

—Recordo que les genives de seguida em van començar a sagnar, i que al final em sagnaven gairebé contínuament. Vaig necessitar dos mesos d'una alimentació decent per superar els efectes perjudicials.

Torbul va tornar a baixar la mirada cap al seu quadern de dades.

—El navili dels traficants ja gairebé està en condicions de combatre. Pot ser-nos de molta utilitat, Tharen, i li agraeixo que ens l’hagi proporcionat. A la vista d'això... Vol acceptar l'honor de rebatejar-lo?

Bria va reflexionar en silenci durant uns moments.

—Posin-li Emancipador —va dir després.

—Un nom magnífic —va dir Torbul—. A partir d'ara es dirà Emancipador.

Torbul va desactivar el seu quadern de dades, va recolzar els colzes en l'escriptori i es va inclinar cap endavant.

—Bria... —va dir—. Ara que ja ens hem tret de sobre els assumptes oficials, haig de dir-li que estic preocupat per alguns aspectes del seu historial.

La sorpresa desorbità els ulls de la Bria.

—Però senyor...

—No em mal interpreti, Tharen. És una bona combatent i una líder molt capaç, i això és una cosa que ningú pot negar. Però fixi's en el nom que li van donar aquests traficants d'esclaus i que el seu esquadró ha adoptat tan alegrement. La Mà Vermella. Tot un símbol que no hi haurà caserna, veritat? Faci un cop d'ull en aquest informe sobre la presa del navili dels traficants. No va haver-hi presoners..., ni un de sol, per ser exactes.

Bria es va encarcarar.

—Eren traficants d'esclaus, senyor. Ja saben el que opina el món civilitzat d'ells. Van oferir una aferrissada resistència, i ni un sol va tractar de rendir-se. Van lluitar fins a l'últim home.

—Comprenc... —va dir Torbul.

Els dos van intercanviar una llarga mirada, i l'oficial superior va ser el primer a girar el cap. Després va haver-hi un silenci tan incòmode com carregat de tensió que es va perllongar fins que Torbul va gargamellejar per aclarir-se la gola.

—Les coses s'estan complicant bastant en la Vora Exterior —va anunciar—. Els grups rebels d'aquesta zona estan realment molt escassos de personal. M'agradaria que la Mà Vermella passés una temporada en la Vora Exterior per proporcionar-los una mica d'ajuda.

—Bé, senyor —va dir Bria—. Senyor...

—Sí?

—Crec que potser hagi trobat una forma d'aconseguir més reclutes.

—De què es tracta?

—Bé, fins ara el nostre màxim percentatge d'èxits a l'hora de guarir de l'addicció als pelegrins ylesians havia estat del cinquanta per cent. Ho recorda, veritat?

Torbul va assentir.

—Però ara, amb les noves tècniques que Daino està utilitzant per ajudar als pelegrins que portem a la Base Grenna, creu que el seu índex d'èxits estarà per sobre del noranta per cent.

—Això és una gran notícia. Però què té a veure amb el fet d'aconseguir més reclutes?

Bria es va inclinar cap endavant, i els seus ulls verd-blavosos es van clavar en les fosques pupil·les d’en Torbul.

—Hi ha més de vuit mil pelegrins a Ylèsia, senyor...

Torbul es va recolzar en el seu seient.

—Què està suggerint, Tharen?

—Proporcioni'm una mica d'ajuda, un vell transport de tropes, un parell de creuers més, alguns contingents extra de soldats, i podré prendre aquest planeta. Puc acabar una vegada per sempre amb l'operació ylesiana. Prendrem totes les colònies i alliberarem a tots els esclaus que hi ha a Ylèsia. Si els percentatges que hem vist fins ara poden considerar-se com una indicació de la tendència global, centenars d'ells acabaran unint-se a nosaltres.

—Està parlant d'un «si» molt gran —va dir Torbul.

—Ho sé, senyor, però crec que hem de córrer aquest risc.

—No disposem d'aquestes tropes que em demana. Ni tan sols amb tota la resistència corelliana n’hi hauria prou per conquistar un planeta sencer, Tharen!

—Cada dia estem rebent nous reclutes d’Alderaan —va observar la Bria, i tenia tota la raó—. I a Ylèsia hi ha un munt de pelegrins bothans i sullustans, i els seus mons potser ens enviarien tropes i algunes naus. Crec que val la pena que els preguntem si estarien disposats a fer-ho. I què hi ha de Chandrilà? Formen part de la nova Aliança Rebel..., i han jurat ajudar-nos!

—Reclutes... És un incentiu, certament.

Bria va assentir amb enèrgic vigor.

—Podria donar resultat, senyor. Podem alliberar aquests esclaus. I ja que estem en això, també podríem portar-nos l'espècia per vendre-la al mercat obert. Sempre estem escassos de crèdits, no? Pensi en quants turbolàsers o torpedes protònics podria proporcionar-nos semblant quantitat d'espècia! I quan haguéssim buidat els magatzems i factories, podríem bombardejar-les. Ylèsia i el seu repugnant comerç es convertirien en una cosa pertanyent al passat.

Bria era conscient que havia perdut el componiment, però el seu creixent apassionament feia que li fos igual. Li tremolaven les mans, i es va aferrar a la vora de l'escriptori d’en Torbul perquè aquest no pogués percebre aquella tremolor delatora.

—No crec que l'Aliança Rebel consideri que vendre drogues per finançar la Rebel·lió sigui molt bona idea—va dir Torbul.

—Llavors, senyor, i amb tot el respecte degut... No els hi digui d'on ha tret els crèdits! —El somriure de la Bria contenia una considerable fracció de salvatgisme—. Vostè sap tan bé com jo que mai se'ls ocorrerà inspeccionar la boca d'un traladó regalat. Acceptaran els crèdits i els utilitzaran. Necessitem armes, subministraments mèdics, uniformes, municions... De fet, estem escassos de tot!

—Cert —va dir Torbul—. Lliurar una guerra de resistència costa molts diners.

—Pensi-ho, senyor —li va constrènyer Bria—. Sé que la Mà Vermella podria fer-ho. I si Ylèsia no existís per absorbir a una part de la millor població de Corèllia, disposaríem de més reclutes. Pensi en qui està anant a Ylèsia actualment: joves insatisfets amb les seves vides i incapaços de pagar aquests impostos horriblement elevats que volen una mica més, una existència millor... Són justament la classe de persones que necessitem.

—Cert —va repetir Torbul—. Però què em diu de l'atmosfera ylesiana? La incursió contra la Colònia Tres que vostè va dirigir va alliberar a cent esclaus fa dos anys i mig..., però vam perdre una nau en aquesta maleïda atmosfera. La traïdorenca atmosfera d’Ylèsia constitueix una de les seves millors defenses.

El record de l'angoixa d'aquells moments va fer que els trets de la Bria es retorcessin en una ganyota de desesperació.

—Els vaig advertir, però... Aquella ràfega de vent va arrossegar a la nau i...

—Vostè no va tenir la culpa de l'ocorregut, Tharen, però hem de pensar en aquest aspecte del problema. Pot estar segura que l'Alt Comandament ho esmentarà.

Bria va assentir.

—Estic treballant en això, senyor. Ha d'haver-hi una forma de resoldre el problema que suposa aquesta atmosfera. Millors pilots, per començar. La nostra gent té molt entusiasme, senyor, però... Bé, hem d'admetre que la majoria d'ells no han pogut acumular massa experiència. Els nostres programes d'ensinistrament haurien de ser millorats i...

—Estic d'acord en això. Estem buscant formes de perfeccionar les nostres simulacions i d'ampliar l'experiència dels candidats abans que comencem a utilitzar els seus serveis.

Bria es va aixecar i es va inclinar sobre l'escriptori.

—Em conformo amb què em prometi que pensarà en això, senyor. Sé que puc fer-ho, i fins i tot tinc algunes idees sobre com finançar la incursió. Almenys pensi en això, d'acord?

Torbul la va contemplar en silenci durant uns moments abans de tornar a parlar.

—Molt bé, Tharen. Li prometo que pensaré en això.

—Gràcies, senyor.

 Següent