Epíleg
Tash
i Zak van deixar que un moment de silenci passés.
Els
seus malsons finalment havien arribat a la seva fi. Gog s'havia anat per
sempre. El Projecte Critestel·lar finalment havia estat destruït.
Zak
va ser el primer a parlar.
—Què
creieu que ha passat amb els espectres? —va murmurar.
—Eren
criatures d'energia i odi —va respondre Hoole—. Tal vegada, en matar a Gog, es
van consumir a si mateixes.
Per
llavors, els rebels ja s'havien recuperat totalment de la por que Amma havia
plantat en ells. Han Solo va negar amb el cap.
—I
jo que pensava que les coses eren bastant estranyes anant amb Luke!
—Esteu
bé? —va preguntar la Leia.
—Crec
que sí —va respondre la Tash—. Gràcies per la vostra ajuda.
Luke
li va posar una mà en l'espatlla.
—Crec
que us devem el nostre agraïment. Aquesta criatura podria haver-nos destruït a
tots si no l'haguéssiu detingut.
Tash
va somriure feblement.
—No
podria haver-ho fet sense tu, Luke. Gràcies per venir a ajudar-nos.
—Estàs
de broma? —va respondre Han amb una riallada—. Havia de venir a per la meva
nau!
El
rugit dels motors del Falcó Mil·lenari
encara omplia l'aire quan un sabre de llum va tallar a través de l'últim dels
enderrocs. La poderosa espasa havia excavat un gran forat en la paret
d'enderrocs, i Darth Vader va entrar en el laboratori.
Els
seus ulls, ocults per la màscara fosca, ràpidament van recórrer l'escena. Va
veure la sala buida. Va veure el cadàver de la criatura morta. Va saber que
l'experiment d’en Gog havia acabat. Els rebels havien aconseguit destruir el
primer soldat de l'Exèrcit del Terror de l'Emperador. Sense el coneixement d’en
Gog, no n’hi hauria més.
Vader
no ho va lamentar en absolut. Fins i tot una criatura tan poderosa com Amma no
era res comparada amb el poder de la Força. A més, l'Exèrcit del Terror se
suposava que havia de ser imbatible, i Gog havia estat capaç de destruir a la
seva pròpia criatura. Òbviament, l'experiment era defectuós.
El
Senyor Fosc va tornar els seus pensaments cap als rebels. Havien escapat de
nou. Va jurar pel poder del Costat Fosc que els trobaria. Foscos pensaments van
omplir la ment de Vader mentre s'allunyava, deixant només el sec i trist vent
de Kiva escombrant a través del laboratori en ruïnes.
El
vent murmurava a la sala, arremolinant-se en les cantonades, arremolinant-se al
voltant del cos d’Amma.
Tal
vegada va ser el vent que bufava al planeta mort. Tal vegada no.
Però
un moment després, un dels dits d’Amma es va moure...
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada