Fantasma Jedi (V)

Anterior

Capítol 5

La mà sobre l'espatlla de la Tash va prémer i ella va deixar escapar un crit de sorpresa. El seu crit va rebotar entre les parets fins que va sonar com un exèrcit de veus espantades.

—Guarda silenci —va dir una veu profunda. La forta mà sobre la seva espatlla la va fer girar lentament. Va haver-hi un suau clic, i una petita vara lluminosa es va encendre i a poc a poc va créixer en potència, il·luminant al voltant. Tash es va estremir, esperant veure a algú (o alguna cosa) horrible.

En el seu lloc, es va trobar mirant a l'home més ben plantat que havia vist mai. El seu pèl era tan fosc com el cel de mitjanit. Els seus ulls blaus relluïen tan brillantment com els estels. La seva cara era fina i ferma, com per anys de tenir cura, suavitzada només per un bigoti fosc. Es movia amb confiança. A Tash li recordava al jugador Lando Calrissian, però li faltava l'aire murri d’estafador.

—No vaig a fer-te mal —va dir l'home. La seva veu era suau i reconfortant—. Ets Buscadora 1? —va preguntar, usant el nom en clau de la Tash en l’HoloNet.

—S... sí —se les hi va manegar per dir—. Pots dir-me Tash.

L'home va assentir.

—Salutacions, Tash. Sóc FluxDeForça.

—FluxDeForça —va repetir ella, gairebé sense creure-s’ho. Per fi el coneixia. L'home que l'havia introduït en primer lloc a les llegendes dels Cavallers Jedi. L'home que arriscava la seva vida perquè uns altres s'assabentessin dels actes de maldat de l'Imperi. Es veia exactament com l'havia imaginat.

—No era la meva intenció espantar-te —va dir.

—No ho has fet... vull dir, pensava que no hi havia res darrere meu excepte una paret. I llavors vaig sentir aquest alè fred, i...

FluxDeForça va apuntar amb la seva petita vara lluminosa cap a la paret. Una petita porta estava oberta, revelant un passadís més enllà.

—He vingut per aquí. Has d'haver sentit el desplaçament d'aire.

Les seves paraules van ser ofegades pel baluern metàl·lic de passos acostant-se. Hoole, Zak, i Devé havien sentit a Tash cridar. Un feix de llum va escombrar tota la paret i es va fixar en els dos.

—Tash, estàs bé? —va exigir Hoole.

Tash va parpellejar davant la brillant llum.

—Estic bé, oncle Hoole.

Per llavors ja havia recuperat el componiment. Va presentar als altres a FluxDeForça, qui va encaixar la mà de Hoole i de Zak. Fins i tot va oferir a Devé una lleugera reverència.

—I com hem de dir-li? —va preguntar Hoole—. FluxDeForça és només el seu nom en clau de l’HoloNet, veritat?

L'home va vacil·lar.

—FluxDeForça bastarà. Ara, si em seguiu, us puc portar a un lloc còmode, on podrem parlar.

Van esperar mentre Devé assegurava la nau en dic sec, després tots van seguir a FluxDeForça pel passadís que hi havia obert. El passatge portava a diverses interseccions, totes elles sumides en la foscor. Però FluxDeForça semblava conèixer el camí, il·luminant el recorregut amb la seva vara lluminosa.

—Perdoni'm, senyor —va dir Devé mentre caminaven—. Però, tinc raó en suposar que això realment és Nespis VIII?

FluxDeForça li va mirar per sobre de l'espatlla.

—Ho és. Tret que creguis als estúpids que diuen que Nespis és només una llegenda.

—Però és difícil creure que una estació espacial tan gran i famosa pugui haver romàs sense descobrir durant tant temps —va dir Hoole.

FluxDeForça va negar amb el cap.

—Nespis no està «sense descobrir». He sabut d'ella des de fa anys. Carronyers i saquejadors vénen de tant en tant per rebuscar entre les ruïnes. I últimament, hi ha hagut caçadors de fortuna. Probablement ens trobem amb alguns d'ells aquí. No us preocupeu, la majoria són professors avorrits que s'han retirat de l'ensenyament per provar una cosa més emocionant.

—Caçadors de fortuna? —va preguntar Zak amb excitació.

FluxDeForça va assentir.

—Nespis està plena de tresors sense descobrir... valuoses gemmes, cellers de càrrega plenes d'espècia, coses per l'estil. Els cercadors de tresors vénen a la recerca d'alguna cosa de valor.

Hoole havia estat estudiant a FluxDeForça de prop. En aquest instant li va preguntar:

—Per què volia que ens reuníssim aquí?

FluxDeForça va respondre sense dubtar-ho.

—Tash va dir que estàveu fugint de l'Imperi —FluxDeForça va obrir els braços—. Mireu al vostre voltant. Això és el més lluny de l'Imperi que aconseguireu estar. Els sistemes de suport vital encara funcionen en la majoria d'àrees de l'estació, i fins i tot es pot activar l'equipament si trobes un cable d'alimentació funcional. Aquí és on m'amago de l'Imperi quan les coses es posen massa lletges.

—És per això que de vegades trigues tant temps a contestar als meus missatges d’HoloNet? —va preguntar Tash.

FluxDeForça va assentir.

—A més, aquí hi ha una cosa que pot ajudar-vos a derrotar als vostres enemics, si ho podeu trobar.

—El què? —va preguntar Tash.

FluxDeForça es va tornar i la va mirar directament als ulls.

—La biblioteca Jedi.

—Vols dir que realment existeix? —va preguntar ella—. Vaig pensar que era només una llegenda.

—És una llegenda —va dir Hoole fermament.

FluxDeForça es va encongir d'espatlles.

—Nespis se suposa que també és una llegenda, però esteu caminant pel seu interior just ara.

Hoole va arrufar el nas.

—Però l'Emperador i Darth Vader van perseguir a tots els Jedi i van destruir qualsevol esment sobre ells. És poc probable que haguessin passat per alt una cosa tan valuosa com una biblioteca Jedi.

—Tret que no poguessin trobar-la —va respondre FluxDeForça mentre girava una última cantonada i entrava en una càmera ampla—. Diuen que està molt ben amagada.

—Qui ho diu? —va preguntar Zak.

—Ells.

Va assenyalar a l'interior de la càmera. Igual que la resta de Nespis, la càmera estava sumida en una foscor profunda, però a diferència de l'hangar, aquesta foscor estava suavitzada per la tènue llum d'una mitja dotzena de panells lluminosos. Al seu moment, la sala va haver de ser un gran celler de càrrega, però ara servia com a campament base per a un petit grup de viatgers interestel·lars. Hi havia cinc o sis d'aquests petits campaments, cadascun separat dels altres, i cadascun contenint l'equip i els subministraments d'un o dos caçadors de fortuna. Al capdamunt, el sostre era reemplaçat per una àmplia bombolla de transpariacer. Més enllà, un brillant camp d'estels relluïa, creant una escena impressionant que igualava la vista del cel nocturn de qualsevol planeta.

—Aquest lloc es diu el solàrium —va explicar FluxDeForça—. Des d'aquí, pots prendre passatges fins a gairebé qualsevol part de Nespis VIII. A més, la poca energia que queda a Nespis corre a través de cables per aquesta sala. És per això que la majoria dels caçadors de fortuna planten els seus campaments aquí.

—Són amistosos? —va preguntar Tash mentre s'acostaven al campament dels caçadors de fortuna.

—Ei, estimats! —va cridar amb alegria una dona humana de pèl gris, com si respongués a la pregunta de la Tash—. Nouvinguts! Benvinguts a Nespis VIII. Quins són els vostres noms? D'on sou? Digueu-me, hi ha alguna possibilitat que passéssiu per Corèllia? D'aquí és d'on sóc. El meu nom és Domisari de Corèllia, però no he estat allà en mesos. Ni tan sols he tingut notícies des de fa setmanes, i m'encantaria escoltar què està passant en les velles rutes espacials. Ja sabeu el que se sent quan busques tresors, mai tens un moment per detenir-te i mirar els estels. Així que, heu estat allà?

Tash i els altres simplement es van quedar mirant-la fixament, sense saber a quina de les seves preguntes respondre en primer lloc. Domisari es va petar de riure.

—No podeu seguir el ritme de la vella Domisari, eh? —ella els va fer l'ullet—. No us preocupeu, ningú pot.

—Uhm, has estat aquí molt temps? —va preguntar Tash.

—No, no, estimats —va dir la Domisari rient—. Acabo d'arribar. Estava buscant cristalls de foc en el Sistema No-ad abans d'això. Però em vaig cansar de la calor d'allà, i vaig pensar a provar sort buscant unes quantes antiguitats aquí. Bé, de totes maneres, benvinguts, benvinguts! —encara rient-se per a si mateixa, Domisari va caminar de tornada entre les piles de contenidors d'emmagatzematge, equips d'escaneig, i contenidors d'aliments que componien el seu petit campament.

FluxDeForça els va presentar a alguns dels altres caçadors de fortuna. A diferència de la Domisari, aquests havien estat a Nespis durant setmanes, i fins i tot mesos. Semblaven bastant amables, fins que Zak li va fer a un d'ells la pregunta equivocada.

—Ens pot dir com arribar a la biblioteca Jedi?

Un canós caçador de fortuna de barba grisa li va mirar de gairell.

—Nosaltres no fem preguntes com aquesta, noi. La meva caça és la meva caça, i no dono pistes. Si vols ser el que trobi la biblioteca, surt i busca-la tu mateix —els seus ulls van relluir amb malícia—. Però, creus que tens estómac per a la recerca, noi?

L'advertiment en la veu de l'ancià va posar a Tash alerta.

—Què vol dir?

L'ancià es rigué.

—Vols dir que no heu sentit parlar de la maledicció? La biblioteca és un lloc prohibit. Destinada només als Jedi, diuen. Qualsevol altra persona que prengui un sol llibre, una sola fulla d'un llibre, una sola paraula d'una pàgina d'un sol llibre, està condemnat!

—De debò, senyor —va intervenir Devé—, haig d'insistir que no tracti d'espantar als meus protegits.

—No sóc jo qui els espantarà —va respondre el caçador de fortunes—. Ho farà la veritat. Uns altres han vingut a buscar la biblioteca, i alguns diuen que la van trobar. Però ningú que hagi trobat la biblioteca ha viscut per explicar-ho. Tots morts, fins a l'últim d'ells.

Tash i Zak van empassar saliva amb nerviosisme, no obstant això Hoole va llançar una mirada freda a l'ancià.

—Si és tan perillós, per què està vostè aquí?

L'ancià es rigué de nou.

—Aquest és l'esperit! No deixeu que un ancià us espanti. Hi ha una fortuna per descobrir aquí, si pots sobreviure a la maledicció. Però us diré una cosa. Jo sóc el que més a prop està d'aquest grup. Jo trobaré la biblioteca —es va donar la volta, rient per a si mateix.

Zak va xiular.

—Jo diria que aquest tipus està unes quantes coordenades desviat de la ruta espacial.

—No li feu cas —va dir FluxDeForça—. Aquests cercadors de tresors són bastant amables, però tots estan competint per trobar una cosa de valor a Nespis, especialment la biblioteca.

—No tots semblen tan amigables —Zak va assenyalar cap a un altre petit campament—. Mireu aquell tipus.

L'acampador estava assegut enmig dels seus subministraments. El seu cos era tan prim com una fulla, i el seu rostre era molt allargat, encara que les seves galtes sobresortien i eren lleugerament vermelles. Semblava estar contemplant alguna cosa privada. Llavors, com si sentís els ulls de la Zak sobre ell, l'home va tornar el cap i els va mirar. Tash es va estremir. Els mirava com si estigués mirant al seu sopar.

Zak va arrufar les celles.

—Em resulta familiar.

—Un nouvingut —va dir FluxDeForça—. Igual que la Domisari, va arribar recentment. Veniu. He col·locat el meu equip en una petita habitació per aquest passadís.

Mentre FluxDeForça els guiava pel passadís en l'extrem més allunyat del solàrium, Devé es va moure per situar-se al seu costat, lliscant-hi entre ell i Tash per fer preguntes sobre la història de Nespis VIII.

A Tash no li importava. De fet, estava arrossegant els peus, i aviat es va quedar darrere del seu germà i l'oncle Hoole de camí a la cambra de FluxDeForça. Tot el seu cos se sentia pesat, com si algú estigués tirant de la seva jaqueta per retenir-la.

Què passa amb tu?, es va renyar a si mateixa. Hauries d'estar emocionada. Has estat desitjant conèixer a FluxDeForça des de fa mesos. Ara no només li has conegut, sinó que pot ajudar-te a trobar una biblioteca Jedi secreta! Espavila, Tash.

Perduda en els seus pensaments, gairebé no es va adonar quan algú li va tocar l'espatlla. El toc es va repetir, més fort, i Tash es va girar per veure qui requeria la seva atenció.

Però allà no hi havia ningú.

Següent