Estrella de la Mort (LX)

Anterior

60

SALA DE CONFERÈNCIES PRINCIPAL, CENTRE DE COMANDAMENT, ESTRELLA DE LA MORT

L'oficial imperial va entrar a l'habitació, les seves botes van fer ressò en la coberta polida. Tarkin estava assegut en l'extrem oposat de la taula de conferències, i Vader havia pres una posició prop de la paret a l'esquerra de la porta. No hi havia ningú més allà excepte per un parell de guàrdies als costats de la porta.

L'oficial es va quadrar.

Tarkin va mirar a l'home.

—Sí?

—Les nostres naus exploradores han arribat a Dantooine. Es van trobar les restes d'una base rebel, però s'estima que ha estat abandonada fa algun temps. Estan duent a terme una cerca extensiva del sistema circumdant.

Vader va sentir una petita onada de triomf, malgrat que era una mala notícia. Havia esperat això.

Mentre l'oficial es donava la volta i s'allunyava marxant, Tarkin es va posar dempeus, bullint de ràbia.

—Va mentir! Ella ens va mentir!

Vader va trobar divertida la indignació d’en Tarkin. Ara qui era massa ingenu i confiat?

—Li vaig dir que mai trairia conscientment a la Rebel·lió —va dir en veu alta.

Tarkin va donar uns passos cap a ell. Vader podia sentir que la ira del governador li havia fet perdre els estreps.

—Executi-la! Immediatament!

Invisibles sota el seu casc, les atapeïdes faccions de Vader van formar un dolorós somriure. Entenia la ira de Tarkin —després de tot, ell mateix era un mestre de la ira—, però la Princesa Leia Organa podria servir-los millor viva. Consideraria l'assumpte. Tarkin no podia donar-li ordres, només suggerir diferents cursos i accions, i ell no era poc inclinat a fer cas en aquestes propostes la major part del temps, ja que en realitat no importaven. Però Darth Vader no es doblegava als desitjos de ningú excepte els de el seu Mestre, el Senyor Fosc dels Sith. Si els desitjos del seu Mestre i els de Tarkin arribaven a xocar, Tarkin seria escombrat amb la resta de la pols de la història sense dubtar-ho ni un segon.

Nova no s'havia sorprès realment de ser assignat com un dels guàrdies de la sala de conferències en el nivell de comandament. No eren els seus deures normals, però ell era un sergent major, i quan un dels homes que normalment estava en el lloc va desenvolupar una sobtada malaltia Nova havia estat cridat com un reemplaçament temporal. Ell era el tipus de guàrdia que els hi agradava, hàbil amb armes o amb les mans nues.

L'habitació va estar buida gairebé durant tot el torn, i hi havia poc a fer excepte pensar; no obstant això, cap al final del torn, havien arribat el governador Tarkin i Darth Vader. Nova no va poder evitar escoltar, per descomptat, mentre els dos tenien una discussió que es va estendre a través de diversos temes... principalment relacionats amb el proper objectiu de l’Estrella de la Mort. Pel que semblava s'havia localitzat la fortalesa principal dels rebels, i estaven a l'espera dels informes dels exploradors abans de saltar cap allà per també destruir aquest planeta.

Nova encara no s'havia recuperat dels resultats de la seva prova més recent. S'havia desmaiat a la dutxa sònica precisament en el moment en què el superlàser havia destrossat el pacífic món d’Alderaan, i estava segur que no es tractava de cap casualitat. El diagnòstic mèdic de midiclorians havia d'estar relacionat. Havia fet recerques sobre això amb ajuda del arxivista de l'estació i havia arribat a la reticent conclusió que, d'alguna manera, ell era receptiu a l'ubic camp d'energia al que els Jedi havien anomenat la Força. El terme era sensible en la Força. Explicava per què de vegades podia anticipar els moviments dels seus oponents, l'habilitat a la qual ell en deia el Parpelleig.

No estava segur de què fer sobre aquest tema, ni tan sols estava segur que pogués fer-se alguna cosa. Evidentment havia estat amb ell fins a cert punt durant tota la seva vida; no anava simplement a desaparèixer. Tenint en compte que semblava que s’hauria de quedar amb això i les visions que comportava, tal vegada hi havia alguna cosa que pogués fer amb això a més de només esquivar els cops de puny que li llançaven.

La porta es va obrir i un oficial d'alt rang va entrar, tan recte com si tingués una barra de duracer per columna vertebral.

L'home va donar el seu informe, i Nova va mantenir el rostre impertorbable mentre escoltava. Així que la noia de la qual el doctor havia parlat en la cantina li havia donat a Tarkin i Vader una pista falsa. Valenta, però no gaire intel·ligent, ja que Tarkin ara estava prou irritat com per demanar-li a Vader que l'executés.

Feia temps, Nova s'hagués encongit d'espatlles i desestimat aquesta notícia. No era assumpte seu com es comportaven els de dalt; ell només seguia les seves ordres i feia el seu treball, un bon i lleial soldat. Però si volar Despayre havia estat terrible, matar Alderaan era diversos ordres de magnitud més horrible. Milers de milions d'innocents van morir allà, no endurits criminals convictes —milers de milions de civils de totes les edats— i com podies servir a algú que pensava que aquesta era la manera de fer la guerra amb la consciència tranquil·la?

Li havia sacsejat fins a la medul·la, tal vegada més a causa de tot l'assumpte de la Força. Però ell no havia estat l'únic. Naturalment, sempre estaven els qui volien matar-los a tots, els qui deien que ho havien de merèixer, que d'una altra manera no s'hagués fet; però hi havia un munt de gent en aquesta estació de combat que no podia acceptar aquestes accions com coses que si més no poguessin contemplar-se en un univers assenyat i racional. No s’hauria d'haver arribat tan lluny. Per tot arreu el que hi havia escoltat anava a ser només l'amenaça de mundicidi. Fer explotar un planeta, matar tot allò que vivia en ell, només per assenyalar un punt?

Aquest era el seu últim servei, va decidir Nova; no anava a romandre en un exèrcit que cometés semblants atrocitats. I si hi havia alguna cosa que ell pogués fer per ajudar a evitar que tornés a succeir, hauria de considerar-ho seriosament.

Matar poblacions civils a escala planetària era un mal més enllà de la comprensió. Nova podia lluitar contra una sala plena d'homes directament, cara a cara, i si havia de matar a la meitat d'ells per sobreviure, ho faria. Però no havia signat per massacrar nens mentre dormien en els seus llits.

BIBLIOTECA I ARXIUS, COBERTA 106, ESTRELLA DE LA MORT

Atour Riten es considerava un home de la galàxia; havia viatjat al llarg i a l'ample i vist moltes coses. Havia recorregut les mines d'espècia de Kèssel, explorat les ruïnes de Dantooine, i va ser testimoni de la mort d'estels en el cúmul Bi-Borran. A pesar que la major part dels seus dies de treball havien transcorregut dins de les parets de les biblioteques i arxius, també havia respirat l'aire exterior de desenes de mons en el curs dels seus anys. I havia romàs apolític per tots aquests anys, anant pel seu costat, evitant els compromisos amb les coses on no creia que pogués influir per si o no.

Però ja no. No després d’Alderaan.

La destrucció de Despayre havia estat bastant dolenta, tant pel que presagiava com per l'acte en si. Però Alderaan havia estat un món pacífic; el seu govern havia simpatitzat amb els rebels, és cert, però la reacció de l'Imperi havia estat exagerada en el sentit més horripilantment literal imaginable. La immensitat d'això l’aclaparava cada vegada que la seva imaginació s'encaminava cap a aquesta matança: mares, nadons, avis, animals domèstics... tots aniquilats en un instant.

No podia evitar recordar la dita mrlssi: El mal es computa de manera exponencial. Era veritat. Tals horrors inevitablement s'alimentaven a si mateixos, creixent acceleradament fins a l'impensable en molt poc temps. Atour no podia suportar veure que això succeïa de nou. Era vell, havia viscut una vida llarga i plena, i ara va decidir que els dies que li quedessin, els anava a dedicar a derrotar a un Imperi capaç de tals abominacions.

—Percé, inicia una recerca de punts febles en aquesta estació de combat, aquells que podrien ser més vulnerables al sabotatge intern.

—Això seria poc prudent, senyor. Tal exploració gairebé segur serà detectada, i els agents d'intel·ligència imperial sens dubte desitjaran entaular una conversa amb l’iniciador d'aquesta cerca. No seria una conversa agradable.

—Llavors et suggereixo que ho facis amb cura.

—Senyor, em sento obligat a assenyalar de nou que el risc de tal empresa seria gran.

—I agraeixo la teva preocupació —va dir Atour. Es va tirar cap enrere en la seva cadira flueixforma i va ajuntar els dits—. Fes-ho de totes maneres.

L’androide va reconèixer aquesta ordre i es va allunyar arrossegant els peus per posar-la en pràctica. Atour va sospirar. Es va adonar que P-RC3 anava a sofrir una traumàtica pèrdua de memòria en un futur proper. Això seria una llàstima —realment s'havia encapritxat bastant amb l’androide—, però donada la gravetat del que havia fet i havia de pagar l'Imperi, el preu de la memòria d'un droide —i la vida d'un vell, si es pensava en això—, era prou petit.

SALA DE CONFERÈNCIES, CENTRE DE COMANDAMENT, ESTRELLA DE LA MORT

L'intercomunicador va piular i Tarkin el va activar.

—Sí?

—Hem capturat un vaixell de càrrega entrant en les restes del Sistema d’Alderaan —va dir la veu pel comunicador—. Les seves marques coincideixen amb les d'una nau que va escapar de Mos Eisley.

Tarkin va arrufar el gest. Mos Eisley estava a Tatooine, on segons Vader havien aterrat els plànols robats de l'estació de combat. Coincidència? Probablement no. Mirà a Vader, qui va dir:

—Han d'intentar retornar els plànols robats a la princesa. Ella encara pot ser-nos d'alguna utilitat.

Tarkin ho va considerar. Sí. Encara que la seva ira pel seu engany no havia disminuït, hi havia en joc coses més importants que la vida o mort d'una presonera. Vader tenia raó. Ella podria ser útil com a esquer.

—Serà millor que vagi a ocupar-se personalment d'això, Lord Vader.

BADIA D'ATRACADA 2037, ESTRELLA DE LA MORT

Vader va arribar a la badia quan un tinent i diversos soldats d'assalt sortien del vaixell de càrrega capturat.

—No hi ha ningú a bord, senyor —va dir el tinent—. Segons la bitàcola, la tripulació va abandonar la nau just després de l'enlairament. Ha de ser un esquer, senyor; diverses de les càpsules d’escapament han estat llançades.

Vader va assentir amb el cap.

—Van trobar algun droide?

—No, senyor. Si hi havia algun a bord, també va haver d'haver estat llançat.

—Enviï un equip d'exploració a bord... vull que comprovin cada peça d'aquesta nau.

—Sí, senyor.

Vader era a punt de parlar una altra vegada quan va sentir una ondulació en la Força. Va ser fugaç, massa breu per estudiar-la abans que passés, però sorprenent. Gairebé per a si mateix, va dir:

—Pressento alguna cosa. Una... presència que no he sentit des de... —Es va detenir. No. Havia d'estar equivocat. No podia ser, després de tots aquests anys...

Abruptament, es va apartar. Si els plànols estaven en la nau, serien trobats; si no, llavors la nau no era de cap importància. Quant a aquest formigueig en la Força... bé, si de fet havia estat generat per allò que pensava, llavors l'home responsable sens dubte també hauria percebut a Vader.

Si Obi-Wan Kenobi estava realment a bord de l’Estrella de la Mort, era inevitable que es trobessin. La Força els atrauria tan segur com partícules oposades en el buit.

Següent