Estrella de la Mort (XLVII)

Anterior

PART DOS

VOL DE PROVA

47

PASSADISSOS ADJACENTS Al BLOC DE DETENCIÓ AA, NIVELL 5, ESTRELLA DE LA MORT

—Sergent Stihl, hi ha intrusos! Va haver-hi una fugida en el Nivell 5, Bloc de Detenció AA-Vint-i-tres. Agafi un equip i vagi cap allà!

Nova es va quedar mirant al tinent amb incredulitat. Intrusos? Una fugida? Com era això possible?

—Sergent!

No hi ha temps per preguntar-se sobre això ara.

—Entès, senyor, en camí! Bretton, Zack, Dash, Alix, Kai, amb mi! Mahl, Cy, Dex, Nate, en la punta! Vinga, moguin-se!

L'esquadró va sortir ràpidament dels barracons al passadís, el so de la seva armadura sotraguejava amb el moviment. Els passadissos estaven estranyament deserts, la qual cosa Nova va considerar com una sort. Menys gent significava menys víctimes civils.

—A qui ens enfrontem, sergent? —això va venir d’en Dash.

Nova no ho sabia. A qui s'enfrontaven?

Bé, kark, els reconeixeria quan els veiés.

—Només dispara-li a qui jo et digui —li va dir al soldat. Després va aixecar la veu per incloure a la resta de l'esquadró—: Anem, més ràpid!

Van córrer pels passadissos grisos i negres, seguint als quatre guàrdies en la punta, sostenint les armes cap amunt, amb els dits fora de les guardes dels gallets, com deien les regulacions. Els sostres i els pisos estaven coberts amb absorbital a prova de blàster, així si algú disparava accidentalment no anava fer cap dany. Si portaves la teva arma apuntada al terra, no obstant això, en una multitud hi havia una bona oportunitat que li volessis el peu a algú, i les parets i reixes de ventilació tampoc eren tan robustes.

El passadís es bifurcava per davant. Mentre s'acostaven, Nova estava tractant desesperadament de recordar quin conduïa a la Unitat D quan una sageta blàster va passar guspirejant pel passadís que creuava per davant. Els quatre guàrdies en la punta van frenar patinant, després van avançar lentament cap a la intersecció per mirar al voltant.

Nova de sobte es va adonar que tot això li resultava familiar. Era com si ja hagués estat aquí abans, vist els esdeveniments que ara tenien lloc. Sabia, sense saber com, que en els propers segons un esquadró de soldats d'assalt anava a...

—Aaahhhh! —Va cridar algú més enllà de la corba en el passadís, i un moment després mitja dotzena de soldats van girar corrent la cantonada de la intersecció del passadís, en direcció a Nova i els seus homes.

Estaven sent perseguits per un sol home amb un blàster, que cridava com un berserker mentre corria. L'home —Nova va veure que estava vestit com un pilot espacial sense sort— es va detenir, adonant-se que de sobte les probabilitats en contra seva eren aclaparants. Llavors es va girar i va córrer cap enrere en direcció oposada, accelerant al màxim mentre desapareixia girant la cantonada.

—A per ell! Vinga! —Nova va liderar la persecució, seguit pel seu esquadró i els altres. Una vegada al voltant de la corba, va veure que al pilot s'havia sumat un wookiee, i ara tots dos disparaven cap als seus perseguidors mentre fugien. Una sageta blàster va derrocar a l'home al costat d’en Nova. Va intentar a apuntar als corredors, però va ser copejat per algú des d'enrere; la sageta va cremar la xapa just darrere dels dos fugitius. L'humà els hi va llançar una altra ronda.

El temps va semblar detenir-se. La sageta es va arrossegar cap a ells, increïblement lenta. Però malgrat la seva lentitud, Nova es movia encara més lent... la mortal ràfega d'energia anava a copejar-lo, i no hi havia res que pogués fer per detenir-la.

La sageta blàster es va estavellar contra ell, penetrant fàcilment la placa pectoral. Va travessar el pit, va cremar el seu cor, i ell va caure, morint...

Nova es va sacsejar en el llit, el seu pols estava accelerat, quan un dels seus companys d’estança li cridava:

—Ei, Stihl! Desperta frip, estàs cridant dormit una altra vegada! Alguns de nosaltres tractem de descansar una mica aquí!

—Ho sento —va panteixar Nova. Va alentir la seva respiració, usant tècniques que havia après amb els anys per calmar-se. Va sentir que la seva freqüència cardíaca queia, es va sentir calmar-se.

Però no prou calmat. Nova es va tornar a ficar al llit, mirant el sostre. Els medicaments per dormir no li estaven ajudant.

CENTRE DE COMANDAMENT, SOBREPONT, ESTRELLA DE LA MORT

Tarkin va consultar les dades de la pantalla, complagut. L'estació estava gairebé operativa... almenys prou com perquè poguessin començar maniobres bàsiques. El superlàser estava funcionant només parcialment, cert, però ja era prou calent com per provar-ho, i ell tenia algunes idees sobre com fer-ho.

Amb tot, les coses sí que anaven molt bé.

Hi havia hagut alguns petits problemes. La Daala no havia estat capaç de trobar als responsables de la destrucció de l'Intrèpid. Havia tornat a les Goles, però tornaria una altra vegada, aviat. Tarkin esperava la seva propera visita.

Un informe d'intel·ligència acabava de cridar-li l'atenció. Hi ha hagut algun tipus d'infiltració i robatori en una base militar apartada en Danuta. Encara que normalment això hagués estat de poc interès per a Tarkin, els agents que investigaven havien sentit algunes dades d'intel·ligència —res més que un rumor, en realitat—, que un dels arxius robats era un conjunt de plànols d'aquesta estació de combat. Tarkin va arrufar les celles. A primera vista, semblava poc probable, com haurien arribat els plànols a aquest planeta remot en primer lloc?

D'altra banda, els secrets militars eren notòriament difícils de mantenir, i un arxiu es podria transmetre a través de tota la galàxia, si se li donava suficient potència a la generació del senyal. Algun funcionari de baix nivell, en algun moment, podria haver trobat els plànols i decidit copiar un joc. Podria haver-hi diverses raons per fer-ho... el coneixement era poder. Quant valdrien els plànols per a l'Aliança Rebel? Una fortuna, sens dubte; molt més que el petit risc de ser descoberts.

I si hi havia encara que sigui una remota possibilitat que tal cosa hagués arribat a passar, si aquests plànols havien caigut en les urpes dels rebels, això podria ser dolent. L'estació, quan estigués plenament operativa, seria invulnerable des de fora, per descomptat, però un sabotejador que sabia exactament on fer el major dany des de dins podria ser una amenaça real.

Això necessitava ser abordat, i Tarkin sabia qui era el més adequat per a la tasca. Era mortificant haver de demanar ajuda a l'home, però la seguretat de l'estació era primordial.

Va anar a l’holoplat i el va activar. Era una comunicació de prioritat un, i la connexió es va fer gairebé immediatament.

La brillant imatge de Darth Vader va aparèixer davant Tarkin, a grandària natural, com si estigués a la mateixa habitació.

—Gran Moff Tarkin. Per què m'ha cridat?

—Entenc que existeix una remota possibilitat que un conjunt de plànols d'aquesta estació de combat hagi estat robat per agents de l'Aliança.

—Sí.

Tarkin va serrar les dents prou fermament com per fer que els músculs de la mandíbula li fessin mal.

—Ja ho sabia?

—Tinc els meus propis agents.

El casc negre no tenia manera de canviar d'expressió, per descomptat, però Tarkin va poder sentir diversió en la veu del senyor fosc.

—Ja veig —va dir, amb to acuradament neutral. No era el moment per contrariar al lacai de l'Emperador.

—Esbrinaré si és cert, i si és així, m'ocuparé d'això. —El casc negre es va inclinar inquisitiu—. És per això que vostè em cridava, veritat?

Tarkin va assentir amb el cap. Vader podria tenir molts defectes, però no era un pusil·lànime. Una vegada que emprenia una tasca, rares vegades es desviava fins a veure-la acabada. Les probabilitats eren que la història no fos més que un rumor sense fonament, però si no, ningú estava millor equipat per determinar els fets i eliminar el problema que Darth Vader. Una eina útil, encara que perillosa... sense importar el que Tarkin pogués sentir personalment sobre ell.

—Mantingui'm informat —va dir.

—Per descomptat. —La imatge de Vader es va esvair.

DEI DEVASTADOR, PROP DE TOPRAWA, SECTOR KALAMITH, QUADRANT NORD

Vader va tallar la connexió amb Tarkin. Com hi havia l'home descobert el robatori dels plànols tan ràpidament? Ha d'haver-hi una filtració en alguna part. Sempre hi havia filtracions. L'única manera d'evitar-les era mantenir tot per a tu mateix, i això no sempre era possible.

Vader, per descomptat, sabia molt més sobre la situació del que li havia dit a Tarkin. Era cert: un conjunt de plànols havia estat robat d'una base militar, i aquests plànols ara estaven, de fet, en mans rebels. Havien estat contrabandats a Darkknell i després a Toprawa. Allà una banda de rebels havia pres el control d'una torre de comunicacions imperial i transmès els plànols a una burladora de bloquejos que orbitava el planeta.

La burladora de bloquejos, havia esbrinat, era el Tantive IV.

La nau de la Princesa Leia Organa.

Bail Organa i la seva filla havien estat entre aquells en el reconstituït Senat Imperial que estaven del costat dels rebels. Encara no hi havia cap prova, però Vader ho sabia. Ni tan sols necessitava la Força per estar segur. Ho sabia.

Sens dubte la seva nau estava de camí a lliurar aquests plànols a alguna base rebel secreta. Vader havia de trobar i capturar la nau abans que arribés a la seva destinació. A pesar que hagués preferit seguir la nau fins a la seva destinació i destruir la base, la destrucció d'un altre niu de rebels no era tan important com protegir la preuada estació de combat del seu Mestre.

Així que el Devastador anava rumb a Tatooine, on els seus agents havien predit que es dirigia el Tantive IV. Una base secreta allà tenia poc sentit, ja que el planeta era majorment un desert i de poc valor militar o comercial. El món estava prou lluny de les rutes principals perquè els rebels poguessin haver tingut una base allà alguna vegada, però aquesta possibilitat ja havia estat comprovada exhaustivament per agents imperials, que havien informat que tal lloc no existia ara.

Tenia poc sentit. El planeta era tot sorra i dunes, escassament poblat per colons, tant humans com d'altres espècies, i els indígenes tuskens. Vader sabia com d'inhòspit que era el lloc. Després de tot, havia passat els seus primers anys allà...

No. Anakin Skywalker havia crescut en l'erm calent i sec, però qui ell era ara havia estat forjat en un món que feia que Tatooine semblés com Hoth. Ell havia estat temperat i trempat en els rius fosos de Mustafar. Mustafar era el seu lloc de naixement, no Tatooine.

En qualsevol cas, era poc important per què anava allà la princesa. Tal vegada només prenia una ruta indirecta per desfer-se dels possibles perseguidors. El més important era que ella tenia els plànols de l’Estrella de la Mort, i això en si mateix era raó suficient per detenir-la. L'Imperi recuperaria els plànols i en fer-ho es lliuraria al mateix temps de les accions manifasseres d'ella.

El seu Mestre estaria complagut amb tots dos esdeveniments.

Següent