divendres, 23 de novembre del 2018

Exèrcit del Terror (VII)

Anterior


Capítol 7

Tothom va entrar en acció al mateix temps. Els comandos rebels van treure les seves armes i immediatament van començar a pentinar la zona. Zak i Tash van córrer a recollir l’Amma, mentre Hoole i els líders rebels es reunien entorn de les restes del seu company.
—Pobre bebè —va dir Tash—. Té un blau en el braç.
—Però ell és fort —va dir Zak—. Ja ha deixat de plorar.
Al costat d'ells, la Leia va tocar les robes arrugades del comando. Estaven completament buides. La Leia es va gratar el cap.
—Què creieu que ha passat aquí?
—No ho sé —va contestar Han—, però Rax era un comando ben armat i ben entrenat. No hauria caigut sense lluitar.
—Sembla que van treure a Rax directament del seu uniforme. Hoole, podria haver estat una d'aquestes ombres que vas esmentar? —va preguntar la Leia.
El shi’ido es va encongir d'espatlles.
—No ho sé. Però no van donar cap senyal que posseïssin tal poder.
Luke Skywalker va arrufar el nas.
—Tinc un mal pressentiment sobre aquest lloc.
Chewie va emetre un greu grunyit confús, el qual va traduir Han.
—Chewie diu que no fa olor a res. I no hi ha pistes. Qui fes això ha de ser un fantasma.
Tash va observar a Hoole, i va veure una mirada trista creuar el seu rostre.
Abans que Tash pogués fer un comentari, Han va parlar amb brusquedat.
—Rax era un bon home. Som-hi, seguim avançant. Vull assegurar-me de no perdre a ningú més en aquesta petita excursió.
Els rebels van mantenir les seves armes llestes mentre el grup continuava la seva marxa. Però no van escoltar ni van veure res.
—Tot està tranquil —va murmurar Tash.
—Com una tomba —va convenir Zak.
—Silenci —va advertir-los Hoole irritat.
Tash va portar a Amma per un temps; després, quan ja estaven a uns tres quilòmetres del laboratori de Gog, de sobte li va lliurar el bebè a Zak.
—Pots portar-li una estona?
Zak va agafar a Amma entre els seus braços.
—Clar... uff! Sóc jo, o s'ha tornat més pesat?
—Ets tu, cervell de làser —va dir la seva germana—. Només t'estàs cansant.
—No estic tan cansat. Està guanyant pes!
—Sense menjar gens? —Tash va negar amb el cap—. Creus que pots arreglar-te-les de totes maneres? Vull anar a parlar amb Luke.
—Estarem bé, no és així, petitó?
—Amma! —va refilar el nen.
Tash es va apressar passant a l'oncle Hoole, a Han i la Leia, cap a on estava Luke Skywalker, caminant amb Chewbacca en la part davantera del grup. Marxaven una dotzena de metres per davant dels altres, assegurant-se que no hi havia res desagradable esperant al grup rebel. Tash els va atrapar just quan eren a punt d'entrar en un pas estret entre dues altes parets de roca.
—Luke, puc fer-te una pregunta?
Luke es va tornar deixant el seu examen de la ruta entre els dos penya-segats de pedra.
—Què passa, Tash?
Ella va vacil·lar. Hi havia tantes preguntes que volia fer, hi havia molt que aprendre sobre els Cavallers Jedi i la Força. Tash tenia raons per creure que podia usar la Força. Però no sabia com. I des de la seva primera trobada amb Luke, havia suposat que ell era un Jedi, o almenys sabia molt sobre ells. No era només perquè portava un sabre de llum... podia sentir-ho, com un camp d'energia que li envoltava.
—Quant... quant saps de la Força? —va preguntar finalment.
—No gaire —va confessar Luke—. Només el que em va dir un vell amic. La Força és el que li dóna a un Jedi el seu poder. És una espècie de camp d'energia que uneix a la galàxia. Connecta totes les coses.
—És... és com una arma? —va continuar.
Luke va sacsejar el cap.
—No ho crec. Aquesta no és la forma d'usar la Força. Els Cavallers Jedi la van usar en combat, però la Força no és una arma com un blàster o un sabre de llum. És més com un poder que t'ajuda a centrar-te en tu mateix i a entendre tot el que t'envolta.
—Tu pots usar la Força? —va preguntar Tash.
Luke es va encongir d'espatlles amb modèstia.
—Una mica, crec. És per això que estic aquí amb Chewie. No tinc el seu sentit de l'olfacte, però de vegades tinc pressentiments. Alguna cosa així com una alarma interna.
—Sí! —va dir Tash emocionada.
Luke va aixecar una cella.
—Tens aquests pressentiments?
Ara va ser el torn de la Tash d'encongir-se d'espatlles.
—Bé, crec...
Abans que pogués respondre, Chewie va deixar escapar un rugit ensordidor. Al mateix temps, els ulls d’en Luke es van obrir amb alarma, i va cridar:
—Al terra! —es va deixar caure sobre les roques, tirant de la Tash amb ell just quan un tret de blàster els passava brunzint per damunt.
Chewbacca va rugir un altre advertiment, i Tash no va necessitar a Han Solo per saber el que estava dient.
—Emboscada! —va repetir ella, mentre trets blàster queien com una tempesta d'energia al voltant d'ells.
La companyia rebel es capbussà entre les roques buscant cobertura. Un comando va ser massa lent, i un tret li va copejar en el pit.
—Retorneu el foc! —va ordenar la Leia. L'aire ràpidament es va tornar calent pels rajos d'energia entrecreuant-se.
—Qui podria estar en una roca sense vida com aquesta? —va preguntar Han—. Pirates? Contrabandistes?
—Pitjor —va dir Leia—. Mira!
En el camí per davant d'ells, podien veure figures avançant lentament. Les figures portaven armadures blanques, i cascos blancs emmascaraven els seus rostres.
Soldats d'assalt.
—Què està fent aquí l'Imperi? —es va queixar Han.
—No ho sé —va dir la Leia—. Però almenys això respon a les nostres preguntes sobre Rax. Els imperials han d'haver-lo capturat d'alguna manera.
—I per què deixarien la seva roba i equip? —va preguntar Luke, després es va ajupir quan un tret va passar per damunt.
—Pregunta-li a ells! —va cridar Han—. Tot el que vull saber és com ens han trobat.
—Tal vegada ens han seguit —va dir Luke des de darrere d'una roca.
—De cap manera. Ningú m'ha seguit! —va declarar Han.
—Em temo que poden haver-nos seguit a nosaltres —va dir Hoole—. Pensàvem que havíem escapat d'alguns perseguidors imperials abans de venir aquí. Potser jo pugui ajudar. Puc canviar de forma a una criatura que pugui...
—Crec que seria una molt mala idea —va dir Han—. Mireu!
Tots van mirar pel camí una altra vegada. Els soldats d'assalt s'escapolien al voltant, tractant de romandre ocults dels blàsters rebels mentre avançaven. Però una ominosa figura caminava sense cobrir-se, avançant amb pas segur. La seva armadura era tan fosca com el seu cor, i la seva capa s'arremolinava al voltant seu com una ombra.
—Darth Vader! —va cridar la Leia—. Foc! —va ordenar.
Els rebels van obrir foc, vessant rajos d'energia en el Senyor Fosc dels Sith. Des del seu amagatall, Zak va observar la ràfega de trets blàster volant cap a Vader i va pensar que el Senyor Fosc estava condemnat. Però Vader simplement va moure una mà enguantada, i els feixos desintegradors van canviar de rumb. Es van dispersar com fulles arrossegades pel vent.
—Però què...? —va cridar Zak—. Això és impossible!
—Hem de detenir-li —grunyí Han.
—Tinc una idea —va dir la Leia. Va aixecar el seu blàster i va apuntar, no cap a Vader, sinó cap a la paret de roca per sobre d'ell, i va disparar. El tret va colpejar la paret, desprenent un tros de roca. Més roques la van seguir, i en un instant un petit devessall de pedres va caure sobre el camí just enfront de Vader. Quan la pols es va assentar, van veure que les roques havien bloquejat el camí.
—Bon tret, Leia! —victorejà la Tash.
—No està malament, Sa Reialesa —va admetre Han Solo.
—No contindrà a Vader per molt temps —va dir la Leia—. Hem de fer alguna cosa.
—Ha d'estar darrere de la meva pista —va dir Luke—. Vol venjança des que vam destruir l'Estrella de la Mort.
—Si això és cert, llavors hauríem d'enviar a Hoole, Zak, i Tash lluny —va dir la Leia—. La nau ja hauria d'estar reparada, i estaran més segurs allà. Vader no es molestarà amb ells si hi va a l’encalç de nosaltres.
—No podem simplement abandonar-vos! —va argumentar Tash.
—Aquesta és la nostra lluita, Tash —va dir Luke amb calma—. Vader és més poderós del que pugueu imaginar. Heu de sortir d'aquí. Retindrem als imperials tant temps com puguem.
Hoole va bellugar el cap.
—No podem permetre que arrisqueu les vostres vides per la nostra culpa.
—Ei, arriscar la meva vida pels problemes d'uns altres s'ha convertit en un hobby —Han va somriure amb satisfacció.
La Leia va fer senyals a quatre dels comandos rebels.
—Sikes! Bergan! Tino! Meex! Un pas al capdavant!
Els quatre comandos es van apressar a avançar-se.
—Teniu una nova missió. Porteu aquests civils sense contratemps de retorn a les naus. Si no ens hem reunit amb vosaltres en quatre hores, marxeu-vos d'aquest planeta i no mireu enrere.
—Sí, Altesa! —van acceptar els comandos.
—Ens anem —va dir Hoole—. On està el nen?
—El vaig amagar perquè estigués a resguard del foc de blàster —va dir Zak—. Està just darrere d'aquesta roca.
Zak va caminar cap a la roca, i es va quedar sense alè.
El bebè era ara un nen petit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada