diumenge, 11 de novembre del 2018

Estrella de la Mort (LII)

Anterior


52

DEI DEVASTADOR, PROP DEL PLANETA TATOOINE, SECTOR ARKANIS, ESPAI SALVATGE
—Lord Vader, la burladora de bloquejos està en rang. Hem d'obrir foc?
—Sí... però no la destrueixin. Apuntin als motors i sistemes de control... vull als passatgers i la tripulació amb vida. Una vegada s'hagi deshabilitat, capturarem i abordarem la nau.
—Sí, milord.
El capità va tornar als seus assumptes, i Vader va anar enfront dels finestrals davanters a mirar la nau que fugia. Era essencial que impedís que els plànols de l'estació de combat caiguessin en les urpes dels rebels... i mentre ho feia, descobriria on els estaven portant. La Princesa Leia Organa estava al centre d'aquesta operació, i divulgaria el que ell necessitava saber... d'això no tenia cap dubte. La seva ment podria ser resistent a la persuasió de la Força, però hi havia altres formes.
La nau Rebel no era rival per al Destructor de Vader, ni en velocitat, ni en potència de foc. En qüestió de moments els motors i el control havien estat avariats per tirs làser de precisió quirúrgica, el seu reactor principal es va apagar i un raig tractor generat pel Devastador va embolicar a la burladora de bloquejos fugitiva.
El Tantive IV va ser atreta inexorablement al celler de càrrega principal del Destructor, aferrada fermament en un camp compressor que interferiria amb qualsevol intent de la tripulació rebel per fer explotar la nau capturada. Vader dubtava que estiguessin tan desesperats, però no anava a córrer el risc.
Un comandant d'assalt va arribar.
—Lord Vader, els equips d'entrada estan forçant les rescloses de la nau.
—Bé. —Vader es va apartar del finestral—. Vingui amb mi —li va dir al comandant.
El Tantive IV descansava enmig del gran celler, semblava petit i indefens, el seu exterior blanc marcat per les àrees socarrades i ennegrides en els motors. Vader, seguit per diversos soldats d'assalt, va avançar per la rampa cap a la resclosa d'aire. L’escotilla de la resclosa havia estat destrossada moments abans; núvols de segellador, pintura i metall vaporitzat encara penjaven en l'aire. Va caminar a través del fum del passadís i va examinar el dany. Els cossos, tant de defensors rebels com de soldats d'assalt, omplien la coberta de la burladora de bloquejos. Vader va fer una pausa per mirar a un dels rebels fet un cabdell als seus peus, després a un segon. Havien estat valents. Necis, ja que no tenien cap sortida, ni cap possibilitat de victòria, però valents.
De poc els havia servit.
Els sons del foc blàster encara feien ressò a través de la petita nau; de tant en tant una sageta perduda rebotava en una mampara i creuava per un passadís transversal, el centelleig vermell es reflectia fugaçment en les parets blanques. A Vader no li preocupaven els trets perduts... podria concentrar la Força prou per parar un raig de blàster amb el palmell de la seva mà enguantada, si arribava a això.
La conclusió era ineludible... els rebels no tenien cap oportunitat de guanyar contra una força tan aclaparant, i havien de saber-ho. Per què seguir lluitant?
La continuació de la seva resistència tenia algun motiu, d'això estava segur. Quin era?
Vader i el seu escorta es van moure a través dels passadissos de la nau, continuant la seva inspecció. Alguns dels combatents rebels havien estat capturats, encara que la majoria havia caigut lluitant.
Ja era suficient. Vader es va detenir i amb un gest al comandant, va indicar que li portessin a un oficial rebel que acabava de ser capturat. En un moment l'home estava davant seu, encara sota custòdia. Sense preàmbul, Vader es va estirar i va agafar a l'oficial per la gola, aixecant-lo fàcilment del pis. Va obrir la boca i va forcejar, però en va, per descomptat. Ningú podia escapar de les urpes de la Força.
Abans que Vader pogués parlar, un soldat d'assalt es va acostar.
—Els plànols de l’Estrella de la Mort no estan en la computadora principal —va dir.
—On estan les transmissions que van interceptar? —Vader li va preguntar—. Què han fet amb aquests plànols?
L'oficial va forcejar.
—No hem interceptat cap transmissió! —va clacar.
Vader va prémer la seva agafada sobre la gola de l'home, aixecant-lo més amunt. Les paraules mig escanyades de l'oficial amb prou feines podien entendre's:
—Aaah! Aquesta és... uh... una nau consular. Estem en una missió... agh! diplomàtica!
Vader no es va deixar impressionar per aquest patètic intent d'engany.
—Si aquesta és una nau consular, on està l'ambaixador?
Era una pregunta retòrica. L'home no anava a ser útil, així que no anava a perdre més temps en ell. Vader va aixafar la seva gola i el va llançar a l'altre costat del passadís. El cos va rebotar en la mampara i va caure a la coberta.
Va poder sentir les reaccions dels altres presoners propers sense haver de mirar. Una altra lliçó objectiva: frustrar a Lord Vader obté aquest tipus de recompensa.
Es va tornar al líder d'assalt.
—Comandant, desballesti aquesta nau fins que trobi aquests plànols. I portin-me als passatgers... els vull vius!
Vader va somriure sota el seu casc quan una fila de soldats d'assalt va arribar portant a la Leia Organa. Es va informar que li havia disparat a un soldat abans de ser atordida. Era difícil pensar que ella mostrés semblant valentia... era tan jove, tan bella, vestida en aquest senzill vestit blanc. Li recordava molt a...
No. No anava a permetre's aquest pensament.
Ella li va llançar una mirada intensa, que aconseguia semblar desdenyosa malgrat que les seves mans estaven emmanillades.
—Darth Vader —va dir, sense fer cap esforç per ocultar el seu menyspreu—. Només vostè pot ser tan descarat. El Senat Imperial no es quedarà de braços creuats davant això... quan s'assabentin que ha atacat a una nau diplomàtica...
—No actuï tan sorpresa, Sa Altesa —la va interrompre—. Aquesta vegada no estava en cap missió de caritat. Diverses transmissions van ser enviades a aquesta nau per espies rebels. Vull saber què va passar amb els plànols que els han enviat.
—No sé de què està parlant —ella es va mantenir en el seu paper—. Jo sóc membre del Senat Imperial en una missió diplomàtica a Alderaan...
La paciència de Vader va arribar abruptament a la seva fi.
—Vostè és part de l'Aliança Rebel i una traïdora! —Va fer un gest furiós als guàrdies—. Emportin-se-la!
Després que ella va ser retirada, Vader es va quedar aturat immòbil, sufocant la seva ira. La ira podia ser útil, però només quan era ira que tu creaves, conformada a les teves finalitats. No quan era provocada per algú més.
Estava una mica sorprès per la intensitat de la seva pròpia resposta. Hi havia alguna cosa en ella que no podia acabar de determinar, alguna cosa inusual. Li molestava. La ment de l’Organa no era feble; això podia notar-ho fins i tot després d'un succint intent de sondeig. I hi havia quelcom estranyament familiar en ella, alguna cosa fora del seu abast...
Ho va menysprear mentalment. No era important. Moriria aviat, en qualsevol cas; Tarkin ja havia signat l'ordre. Era només un assumpte de quanta informació útil se li podria extreure abans que això passés. Ella era part del passat. Ell havia de bregar amb el futur.
Va començar a caminar mentre pensava en el seu següent moviment.
—Retenir-la és perillós —va dir el comandant al costat d'ell—. Si es filtra el rumor, podria generar simpatia per la Rebel·lió en el Senat.
Vader no va ser commogut per aquests temors.
—He rastrejat als espies rebels fins a ella. Ara és el meu únic vincle per trobar la seva base secreta.
—Morirà abans de dir-li res.
—Això deixi-m'ho a mi. Enviï un senyal de socors, després informe al Senat que tots a bord van morir.
Un altre oficial imperial es va acostar a ells.
—Lord Vader, els plànols de l'estació de combat no estan a bord d'aquesta nau. I no es van fer transmissions.
Vader es va quedar mirant a l'oficial. La seva ira va començar a cremar de nou.
L'oficial va patir sentir-t’ho. A tot córrer, va afegir:
—Una càpsula d’escapament va ser llançada durant el combat, però no hi havia formes de vida a bord.
Ah. Així que aquesta era la raó per la qual havien seguit resistint-se... per donar a la seva preciosa princesa temps per retirar físicament els plànols. Per descomptat. Es va tornar cap al comandant.
—Ha d'haver amagat els plànols en la càpsula d’escapament. Enviï un destacament al planeta a recuperar-los. Encarregui's personalment, comandant. Aquesta vegada no hi haurà ningú que ens detingui.
—Sí, senyor.
Vader va passar a gambades per la resclosa i va tornar a la badia de càrrega de la seva nau. Almenys, havien impedit que la princesa lliurés els plànols de l’Estrella de la Mort als rebels. Els soldats imperials els recuperarien... i fins i tot si no ho feien, no podien fer molt dany a l'inútil món desèrtic de Tatooine. No hi havia res de valor en aquest món. Res en absolut.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada