52
DEI
DEVASTADOR, PROP DEL PLANETA
TATOOINE, SECTOR ARKANIS, ESPAI SALVATGE
—Lord
Vader, la burladora de bloquejos està en rang. Hem d'obrir foc?
—Sí...
però no la destrueixin. Apuntin als motors i sistemes de control... vull als
passatgers i la tripulació amb vida. Una vegada s'hagi deshabilitat, capturarem
i abordarem la nau.
—Sí,
milord.
El
capità va tornar als seus assumptes, i Vader va anar enfront dels finestrals
davanters a mirar la nau que fugia. Era essencial que impedís que els plànols
de l'estació de combat caiguessin en les urpes dels rebels... i mentre ho feia,
descobriria on els estaven portant. La Princesa Leia Organa estava al centre
d'aquesta operació, i divulgaria el que ell necessitava saber... d'això no
tenia cap dubte. La seva ment podria ser resistent a la persuasió de la Força,
però hi havia altres formes.
La
nau Rebel no era rival per al Destructor de Vader, ni en velocitat, ni en
potència de foc. En qüestió de moments els motors i el control havien estat
avariats per tirs làser de precisió quirúrgica, el seu reactor principal es va
apagar i un raig tractor generat pel Devastador
va embolicar a la burladora de bloquejos fugitiva.
El
Tantive IV va ser atreta
inexorablement al celler de càrrega principal del Destructor, aferrada
fermament en un camp compressor que interferiria amb qualsevol intent de la
tripulació rebel per fer explotar la nau capturada. Vader dubtava que
estiguessin tan desesperats, però no anava a córrer el risc.
Un
comandant d'assalt va arribar.
—Lord
Vader, els equips d'entrada estan forçant les rescloses de la nau.
—Bé.
—Vader es va apartar del finestral—. Vingui amb mi —li va dir al comandant.
El
Tantive IV descansava enmig del gran
celler, semblava petit i indefens, el seu exterior blanc marcat per les àrees socarrades
i ennegrides en els motors. Vader, seguit per diversos soldats d'assalt, va
avançar per la rampa cap a la resclosa d'aire. L’escotilla de la resclosa havia
estat destrossada moments abans; núvols de segellador, pintura i metall
vaporitzat encara penjaven en l'aire. Va caminar a través del fum del passadís
i va examinar el dany. Els cossos, tant de defensors rebels com de soldats
d'assalt, omplien la coberta de la burladora de bloquejos. Vader va fer una
pausa per mirar a un dels rebels fet un cabdell als seus peus, després a un
segon. Havien estat valents. Necis, ja que no tenien cap sortida, ni cap
possibilitat de victòria, però valents.
De
poc els havia servit.
Els
sons del foc blàster encara feien ressò a través de la petita nau; de tant en
tant una sageta perduda rebotava en una mampara i creuava per un passadís transversal,
el centelleig vermell es reflectia fugaçment en les parets blanques. A Vader no
li preocupaven els trets perduts... podria concentrar la Força prou per parar
un raig de blàster amb el palmell de la seva mà enguantada, si arribava a això.
La
conclusió era ineludible... els rebels no tenien cap oportunitat de guanyar
contra una força tan aclaparant, i havien de saber-ho. Per què seguir lluitant?
La
continuació de la seva resistència tenia algun motiu, d'això estava segur. Quin
era?
Vader
i el seu escorta es van moure a través dels passadissos de la nau, continuant
la seva inspecció. Alguns dels combatents rebels havien estat capturats, encara
que la majoria havia caigut lluitant.
Ja
era suficient. Vader es va detenir i amb un gest al comandant, va indicar que
li portessin a un oficial rebel que acabava de ser capturat. En un moment
l'home estava davant seu, encara sota custòdia. Sense preàmbul, Vader es va
estirar i va agafar a l'oficial per la gola, aixecant-lo fàcilment del pis. Va
obrir la boca i va forcejar, però en va, per descomptat. Ningú podia escapar de
les urpes de la Força.
Abans
que Vader pogués parlar, un soldat d'assalt es va acostar.
—Els
plànols de l’Estrella de la Mort no
estan en la computadora principal —va dir.
—On
estan les transmissions que van interceptar? —Vader li va preguntar—. Què han
fet amb aquests plànols?
L'oficial
va forcejar.
—No
hem interceptat cap transmissió! —va clacar.
Vader
va prémer la seva agafada sobre la gola de l'home, aixecant-lo més amunt. Les
paraules mig escanyades de l'oficial amb prou feines podien entendre's:
—Aaah!
Aquesta és... uh... una nau consular. Estem en una missió... agh! diplomàtica!
Vader
no es va deixar impressionar per aquest patètic intent d'engany.
—Si
aquesta és una nau consular, on està l'ambaixador?
Era
una pregunta retòrica. L'home no anava a ser útil, així que no anava a perdre
més temps en ell. Vader va aixafar la seva gola i el va llançar a l'altre
costat del passadís. El cos va rebotar en la mampara i va caure a la coberta.
Va
poder sentir les reaccions dels altres presoners propers sense haver de mirar.
Una altra lliçó objectiva: frustrar a Lord Vader obté aquest tipus de
recompensa.
Es
va tornar al líder d'assalt.
—Comandant,
desballesti aquesta nau fins que trobi aquests plànols. I portin-me als
passatgers... els vull vius!
Vader
va somriure sota el seu casc quan una fila de soldats d'assalt va arribar
portant a la Leia Organa. Es va informar que li havia disparat a un soldat
abans de ser atordida. Era difícil pensar que ella mostrés semblant valentia...
era tan jove, tan bella, vestida en aquest senzill vestit blanc. Li recordava
molt a...
No. No anava a
permetre's aquest pensament.
Ella
li va llançar una mirada intensa, que aconseguia semblar desdenyosa malgrat que
les seves mans estaven emmanillades.
—Darth
Vader —va dir, sense fer cap esforç per ocultar el seu menyspreu—. Només vostè
pot ser tan descarat. El Senat Imperial no es quedarà de braços creuats davant
això... quan s'assabentin que ha atacat a una nau diplomàtica...
—No
actuï tan sorpresa, Sa Altesa —la va interrompre—. Aquesta vegada no estava en
cap missió de caritat. Diverses transmissions van ser enviades a aquesta nau
per espies rebels. Vull saber què va passar amb els plànols que els han enviat.
—No
sé de què està parlant —ella es va mantenir en el seu paper—. Jo sóc membre del
Senat Imperial en una missió diplomàtica a Alderaan...
La
paciència de Vader va arribar abruptament a la seva fi.
—Vostè
és part de l'Aliança Rebel i una traïdora! —Va fer un gest furiós als
guàrdies—. Emportin-se-la!
Després
que ella va ser retirada, Vader es va quedar aturat immòbil, sufocant la seva
ira. La ira podia ser útil, però només quan era ira que tu creaves, conformada
a les teves finalitats. No quan era provocada per algú més.
Estava
una mica sorprès per la intensitat de la seva pròpia resposta. Hi havia alguna
cosa en ella que no podia acabar de determinar, alguna cosa inusual. Li
molestava. La ment de l’Organa no era feble; això podia notar-ho fins i tot
després d'un succint intent de sondeig. I hi havia quelcom estranyament
familiar en ella, alguna cosa fora del seu abast...
Ho
va menysprear mentalment. No era important. Moriria aviat, en qualsevol cas; Tarkin
ja havia signat l'ordre. Era només un assumpte de quanta informació útil se li
podria extreure abans que això passés. Ella era part del passat. Ell havia de
bregar amb el futur.
Va
començar a caminar mentre pensava en el seu següent moviment.
—Retenir-la
és perillós —va dir el comandant al costat d'ell—. Si es filtra el rumor,
podria generar simpatia per la Rebel·lió en el Senat.
Vader
no va ser commogut per aquests temors.
—He
rastrejat als espies rebels fins a ella. Ara és el meu únic vincle per trobar
la seva base secreta.
—Morirà
abans de dir-li res.
—Això
deixi-m'ho a mi. Enviï un senyal de socors, després informe al Senat que tots a
bord van morir.
Un
altre oficial imperial es va acostar a ells.
—Lord
Vader, els plànols de l'estació de combat no estan a bord d'aquesta nau. I no
es van fer transmissions.
Vader
es va quedar mirant a l'oficial. La seva ira va començar a cremar de nou.
L'oficial
va patir sentir-t’ho. A tot córrer, va afegir:
—Una
càpsula d’escapament va ser llançada durant el combat, però no hi havia formes
de vida a bord.
Ah.
Així que aquesta era la raó per la qual havien seguit resistint-se... per donar
a la seva preciosa princesa temps per retirar físicament els plànols. Per
descomptat. Es va tornar cap al comandant.
—Ha
d'haver amagat els plànols en la càpsula d’escapament. Enviï un destacament al
planeta a recuperar-los. Encarregui's personalment, comandant. Aquesta vegada
no hi haurà ningú que ens detingui.
—Sí,
senyor.
Vader
va passar a gambades per la resclosa i va tornar a la badia de càrrega de la
seva nau. Almenys, havien impedit que la princesa lliurés els plànols de l’Estrella de la Mort als rebels. Els
soldats imperials els recuperarien... i fins i tot si no ho feien, no podien
fer molt dany a l'inútil món desèrtic de Tatooine. No hi havia res de valor en
aquest món. Res en absolut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada