Fantasma Jedi (II)

Anterior

Capítol 2

Jabba el Hutt.

El nom va ressonar en el cervell de la Tash i va enviar una esgarrifança per la seva esquena.

Jabba el Hutt.

Tothom en la galàxia coneixia aquest nom. Jabba era llegendari. Líder d'una banda i senyor del crim. Governant d'un imperi clandestí de contrabandistes, lladres i assassins. Els nens majors utilitzaven el seu nom per espantar als nens més petits: «Serà millor que vagis amb compte o Jabba vindrà i t'atraparà». El nom de Jabba era una paraula clau en cada perill que aguaitava en les ombres de la galàxia.

Per a Tash, Jabba mai havia estat més que això... una paraula. Mai va pensar que fos real. No obstant això, ara estava plantada davant l'enorme hutt en persona, qui es balancejava sobre els seus plecs de greix.

I l'oncle Hoole li coneix!

Tash va mirar al seu oncle, amb mil preguntes amenaçant amb vessar-se per la seva boca. Però es va mossegar el llavi i les va detenir. No era moment per interrompre.

—Salutacions, Jabba —va dir Hoole amb veu tallant—. Ha passat molt temps.

—No el suficient —va retrunyir el hutt—. Els hutts tenen una gran memòria. No he oblidat que vas fugir de mi fa uns anys.

—Li asseguro, gran Jabba, que no va ser res personal —va respondre Hoole—. Em vaig allunyar de molts altres, incloent alguns dels seus enemics —la veu de Hoole era moderada. El shi’ido va fer tot el possible per semblar educat i amigable, però es va assegurar de trobar-se amb la mirada intensa del senyor del crim.

Tash va sentir que estava disputant-se una partida important (tal vegada fins i tot una partida de vida o mort). Si l'oncle Hoole ofenia a Jabba, el hutt podria perdre els estreps i matar-los. Però si Hoole mostrava algun signe de feblesa, Jabba podria perdre-li el respecte, i matar-los per pur avorriment.

Jabba va ficar la mà en un recipient ple d'aigua i va treure una criatura similar a un gripau. La criatura va xisclar amb força mentre lluitava per escapar de les grapes d’en Jabba. El xiscle es va detenir quan l'enorme hutt va deixar caure el gripau viu en la seva boca. Jabba es va xuclar els dits.

—Bé, què et porta a la meva humil morada?

—Necessito la seva ajuda —va dir Hoole.

—Ho, ho, ho! —la sala sencera va esclatar en riallades, amb la veu de Jabba ressonant sobre les altres. Weequays, rodians, i una dotzena d'altres espècies delejaren i van refilar amb diversió.

—No entenc què és tan graciós —va murmurar Devé.

—És com si tota la galàxia es rigués de nosaltres —va murmurar Zak.

Hoole va mirar al seu nebot. Després es va tornar cap a Jabba, qui va dir:

—I per què t'anava a ajudar? Podria fàcilment alimentar amb vosaltres al meravellós rancor que acabo d'adquirir.

Hoole va empassar. Zak va pensar que s'assemblava a un jugador a punt de jugar la seva última carta.

—Perquè tinc més valor per a vostè viu que mort. A més, si m'ajuda, sap que li deuré un favor —va dir el shi’ido.

Les criatures que envoltaven al hutt van murmurar. Jabba va baixar les pesades parpelles dels seus ulls sortints i rumià.

—Hmm...

Tash va mirar a Devé i va murmurar:

—Què acaba de fer?

Els circuits de Devé semblaven estar estremint-se.

—L'amo Hoole acaba d'oferir-se a estar en deute amb Jabba el Hutt. Els hutts sempre cobren els seus deutes.

Finalment, quan Jabba va parlar, la seva veu era triomfal.

—M'inclino a ser generós avui, Hoole. Especialment perquè em vas fer el favor d'eliminar a un dels meus rivals quan vas destruir a Smada el Hutt.

Tash va parpellejar. S'havien trobat amb Smada el Hutt a D’vouran, el planeta vivent. Però no ho havien explicat a ningú. Com podia Jabba saber-ho?

Jabba va semblar llegir la seva ment.

—La informació viatja lluny, i sempre acaba just aquí —va dir, tocant el seu pit amb un dels seus dits grassonets—. Sé que vau causar la molt oportuna mort de Smada.

—No, no ho vam fer! —va etzibar la Tash. Llavors la seva gola es va contreure mentre sentia tots els ulls de la sala pivotar cap a ella—. Vull dir... que... ell... necessitàvem treballar junts per sortir del planeta, però ell només pensava en si mateix. Es va matar ell mateix. L'oncle Hoole mai mataria a ningú.

—De debò? —va retrunyir Jabba amb diversió—. Estem parlant del mateix Hoole que...

—Gran Jabba! —va dir ràpidament Hoole—. No volem fer-li perdre més temps del necessari. Em donarà la informació que necessito?

El hutt va mostrar un somriure bavós.

—Potser, Hoole. Fes la teva pregunta, i pot ser que et faci aquest favor.

Hoole va assentir.

—Si és cert que tota informació acaba en el seu palau, llavors vull que em digui com contactar amb l'Aliança Rebel.

Una vegada més, Jabba i els seus sequaços es van petar de riure. Hoole va seguir quiet com una pedra, en canvi Tash i Zak es van remoure amb inquietud mentre el baluern de Jabba continuava. Finalment, el hutt es va calmar.

—Em diverteixes, Hoole. Ni tan sols jo sé on s'amaguen els rebels. Si ho sabés, hauria venut la informació a l'Imperi fa molt temps, i hauria tret un bon benefici.

Hoole va arrufar el gest.

—Llavors no em pot ajudar, i el nostre acord està trencat —es va tornar per anar-se’n.

—Espera! —va retrunyir el hutt. Tash podria dir que, malgrat la seva arrogància, Jabba volia fer-li a Hoole un favor. Volia tenir al shi’ido en deute amb ell. El senyor del crim va continuar—. No sé on estan els rebels, però he sentit històries d'estranyes activitats en el Sistema Auril. Es rumoreja que els Jedi estan d'alguna manera involucrats.

El cor de la Tash va donar una bolcada. Els Jedi! Des que va escoltar parlar per primera vegada d'ells, Tash s'hi havia sentit fascinada pels Jedi. Havia llegit tot el que havia pogut sobre ells i el seu control de la misteriosa Força. Fins i tot havia somiat amb convertir-se en una... però se suposava que els Jedi estaven extints, aniquilats per l'Emperador. Podria haver-hi encara Cavallers Jedi en la galàxia?

Hoole va estudiar detingudament al hutt.

—No queden Jedi. Està suggerint seriosament que busquem l'ajuda dels Jedi?

Jabba va aixecar les seves mans grassonetes.

—Simplement estic transmetent informació. Successos inusuals estan tenint lloc en el Sistema Auril, i es diu que tenen alguna cosa que veure amb els Jedi. Això és tot.

Hoole ho va considerar un moment més, llavors va oferir una lleu inclinació.

—Té el meu agraïment.

Indicant a Zak, Tash, i Devé que li seguissin, Hoole es va tornar i va sortir de la sala. Just quan aconseguien la sortida, van sentir la veu de Jabba tronant darrere d'ells.

—I recorda, Hoole, ara em deus un favor!

El riure del hutt va semblar seguir-los fora, a l'aire lliure.

Següent