Fantasma Jedi (XIV)

Anterior

Capítol 14

—Assassí! —va cridar Zak.

El rostre d’en Dannik Jerriko era il·legible.

—Això és cert —va dir—. Sóc un assassí. Però jo no he matat al teu oncle.

—Mentider! —va respondre Zak amb verí en la seva veu—. Has matat a cinc persones!

Una lleu mirada d'irritació va creuar el rostre de l'assassí.

—Sóc un anzati. En la meva vida he matat a molta, molta més gent que això. Però aquí, a Nespis VIII, he matat només a una persona.

Zak havia corregut fins a l'interior de la sala i s'havia agenollat al costat d’en Hoole. Tash ho observava des del límit de la biblioteca. Volia córrer cap a l'oncle Hoole, però encara no s'atrevia a entrar a la sala. Una sòlida barrera de por li barrava el pas.

—Així que ets un anzati —va dir el seu germà—. I ens vas seguir fins a aquí des del palau de Jabba el Hutt, no?

Dannik va assentir. Els seus diminuts circells van sorgir des dels enclavaments ocults en les seves galtes, i després es van retirar.

—Vaig estar allà. Em van contractar per arribar a Nespis VIII abans que vosaltres.

—Qui et va contractar? —va preguntar Tash.

Dannik no va dir res.

Ella ho va intentar de nou.

—Per què has matat la Domisari?

—Em van contractar perquè us salvés d'un altre assassí a sou —va respondre l’anzati.

Zak gairebé s'ofega.

—Salvar-nos?

L’anzati va arrufar els llavis.

—Pel que sembla, algú de molt a dalt en l'Imperi va contractar a un assassí per localitzar-vos. Em van contractar per matar a l'assassí abans que arribés a vosaltres. Però no estava segur de la seva identitat i vaig haver d'esperar. Vaig arribar a la Domisari just abans que us disparés.

A Tash li donava voltes el cap.

—Estàs dient que Domisari era una assassina a sou, i que anava a matar-nos?

Dannik va assentir.

—Aquesta era la meva tasca, i l'he complert. Era a punt de marxar-me quan vaig sentir alguna cosa a la biblioteca. Vaig trobar al shi’ido i a l’androide just aquí abans que vosaltres arribéssiu. No hi ha senyals de vida.

Mentre Tash es maleïa per la seva pròpia por, Zak va posar la mà al canell d’en Hoole.

—Està fred —va murmurar—. No respira.

Es va agenollar al costat de Devé i va obrir un petit panell en el pit de l’androide.

—Devé no ha sofert danys... només ha estat desactivat! —Zak va ajustar ràpidament uns interruptors en els circuits de control mestre de l’androide. Es va escoltar un suau brunzit, i la llum de sobte va inundar els fotoreceptors de la cara d'aparença humana del droide.

—Oh, oh, oh, no! —va cridar Devé—. Amo Hoole!

L’androide es va posar dempeus i va mirar al voltant, desorientat.

—Zak, Tash, gràcies al Faedor que esteu bé! L'amo Hoole està...?

Tash amb prou feines s'atrevia a dir les paraules.

—Crec... crec que està mort. Devé, què ha passat?

L’androide va negar amb el cap metàl·lic.

—No puc dir-ho exactament. Quan l'amo Hoole i jo ens vam adonar que vosaltres dos havíeu desaparegut, pensàvem que podríeu haver vingut a la biblioteca. Una vegada que vam estar aquí, l'amo Hoole va començar a interessar-se pels llibres. Va obrir un... i... recordo detectar una poderosa força que em va causar un curtcircuit i... i... això és l'últim que hi ha als meus bancs de memòria.

Zak va arrufar les celles.

—Què hi ha d’en Dannik? No tens cap record d'ell?

L’androide va mirar a l'assassí.

—Cap en absolut. Estic segur que ell no estava aquí.

—És com he dit —va declarar l’anzati.

—Aquesta biblioteca està maleïda —va dir Tash suaument—. Ningú hauria de trobar-la... mai. Ara s'ha emportat a l'oncle Hoole. Hem de sortir d'aquí.

Dannik va prémer els llavis.

—Si em disculpeu, la meva nau m'espera.

L’anzati es va dirigir cap a la porta. Tash va evitar el seu contacte quan l'assassí va passar al costat d'ella.

—Espera! —va cridar Zak—. No vas a ajudar-nos?

El misteriós anzati no es va girar mentre deia amb mofa:

—Sóc dels anzati. No ajudem —i va desaparèixer en la foscor.

Els tres companys es van quedar congelats en els seus llocs durant un moment. Finalment, Tash es va forçar a parlar.

—Què... què fem?

La programació de cuidador de Devé va prendre el control. Sabia que la seva prioritat era assegurar-se que els Arranda estiguessin fora de perill.

—Hem de portar el cos de l'amo Hoole de tornada a la nau, i després sortir d'aquí tan aviat com sigui possible —va dir l’androide.

—Què passa amb FluxDeForça? —es va preguntar Tash en veu alta—. On ha estat?

—No l’he vist des que vam estar tots junts. Em temo que ell també ha estat víctima d'aquest lloc.

Zak va intentar aixecar el cap de l'oncle Hoole suaument del seu lloc en la taula. La cara grisa del shi’ido estava enfonsada, pàl·lida i sense vida. Havia caigut sobre un llibre obert que havia d'haver tret dels prestatges. Un altre llibre estava agafat a la seva rígida mà sense vida.

Mentre tractava d'aixecar a Hoole, Zak va fregar accidentalment amb la seva mà el llibre, i aquest immediatament es va convertir en pols. L'altre llibre, encara tancat, estava bloquejat en l'agafada d’en Hoole. Zak va fer palanca perquè la mà sense vida el deixés anar.

Un crit d'advertiment es va disparar a través de la ment de la Tash com una campana d'alarma. No!

—No! —va repetir ella en veu alta.

Massa tard. Zak va alliberar el llibre. Quan ho va fer, les cobertes de cuir del llibre es van obrir. Un centelleig encegador de llum es va expandir com una supernova, tornant tota la sala blanca. Tash es va protegir els ulls.

Quan la llum finalment es va esvair, Tash va parpellejar allunyant els centellejos i les llàgrimes dels seus ulls.

Zak jeia en un munt sense vida.

Següent