Clarejar rebel (V)

Anterior

Capítol 05: “D'un costat d'aquesta galàxia a l'altre”

Durant els cinc mesos següents, Han Solo i el seu copilot wookiee van aconseguir arribar al cim de la jerarquia del contraban. De forma francament miraculosa, Han va aconseguir conservar una part dels diners que havien guanyat durant el temps suficient per pagar la major part de les modificacions que sempre havia somiat amb introduir en el Falcó.

Shug Ninx, el cap de tècnics i mecànic de naus estel·lars mig alienígena, li va permetre guardar el Falcó en el seu Graner Espacial. El Graner Espacial d’en Shug gairebé havia arribat a ser una llegenda en la secció corelliana de Nar Shaddaa. Dins del seu cavernós interior, els comerciants, pirates i contrabandistes treballaven en les seves naus, modificant-les incessantment en una obsessiva decisió d'obtenir d'elles fins a l'últim bri de velocitat i potència de foc que fossin capaços de generar els seus sistemes. Després de tot, com més de pressa pogués lliurar un carregament la nau d'un contrabandista, més de pressa podria tornar a desenganxar transportant un altre carregament. En la vida d'un contrabandista, el temps equivalia a crèdits.

Han, Jarik i Chewbacca van dur a terme la major part del treball personalment, amb alguna ajuda ocasional de la Salla, qui també era una tècnica molt experta, i d’en Shug, el geni i expert indiscutible.

Quan el corellià va haver aconseguit que el blindatge de la nau quedés tal com volia, cap tret imperial guiat per la bona sort anava a acabar amb el Falcó de la forma en què havia estat destruïda la nau anterior d’en Han, el Bria, va començar a treballar en els motors i l'armament. Va afegir un canó làser lleuger sota la proa, i després va desplaçar les bateries làser quàdruples perquè el Falcó pogués comptar amb torretes dorsals i ventrals tant a dalt com a baix. A continuació, Han i Salla van instal·lar dos tubs llançadors de coets de demolició entre les mandíbules davanteres.

I mentre instal·laven nou armament i millors blindatges, Han, Shug i Chewie van seguir treballant en els motors i altres sistemes del Falcó. El Falcó ja comptava amb un hiperimpulsor de categoria militar. Han i Shug van millorar tant els motors sublumínics com l’hiperimpulsor fins a tornar-los encara més potents, i això va permetre que el Falcó seguís millorant els seus temps en els viatges de contraban d’en Han.

També van instal·lar nous sensors i sistemes generadors d'interferències. Però els resultats de la primera prova del nou sistema d'interferències no van ser gens prometedors. Quan Han el va activar, l'onada d'energia generada va ser tan potent que va afectar fins i tot a les comunicacions internes de la nau, interferint els senyals que la cabina enviava als sistemes del Falcó. L'incident va tenir lloc en el pitjor moment possible, perquè es va produir just quan el Falcó s'estava introduint en el pou gravitatori d'un planeta per tractar de treure’s de damunt una fragata imperial. Mentre la seva nau descendia a tota velocitat, fregant els estrats superiors de l'atmosfera en un picat totalment incontrolable, Han i Chewbacca van clavar la mirada en els seus instruments amb els ulls plens de consternació. L'única cosa que els va salvar d'acabar sent incinerats per l'atmosfera del planeta va ser el fet que el sistema generador d'interferències era tan potent que es va consumir a si mateix.

Per fi va arribar un dia en el qual Han va poder contemplar el Falcó amb franca satisfacció i passà un braç sobre les espatlles d’en Shug Ninx.

—Ets el mecànic més genial de tot l'univers, vell amic —va dir—. Crec que en tota la galàxia no hi ha ningú que tingui millor mà pels hiperimpulsors. La meva petita ronca igual que una gateta togoriana, i la seva mitjana de velocitat ha augmentat en un altre dos per cent.

El mecànic va dirigir un somriure al seu amic, però va bellugar el cap.

—Gràcies, Han, però no puc reclamar aquest títol. He sentit dir que en el Sector Corporatiu hi ha un tipus anomenat «Doc» que és capaç d'aconseguir que un hiperimpulsor canti òpera amb una mà lligada darrere de l'esquena. Si vols que el Falcó vagi encara més de pressa, hauràs d'anar en la seva cerca.

Han li va escoltar amb una certa sorpresa, però va arxivar la informació dins de la seva ment a l'apartat de “potencialment útil”. Sempre havia desitjat conèixer el Sector Corporatiu, i per fi tenia una raó per anar allà.

—Gràcies, Shug —va dir—. Si alguna vegada vaig per allà, hauré de pensar a posar-me en contacte amb aquest mecànic.

—Pel que he sentit explicar sobre Doc, ningú es posa en contacte amb ell. Doc es posarà en contacte amb tu..., això suposant que decideixi que és una bona idea fer-ho. Demana-li informació sobre ell a Arly Bron. Ha passat bastant temps en el Sector Corporatiu, i tal vegada sàpiga com pots localitzar a Doc.

—Gràcies per l'ajuda —va dir Han.

Coneixia a Arly Bron, igual que li coneixien la majoria dels contrabandistes que freqüentaven el sector corellià de Nar Shaddaa. Bron era un contrabandista robust i ja bastant gran de llengua molt esmolada i expressió afable. Li encantava burlar-se dels idiotes, però era prou ràpid a l'hora de desenfundar per seguir entre els vius, la qual cosa deia molt en favor de la seva rapidesa i punteria. Bron pilotava una vella nau bastant atrotinada anomenada Doble Ressò.

Disposar del veloç i (relativament) fiable Falcó Mil·lenari va fer que Han pogués enfrontar-se a les missions més complicades. Seguia treballant principalment per a Jabba, qui bàsicament s'havia fet càrrec de la direcció del clan Desilijic, però també acceptava treballs per a altres patrons. El corellià i el seu copilot wookiee gairebé es van convertir en una llegenda a Nar Shaddaa a mesura que anaven trencant rècords de velocitat en el trajecte de Kèssel i traçaven cercles al voltant dels patrullers imperials.

En Han mai havia estat més feliç. Tenia una nau molt ràpida, amics en les persones de Chewie, Jarik i Lando, una deliciosa i atractiva amiga en Salla, i crèdits en la butxaca. Els diners sempre se li acabaven escorrent d'entre els dits per molt que intentés conservar-los, per descomptat, però això no preocupava excessivament al Han. Després de tot, què havia de dolent en què li agradés viure en gran, jugar i gaudir de les coses cares? Sempre podia guanyar més diners!

Però encara que la vida personal d’en Han anava esplèndidament, l'horitzó estava començant a omplir-se de foscos punts negres. L'Emperador seguia reforçant la seva implacable presa, i últimament el seu poder s'estava estenent fins i tot a la Vora Exterior. Va haver-hi una massacre a Mantooine, en el sector d’Atrivis, i els rebels que havien aconseguit capturar una base imperial van ser aniquilats pràcticament fins a l'últim defensor.

També va haver-hi altres massacres dirigides a servir de lliçó als mons imperials interiors. Els contrabandistes d'armament havien hagut de tornar-se cada vegada més veloços i cautelosos per poder lliurar els seus carregaments. Quan Han havia començat a fer la travessia de Kèssel, captar una sola nau imperial en els sensors era una cosa francament inusual..., però de sobte allò inusual era no detectar-ne cap. Per poder mantenir en funcionament els seus exèrcits i flotes, Palpatine exigia uns tributs tan elevats que feien que els ciutadans de l'Imperi gemeguessin sota l'aclaparadora càrrega financera. El ciutadà corrent de l'Imperi començava a haver de fer grans esforços merament per poder posar una mica de menjar decent damunt de la taula.

(Han i els seus amics no pagaven impostos, naturalment. Cap recaptador d'impostos feia acte de presència en la Lluna dels Contrabandistes, ja que obtenir impostos de la bigarrada col·lecció d'habitants de Nar Shaddaa era una tasca tan terriblement difícil que la lluna era senzillament “passada per alt” cada vegada que arribava el moment d'exigir el pagament dels impostos.)

En el passat, Han havia prestat molt poca atenció als noticiaris que parlaven dels enfrontaments produïts entre els imperials i els grups clandestins rebels. Però de sobte el fet de saber que la Bria potser estigués involucrada en aquestes accions va fer que el corellià es trobés escoltant els programes hologràfics amb tota la seva atenció. Palpatine ha d'estar boig —es va sorprendre pensant en més d'una ocasió—. Aquestes tàctiques seves estan demanant una rebel·lió a gran escala... Matances, assassinats, ciutadans trets per la força de les seves llars en plena nit que mai tornen a ser vistos... Si li fas la vida impossible a la gent durant el temps suficient, estàs demanant una revolta.

L'oposició dins del Senat Imperial també estava creixent per moments. Mon Mothma, una de les senadores més prominents, s'havia vist obligada a fugir feia no gaire temps després que l'Emperador ordenés el seu arrest acusada de traïció. La Mon Mothma era un membre molt prestigiós del Senat i l'atreviment de Palpatine va provocar diverses manifestacions a Chandrilà, el seu planeta natal..., manifestacions que van donar com resultat una altra matança implacable de ciutadans imperials.

Els atacs contra la llibertat personal i el benestar financer iniciats per l'Emperador també van tenir un altre efecte, que Han va trobar particularment inquietant. Un nombre cada vegada major de persones sobtadament trepitjades i enfonsades en la pobresa estava abandonant les seves antigues existències i posava rumb cap a Ylèsia per convertir-se en pelegrins..., o, com sabia molt bé Han, en esclaus.

Molts dels nous pelegrins procedien de Sullusta, Bothuwui i Corèllia, mons que havien sofert recentment represàlies com a càstig als disturbis civils i les manifestacions contra els nous impostos. Un dia Han va tornar a casa després d'haver lliurat un carregament de contraban per descobrir que, per primera vegada, els t'landa Tils havien celebrat una reunió religiosa a Nar Shaddaa. Com a resultat, cert nombre de corellians del sector corellià de Nar Shadda havia fet l'equipatge i estava esperant el moment de pujar a una nau que partiria, entre altres llocs, cap a Ylèsia.

Quan es va assabentar d'això, Han va agafar una càpsula per anar al punt de desembarcament i va anar corrent cap a la filera de corellians d'aspecte exhaust i ulls apàtics que estaven esperant per pujar al transport.

—Què creieu que esteu fent? —va cridar—. Ylèsia és un parany! És que no heu sentit les històries que expliquen sobre aquest lloc? Us enganyen perquè aneu allà, i després us converteixen en esclaus! Acabareu morint en la mines de Kèssel! No hi aneu!

Una anciana li va llançar una mirada plena de suspicàcia.

—Calla, jovenet —va dir després—. Anem a un lloc millor. Els sacerdots ylesians han promès que cuidaran de nosaltres, i que tindrem una vida millor..., una vida beneïda. Estic farta de morir-me de gana en aquest lloc. El maleït Imperi està fent que resulti massa difícil guanyar-se la vida deshonestament.

Els altres van murmurar imprecacions similars dirigides contra ell mentre Han recorria la cua i intentava convèncer als candidats a pelegrins que li fessin cas. En Han va acabar quedant-se immòbil, volent cridar de pura ràbia igual que un wookiee. Chewie, per la seva banda, va arribar a deixar escapar un bram de frustració.

—Deixant a part el fet d’ajustar el meu desintegrador en la potència atordidora i disparar contra tots ells, no hi ha forma de detenir-los —va observar amargament el corellià.

—Hrrrrrrnnnnnn —va assentir Chewie, visiblement entristit.

En un últim i desesperat esforç, Han va intentar parlar amb alguns dels més joves, i fins i tot va arribar a l'extrem d'oferir-li treball a un parell d'ells. Cap va voler escoltar-li i Han, fart i fastiguejat, va acabar donant-se per vençut. Allò ja li havia ocorregut en una ocasió anteriorment, a Aefao, un món remot situat en l'extrem oposat de la galàxia en relació amb Nar Shaddaa. Els ylesians acabaven d'organitzar un dels seus actes, i en Han havia intentat advertir a aquells que es dirigien cap a les naus, però de seguida va descobrir que no podia competir amb els records de l’Exultació que desorbitaven els ulls dels candidats a pelegrins. Només uns pocs dels petits humanoides aefans de pell ataronjada li van escoltar, i més d'un centenar van acabar pujant a la nau dels missioners ylesians.

En Han va contemplar com la filera de corellians anava avançant lentament cap al transport que els esperava i va acabar bellugant el cap.

—Algunes persones són massa imbècils per seguir amb vida, Chewie —va dir.

—O estan massa desesperades per viure, —va replicar el wookiee.

—Sí, potser... Bé, això ha tornat a recordar-me que exposar el teu coll és una bona forma d'aconseguir que t'acabin tallant el cap —va dir Han amb expressió de disgust mentre donava l'esquena als corellians condemnats i començava a allunyar-se—. La propera vegada que se m'ocorri tornar a fer-ho, amic, vull que m'administris una d'aquestes afectuoses palmellades de wookiee teves i que ho facis amb la força suficient per deixar-me assegut en el terra. Qualsevol pensaria que després de tots aquests anys ja hauria après la lliçó...

Chewie li va prometre que així ho faria, i els dos companys es van allunyar.

***

Malgrat el fet que les seves manetes estaven enormement ocupades dirigint el clan Besadiï, Durga el Hutt es negava a renunciar a la seva recerca de l'assassí del seu pare. Sis membres del personal de la casa havien mort sota els efectes dels rigorosíssims interrogatoris, però malgrat això seguia sense haver-hi absolutament cap indicació que algun d'ells hagués estat involucrat en l'assassinat.

Si el personal domèstic era innocent, com havia estat enverinat Aruk? Durga va mantenir una altra conversa amb Myk Bidlo, qui aquesta vegada li va confirmar que s'havien trobat restes d’X-1 en el sistema digestiu de l’Aruk. El seu progenitor havia ingerit la substància letal.

Durga va tallar la comunicació i va partir per a una perllongada ondulació, decidit a vagar pels passadissos del seu palau mentre pensava. La seva expressió era tan ombrívola i impressionant que el seu personal —ja altament nerviós, la qual cosa era molt comprensible— va fugir davant la seva aproximació tan de pressa com si Durga fos un esperit malèfic sorgit de la Foscor Exterior.

El jove noble del clan Besadiï es va dedicar a repassar mentalment els tres últims mesos de la vida del seu pare, i va anar examinant cada moment de cada dia. Tot el que Aruk havia menjat procedia de les seves pròpies cuines, on havia estat preparat pels cuiners..., inclosos els morts. (Durga va fer una anotació mental per recordar-se que havia de contractar dos nous cuiners...)

Durga havia fet examinar tota la cuina i les habitacions dels servents a la recerca d'algun rastre de l’X-1. Res. L'únic lloc en el qual s'havien trobat vestigis de la substància va ser el terra del despatx de l’Aruk, no lluny del punt en el qual aparcava habitualment el seu trineu repulsor, i a més les quantitats detectades havien estat gairebé imperceptibles.

Durga va arrufar el gest, retorçant els seus trets tacats per la marca de naixement fins a convertir-los en una espècie de màscara demoníaca. Alguna cosa estava assestant agudes burxades al seu cervell. Un record? Sí, això era! Burxades..., convulsions..., retorciments...

Retorçant-se..., retorçant-se! Les granotes dels arbres nala!

I de sobte el record estava allà, nítid i precís: Aruk, rotant mentre allargava la mà cap a una altra granota viva. Fins aquell moment Durga mai havia arribat a prendre en consideració la possibilitat que el verí pogués haver estat administrat mitjançant un ésser viu. Després de tot, semblava lògic pensar que la criatura moriria a causa del verí molt abans que pogués ser ingerida.

Però i si les granotes dels arbres nala eren immunes a l'efecte de l’X-1? I si els seus teixits s'havien anat omplint de les creixents quantitats de l’X-1 sense que aquestes arribessin a afectar-les?

Aruk adorava les seves granotes dels arbres nala. Les menjava cada dia, i en ocasions arribava a menjar-se fins a una dotzena al dia.

—Osman! —Udolà Durga—. Porta'm el sensor! Porta’l directament al despatx de l’Aruk!

El chev va aparèixer davant seu durant uns segons, va acceptar l'ordre amb una ràpida inclinació de cap i va desaparèixer a l'instant. Quan els sons dels seus peus llançats a la carrera es van esvair a la llunyania, Durga va començar a ondar cap al refugi particular del seu pare, lliscant-se sobre el terra tant de pressa com era capaç.

Quan va arribar allà, només li portava uns segons d'avantatge al panteixant servent, qui ja estava portant l'aparell detector. Durga l'hi va treure de les mans i després va entrar corrent en el despatx. On està?, va pensar, mirant desesperadament al seu voltant.

Sí, allà!, va comprendre un instant després, i va anar cap al racó. Ocupant aquella cantonada de l'habitació, i totalment oblidat, s'alçava l'antic aquari d'aperitius de l’Aruk. El seu pare l’usava per conservar viu el menjar fresc, i durant els últims mesos de la seva vida aquestes delícies especials havien consistit bàsicament en granotes dels arbres nala!

Durga va introduir la punta localitzadora del sensor en l'aquari d'aperitius i va activar l'instrument. Uns instants després ja tenia la seva resposta. Els dipòsits minerals de les làmines de cristallita del globus contenien considerables quantitats de l’X-1!

El jove hutt va deixar escapar un udol de ràbia que va fer tremolar tot el mobiliari i després, perdent el control de si mateix, va destrossar l'aquari d'aperitius amb un devastador cop de la seva cua mentre llançava la seva massa contra els mobles, aixafant i destruint tot allò que es trobava en el seu camí. Finalment, panteixant i amb la veu enronquida, Durga es va quedar immòbil entre les ruïnes del despatx.

Teroenza... Teroenza va enviar les granotes.

El primer impuls d’en Durga va ser anar a Ylèsia i aixafar personalment al t'landa Til fins a deixar-lo reduït a una massa de polpa ensangonada però, passats uns instants de reflexió, va comprendre que embrutar-se les mans i la cua amb una criatura tan inferior només serviria per rebaixar la seva dignitat. A més, no podia limitar-se a eliminar al Gran Sacerdot. El líder del clan Besadiï era incòmodament conscient que si posava fi a l'existència d’en Teroenza, els t'landa Tils d’Ylèsia molt bé podien negar-se a continuar exercint la seva mascarada com a sacerdots en l’Exultació. Teroenza era molt estimat per aquells que obeïen les seves ordres, i també era un excel·lent administrador que havia proporcionat uns beneficis cada vegada majors a Besadiï a través de les factories d'espècia.

Abans de poder actuar contra ell necessitaré disposar d'un substitut ben ensinistrat que pugui substituir-lo, va pensar Durga.

I a més tampoc podia passar per alt el fet que les evidències contra el Gran Sacerdot eren purament circumstancials.

Durga havia sotmès a una estreta vigilància les despeses d’en Teroenza, i cap gran quantitat de crèdits havia sortit dels seus comptes. El t'landa Til no podia haver comprat el verí tret que ho fes d'una forma altament clandestina..., i no disposava de les sumes de diners necessàries per adquirir grans quantitats de l’X-1.

Tret que hagi venut la seva maleïda col·lecció d'objectes d'art..., va pensar Durga, però sabia que això no havia ocorregut. També havia mantingut una estreta vigilància sobre tots els llistats dels carregaments que entraven i sortien d’Ylèsia i, de fet, durant els últims nou mesos Teroenza havia estat incrementant la seva col·lecció.

El jove cap del clan Besadiï va decidir començar a ensinistrar a un nou t'landa Til aquella mateixa setmana. Seguiria amb les seves recerques i quan el nou Gran Sacerdot estigués preparat, contractaria a un caçador de recompenses perquè li portés la banya de Teroenza. Durga ja podia imaginar-se la banya, col·locada en la paret del seu despatx al costat del retrat hologràfic d’Aruk.

I Teroenza potser no fos l'únic que mereixia morir a Ylèsia. Algú havia hagut de capturar les granotes dels arbres nala, introduir-les en els recipients de transport i carregar-los en naus. Durga va decidir investigar la situació des de tots els angles possibles abans d'oferir la seva recompensa.

El veritable assassí era l'individu que havia adquirit l’X-1 i organitzat tota l'operació. Jiliac era el seu principal sospitós. La hutt disposava dels crèdits necessaris, i també comptava amb la motivació.

Durga ja havia començat a buscar les connexions entre Jiliac i els emmetzinadors malkites. A partir d'aquell moment, també buscaria possibles connexions entre la líder del clan Desilijic i Teroenza.

Segurament trobaria alguna cosa, alguna classe de registre. Llistats de carregaments, dipòsits de crèdits, retirades, anotacions de compres... En algun lloc havia d'haver-hi una evidència que relacionés a Teroenza i Jiliac amb la mort d’Aruk, i Durga donaria amb aquelles proves.

Sabia que la recerca exigiria tant temps com crèdits i que, per desgràcia, aquests crèdits haurien de sortir d'entre els de la seva propietat personal. Durga no s'atrevia a posar en perill la seva precària posició com a líder del clan Besadiï gastant immenses quantitats dels diners del kajidic en el que sense cap dubte seria considerat com una mera venjança personal.

Zier i els seus uns altres detractors ja li estaven observant atentament, llestos per caure sobre ell davant qualsevol despesa no justificada.

No, Durga hauria de córrer amb aquesta despesa..., i fer-ho suposaria una dura prova per als seus recursos personals.

Durga va pensar durant uns moments en el Sol Negre. Una paraula al Príncep Xízor, i podria disposar de tots els impressionants recursos del Sol Negre. Però això suposaria obrir la porta a la presa de control del clan Besadiï —i, possiblement, de tot Nal Hutta— pel Sol Negre.

Durga va bellugar el cap. No podia córrer aquest risc. No volia acabar convertit en un dels vassalls d’en Xízor. Era un hutt lliure i independent, i cap Príncep falleen anava a estar en situació de donar-li ordres. Durga va sortir del despatx mig destrossat de l’Aruk i va anar al seu, sabent que tenia per davant una llarga sessió de treball amb el seu quadern de dades. No podia permetre que les seves responsabilitats envers Besadiï quedessin posposades, per la qual cosa la major part de la seva recerca hauria de dur-se a terme durant la nit, mentre la immensa majoria dels hutts estaven dormint.

Durga va estendre la mà amb expressió ombrívola cap al seu quadern de dades i va començar a teclejar una sol·licitud d'informació.

Estava segur que per fi havia descobert la identitat dels assassins del seu pare. Coneixia el com i el perquè. Ja només li faltava obtenir la prova que li permetria encarar-se amb Jiliac i exigir satisfacció personal per un deute de sang.

Els diminuts dits d’en Durga van començar a lliscar-hi vertiginosament per sobre del seu quadern de dades, i la punta verdosa de la seva llengua va apuntar per una comissura dels seus llavis mentre es concentrava...

***

Teroenza va avançar lentament pel passadís que portava al Centre Administratiu ylesià per reunir-se amb Kibbick. El “gran senyor hutt” havia sol·licitat la seva presència feia gairebé vint minuts, però Teroenza estava molt ocupat aleshores. En els vells temps mai s'hauria atrevit a fer esperar a un hutt tan important, però les coses —de manera lenta però inexorable— estaven canviant a Ylèsia.

Ell, Teroenza, estava assumint el control de tot. Quant a Kibbick, senzillament era massa estúpid per adonar-se’n.

A cada dia que passava Teroenza estava fent nous plans, atraient-se als guàrdies addicionals autoritzats per Durga i fortificant el planeta. En comptes de limitar-se a contractar guàrdies gamorreans, forts però encara més idiotes que Kibbick —la qual cosa ja era dir molt!—, Teroenza estava triant acuradament a mercenaris endurits en el combat. Sortien més cars, però compensarien sobradament aquesta despesa en una batalla.

I Teroenza sabia que anava a haver-hi una batalla. Arribaria el dia en què hauria de declarar obertament la seva ruptura amb Nal Hutta. El clan Besadiï mai es quedaria creuat de braços davant semblant declaració d'independència, però Teroenza planejava estar preparat. Dirigiria les seves tropes en la batalla, i la victòria seria seva!

El Gran Sacerdot ja estava fent els arranjaments necessaris per portar a les companyes dels sacerdots t'landa Tils a Ylèsia. Tilenna, la seva companya, seria una de les primeres d’arribar. Kibbick era tan imbècil que probablement ni tan sols s'assabentaria de la seva presència fins que hagués transcorregut cert temps. Les diferències entre el mascle i la femella de l'espècie saltaven a la vista per als t'landa Tils, però als ulls de la immensa majoria de races intel·ligents, i tret per la banya dels mascles, els dos sexes resultaven virtualment idèntics.

Teroenza també planejava incrementar les defenses fins i tot si per aconseguir-ho havia d'arribar a vendre una part de la seva col·lecció. S'havia informat sobre el que costava un turbolàser de plataforma terrestre i va quedar horroritzat, però potser Jiliac li ajudaria a reunir els crèdits que necessitava. Després de tot, Teroenza era l'únic que podia implicar-la en l'assassinat de l’Aruk i, a la vista d'això, semblava lògic suposar que la líder hutt voldria que Teroenza li estigués el més agraït possible.

Quan Teroenza va arribar a la sala d'audiències d’en Kibbick, va titubejar durant un instant davant de l'entrada, fent un esforç conscient per adoptar un aire el més servil possible. No volia que Kibbick s’adonés del seu menyspreu..., o almenys encara no.

Però molt ràpid...

Ja falta poc —va pensar Teroenza, consolant-se a si mateix—. Interpreta el teu paper. Escolta els seus balbotejos, digues que sí a tot i segueix-li el corrent. Aviat deixaràs d'haver de fer-ho. Uns quants mesos més i aquesta ximpleria haurà acabat per sempre...

***

Següent