Exèrcit del Terror (XIII)

Anterior

Capítol 13

—Estàs mort! —va etzibar Zak.

Gog va mostrar un somriure maligne. Les seves robes estaven estripades i tacades d'oli i brutícia. El seu rostre estava cobert d'esgarrapades i blaus. Era un shi’ido, com Hoole, i la primera vegada que havia vist a Gog, Tash l’havia confós amb el seu oncle. Però qualsevol semblança era ara cosa del passat.

—Estàs mort! —va repetir Zak atordit—. Et vam veure caure pel pou.

El malvat científic va capcinejar.

—Hauríeu d'haver mirat més de prop. No he mort —els ulls de Gog cremaven com làsers—. Però si hagués mort, hauria tornat de la tomba només per venjar-me de vosaltres dos, mocosos manifassers!

Furiós, Gog va disparar el blàster de nou. El raig va passar espetegant al costat de la galta d’en Zak, destruint el finestral de la nau que estava darrere d’ells. Els dos Arranda, Devé i Amma es van encongir quan una pluja d'espurnes es va elevar en l'aire.

—Això ha de ser una espècie de malson —va gemegar Tash.

—Estaria d'acord amb tu si fos capaç de tenir malsons, Tash —va dir Devé—. Com ha pogut Gog seguir-nos fins aquí?

Això va semblar enfuriar més al shi’ido.

—Seguir-vos fins aquí? Seguir-vos fins aquí? —va dir amb veu virolada—. Sou vosaltres els qui m'heu seguit fins aquí. Vosaltres i el vostre patètic oncle heu seguit els meus passos experiment rere experiment, arruïnant totes les etapes del Projecte Critestel·lar. I quan torno casa meva, per salvar l'últim dels meus preciosos plans, què em trobo? Que també l’heu trobat! M'ha portat vint anys de treball desenvolupar la meva arma definitiva, i vosaltres l'heu robat!

Tash va enarcar les celles. Gog estava malparlant com un boig.

—Quan vam arribar al teu laboratori, estava desert —va dir ella—. No ens vam emportar res.

El rostre d’en Gog es va quedar en blanc per un moment. Després va començar a riure. El riure es va convertir en una rugent riallada mentre els seus ulls relluïen sobre ells.

—Ja! Vols dir que no ho sabeu? No us heu adonat encara? Llavors sou més estúpids del que mai vaig pensar! —va apuntar un llarg i ossut dit cap a ells—. Heu tingut l'arma definitiva a les vostres mans i no ho heu sabut!

Zak i Tash es van adonar que no estava apuntant-los a ells. Estava assenyalant a Amma.

—Vine aquí! —va ordenar Gog.

Amma va fer un pas endavant, després va vacil·lar. Va somriure a Zak i Tash, i es va dirigir cap a ells.

—No! —va etzibar Gog—. He dit aquí! Obeeix!

Després de la segona ordre d’en Gog, Amma va córrer obedientment al costat del científic. Es va agotzonar als peus d’en Gog, i el shi’ido va posar una mà sobre el cap del noi com si fos una mascota domesticada.

Zak i Tash estaven atònits.

—Què li has fet?

Gog rigué de nou.

—Que què li he fet? Que què li he fet? Jo el vaig fabricar. És la meva creació. És el resultat de tots els meus anys de treball. És la meva arma definitiva!

—Amma! —va repetir el noi.

Amma.

Arma.

Zak i Tash van intercanviar mirades horroritzades. Es van adonar que el nen només havia estat repetint l'única paraula que Gog havia utilitzat per descriure’l.

—Gairebé ho arruïneu tot —els grunyí Gog a Zak, Tash, i Devé—. Vau donar regna solta al meu planeta vivent, vau enderrocar els meus experiments amb els no-morts. Vau destruir els meus experiments vírics i la meva Màquina de Malsons. A Nespis VIII vau utilitzar la maleïda Força, l'únic poder que no puc controlar, per derrotar-me. Però encara tinc la meva arma definitiva.

—Què és ell? —va preguntar Tash, horroritzada.

—Ell i uns altres com ell m'ajudaran a conquistar la galàxia. Ell és el primer soldat del meu Exèrcit del Terror.

Tash va mirar preocupada a Amma.

—Per què creix tan ràpidament?

Gog la va mirar maliciosament mentre alçava el seu blàster.

—Mai ho sabràs.

Zak i Tash van mirar al seu voltant amb desesperació, però no hi havia cap lloc on ocultar-se, no hi havia forma d'escapar. Es van tibar, esperant els trets que acabarien amb les seves vides. Un segon després, el so d'un tret de blàster va estripar l'aire.

Però venia de fora de la nau.

Va ser seguit per un altre, i un altre. Aviat, una tempesta de rajos làser estava copejant la nau, fent que tremolés sobre el seu tren d'aterratge.

—Mireu! —Devé va assenyalar pel finestral de transpariacer.

Dotzenes de soldats d'assalt imperials s'acostaven a la nau. Enmig de la multitud d'armadures blanques, la figura alta i fosca de Darth Vader destacava.

—No! —va cridar Gog—. No, no, no!

El shi’ido va córrer cap a l’escotilla de sortida amb Amma prop d'ell. Zak, Tash, i Devé li van mirar sense comprendre.

—Està tan espantat de Vader com nosaltres —conjecturà Zak.

—Això no té sentit —va observar Devé—. Tots són imperials.

—Suposo que això no significa necessàriament que siguin amics —va dir Tash.

Van anar cap a l’escotilla de sortida i la van trobar oberta. Observant d'amagat per la vora de l’escotilla, van veure el que ocorria fora.

Gog estava dempeus al costat de la nau, amb Amma a la gatzoneta al costat d'ell. Darth Vader estava a pocs metres de distància, amb un esquadró de soldats d'assalt a la seva esquena.

La profunda i aspra veu de Vader va retrunyir en tot el lloc.

—Doni’m al nen.

—És meu! —va protestar Gog—. L'Emperador em va posar a mi al càrrec del Projecte Critestel·lar! Ell és la meva arma.

—Sembla que en Han Solo tenia part de raó —va murmurar Zak—. Vader no anava darrere dels rebels, però tampoc està darrere de nosaltres. Vol a Amma!

—Pobre Amma —va dir la Tash—. No és més que una eina per la qual s'estan barallant.

Vader va fer un pas amenaçador cap al shi’ido.

—Ell pertany a l'Emperador. Doni-me’l.

—Mai!

Vader va alçar un puny enguantat. Gog va començar a ofegar-se, agafant-se la gola amb impotència.

—Té sort que l'Emperador li vulgui viu, Gog —va entonar el Senyor Fosc—. En cas contrari, li faria sentir el veritable poder de la Força.

Vader va deixar caure la seva mà, i Gog es va esfondrar, panteixant.

—Arrestin-los a tots dos —va ordenar Vader.

Els soldats d'assalt es van precipitar cap endavant.

—Sembla que Gog finalment ha trobat la sabata de son peu —va murmurar Zak.

—Almenys mai tornarà a molestar-nos —va mussitar Devé.

Els ulls de la Tash es van eixamplar.

—No estigueu tan segurs!

Encara amb les mans en la seva adolorida gola, Gog havia aconseguit posar-se de genolls. Va apuntar a Amma i, amb veu ronca, va parlar entre panteixos.

—Defensa'm! Defensa'm!

A l'instant, Amma va saltar cap als soldats que avançaven. Per una fracció de segon, els dos humans i l’androide es van preguntar què podria fer un adolescent desarmat contra els soldats més durs de l'Emperador. Un moment després, la seva pregunta va ser contestada.

Amma va saltar sobre el soldat més proper i li va arrencar el casc, exposant la cara sorpresa del soldat. Al moment en què les mans d’Amma van tocar la pell del soldat, aquest va cridar. El que va ocórrer a continuació va ser tan increïble, tan horrible, que fins i tot els aguerrits soldats d'assalt van cridar aterrits.

El rostre del soldat d'assalt es va tornar gelatinós. Llavors, amb un sorollós so d'absorció, Amma va xuclar la pell liquada. Senzillament el seu cos va absorbir la cara del soldat.

La resta del soldat d'assalt li va seguir ràpidament. Pell, ossos, òrgans, tot, simplement es va tornar líquid i va ser absorbit per Amma.

Tash i Zak es van quedar muts.

L'armadura buida del soldat va caure al terra mentre els altres imperials observaven amb incredulitat. Amma va aprofitar la consternació i va atacar a un altre soldat.

—No puc mirar —Tash va sentir una esgarrifança.

—Has de fer-ho —va murmurar Zak—. Amma està creixent!

Era cert. L'absorció dels soldats va fer més fort a Amma. Davant els seus ulls, va tenir un altre brot de creixement, tornant-se més alt i més gran. Però això no va ser tot. Aquest creixement final deuria d'haver provocat alguna altra mutació en el seu cos.

Mentre Amma creixia, la taca porpra del seu front es va estendre ràpidament per la cara i el coll, cobrint tot el seu cos amb una gruixuda crosta de color porpra. El seu cap va créixer enormement, el seu cabell va caure, i en el seu crani, gruixudes venes van saltar a la vista. Els seus braços, que havien semblat humans poc abans, ara eren llargs i torts, amb gruixuts músculs que van estripar les costures del seu mico prestat. La pell dels seus dits es va esquerdar i espessir fins que les seves mans es van convertir en urpes. Els seus ulls es van omplir d'un famolenc foc vermell.

Tots els soldats d'assalt s'havien quedat congelats per l'horror momentani. Només Vader romania impassible. Va aixecar el seu sabre de llum i es va escoltar un agut brunzit quan va activar la fulla.

Quan el seu líder es va avançar, els soldats d'assalt també van entrar en acció. Una dotzena de blàsters van disparar alhora, tots ells dirigits a Amma.

No obstant això, els rajos d'energia no eren suficient per detenir-lo. Amma va aferrar a un altre soldat com si no pesés gens, i el va llançar cap a la resta de les tropes. Els soldats d'assalt van trontollar cap enrere amb un estrèpit d'armadures, xocant contra Vader. El pes d'una dotzena d'homes no va ser suficient per moure al Senyor Fosc, però la confusió causada pels soldats va donar a Gog una oportunitat.

—Porta'm a un lloc segur! —va ordenar a la seva creació.

Amma va obeir amb una velocitat encegadora. Va agafar a Gog per un braç i va sortir corrent, movent-se tan ràpid que, per a quan Vader es va haver tret de sobre als soldats, els seus dos oponents ja no estaven a la vista.

Vader grunyí a través de la màscara respiratòria.

—Acabes de signar la teva sentència de mort, Gog.

Encara amagats dins de la nau, Tash, Zak, i Devé van romandre completament immòbils.

—Tal vegada —va murmurar Tash tan suaument com va poder—, no sap que estem aquí. Tal vegada vagi a per Gog i s'oblidi de nosaltres.

Va semblar que el seu desig anava a ser concedit. A l'exterior de la nau, Vader va dispensar ordres als seus atordits soldats d'assalt.

—Enviïn un esquadró a pentinar l'àrea circumdant. Si Gog i la seva criatura estan a prop, els vull vius. Després portin-me un informe sobre la situació d'aquests rebels. Vull assegurar-me que ningú fuig.

Sí, van pensar Zak i Tash al mateix temps. Anem a sobreviure!

—Però primer —va dir el Senyor Fosc, girant-se i mirant directament cap a la nau—, portin-me als dos nens i l’androide. Tinc la intenció d'interrogar-los. Personalment.

Següent