Capítol 5
Zak
va fer la pregunta que tots estaven pensant.
—Ei,
hola. Què estàs fent aquí, petit?
El
bebè, que semblava de gairebé un any d'edat, va aixecar la mirada des d'un llit
rodó embuatat al centre de l'ou i va xisclar complagut. Portava una petita
bata, d'aquestes que els bebès nens sovint portaven. Els seus ulls van brillar,
i el seu somriure desdentat es va ampliar d'orella a orella.
—És
preciós —va dir Tash, inclinant-se cap al tanc.
—No
el toquis! —va ordenar Hoole.
Tash
va aixecar una cella.
—Per
què? Només és un petit bebè.
—No
sabem el que és —va respondre el shi’ido—. No quan està en el laboratori de
Gog.
—Només
ets un dolç bebè petitonet, no és així? —va amanyagar Tash al nen petit—. I el
vell babau oncle Hoole és un wampa preocupat, a què sí?
—Amma!
—va bordar el bebè.
—Què
és això? —va preguntar Zak.
—Amma!
—clapotejà el bebè.
—Aquest
és el teu nom? —Tash es rigué entre dents.
—Amma!
—A
mi em val —Zak va somriure—. Encantat de conèixer-te, Amma.
Tash
va ignorar les protestes d’en Hoole i va treure al nen del tanc. El bebè es va
arraulir en els seus braços i es va aferrar a ella amb un somriure de felicitat
en el rostre.
—Amma!
Hoole
la va fulminar amb la mirada.
—Tash,
et suggereixo que deixis al nen immediatament. No tenim ni idea de quina
criatura és.
Tash
li va retornar la mirada al seu oncle.
—Oncle
Hoole, com pots ser tan cruel? No podem simplement deixar aquest nen assegut
enmig del no-res. És un bebè indefens.
Però
abans que Hoole pogués respondre, les portes per darrere d'ells van explotar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada