Fantasma Jedi (XI)

Anterior

Capítol 11

Al principi Tash va pensar que un tros de corda o cable s'havia embolicat al voltant del seu turmell. Però quan va ser empesa cap avall, va saber que el dianoga la tenia. Un dels seus poderosos tentacles s'havia embolicat al voltant de la seva cama.

Tash va aconseguir treure el cap fora de l'aigua, on va prendre una glopada d'aire. Després va ser arrossegada de nou cap avall. Un altre tentacle es va lliscar pel seu cos i se li va embolicar al voltant de l'espatlla i coll, subjectant-la.

El dianoga intentava ofegar-la en l'aigua poc profunda.

Tash va intentar llevar-se de damunt l'extremitat semblant a una soga que la subjectava, però el dianoga era massa fort. Els seus pulmons van començar a cremar.

—Tash, Tash! —clamava Zak desesperadament. Havia vist on s'havia capbussat ella. Mirà al voltant desesperadament buscant una arma i va veure un llarg tros de tub de duracer. S'havia trencat en dos, deixant una esmolada vora dentada. Brandant-lo ràpidament, Zak va pressionar la vora esmolada contra un dels tentacles del dianoga i va començar a veure la carn dura i viscosa.

L'únic ull del dianoga va emergir a la superfície a pocs metres d’en Zak per veure què estava atacant-lo. Se’l va quedar mirant amb fredor, estudiant el seu proper menjar. Després es va submergir de nou en l'aigua.

—Intentem-ho de nou —grunyí Zak.

Va acoltellar el tentacle una mica més i va esperar.

—Vinga, vinga! —va urgir. Tash no podria aguantar molt més. S'estava agitant desesperadament.

Ara Zak va intentar partir en dos el tentacle. Una vegada més, la tija ocular va emergir des de sota l'aigua. Aquesta vegada, Zak estava preparat. Ràpid com la velocitat de la llum, va alliberar el tub i el va balancejar amb tota la seva força. El tub metàl·lic es va estavellar en la tija ocular, apagant la lluentor de l'ull.

Un xiscle es va elevar des d'algun lloc sota el llot. Els tentacles de sobte s'agitaven deslligats, xipollejant en l'aigua estancada. Zak va aferrar a la seva germana pel coll de la jaqueta i la va posar dreta. Tash es va aixecar panteixant i escopint, lluitant per respirar, amb el seu cos xopat amb el brut fluid.

—Ara és la nostra oportunitat! —va dir Zak, llançant-se cap endavant.

—Espera! —li va etzibar Tash. Ella va tirar d'ell. Només portava uns segons fora de l'aigua i no tenia desitjos de ser arrossegada a baix de nou. Va recordar una cosa que Devé els havia ensenyat—. Algunes criatures aquàtiques són atretes pels moviments bruscos, com les esquitxades. Hem de tractar d'anar a poc a poc.

Zak hi va estar d'acord. Aferrant-se l'un a l'altre per recolzar-se, van caminar a poc a poc i suaument cap a la porta. Aixecaven els peus acuradament del llot, i després suaument els introduïen de nou, donant passos acurats. Era gairebé impossible fer-ho, sabent que el dianoga estava per aquí en algun lloc esperant atrapar-los. L'impuls de córrer era gairebé irresistible.

—Això m'està tornant boig —va murmurar Zak.

—Segueix així —va murmurar Tash—. Crec que està funcionant.

Uuuhhhhrrrrr. Un grunyit greu va emergir novament de l'aigua. Van sentir el plash-plash d'aigua en moviment i van veure diversos tentacles retorçant-se al voltant, buscant-los. L'ull solitari va emergir per sobre de l'aigua, però parpellejava contínuament i s'havia omplert d'una boirina blavosa.

—Aquest és un gran ull negre —es va vanar Zak—. No crec que pugui veure'ns.

—No ens pot trobar —va dir Tash suaument—. Només segueix movent-te a poooo...

Un dels tentacles va escombrar cap a ells, però no els va atrapar, no era prou llarg. Caminant amb cura i amb paciència, Zak i Tash van arribar a la porta, una escotilla situada en el mur. Van obrir l’escotilla i ràpidament van sortir, després van tancar la porta darrere d'ells, tancant al dianoga en el pou d'escombraries.

—Estàs bé? —li va preguntar Zak a la seva germana.

Tash es va estremir, i va tractar de netejar-se el llot de la cara i el coll.

—Crec que sí. Només una mica viscosa. Gràcies per salvar-me.

Zak va somriure.

—Per a què estan els germans? Au vinga, trobem una manera de sortir d'aquí.

El passatge en el qual estaven era pla i sense senyals, no donava cap pista sobre on podrien estar. Sabien que ara estaven profundament internats a Nespis, molt per sota del solàrium i fins i tot per sota del nivell de la biblioteca. Tant Tash com Zak van sentir un corrent d'aire fred fluint des de la seva dreta.

—El pou de ventilació —conjecturà la Tash—. Ha d'estar per aquest camí.

Van córrer pel passadís. Després d'uns minuts, van poder veure que s'obria a una sala més àmplia.

—Tal vegada sigui el pou de ventilació —va dir Zak—. Llavors podrem trobar les escales i tornar a pujar al solàrium.

Van arribar fins a l'obertura, però no donava al pou de ventilació. En lloc d'això, el passadís s'ampliava fins a formar una galeria com la que conduïa a la biblioteca.

Però aquesta estava plena de cossos.

Següent