Fantasma Jedi (XII)

Anterior

Capítol 12

Els cossos estaven emmagatzemats en fileres dins de grans recipients de transpariacer i metall. Cada contenidor es recolzava contra una paret i contenia un cos. Els tancs estaven envoltats per tubs i cables que anaven a un banc d'equipament informàtic en l'altre extrem de l'habitació. Dins de cada contenidor, un núvol bromós envoltava els cossos com si fos boira.

Amb cautela, van avançar més prop d'un dels tancs. A través de les seves parets transparents, podien veure a la persona en el seu interior. Era un humà... pàl·lid i sense vida. No estava respirant.

—Està... està...? —va començar a preguntar Zak.

—Crec que sí —va respondre Tash. Una esgarrifança la va recórrer—. Fa fred aquí.

Acuradament, Zak es va acostar al contenidor i va tocar el transpariacer. Va apartar la mà ràpidament.

—Aquests contenidors estan congelats. Crec que estan segellats criogènicament.

—Crio què? —va preguntar Tash. Ella era intel·ligent, però de tant en tant el seu tecno-addicte germà saltava amb una paraula que no coneixia.

—Criogènicament —va repetir—. Significa que els cossos estan congelats perquè no es deteriorin. Algú està preservant aquests cossos per alguna raó —va sospirar i va mirar el seu alè aparèixer com una fina boira—. D'aquí ha de ser d'on ve el fred, no del pou de ventilació.

Tash va donar uns passos cautelosos cap a un dels contenidors.

—Però, què pinta aquesta sala d'emmagatzematge en una estació espacial abandonada? I qui és aquesta gent? —va preguntar—. Podria això ser un romanent de temps antics?

Zak va examinar les línies i cables que portaven cap a l'altre extrem de l'habitació.

—No ho crec. Aquesta maquinària sembla nova. Mira això.

A la part alta de les computadores en l'altre extrem de la sala hi havia un gran globus de cristall. A l'interior s'arremolinaven unes llums. Tot el cristall relluïa.

—Aquesta cosa no sembla antiga. Jo diria que algú va instal·lar aquest equip recentment —va dir Zak.

—I aquesta gent —va afegir Tash—. Els caçadors de fortuna van esmentar que la gent desapareixia a Nespis VIII de tant en tant, però pensaven que aquestes persones o bé s'havien marxat, o bé s'havien extraviat. Tal vegada estan aquí! Algú ha estat recollint-los.

—Dannik Jerriko —conjecturà Zak.

Tash va negar amb el cap.

—De cap manera. Tots els caçadors de fortuna van dir que era un nouvingut. No podria haver muntat tot aquest equip. Però, qui ho ha fet... i per què?

Zak va mirar un dels cossos.

—Em recorda a Necròpoli —Zak havia tingut una experiència aterridora al planeta Necròpoli... havia estat soterrat viu. Es va estremir en recordar-ho—. Bé, almenys hem resolt un misteri. Sabem que Dannik és l'assassí. Vas veure el que li va fer a la Domisari?

Tash va assentir, però no estava parant esment. Alguna cosa l'estava distraient, un feble murmuri en el seu cap, com si algú parlés des d'una gran distància.

—Espero que això et convenci que no hi ha una maledicció del Costat Fosc —va continuar Zak—. No és que estiguem en una situació millor, ja que crec que Dannik és un anzati, la qual cosa significa que estem tots en perill tret que puguem arribar fins a l'oncle Hoole...

Les paraules d’en Zak es van apagar de les orelles de la Tash. El murmuri en el seu cap s'havia agreujat i alentit fins a un murmuri, el mateix que havia sentit abans. Només que ara sonava més urgent. Una altra ona de por gelada es va apoderar d'ella. Es va armar de valor, tractant de donar sentit a la veu. Va respirar profund per calmar la tensió, i es va centrar en la veu.

... fora... fora... fora...

Tash es va concentrar. Era com tractar de captar una sola veu en una habitació plena de gent on tothom estava parlant. La veu es va fer més clara.

... fora... fora... fora...

Era la mateixa veu que Tash havia sentit a la biblioteca.

—Has sentit això? —li va murmurar al seu germà.

Zak va mirar al seu voltant.

—Sentit què?

—Aquesta veu!

—Jo no escolto res —Zak va notar la mirada tibant en el rostre de la seva germana—. Tash? Aquest lloc està tan tranquil com una lluna sense vida.

Tash va arrufar les celles. Per què no podia sentir-ho en Zak? La veu estava per tot al voltant ara, i es feia més i més forta mentre ella continuava concentrant-se.

FORA! FORA! FORA!

Una veu no pot fer-me mal, es va dir. Una veu no pot fer-me mal.

Però el que va succeir després li va fer molt de mal.

No hi havia ningú prop d'ella, però Tash va sentir alguna cosa fregant-li el coll. Just quan estenia la mà per treure’s de sobre el que l'havia tocat, dues mans fredes es van tibar sobre la seva gola.

Següent