Fantasma Jedi (XV)

Anterior

Capítol 15

—No! —va cridar de nou Tash.

Es va oblidar de la seva por. El seu oncle i el seu germà, els dos últims membres de la seva família, acabaven de ser fulminats. Va carregar cap endavant.

Però mentre ho feia, alguna cosa es va fondre sortint de la paret en el costat oposat de la biblioteca. Era una figura fantasmal, gairebé sense forma, només una bola d'energia grisa-lletosa rodant per l'aire. Mentre surava cap a ella, dues mans es van materialitzar al centre de la massa d'energia.

Tash va cridar de nou.

—Allunya't!

—Tash? —Devé estava agenollat al costat del cos sense vida d’en Zak. L’androide la va mirar amb curiositat—. Què ocorre?

—Devé, ajuda’m! Ve a per mi! —la imatge fantasmal s'acostava, amb les mans esteses una vegada més cap a la seva gola.

—Tash, els meus sensors em diuen que no hi ha res amb vida en aquesta sala excepte nosaltres dos.

—Està aquí! Està aquí! —ella es va tornar per córrer—. Devé, anem!

Confós, l’androide no es va moure. Va tornar a comprovar els seus sensors i els va trobar en bon estat de funcionament. Va fer un cop d'ull per la sala de nou, detenint-se per buscar una altra vegada el més mínim senyal de vida en Hoole i Zak.

Tash va retrocedir uns passos espantada. El fantasma gairebé l'havia atrapat... les seves mans estaven gairebé al voltant del seu coll. Per sobre d'elles, on havia d'haver-hi hagut una cara, Tash va veure una taca d'energia retorçant-se. Una cara semblava estar intentant sortir de la matèria grisa.

El terror pur la va fer retrocedir. No podia esperar a Devé per més temps, es va tornar i va córrer pel passadís. El fantasma la va perseguir, però a un ritme més lent. Semblava tranquil i segur que anava a atrapar-la.

A la llum de la seva vara lluminosa, Tash va veure que havia arribat a la paret falsa que ocultava el túnel. Frenèticament, va buscar un mecanisme de control per poder tancar la porta i segellar al fantasma dins. Quan va mirar pel passadís, el fantasma encara la seguia. En la foscor del passatge desprenia una inquietant resplendor.

—Vinga, vinga. Aquí! —va murmurar, trobant un interruptor en la paret. El va prémer, i la porta es va lliscar al seu lloc.

Tash va retrocedir més pel túnel, esperant haver bloquejat aquest malson. Però un moment després la porta secreta va relluir, el fantasma es va fondre amb ella, travessant-la.

Tash... Arranda.

La veu la va assaltar des de totes parts.

—No! Allunya't! —es va donar la volta i va arrencar a córrer de nou.

Va sortir del túnel com un llamp. Va trobar les escales que conduïen a la planta superior i va pujar fins al solàrium. Va córrer pel passatge fins arribar a l'hangar, llavors es va apressar cap a la Mortalla i va pujar a bord. No es va detenir fins que la seva pròpia porta va estar tancada darrere d'ella.

Va panteixar intentant respirar. Por, tristesa i ira s'arremolinaven en el seu interior. Estava avergonyida d'haver abandonat a Devé i Zak, però la vista de la imatge fantasmal la hi havia aterrit.

Tash no tenia ni idea de quant temps va passar allà. Va mantenir l'esperança de despertar i descobrir que no estava a Nespis VIII i que Hoole i Zak estaven fora de perill.

Però ja estava desperta, i l'única cosa que va arribar a ella va ser un so ominós.

Clunk. Clunk. Clunk.

Passos acostant-se a la Mortalla.

—No —va murmurar Tash.

Hrrrmmmm. L’escotilla s'havia obert. Els passos van recórrer el passadís principal. Es dirigien a la seva cabina. Caminava el fantasma?

Tash només va poder observar amb els ulls molt oberts quan algú va prémer el botó i la porta es va obrir.

Llavors es va trobar mirant a un parell de brillants ulls blaus.

—FluxDeForça! —l'alleujament la va inundar—. Com has arribat aquí?

—Jo li vaig deixar entrar —va dir Devé, entrant pel marc de la porta.

L'home de cabell fosc va somriure suaument.

—Em vaig trobar a Devé prop de la biblioteca. Va dir que havies fugit en estat de pànic. Vam mirar a tot arreu, llavors ens imaginàrem que hauries vingut aquí.

—On has estat? —gairebé va sanglotar Tash—. Saps el que ha passat?

—Ho sé —va dir FluxDeForça, amb gravetat—. És tràgic.

—És la maledicció —va dir ella—. Però no és la biblioteca, són els propis llibres. Quan Zak va obrir un, va haver-hi un centelleig de llum, i el següent que vam saber... —no va poder acabar la frase.

FluxDeForça es va asseure en la vora del llit.

—Estic començant a pensar que tens raó, Tash. Aquesta vella llegenda sobre la maledicció pot ser certa. Però això no significa que ningú hagi d'entrar a la biblioteca.

Ella es va assecar una llàgrima.

—Què vols dir?

En resposta, FluxDeForça va mirar a Devé.

—Què diu la llegenda exactament?

—Que ningú excepte un Jedi pot entrar a la biblioteca sense sofrir dany —va respondre Devé.

—I què? —va dir Tash—. No tenim un Jedi.

FluxDeForça va somriure.

—Et tenim a tu.

—No és graciós —Tash va xarrupar—. Sé que no sóc una Jedi. Mai he fet una altra cosa que no sigui fallar quan tracto d'usar la Força.

—Parlo de debò —FluxDeForça es va posar dret—. Tash, he estat investigant als Jedi durant anys. Ho he convertit en el treball de la meva vida. I si hi ha una cosa de la qual estic segur, és que la Força està amb tu.

Ella va negar amb el cap.

—De cap manera. Hi ha alguna cosa a la biblioteca. Alguna cosa real. Em va agafar. Gairebé em mata! —la informació va semblar commocionar a FluxDeForça—. De totes maneres, per què anava a voler tornar allà?

—Perquè els antics Jedi sabien moltes coses —va dir FluxDeForça acuradament—. Pot ser que fins i tot sabessin... com ressuscitar als morts.

Tash va fer una pausa.

—Mai he sentit res semblant. Sempre he pensat que els Jedi eren un amb la Força. Sabien quan arribava la seva hora de morir. No voldrien ressuscitar als morts.

FluxDeForça es va encongir d'espatlles.

—Tal vegada sí, tal vegada no. Grans secrets esperen allà baix. Però mai els coneixerem tret que tu vagis a baix i trenquis l'encanteri.

Tash va deixar escapar un gran sospir. El pensament d'aquests dits freds al voltant del seu coll encara l'espantava. Però què havia de perdre? Havia perdut als seus pares feia uns mesos. Havia perdut al seu oncle. Ara havia perdut al seu germà, el seu únic amic al món. Ja no tenia res excepte una vana esperança.

—Tash —va dir FluxDeForça—, Zak era un bon noi. Però no va sobreviure perquè no estava en sintonia amb la Força. Tu sí. No la sents?

Tash no sabia què dir. Fins feia poc, havia sentit alguna cosa. Però ara...

—No ho sé. No queda cap Jedi per ensenyar-me. Com sé si puc usar la Força?

—Trenca la maledicció i obre els llibres! —va instar-la FluxDeForça—. Totes les respostes estan aquí!

Uns moments més tard, Tash estava caminant pel passadís cap a la biblioteca. Havia recorregut aquest camí diverses vegades, però cap d'aquestes vegades havia decidit fer-ho. Aquesta vegada, s'obligava a seguir. Anava a la biblioteca per fer front a la maledicció del Costat Fosc.

Els seus genolls tremolaven.

Com una Jedi, va pensar.

El so dels passos de Devé sonava tranquil·litzadorament per darrere d'ella.

—Encara no entenc per què FluxDeForça no ha vingut amb nosaltres —va dir l’androide—. Hi ha seguretat en el nombre.

—Perquè no és un Jedi. No seria segur per a ell —va murmurar Tash.

—No és segur per a tu —va respondre l’androide—. No hauria de permetre això.

Tash mig va desitjar que Devé li impedís anar. Però sense les instruccions d’en Hoole, Devé només tenia la seva pròpia programació per guiar-se, i no trobava cap alternativa.

Al moment en què va arribar a l'entrada de la biblioteca, Tash estava entumida pel pesar i la por. Però encara estava prou atenta com per sorprendre's quan va veure que l'habitació estava buida.

Devé va enunciar la pregunta que ella es plantejava.

—On estan els cossos? —Zak i Hoole havien desaparegut, de la mateixa manera que els caçadors de fortuna. Els seus cossos havien estat transportats a... on?

Una imatge va irrompre en la ment de la Tash.

—La morgue —va murmurar Tash.

—Perdó? —va qüestionar l’androide.

—Zak i jo vam trobar una sala plena de cossos. Estaven sent preservats en càmeres de congelació. Tal vegada els cossos de Zak i l'oncle Hoole han estat portats allà.

Ràpidament, Tash va descriure l'entrada que ella i Zak havien trobat: els esglaons en el pou de ventilació, el passadís en pendent, i la porta secreta.

—Aquesta sala té alguna cosa a veure amb el que està passant —va dir—. Devé, has d'anar a buscar-los.

—No puc deixar-te sola, Tash —va insistir l’androide.

Tash va tractar de sonar més valenta del que se sentia.

—Devé, si alguna cosa succeeix, tu no seràs capaç de detenir-ho. Vés a buscar a l'oncle Hoole i a Zak.

L’androide va vacil·lar. El seu cervell informàtic, que podia calcular un miler de probabilitats en un nanosegon, no podia resoldre aquest simple dilema. Quedar-se amb Tash encara que no fora de cap utilitat, o trobar a Zak i al seu amo?

El seu cervell va arribar a una conclusió. Devé es va donar la volta i es va allunyar de la biblioteca.

Ara Tash estava sola. Veritablement sola. Havia caigut molt profundament en un forat negre. O es perdia per sempre, o algun miracle la portava de tornada a la llum.

Va entrar a la biblioteca.

Per primera vegada, va estudiar realment el que l'envoltava. Havia d'haver-hi deu mil llibres alineats en els alts prestatges, tots ells antics, i coberts de capes de pols. Es va acostar a una prestatgeria i va començar a llegir les paraules impreses en els lloms. Alguns estaven en idiomes alienígenes, però la majoria estaven en bàsic, el llenguatge comú de la galàxia. Alguns llibres eren sobre ciència, uns altres eren sobre medicina, uns altres sobre filosofia.

Tash es va detenir en un títol que deia: «La Història dels Cavallers Jedi».

Semblava un lloc tan bo com qualsevol altre per començar. Tash va agafar el llibre de la prestatgeria sense obrir-lo. Va respirar profund. Sorpresa, va sentir que la seva por s'esvaïa. Se sentia en pau. Tash no sabia el que venia després de la mort, però sabia que si hi havia alguna cosa, Zak estaria esperant per ella. I els seus pares.

Tash va començar a obrir el llibre.

Mai va acabar.

Un poderós cop va arrencar el llibre de les seves mans i el va enviar girant contra una paret. Sorpresa, Tash va alçar la mirada per veure el que l'havia copejat.

Es va trobar mirant als ulls del fantasma.

Següent