Estrella de la Mort (LXIV)

Anterior

64

PASSADÍS FORA DE LA BADIA D'ATRACADA 2037, ESTRELLA DE LA MORT

Aquí estava. Després de tant temps i a través de tant espai, la figura encaputxada d’Obi-Wan Kenobi, el seu antic mestre i amic, aturat just davant d'ell. Havia envellit; la seva cara estava arrugada, la seva barba blanca. Era impossible no recordar vívidament l'última vegada que s'havien vist, quan el seu mestre li havia tolit i el va deixar morir en les flamejants ribes d'un riu de roca fosa, a anys llum d'aquí.

Ara la seva ira cremava en ell com els bancs d'aquell corrent de lava. Hauries d'haver-me matat llavors, Obi-Wan.

Vader va encendre el seu sabre de llum. El raig vermell crepitava d'energia.

Obi-Wan ja sabia que Vader estava allà, per descomptat. La Força s'arremolinava al voltant dels dos, forjant un vincle impossible de passar per alt.

Vader va caminar cap a l'ancià. Mentre s'acostava, Obi-Wan va encendre el seu sabre de llum. La resplendor blava de la fulla va centellejar brillantment.

—T'he estat esperant, Obi-Wan. Per fi ens trobem de nou. Ara el cercle està complet.

Vader va aixecar la seva arma per atacar, i Obi-Wan va igualar la posa.

—Quan et vaig deixar, no era més que l'alumne; ara jo sóc el mestre.

—Només un mestre del mal, Darth. —Amb això, Obi-Wan es va avançar i va balancejar la seva espasa.

Vader va bloquejar l'atac fàcilment. Obi-Wan va atacar una vegada i una altra, Vader va bloquejar cada cop.

Si el vell pensava que li podia sorprendre atacant en lloc de defensar-se, estava equivocat. Vader va replicar, va accelerar els seus moviments i va prendre la iniciativa, obligant a l'antic Jedi a defensar-se.

El seu vell mestre encara tenia certa habilitat, però estava fora de pràctica. Vader podia sentir-ho a través de la Força.

Obi-Wan va girar i va bloquejar una estocada, després va teixir amb la seva espasa un patró defensiu. La Força encara acompanyava al vell Jedi; va ser capaç d'anticipar els atacs de Vader i bloquejar-los o desviar-los. Però després d'un ràpid intercanvi, Vader va sentir que l'energia es tornava al seu favor.

—Els teus poders són febles, ancià.

Sempre hi havia hagut en Vader una petita preocupació per aquest dia. No molta; amb prou feines un rastre. En la seva arrogància juvenil hi havia estat segur que ell havia estat el més fort, que era millor que el cavaller Jedi que havia estat el seu mestre, i el record del que Obi-Wan li havia fet mai s'esborraria. Havia estat un combatent superior fins i tot quan havia estat Anakin Skywalker, però Obi-Wan li havia derrotat.

Podria guanyar ara?

Era com si l'ancià pogués llegir els seus pensaments:

—No pots guanyar, Darth. Si em mates, em tornaré més poderós del que puguis imaginar.

Vader sabia que Obi-Wan es burlava d'ell usant l'honorífic de Sith, però no permetria que això li afectés. Obi-Wan es va llançar una altra vegada, atacant, però Vader estava llest. Els seus sabres van xocar, van llançar espurnes, la pudor de l'ozó els va embolicar, però Vader es va mantenir ferm. Les espases es van lliscar per la longitud l’una de l'altra, després es van detenir, unides pels protectors magnètics de les empunyadures, els homes cara a cara.

Vader va empènyer, fort, i va interrompre el xoc. Obi-Wan es va retirar un pas.

Vader va sentir la feroç anticipació de la victòria bategant en el seu cor.

—No hauries d'haver tornat —li va dir al vell Jedi.

Un altre intercanvi... quatre, cinc, sis atacs i bloquejos... i Vader sabia que l'ancià s'estava afeblint. La Força podia ser intensa en Obi-Wan, però el Costat Fosc era més intens en Vader. Li permetia anticipar els atacs del seu adversari i contrarestar-los gairebé abans que comencessin.

Obi-Wan, també ho sabia. Va començar una retirada, retrocedint, el seu mateix sabre de llum semblava tornar-se més feble a mesura que es movia.

Vader va fer retrocedir a Obi-Wan per davant d'una porta blindada oberta cap al moll on el vaixell de càrrega rebel estava reclòs sota custòdia. El vell òbviament s'estava cansant.

Ets meu, vell, va pensar Vader.

Però just quan estava llest per lliurar el cop final, Obi-Wan va alliberar una ràpida sèrie d'atacs, i Vader va haver de moure's ràpidament per evitar els cops. Malgrat com de vell i feble que estava Obi-Wan, la seva tècnica era tan aconseguida que un mal moviment per part de Vader encara podria resultar fatal.

Un grup de soldats d'assalt parats en el moll els van veure. Vader els va sentir més que veure que notaven l'estrany duel, i va percebre als soldats dirigint-se cap a ells.

No volia que interferissin, però fins i tot avisar-los requeriria una concentració que no podia permetre's de moment. Si la seva atenció fallava, Obi-Wan podia matar-lo en un obrir i tancar d'ulls.

Vader va sentir a algú cridar des del moll:

—Ben? —Era la veu d'un home jove. Encara no podia arriscar-se a mirar en aquesta direcció.

Però Obi-Wan va apartar la mirada, ràpidament, després va tornar a mirar a Vader. Llavors va fer l'últim que Vader podia imaginar-se...

Va somriure.

Va ser una expressió gens preocupada; de fet, gairebé beatífica. Llavors, encara somrient, Obi-Wan va aixecar el seu sabre de llum perquè l'extrem apuntés directament al sostre.

L'acció va ser tan totalment inesperada que Vader va fer una pausa atordit per un instant. Ni tan sols la Força li havia prestat presciència sobre això. El seu antic mestre s'havia deixat completament exposat. Era un parany?

No importava. Si l'era, Obi-Wan no era prou ràpid, ni prou fort, per accionar-la a temps. Vader va moure el seu sabre de llum, tallant des de la dreta, amb força, apuntant al coll...

El seu sabre de llum va tallar a través de l'ancià com si aquest últim no fos més dens que el mateix aire, i Obi-Wan es va esfondrar.

Sí! Una feroç i exultant alegria va travessar a l'home que havia estat Anakin Skywalker. Li havia assolit! Havia matat a Obi-Wan Kenobi! La seva venjança estava completa!

Des de lluny va sentir a algú cridar «Nooo!»... un crit de desesperació absoluta. Però Vader no li va prestar cap atenció. El Costat Fosc va sorgir dins d'ell tan poderosament com mai ho havia sentit... per un instant. Però llavors es va detenir.

Què acabava de succeir?

Vader va baixar la mirada cap al cos. Però no hi havia cap cos. Només la túnica i capa de Obi-Wan.

Era impossible! No podia ser!

L'esquadró de soldats d'assalt va començar a disparar contra algú en la badia d'atracada, però Vader ni es va molestar a mirar. Va fer un pas endavant, va mirar cap avall amb incredulitat. Algun tipus d'il·lusió? Algun truc mental Jedi que el vell mai li havia impartit?

Impossible! Obi-Wan li havia ensenyat tot el que Vader sabia...

Però, va murmurar una veu des de dins, tal vegada no tot el que Obi-Wan sabia.

Vader va estendre una bota per tocar el cadàver, però només va agitar les robes buides, socarrimades per la calor del sabre de llum, amb el peu que buscava.

Obi-Wan Kenobi havia desaparegut.

Com podia ser?

Per primera vegada que ell pogués recordar, el Costat Fosc no tenia cap resposta. I una gran onada d'una emoció desconeguda sobtadament va passar sobre ell.

Darth Vader, l'aprenent del Senyor Fosc dels Sith, un dels dos éssers més poderosos de la galàxia, tenia por.

Següent