Capítol 8
Tash
va cridar.
No
va poder evitar-ho. La veu enutjada venia de tot arreu a al voltant seu, colpejant-la
amb la força d'un cop de puny en l'estómac. Però no hi havia ningú a la sala.
Mentre els ressons del seu crit s'esvaïen al llarg dels passadissos, Tash
seguia mirant al seu voltant amb els ulls oberts pel temor. Va sentir una altra
onada d'aire fred sobre ella, però aquesta vegada una sensació va penetrar en
els seus ossos juntament amb el fred. Por.
Aterrida,
es va allunyar de la sala maleïda. Però va anar massa lenta. Va sentir l'ona de
fred glacial passar a través d'ella de nou. Va ser tan forta que va aclaparar
els seus sentits, i tot es va tornar negre.
Tash
es va despertar amb la sensació d'una càlida mà sostenint la seva. A poc a poc,
va obrir els ulls, i va parpellejar a la llum de diversos panells lluminosos
portàtils. La brillant llum feia un halo al voltant de l'amable cara somrient
de FluxDeForça.
—Et
posaràs bé —va dir suaument—. Només relaxa't.
Va
intentar parlar, però la por semblava haver ofegat les seves paraules. Sabia
que havia d'avisar als altres sobre la maledicció, però l'única cosa que va
aconseguir dir amb veu raspada va ser:
—Hoole.
—He
enviat a buscar-li —va dir FluxDeForça—. Els teus amics estaven en la seva nau.
Estaran aquí en qualsevol moment...
—Estic
aquí —va dir la brusca veu de Hoole quan el shi’ido va aparèixer al costat de FluxDeForça.
Igual
que el crit anterior de Mangol, la veu de la Tash havia fet ressò a través de
les parets metàl·liques de l'estació espacial. FluxDeForça i els caçadors de
fortuna havien acudit corrent quan l'havien escoltat. Hoole estava visiblement
alleujat de veure que la seva neboda estava fora de perill.
—Tash,
què estàs fent aquí? —va preguntar.
Zak
estava just darrere d'ell.
—Estàs
bé?
FluxDeForça
va detenir tota conversa.
—Per
la Força! Ella l'ha trobat!
Va
assenyalar pel túnel, on l'entrada a la biblioteca romania encara visible.
—No,
no! —va cridar la Tash, aferrant el braç de FluxDeForça—. No vagis allà! Està
maleïda. Està embruixada!
FluxDeForça
va aixecar una cella.
—Està
què?
—Hi
havia una veu. No hi havia ningú allà, però alguna cosa em va cridar. Però hi
havia un... —no sabia com descriure-ho—. Era com una ona de por.
—Tash,
calma't —va dir FluxDeForça, els seus ulls blaus resplendint cap a ella—. El
més important ara és que has fet una cosa que ningú més ha estat capaç de fer.
Has trobat la biblioteca Jedi!
—Mangol
la va trobar —va murmurar Tash—, i està mort.
FluxDeForça
va arrufar les celles.
—Cert,
però estic segur que no va tenir res a veure amb la pròpia biblioteca.
—Si
que va tenir a veure —va dir amb desànim—. La llegenda diu que només un
veritable Jedi pot trencar la maledicció del Costat Fosc. El caçador de fortuna
no era un Jedi, i... —va prendre una respiració profunda—, i jo tampoc.
Hoole
va posar una mà gentilment en l'espatlla de la Tash.
Al
costat d’en Hoole, Devé va parlar amb la veu més càlida que el seu programa
podia manejar.
—Tash,
si això realment és una biblioteca Jedi, llavors seria el major descobriment
galàctic en cent anys.
Tash
va sacsejar el cap obstinada.
—No
importa. Aquest lloc és perillós. Jo no penso tornar allà.
Els
ulls negres d’en Hoole van estudiar a la seva neboda per un moment, llavors el shi’ido
va assentir.
—Molt
bé. Tornarem a la Mortalla per
assegurar-nos que estàs bé. Després podrem discutir el nostre següent pas.
FluxDeForça
no va estar d'acord.
—Vosaltres
mateixos heu dit que Gog us persegueix. A la biblioteca, amb tot el coneixement
que conté, podríeu trobar una manera de detenir-li. Esteu perdent un temps
valuós.
El
shi’ido es va encongir d'espatlles.
—La
nostra decisió està presa.
Un
núvol fosc va passar pel bell rostre de FluxDeForça però no va dir res. Els
altres, no obstant això, no van ser tan silenciosos.
Domisari
va dir que anava a tornar al solàrium també, però els altres dos caçadors de
fortuna eren poc inclinats a marxar-se.
—Hem
estat buscant la biblioteca durant setmanes —va dir un d'ells—, no podem
simplement allunyar-nos d'ella ara.
Hoole
va tornar al solàrium amb Zak, Tash, i Devé. En lloc d'entrar a la biblioteca, FluxDeForça
els va seguir fins als nivells superiors.
—Només
penseu en això —estava dient FluxDeForça quan van arribar al solàrium—. Vint
mil anys de tradició Jedi s'emmagatzemen en aquesta sala. Penseu en els secrets
que aquests llibres han de contenir! Tots els misteris de l'univers podrien ser
respostos allà.
Hoole
es va detenir en sec.
—Espero
que tinguis raó, FluxDeForça —va dir. Va assenyalar cap a la pila de
contenidors de càrrega que havien marcat els límits del campament de Mangol—.
Perquè ara tenim un altre misteri que resoldre. El cos de Mangol ha
desaparegut.
Tots
van seguir el dit llarg i ossut d’en Hoole. El shi’ido tenia raó. El cos del
cercador de tresors ja no estava.
Devé
va fer la pregunta òbvia.
—Qui
hauria agafat un cadàver? I per què?
Mirant
al seu voltant, Zak va fer una pregunta que ningú havia considerat.
—On
està Dannik Jerriko?
Els
altres no van poder respondre. Es van adonar que Jerriko no havia arribat quan
Tash va cridar. I no estava allà en aquest moment.
—Us
ho he dit, està tramant alguna cosa —va insistir Zak—. Aposto al fet que va
matar a Mangol i ara ha retirat la prova.
Tash
era a punt d'insistir que no hi havia cap assassí, però abans que obrís la
boca, un altre crit va vagar gemegosament a través de l'estació espacial. Va
ser seguit per un altre desesperat crit demanant ajuda. En el solàrium, tots es
van mirar entre si, i cada rostre es va posar pàl·lid.
Tots
sabien el que anaven a trobar a la biblioteca. Els dos caçadors de fortuna
estaven morts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada