Clarejar rebel (2n Inter)

Anterior

Segon interludi: En algun lloc entre el Sector Corporatiu i l'Hegemonia de Tion.

Han Solo va despertar a poc a poc i va intentar obrir els seus ulls lleganyosos perquè s'enfrontessin a la dolorosa escomesa de la claredat diürna. El cap li vibrava amb tanta violència com una tovera obstruïda, i la seva boca feia gust de menjar per a banthes. Han va deixar escapar un gemec, es va donar la volta fins a quedar estirat bocaterrosa i es va protegir els ulls de l’horrorosa resplendor solar.

Uns minuts després va aconseguir alçar-se, es va portar les mans al cap i es va preguntar què dimonis li havia induït a donar aquella festa la nit anterior. Havia estat una més en una llarga sèrie de festes...

Guardava un vague record que havia resultat molt, molt divertit. Va buscar a les palpentes la seva motxilla, va trobar un remei per al mal de cap i se’l va empassar sense aigua. Després va tornar a recolzar-se en el llit i es va mantenir immòbil durant diversos minuts amb els ulls tancats fins que el remei va començar a fer efecte i el mal de cap es va anar dissipant a poc a poc.

Han va obrir els ulls i la seva mirada va recórrer l'habitació sumida en la penombra, trobant òbvies evidències en les restes de menjar, ampolles escampades i altre desordre que la festa havia estat realment molt salvatge i animada. I com dimonis es deia aquella noia? No aconseguia recordar-ho.

Però estava clar que ho havien passat meravellosament bé.

Han ja portava diverses setmanes vivint en gran gràcies als crèdits que havia obtingut del tresorer de naus de l'Autoritat. Un instant després va caure en el compte que el seu feix de crèdits era considerablement més prim del que havia estat diverses setmanes abans, quan encara no s'havia acomiadat de la Fiolla.

Va començar a pensar en ella i va desitjar que encara estigués al seu costat. Però quan va iniciar els preparatius per abandonar l'espai del Sector Corporatiu, Fiolla va comprar un bitllet cap a casa dient que havia de tornar a treballar i, entre altres coses, a rebre aquest ascens que estava segura es mereixia per haver seguit el rastre d'aquell grup de traficants d'esclaus.

Des de llavors, Han i Chewie havien estat en un mínim de cinc mons diferents. Han va contemplar amb els ulls entretancats la llum solar que relluïa per sota de la cortina de l'habitació d'hotel. La claredat brillava amb un tènue color ataronjat, que es tornava una mica més intens gràcies al contrast amb el blanc de la tela. I en quin condemnat planeta estic?

Han no hagués pogut recordar el nom d'aquell món ni encara que la seva vida depengués d'això.

 Es va aixecar i va anar al cubiculum sanitari. El seu mal de cap ja estava controlat, i començava a sentir-se amb gana. Han es va ficar a la dutxa, va deixar que l'aigua calenta copegés el seu cos i es va recolzar en la paret enrajolada. Ahhhhhhh....

Durant un moment es va trobar pensant en la llar i es va preguntar què tal estaria anant tot. Potser ja anava sent hora que tornés a Nar Shaddaa, especialment mentre encara li quedaven uns quants crèdits.

Una infinitat de pensaments sobre els seus amics va envair la seva ment. Jarik, Mako..., i Lando, per descomptat. Què tal li estarien anant les coses a Lando últimament? Hauria aconseguit trobar una nau per substituir al Falcó?

I la Bria?

Han va sospirar. Quan tornés a l'espai imperial potser intentaria trobar la Bria. Oh, clar —va pensar—. Això hauria de resultar realment fàcil, no? N’hi haurà prou amb què esbrinis la localització de la caserna general secreta de la resistència corelliana, entris en ella i demanis veure a la teva antiga núvia... Probablement acabaries rebent un feix desintegrador just entre els ulls, Solo.

Sentint-se lleugerament millor, Han va desconnectar els sortidors de l'aigua i va anar a vestir-se. Va decidir menjar alguna cosa, i es va dir que després aniria a la recerca d’en Chewie i de la seva nau. Ja anava sent hora de marxar-se d'aquell maleït planeta..., fos quin fos.

Següent