Estrella de la Mort (LXIII)

Anterior

63

SALA DE CONFERÈNCIES, NIVELL DE COMANDAMENT, ESTRELLA DE LA MORT

Vader estava just passant la porta, els guàrdies el flanquejaven mentre parlava amb un Tarkin francament incrèdul.

—Està aquí —va dir.

—Obi-Wan Kenobi? Per què creu això?

Per a qualsevol amb una connexió en la Força, la pregunta no necessitaria una resposta ni una explicació. A pesar que Vader havia pensat inicialment a ignorar-la —hi havia, durant tants anys, esperat sentir aquesta presència que al principi va pensar que s’ho havia imaginat—, ho sabia.

—Una tremolor en la Força —va dir—. L'última vegada que la vaig sentir va ser en presència del meu antic mestre.

Tarkin es va posar dempeus.

—Segurament ja ha d'estar mort.

—No subestimi la Força —va dir Vader, encara que sabia que era inútil. L'home no ho podia comprendre.

—Els Jedi estan extints. El seu foc s'ha anat de l'univers.

L'intercomunicador en la taula va sonar. Tarkin es va moure cap a ell, mentre continuava parlant.

—Vostè, amic meu, és tot el que queda de la seva religió.

No, Tarkin no ho podria entendre. Ell no tenia cap manera de captar el concepte. Era com tractar d'explicar-li els colors a un cec de naixement.

—Sí? —va dir Tarkin per l'intercomunicador.

—Tenim una alerta d'emergència en el bloc de detenció AA-Vint-i-tres —va respondre l'escarida veu de la unitat.

Tarkin va arrufar les celles. Òbviament coneixia el significat d'aquest lloc.

—La princesa? Posin totes les seccions en alerta!

Vader no necessitava la confirmació, però aquest nou esdeveniment podria ajudar a convèncer a Tarkin.

—Obi-Wan està aquí —va dir—. La Força l’acompanya.

Tarkin, sempre ràpid a canviar de postures quan s'adonava que era necessari, va dir:

—Si té raó, no se li ha de permetre escapar.

Era una conclusió raonable per a algú que no coneixia la seva història. Però equivocada.

—Escapar no és el seu pla. Haig d'enfrontar-lo. Sol.

Vader es va girar i va sortir a gambades de l'habitació. Ara que estava segur que el seu vell mestre estava en aquesta estació, seria capaç de trobar-lo. La Força de vegades era embogidorament inexacta. Hi havia moments quan, encara sabent el que era, podies estar al costat d'un mestre Jedi i no sentir el seu poder; en altres ocasions podies sentir-ho a l'altre costat d'un planeta o a mig camí a través d'un sistema estel·lar... la distància no era barrera per a la Força. Els remolins d'energia sovint ocultaven tant com revelaven. Però Vader sàvia que Obi-Wan estava aquí, i sabia que ell seria capaç de trobar-lo.

Trobar-lo i, després de tots aquests anys d'espera, destruir-lo.

UNITAT DE CASELLERS DE GUÀRDIES, COBERTA 17, ESTRELLA DE LA MORT

Nova va arribar al seu torn amb només uns minuts de retard, encara mastegant la conversa en la cantina. S'havia posat la major part de la seva armadura... i per què havien d'usar això dins de l'estació de batalla, no tenia cap sentit en absolut. Era molt complicat posar-se el vestit de divuit peces, i de totes maneres oferia solament una protecció limitada contra un blàster amb l'energia reglamentària. Però les regles són les regles.

El tinent sobtadament es va apartar del tauler de comunicacions i va cridar:

—Sergent Stihl, tenim intrusos! Va haver-hi una fugida en el Nivell 5, Bloc de Detenció AA-Vint-i-tres. Agafi un esquadró i vagi cap allà!

Stihl va mirar fix al tinent. Intrusos? Una fugida? Com era això possible?

—Sergent! Mogui's!

—Entès, senyor, en camí! Bretton, Zack, Dash, Alix, Kai, amb mi! Mahl, Cy, Dex, Nate, per davant! Vinga, moguin-se!

L'esquadró va sortir ràpidament dels barracons al passadís, el so de la seva armadura sotraguejava amb el moviment. Els passadissos estaven estranyament deserts, li va semblar a Nova, la qual cosa va considerar com una sort. Menys gent significava menys víctimes civils.

—A qui ens enfrontem, sergent? —això va venir d’en Dash.

Nova no ho sabia. A qui s'enfrontaven?

Bé, kark, els reconeixeria quan els veiés.

—Només dispara-li a qui jo et digui —li va dir al soldat. Després va aixecar la veu per incloure a la resta de l'esquadró—: Anem, més ràpid!

Van córrer pels passadissos grisos i negres, seguint als quatre guàrdies en la punta, sostenint les armes cap amunt, amb els dits fora de les guardes dels gallets, com deien les regulacions. Els sostres i els pisos estaven coberts amb absorbital a prova de blàster, així que si algú disparava accidentalment no anava fer cap dany. Si portaves la teva arma apuntada al terra, no obstant això, en una multitud hi havia una bona oportunitat que li volessis el peu a algú, i les parets i reixes de ventilació tampoc eren tan robustes.

El passadís es bifurcava per davant. Mentre s'acostaven, Nova va intentar desesperadament recordar quin conduïa a la unitat D. Endavant, una sageta blàster guspirejà creuant un corredor transversal, i els quatre guàrdies en la punta van frenar patinant, després van avançar lentament cap a la intersecció per mirar al voltant.

Nova de sobte es va adonar que això era un dels seus somnis. Era com si ja hagués estat aquí abans, vist els esdeveniments que ara tenien lloc.

—Aaahhhh! —Va cridar algú més enllà de la corba en el passadís, i un moment després mitja dotzena de soldats van girar corrent la cantonada de la intersecció del passadís, en direcció a Nova i els seus homes.

Estaven sent perseguits per un sol home amb un blàster, que cridava com un berserker mentre corria. L'home —Nova va veure que estava vestit com un pilot espacial sense sort— es va detenir, adonant-se que de sobte les probabilitats en contra seva eren aclaparants. Llavors es va girar i va córrer cap enrere en direcció oposada, accelerant al màxim mentre desapareixia girant la cantonada.

—A per ell! Vinga! —Nova va liderar la persecució, seguit pel seu esquadró i els altres. Una vegada al voltant de la corba, va veure que al pilot s'havia sumat un wookiee, i ara tots dos disparaven cap als seus perseguidors mentre fugien. Van respondre el foc, però ningú li va donar a res; els soldats entusiasmats només estaven ruixant el foc blàster.

No li donarien a aquests dos. Estava segur d'això. Però com podia saber això?

Van girar una cantonada.

—Tanquin les portes blindades! —va cridar algú.

Els pesats panells de duracer que tenien per davant van començar a tancar-se com un iris, però l'home i el wookiee que corrien van aconseguir donar un salt a través d'ells abans que es tanquessin completament.

—Obrin les portes blindades! Obrin les portes blindades! —algú estava cridant ara. Era gairebé còmic. Ja que ell era el que estava més a prop, Nova va arribar als controls.

Però en aquest moment, va dubtar. Sabia —ho sentia d'alguna manera que no podia explicar, però que tampoc podia negar—, que l'home i el wookiee que perseguien havien d'escapar. Que d'alguna manera seria, com havia dit el vell arxivista, part de la solució i no part del problema.

Com podia saber-ho? Era part de la connexió en la Força de la qual el doc havia parlat? Nova no ho sabia... semblava una bogeria, però havia d'acceptar el que sentia.

—Sergent? —va dir un dels soldats—. Va a obrir les portes?

—Ho estic intentant. L'interruptor està embussat. Va passar la seva mà en armadura sobre els controls, fingint intentar moure'ls, sabent que cap dels seus homes podia veure el que estava fent.

Uns segons més podrien marcar la diferència. Ell podia donar-los això.

—Encara no funciona —va dir Nova. Va activar el seu comunicador—. Control de blindades, aquí el Sergent Stihl, nombre operatiu quatre-tres-nou-cinc-set-zero-quatre-tres-set. Necessito forçar les portes blindades, Nivell 5, Passadís 6. Obrin-les.

—Els controls manuals semblen estar en funcionament en totes les portes d'aquest passadís —va tornar la resposta a través del comunicador del seu casc.

—I jo li dic que no. Va a obrir-la o deixarà escapar als terroristes que estem perseguint?

—Entès.

Les portes blindades es van obrir.

—Anem! —va dir Nova.

Més endavant, el passadís es bifurcava. Una vegada més, no podia dir com ho sabia, però estava segur que els fugitius havien girat a babord.

—Per on, sergent?

—A la dreta —va dir Nova i va encapçalar la càrrega.

Aquesta és la seva oportunitat, amics, va pensar. Espero que l'aprofitin.

Següent