Fantasma Jedi (VI)

Anterior

Capítol 6

Tash va parpellejar.

El passadís estava a les fosques.

—Qui hi ha aquí? —va murmurar.

L'única resposta va ser un canvi suau en l'aire. Tash va notar el pas d'una brisa freda. La va sentir en el profund dels seus ossos i es va estremir.

—Qui hi ha aquí? —va murmurar de nou, amb urgència.

Li va semblar sentir un gemec llarg, greu i trist, però no hi havia ningú en el passadís. Zak i els altres havien seguit a FluxDeForça més enllà pel passatge. Estava sola.

O no?

—Zak! —va cridar—. Oncle Hoole!

Va córrer darrere d'ells i els va atrapar mentre ells es giraven alarmats.

—Tash, què passa? —va preguntar el shi’ido.

—Algú m'ha tocat l'espatlla allà enrere —va respondre ella. Mentre deia les paraules es va adonar de com de ximple que sonava.

—Això és molt aterridor, Tash —va dir Zak rient.

—No, vull dir, ha estat algú que no estava allà. Vull dir... no ho sé —es va detenir. El cor li bategava amb força—. He sentit que algú em tocava... després ha estat gairebé com si caminessin a través de mi —es va estremir—. Però jo no vaig veure a ningú.

FluxDeForça li va somriure.

—Tal vegada jo pugui explicar-ho. Nespis VIII és una estació molt gran, amb centenars de sales i passadissos. És tan gran que en realitat té els seus propis patrons climàtics, com un planeta. Algunes de les sales fins i tot s'inunden i es converteixen en llacs poc profunds. Hi ha diferents temperatures, diferents corrents d'aire. De vegades se sent com si algú estigués respirant-te en el clatell.

—Estàs dient que el que he sentit era el vent? —va preguntar Tash sorpresa.

—Exactament —va respondre l'home.

Van aconseguir la parada de FluxDeForça... una sala quadrada que una vegada va haver de ser un laboratori de recerca. FluxDeForça l'havia omplert d'equip informàtic. Cables i plaques base estaven pertot arreu.

—Com podeu veure, no he tingut temps d'arreglar les coses apropiadament. Volia portar-hi el meu equip informàtic d'aquí durant aquest temps, perquè és possible que estiguem allotjats aquí durant bastant. La nostra cerca pot durar dies o setmanes.

—La nostra cerca? —va preguntar Hoole amb suspicàcia—. La nostra cerca de què?

FluxDeForça li va mirar sorprès.

—De què?, de la biblioteca Jedi, per descomptat.

Hoole va arrufar les celles.

—Senyor, li agraïm la seva ajuda, però tenim suficients dificultats amb les quals tractar. No tenim temps per perseguir rumors i llegendes.

FluxDeForça es va detenir un moment, i després va posar els seus clars ulls blaus en la Tash.

—Com Tash pot dir-vos, m'especialitzo en la recopilació d'informació, així que ho sé tot sobre els vostres problemes. Sé que heu descobert aquest misteriós Projecte Critestel·lar, i que un malvat científic anomenat Gog està darrere de vosaltres. Però, creieu-me, no sereu capaços de salvar-vos o parar el Projecte Critestel·lar sense ajuda. I l'única cosa que pot ajudar-vos ara és el vast coneixement contingut a la biblioteca Jedi.

FluxDeForça es va tornar cap a Hoole.

—Si la meitat de les històries que he sentit són certes, la biblioteca conté informació sobre els ensenyaments Jedi que podrien ajudar-vos a detenir el Projecte Critestel·lar, i tal vegada fins i tot lliurar a la galàxia de l'Imperi per sempre.

—Què hi ha de la maledicció? —va preguntar la Tash—. Vull dir, si totes les altres parts de la llegenda són certes, què hi ha de la part que diu que Nespis VIII va caure al Costat Fosc, i que un Jedi Fosc va maleir la biblioteca?

FluxDeForça va airejar la seva mà amb desdeny.

—Farratge de bantha. Nespis VIII és real, la biblioteca és real. La resta és tot escombraries.

Hoole es va tocar amb els llargs dits d'una mà la barbeta mentre ho considerava. Finalment va dir:

—No estic convençut. Però estic d'acord en què aquest sembla ser un bon lloc per amagar-se de l'Imperi. I no veig cap raó per no buscar aquesta mítica biblioteca... sempre que no representi un perill per a Zak i Tash.

FluxDeForça va somriure.

—Us puc assegurar que no hi ha res de què preocupar-se.

Poc després, Hoole es va excusar per comprovar la Mortalla. Zak, que mai perdia l'oportunitat de treballar en el motor d'una nau, li va seguir, deixant a Devé enrere perquè vetllés per la Tash. L’androide i la noia van parlar amb FluxDeForça durant una estona, però semblava encara més reservat en persona del que havia semblat per l’HoloNet. Tash va suposar que FluxDeForça era poc inclinat a parlar davant qualsevol que no conegués bé. Però ella es moria per parlar amb ell tota sola i poder conèixer-ho millor. Es va tornar cap al seu company droide.

—Devé, per què no tornes a la Mortalla i fas algunes recerques sobre Nespis VIII? Podria ajudar-nos a trobar aquesta biblioteca Jedi.

Devé inclinà el cap platejat.

—Tash, et puc assegurar que tinc tota la informació que necessito emmagatzemada als meus bancs de memòria. El meu cervell informàtic és suficient...

—Ho sé —li va interrompre—, però crec que podria ser útil rebuscar una mica.

Devé va titubejar, oferint la versió electrònica d'un parpelleig confós. Però el seu programa de cangur no detectava cap perill. Després de tot, FluxDeForça era la persona que havia anat fins allà per trobar-se amb ells.

—Molt bé —va dir l’androide, i es va marxar.

Tash es va tornar de nou cap a FluxDeForça. Per fi tenia l'oportunitat de parlar amb el seu heroi. Va tractar de trobar el coratge per dir el que pensava.

—Només volia dir-te que és un plaer, vull dir... és un honor conèixer-te per fi.

FluxDeForça va inclinar el cap amb modèstia.

—Jo no diria que és un honor, Tash. Tots estem junts en aquesta lluita.

—Però —ella va buscar les paraules adequades—, tu estàs fent tant. L'Emperador gairebé va aconseguir esborrar als Jedi de la història. Ha d'haver-hi milers de persones com jo, que mai haurien sentit parlar dels Cavallers Jedi si no hagués estat per tu.

Els ulls de FluxDeForça van relluir cap a ella.

—Tu ho hauries descobert, Tash. D'alguna manera, hauries sabut dels Jedi. Puc dir això de tu.

Tash va sentir que s’envermellia.

—Com has aconseguit seguir desafiant a l'Imperi durant tant temps sense ser capturat?

—Simplement sort, suposo.

—Però hauries de ser un geni per estar un pas per davant de l'Imperi sencer. Tret que... —ella va vacil·lar—. Tret que estiguis treballant amb els rebels.

Ara va ser el torn de FluxDeForça de vacil·lar. Es va remoure incòmode, després li va llançar una mirada astuta.

—Recorda, tu has dit això, no jo.

Tash va somriure obertament.

—Però jo no sóc important, Tash —va dir FluxDeForça sincerament—. Tu sí. Pel que sé, tu i els teus amics heu ensopegat amb una cosa molt perillosa. Aquest Projecte Critestel·lar és material de molt alt secret. Ni tan sols jo sé molt d'això, i he intervingut algunes informacions d'alt nivell. Com ho vau descobrir?

Tash va començar a explicar-li-ho. Mentre parlava, FluxDeForça escoltava amb una mirada tan oberta i honesta en la seva cara que es va trobar a si mateixa bolcant-li el seu cor. Ella li va explicar com l'Imperi havia destruït el seu planeta natal, Alderaan, i com ella i Zak havien estat adoptats per l'oncle Hoole. FluxDeForça semblava particularment interessat en per què Hoole els havia portat en la seva primera missió al planeta vivent D’vouran.

—Com ho sabia? —va preguntar l'home.

—No ho sé —va respondre Tash—. En aquell llavors no sabíem que hi havia alguna cosa en marxa. Però... —va mirar al seu voltant, per si algú pogués estar escoltant. Se sentia terrible pel que era a punt de dir, però havia d'explicar-li-ho a algú, i FluxDeForça era el seu únic confident—. Francament, crec que hi ha quelcom misteriós en l'oncle Hoole. Vull dir, ell ens ha salvat diverses vegades, i sé amb certesa que no està treballant per a l'Imperi, però com més sé sobre ell, més suspicaç em torno.

FluxDeForça va aixecar una cella.

—A què et refereixes?

Tash va baixar la veu.

—A D’vouran, vam conèixer a un senyor del crim que coneixia a l'oncle Hoole. Després, un caça-recompenses anomenat Boba Fett també semblava conèixer-li. Fins i tot Jabba el Hutt li coneix!

—Bé, això no prova res —va dir FluxDeForça suaument.

—Hi ha més. Recentment, el meu germà i jo vam aconseguim fer un cop d'ull als arxius de Hoole. Hi ha quatre anys que falten en els seus registres. Ningú sap on va estar ni el que va fer.

—Això és inusual —FluxDeForça va fer una pausa—. Tal vegada sigui bona idea mantenir un ull sobre ell, després de tot.

Tash es va encongir d'espatlles.

—Desitjaria que mai ens haguéssim vist embolicats en aquest embolic del Projecte Critestel·lar. M'agradaria que no estiguéssim atrapats en ell.

—I així serà —va prometre FluxDeForça—. Només hem de trobar aquesta biblioteca, i predic que no haureu de preocupar-vos de res.

Tash va mirar al seu voltant a l'equip informàtic apilat a l'habitació de FluxDeForça.

—D'on obtens la teva informació? Sembles saber tant del Projecte Critestel·lar com nosaltres.

FluxDeForça va badallar de sobte.

—Perdona'm. No he deixat de moure'm des que vaig arribar aquí, i encara haig d'acabar de muntar el meu equip. Tal vegada podríem acabar la nostra conversa més tard?

Abans que Tash pogués contestar, es va tornar cap a les seves màquines i va començar a ordenar entre un espès embull de cablejat informàtic.

Sentint que havia estat acomiadada, Tash va deixar la petita càmera de FluxDeForça i va vagar cap al solàrium. Zak i Devé estaven tornant de la Mortalla en aquest moment.

—Així que finalment t'has separat de FluxDeForça —va bromejar Zak—. Què penses d'ell?

Tash es va encongir d'espatlles.

—És molt semblat al que imaginava. Misteriós, ple de secrets... —la seva veu es va apagar.

Zak es rigué.

—Sembla que Tash està enamorada!

—Jo no!

—Justa, llavors per què et poses vermella?

Tash va sentir les seves galtes cremar. Va canviar de tema.

—Què penses tu d'ell?

Zak va bellugar el cap.

—Està bé, suposo. Vull dir, aquest lloc s'assembla més a una tomba flotant que a un amagatall, però així i tot és millor que estar en el palau de Jabba el Hutt —els ulls d’en Zak es van il·luminar—. Jabba el Hutt. Això és!

—Això és què? —va preguntar Tash.

—D'aquí és d'on conec aquest caçador de fortuna. El vaig veure en el palau de Jabba!

Tash es va quedar atònita.

—Això és impossible!

—No, no ho és —va argumentar Zak—. Podria haver-nos seguit.

—Em temo que Tash té raó —va dir Devé—. Aquest home, òbviament, va arribar abans que nosaltres. Com podria haver-nos seguit si estava aquí abans que nosaltres?

Zak va arrufar les celles.

—Només hi ha una manera d'esbrinar-ho —va murmurar, i va començar a allunyar-se.

—Zak, on vas? —va xiuxiuar Tash.

—Zak, insisteixo que... —va balbucejar Devé.

Però Zak ja estava de camí al campament de l'home prim.

Tash va atrapar-li i li va seguir la resta del camí. L'home estava exactament igual que quan li havien deixat, assegut tranquil·lament enmig de les seves piles de subministraments, amb el seu rostre insinuant un somriure burleta. Els va observar mentre s'acostaven, però no els va saludar.

—Disculpi —va dir Zak educadament—, però just estava dient-li a la meva germana que em resultava familiar. Ens hem trobat alguna vegada?

L'home prim va arrufar els llavis.

—No.

—Oh —Zak es va tocar el front, fingint buscar alguna cosa en un vell record—. Està segur? Tal vegada a un altre planeta? En algun lloc com... Tatooine?

Silenci.

Zak va començar a inquietar-se davant la mirada fixa de l'home. Tash va intervenir.

—Uhm, d’acord, tal vegada no. Perdoni per molestar-li. El meu nom és Tash, Tash Arranda. Aquest és el meu germà, Zak.

Silenci. Després, els llavis fins de l'home es van separar i van pronunciar dues paraules.

—Dannik Jerriko.

—Fantàstic. Gràcies. Encantats de conèixer-li —va dir Tash, donant-se la volta. Podia sentir els ulls de Dannik Jerriko trepant-la com rajos làser—. Ben fet, cervell de rancor! —li va dir entre dents al seu germà mentre es retiraven cap a l'altre extrem del solàrium.

—És ell! —va murmurar Zak en resposta—. Ens ha seguit fins a aquí.

—Estàs boig —va insistir ella—. Però fins i tot si no ho estàs, i què? Si Jabba el Hutt ens volia morts a nosaltres o a l'oncle Hoole, ho hauria fet quan vam estar en el seu palau. Dannik Jerriko no és cap amenaça per a nosaltres.

Tash va dir les paraules amb una confiança que realment no sentia. Tots els seus instints li deien que qualsevol qui fos, Dannik Jerriko no volia fer-los mal. Però no estava segura de poder confiar ja en els seus instints. Després de tot, havia après a les dolentes que no era una Jedi i mai ho seria.

Zak va negar amb el cap.

—Tash, t'estic dient que el vaig veure tan clarament com el veig ara... —Zak es va detenir a la meitat de la frase. Havia assenyalat cap al campament de l'home prim, però Dannik Jerriko no estava allà. Zak i Tash es van quedar allà en silenci, preguntant-se on havia anat.

Llavors Tash va sentir a Zak murmurar alguna cosa en la seva oïda.

—Què deies? —va preguntar ella.

Zak la va mirar.

—Jo no he dit res.

Tash va arrufar el nas.

—Sí, ho has fet. Acabes de murmurar alguna cosa.

Zak va posar els ulls en blanc i va mirar al seu company androide.

—Devé, m'has sentit dir alguna cosa?

—Ni una paraula —va confirmar l’androide—, i els meus sensors auditius estan bastant ben afinats, si em permets dir-ho.

—Tash, t'estàs tornant paranoica —li va advertir el seu germà—. Estàs deixant que aquest lloc esborronador t'afecti. Relaxa't. Estem amagats de l'Imperi, i FluxDeForça ens ajudarà. Què podria sortir malament?

En aquest moment, un crit de triomf va fer ressò pels passadissos de Nespis VIII.

—L'he trobat! L'he trobat! És meva! —va rugir algú. Els cercadors de tresors del solàrium van aixecar la mirada, sorpresos. El crit feliç va rebotar per les parets tantes vegades i tan fort que Tash va haver de tapar-se les orelles. Una riallada alegre li va seguir, llavors va haver-hi un breu moment de silenci.

Després les parets van començar a cridar.

Següent