Exèrcit del Terror (XV)

Anterior

Capítol 15

Devé es va bressolar cap enrere i cap endavant en senyal de frustració.

—Si tan sols poguéssim sortir d'aquí i trobar-lo!

—Importaria? —va preguntar Zak—. Quan ho vam deixar, semblava que estava disposat a enfrontar qualsevol càstig que els kivans decidissin infringir-li. Fins i tot la mort.

Devé va negar amb el cap.

—Conec a l'amo Hoole bastant bé, Zak. Estic segur que el podem convèncer que la seva vida val la pena. Tot el que hem de fer és mostrar-li que creiem en ell.

—Molt bé, llavors —va decidir Zak—. Anem a buscar-lo.

—I exactament com ho fem? —es va burlar la Tash—. Els preguntem als soldats d'assalt si podem sortir a prendre aire fresc? La porta està tancada, hi ha soldats d'assalt de guàrdia fora, i després, per descomptat, està el petit assumpte de tractar de sortir caminant d'un campament imperial.

Zak li va somriure.

—La porta no és cap problema. Puc fer-li un pont prenent prestada una mica de l'energia de la font d'alimentació interna de Devé... i això! —Zak va aixecar els dos cables que havia estat connectant als circuits de Devé. Va posar breument els cables junts, iniciant una pluja d'espurnes.

—Oh, déus! —va dir Devé quan la retroalimentació elèctrica va propinar una sacsejada als seus sistemes.

—Quant a sortir del campament —va continuar Zak—, no anem a fer-ho caminant. Pilotarem el Falcó Mil·lenari!

—El teu cervell està en l’hiperespai —va replicar Tash.

—Tu sempre has volgut ser pilot, no? I jo sempre he volgut fer un altre cop d'ull als motors del Falcó. Junts, estic segur que podrem esbrinar com funciona la nau.

—D’acord. Això fa dos de tres —va desafiar-lo Tash—. Què hi ha dels soldats d'assalt?

Els ulls d’en Zak van relluir.

—Aquí és on entres tu.

Zak va explicar la resta del seu pla.

Uns minuts més tard, Tash es va situar enfront d'una petita finestra rodona al centre de la porta tancada. A través del transpariacer, podia veure a certa distància els dos soldats d'assalt que custodiaven la nau.

—No crec que pugui fer això —va murmurar.

—És clar que sí —la va animar el seu germà—. Només tingues una mica de confiança.

Tash va bellugar el cap. No necessitava confiança. Necessitava un manual d'instruccions.

El pla d’en Zak incloïa que Tash utilitzés la Força per enganyar als dos soldats d'assalt. Tash havia sabut no feia molt que posseïa el poder de la Força. Encara no tenia ni idea de quin era aquest poder, o com s'usava.

—Allà vaig —va murmurar.

Tash va respirar profund i va tractar de relaxar-se. Havia llegit molt sobre els Jedi, i tots els toms que havia llegit deien que la Força fluïa al voltant de totes les coses. No era una qüestió de fer que la Força fes alguna cosa. Era una qüestió de deixar que la Força fes alguna cosa. La Força estava a tot arreu. Tot el que havia de fer era canalitzar-la.

Enfocant la seva ment, Tash va mirar als dos soldats i va enviar un únic pensament cap als seus cervells.

No va passar res.

Va tornar a respirar profund i va seguir concentrant-se. Encara que cap havia parlat, un dels soldats d'assalt va mirar a l'altre.

—Què dius?

—Jo no he dit res —grunyí el segon soldat d'assalt.

Tash va seguir enfocada.

—Pensava que havies dit alguna cosa de mi —grunyí el primer soldat.

El segon soldat va mirar al seu company.

—M'estàs dient mentider?

—T'estic dient que no parlis de mi!

Tash es va apartar de la finestra.

—Ara, Zak.

Al seu costat, Zak subjectava els dos cables connectats a la placa pectoral de Devé. Ajuntant-los, va clavar els cables en el petit panell que controlava la porta.

Van saltar espurnes, el panell crepità amb electricitat, i finalment es curtcircuità. La porta es va lliscar obrint-se.

En l'exterior de la nau, els dos soldats d'assalt estaven empenyent-se l'un a l'altre. Un d'ells va colpejar a l'altre en un costat del cap, enviant al seu company a estavellar-se contra el terra.

—Correu! —va dir Zak.

Els tres presoners van sortir corrent de la nau, passant més enllà de la lluita dels soldats, a través del terra pedregós. Per a quan un dels altres soldats del campament imperial va veure el que estava succeint, Zak, Tash, i Devé ja havien arribat a la rampa que conduïa al Falcó Mil·lenari. Quan van entrar en la nau, Zak palmejà el panell de control, aixecant l’escotilla i tancant-los dins.

—Vinga! —va cridar Tash—. No els portarà molt temps arribar aquí.

Van córrer cap a la cabina del Falcó. Els controls de la nau eren una barrejadissa d'equipament vell i nou soldat entre si. Semblava un caos desorganitzat, però d'alguna manera, sabien que Han Solo havia convertit aquest embolic en la nau més ràpida de la galàxia.

—On estan els escuts? —va demandar Tash.

—Aquí! —va dir Zak, activant un interruptor.

Una de les potes d'aterratge es va replegar. Desestabilitzat, el Falcó va cruixir i es va inclinar cap a un costat.

—Ho sento —va gemegar Zak—. Provaré amb aquest!

Va activar un altre interruptor, i els indicadors de l'escut deflector van passar a plena potència, just quan els soldats d'assalt que avançaven cap a la nau preparaven les seves armes.

Tash va passar les mans pels controls. No eren com res que hagués vist abans.

—On estaran els controls dels repulsors?

—Recomano que t'apressis —va urgir Devé—. Crec que la figura fosca que s'acosta a la nau és Darth Vader.

Tash va començar a entrar en pànic.

—Pensa, Tash, pensa. Han Solo pilota aquesta nau. És una miqueta arrogant, però és un pilot expert. Pensa com ell —Tash va tancar els ulls. Ja havia invocat la Força una vegada aquest dia. Bé podria intentar-ho de nou. Calmant els seus pensaments, es va posar en el lloc d'en Han. Un pilot atrevit, probablement fugint de l'Imperi a tota hora. Mantindria els controls del motor en un lloc de fàcil accés.

Amb els ulls encara tancats, va estendre la mà dreta. Els seus dits van triar un interruptor d'entre vint, i el va invertir.

Els motors repulsors van gemegar encenent-se, i el Falcó Mil·lenari va abandonar el terra.

—Excel·lent treball, Tash! —victorejà Devé—. Ara, si poguéssim localitzar els propulsors posteriors...

—Just aquí —va dir Zak—. Vaig veure a Han fer-ho l'última vegada que vam estar a bord.

Zak va aferrar una palanca de control i la va empènyer cap endavant. Va haver-hi un fort rugit i un increment d'energia, i el Falcó va sortir disparat cap al cel.

—Ho hem fet! —Tash esclatà en rialles mentre la nau accelerava ràpidament solcant la superfície del planeta—. Ara hem de trobar a l'oncle Hoole. Algun de vosaltres sap com funcionen els escàners?

—No és necessari —va dir el seu germà. Va assenyalar a través del finestral. Per davant, en la superfície, hi havia una vall poc profunda plena d'ombres—. Aquí ha de ser on el tenen els espectres.

Zak i Tash van treballar junts per dirigir el Falcó cap a la vall. La nau va fer un soroll sord quan va rebotar en dues ocasions sobre les seves potes d'aterratge abans de parar.

Fins i tot abans que el Falcó hagués completat el seu aterratge, Zak va dir:

—Ara torno —i va córrer cap als motors de la nau.

—No ha estat el millor aterratge de la galàxia —grunyí la Tash—, però està fet.

—Estimo que als imperials els portarà poc més de deu minuts arribar a peu —va dir Devé—. No tenim molt temps.

—Esperem que l'oncle Hoole segueixi amb vida —va respondre Tash. Ella i Devé van córrer cap a l’escotilla—. Anem, Zak! —va cridar Tash.

Zak estava en l'estació d'enginyeria de la nau, trastejant l'equip.

—Gairebé he acabat! —va respondre.

—No hi ha temps per a jocs! —Tash es va enfuriar—. Vinga. Anirem davant! —li va informar. Tash no tenia temps per discutir. Ella i Devé van carregar cap endavant i es van submergir en les ombres.

Va ser com entrar des del dia a la nit. Amb prou feines podien veure, i com més s'endinsaven en l'ombrívol lloc, menys llum hi havia.

—Pot ser que això ajudi —va murmurar Devé. Alguna cosa clicà a l'interior del seu cap metàl·lic, i els seus fotoreceptors es van il·luminar, projectant una pàl·lida llum en la foscor. No penetrava molt lluny, però era millor que estar totalment cecs.

Tash podia sentir als espectres movent-se al seu voltant, però cap va atacar. Tash tenia la impressió de què la seva atenció estava centrada en una altra part... al centre del seu cercle fosc. Ella i Devé van avançar amb dificultat, amb la tènue llum dels ulls de Devé escombrant cap enrere i endavant.

—Oncle Hoole! —va cridar Tash.

—Amo Hoole! —es va fer ressò Devé.

No va haver-hi resposta a excepció dels murmuris furiosos dels espectres.

Tash va escodrinyar entre les arremolinades ombres.

—Crec que veig alguna cosa, Devé... mira cap a allà.

L’androide va tornar els seus ulls brillants en la direcció que Tash havia assenyalat. Els seus feixos oculars van il·luminar una gran roca plana. En la roca, Hoole havia estat estès en tota la seva longitud. Darrere d'ell, un dels espectres s'havia tornat sòlid, i el seu cos fosc estava sobre Hoole.

Mentre Tash i Devé observaven, l'espectre va aixecar una enorme roca sobre el seu cap, i es va preparar per estavellar-la en el crani d’en Hoole.

Següent