Capítol
16
Galt i el cuiner van aferrar a Zak per
les espatlles i el van arrossegar traient-lo de la gàbia. La flor de carn,
pertorbada pel moviment brusc, va arremetre de nou, i Zak va fer una ganyota,
doblegant-se de dolor.
Els Nens, pensant que estava tractant
de resistir, el van posar dret una altra vegada.
—Talla-li el cap —va dir Galt—.
Llavors podrem drenar la sang abans de tallar les llesques.
El cuiner va deixar anar a Zak per
agafar la peça esmolada de casc de nau que utilitzava com a ganivet. Mentre ho
feia, Zak va introduir la mà lliure en la seva butxaca. La flor de carn li va
mossegar la mà, però Zak comptava amb això. Va treure la mà de la butxaca amb
la flor de carn encara subjectada, i va bracejar cap a Galt.
Quan va moure la mà, la flor de carn
es va desprendre i va colpejar en la cara a Galt... flor, arrels i fang, tot
alhora. La planta carnívora va enfonsar les seves dents en la galta de l'home.
Zak es va moure sense pensar. Es va
tornar cap al cuiner i el va empènyer. El cuiner va trontollar cap enrere i va
caure en l'olla d'estofat bombollejant.
Zak es va llançar cap a la cantonada
on estava apilada l'armadura de Boba Fett. Girà sostenint el blàster del
caçador de recompenses just quan Galt s'arrencava la flor de carn de la cara i
el cuiner recuperava l'equilibri amb el ganivet encara subjectat a la seva mà.
Zak rebuscà frenèticament en l'arma.
Va trobar l'ajust de potència i el va posar en atordir mentre el cuiner
carregava. El tret atordidor li va donar de ple en el pit, i el cuiner es va
desplomar. El segon tret va fer caure a plom a Galt.
Al moment de silenci que va seguir,
Zak va sentir la veu freda de Fett.
—Has malgastat temps ajustant per
atordir. Hauries d'haver-los matat.
Zak va baixar la vista cap a les dues
figures esquelètiques. Va pensar que havia d'odiar-los. Havien matat almenys a
dues persones i havien tractat de matar-li a ell. Eren caníbals.
Però tot el que Zak sentia era llàstima.
Els Nens havien sobreviscut durant
anys en el perillós pantà desolat. Havien menjat fongs per sobreviure. El seu
últim record dels seus pares era un esborronador menjar.
Però això era tot el que sabien.
—Mereixen morir —va dir el caça-recompenses
des de les ombres.
—No —va dir Zak, dient les paraules
que Yoda havia dit—. Pensaven que érem menjar. Jo els he ensenyat el contrari.
—Dóna'm la meva armadura.
Zak va vacil·lar. Tenint en compte com
Boba Fett havia intentat matar-los, retornar-li l'armadura i les armes al
caçador de recompenses podria ser la cosa més perillosa que Zak podia fer. Però
necessitava ajuda i en aquest moment Boba Fett era la seva única opció.
Zak va recollir l'equip de Boba Fett i
el va portar fins a la gàbia. Fett va estirar un braç d'entre les ombres i va
agafar el seu cinturó d'armes. Un moment més tard, un petit tallador de fusió
va brillar intensament i va tallar netament a través dels barrots de fusta.
—Casc.
Zak va empènyer el casc i l'armadura a
través del forat en la gàbia, i el caça-recompenses s’ho va posar en les
ombres.
Un moment després, Boba Fett va
penetrar en la llum projectada pel foc. Sense preguntar, va arrabassar el rifle
blàster de les mans d’en Zak.
Els altres Nens havien sentit la
lluita. Zak podia sentir passos i crits fora de la barraca.
—Ara què? —li va preguntar a Fett.
—Retirada tàctica —el caçador de
recompenses va aixecar el braç i va apuntar amb els seus coets de canell a la
paret posterior de la barraca. Va haver-hi un so crepitant i una espurna va
sortir disparada, indicant un curtcircuit—. Danys per humitat —va murmurar
Fett. Va fer un ajust ràpid i va tornar a disparar.
Aquesta vegada el coet de canell va
esclatar en la part posterior de la barraca. Sense esperar al fet que el fum es
dissipés, Fett va aferrar a Zak al voltant de la cintura i es va llançar a
través de l'obertura cap al pantà.
—Les armes funcionen malament —va dir
el caça-recompenses. Va deixar caure a Zak, qui va córrer al seu costat a través
de tolls que li arribaven fins als turmells—. Necessitem un lloc per amagar-nos
fins que pugui realitzar una verificació.
—La teva nau? —va preguntar Zak.
—Massa lluny. Aquests Nens coneixen el
pantà massa bé.
Fett tenia raó. Els Nens ja estaven
perseguint-los. Alguns d'ells s'acostaven per darrere. Zak tenia la sensació de
què uns altres intentarien córrer i avançar-los.
—Conec un lloc on podem anar —va dir
Zak.
—Obre el camí —va ordenar Fett.
Zak es va desviar a la seva esquerra.
En dues ocasions anteriorment, s'havia trobat amb Yoda viatjant en aquesta direcció.
Amb una mica de sort, a la tercera aniria la vençuda.
Zak no estava més segur del camí
aquesta vegada que les anteriors... fins que es va trobar corrent a través de
les restes de la batalla amb les aranyes.
—És per aquí en algun lloc —va dir,
encara que no sabia exactament el que estava buscant.
—Allà —va dir Fett. El caça-recompenses
es va obrir pas a través d'una cortina d’enfiladisses.
En l'altre extrem, Zak va veure una
petita cabanya rodona. No gaire lluny de la cabanya, va poder veure a Tash i a
Yoda. Estaven asseguts a la base d'un arbre nodular enorme i fosc. Entre les
gruixudes arrels de l'arbre, Zak va veure un gran forat.
Yoda va aixecar la vista com si els
hagués estat esperant tota l'estona.
—Benvinguts.
Zak va córrer cap endavant. Fett es va
acostar per darrere, explorant la zona. Mirà cap avall, al forat, per
assegurar-se que res s'ocultava allà, llavors es va tornar cap als altres
mentre Zak li parlava a Tash dels Nens.
—Són caníbals, Tash! Estan menjant
persones!
—Què? —va dir Tash sorpresa—. On està
l'oncle Hoole?
—Sí, on està Hoole? —va exigir Boba
Fett—. Quan el trobi, els tres vindreu amb mi.
Més ràpid que un raig làser, el
caçador de recompenses va agafar pel pèl a Zak, fixant-lo en el seu lloc.
Després va apuntar amb el seu blàster a Yoda i va disparar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada