Capítol
18
Zak no va recordar tocar fons. Amb
prou feines recordava haver-se posat dret. El seu primer moment real de
consciència va ser estant parat en gairebé completa foscor i tremolant de fred.
Galt estava al costat d'ell. Prop d'allà,
diversos altres dels Nens que també havien caigut en la cova estaven
incorporant-se.
Però els Nens semblaven haver oblidat
a Zak. Estaven mirant a la foscor, observant alguna cosa que Zak no podia
veure.
Però, a continuació, ho va poder
veure.
Petites llums com cuques de llum
s'arremolinaven entre la foscor i la boira. A poc a poc, es van convertir en
imatges que giraven entorn de la boirosa cova. Zak es va fregar els ulls,
preguntant-se si la caiguda li havia afectat el cap, però les imatges es van
mantenir. Era com mirar hologrames, excepte que aquestes visions no procedien
de cap màquina.
—Aquests som nosaltres —va murmurar
Galt, mirant fixament a la major de les imatges—. Aquest sóc jo.
Espantat i sorprès, Zak va observar
com les visions canviaven reproduint-se com un holovídeo.
Zak va veure el llogaret, però era més
petit i prou, com va haver de ser quan els supervivents van començar a
construir-se una vida entre els pantans. Va veure als supervivents tractant de
conrear aliments a la terra més seca que van poder trobar, només perquè els
seus jardins fossin inundats pel traïdorenc pantà. Va veure als humans caçar
criatures del pantà, només per ser menjats per llimacs dels pantans i serps
drac. Derrotats, els supervivents van continuar carronyant aliments de les
restes d'una nau estavellada.
La visió va canviar, i Zak va sentir
que el temps havia passat. Els supervivents estaven prims i deteriorats, però
havien construït barraques. Alguns d'ells estaven asseguts en el llogaret
bressolant entre els braços bebès per mantenir-los calents. Zak va reconèixer a
la dona que havia vist anteriorment en holograma. Alguns dels supervivents
tractaven vanament d'arreglar una màquina d'emmagatzematge que conservava
l'últim menjar que els hi quedava.
La visió va canviar de nou, i Zak va
veure a la dona d'aspecte familiar treure del contenidor d'aliments l'últim
menjar. Ara els nens superaven en nombre als pares, i tots estaven cridant de
gana. En la visió, Zak va observar als pares plorar desesperats, dia a dia,
mentre els seus fills creixien famolencs i prims, demanant menjar. Famolencs,
menjaven molsa i fongs, però no era suficient.
L'última visió va ser terrible. Zak va
veure als supervivents, famolencs fins a la bogeria, preparar un cadàver. Ell,
Galt i els altres Nens van poder veure clarament com d'horroritzats que van
estar els pares pels seus propis actes. El que van fer va ser un últim i
desesperat intent per salvar als seus fills. Va ser l'acte d'éssers tan
famolencs que havien perdut el cap. Mentre els pares alimentaven als seus nens
famolencs, ploraven desconsolats.
La visió es va esvair.
El plor va continuar. Galt estava
sanglotant. Un dels altres Nens, una noia, es va abraçar a si mateixa i es va
estremir.
Els Nens havien gaudit amb la idea de
menjar carn humana perquè els recordava a la seva infància. Però aquesta visió
els havia mostrat com de desesperats havien estat els seus pares, i com d'horrible
que va ser realment el seu acte final. Amb un sotrac final, Galt i els altres
Nens van marxar perdent-se en la foscor.
Una vegada més, Zak va recordar les
paraules de Yoda: Pensaven que érem
aliments. Jo els he ensenyat el contrari.
La visió en la cova els havia
ensenyat. Yoda els havia ensenyat.
—Yoda? —va cridar Zak—. Tash?
No va haver-hi resposta.
Zak va mirar al seu voltant buscant el
forat que conduïa fora de la cova. Havia d'haver caigut més lluny del que
pensava, ja que no estava en cap lloc a la vista. Va començar a caminar a
cegues a través de la foscor, estenent les mans per davant d'ell per no xocar
amb res.
—Tash? Yoda! —va tornar a cridar, però
ningú va respondre. S'havien oblidat d'ell? Havien estat capturats pels Nens?
Zak es va estremir. La cova era freda
com el gel. I més fosca del que mai va pensar que podria ser un lloc. Estava
segur que anava a morir de fred si no trobava la sortida aviat.
Però com?
Si Tash estigués allà, utilitzaria la
Força. Però Tash no estava. Zak només es tenia a si mateix... tret que també
pogués usar la Força.
La idea li va semblar tan ridícula que
Zak gairebé es rigué de si mateix. Ni tan sols havia pensat mai a usar la
Força, i molt menys ho havia intentat. Ni
tan sols sé el que la Força fa sentir.
Però això no era cert.
Ja l'havia sentit dues vegades. Quan
Tash va utilitzar la Força a Nar Shaddaa, va sentir una sensació formiguejant
recórrer-li com una ona. Després, en presència de Yoda, Zak va sentir la
sensació de calma i pau de la Força reunint-se a l’entorn del Mestre Jedi.
Això
és el que la Força fa sentir, va pensar Zak.
Recordant-ho, ho va sentir de nou. Un
càlid formigueig li va recórrer la pell, la sensació d'un suau toc. Però el que
li estava tocant, es va adonar, ho era tot. Era la Força... l'energia que
connectava a tots els éssers vius. Així havia de ser com els Jedi utilitzaven
la Força per moure coses i trobar-les. Si la Força tocava tots els objectes,
podria conduir-lo d'un lloc a un altre. Fins i tot fora de la cova.
Abans que Zak s'adonés, els seus peus
estaven en moviment. Ja no mantenia les mans esteses davant de la seva cara.
Sabia que no ensopegaria amb res.
En uns moments, la foscor es va
alleugerir. Zak va veure un raig grisenc de llum per davant. Havia trobat
l'entrada de la cova.
Però abans que pogués arribar, una
pesada mà es va tancar sobre la seva espatlla.
Boba Fett li havia trobat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada