La Fam (VIII)

Anterior

Capítol 8

—Llimac dels pantans —van dir alguns dels Nens.

—Serp drac —van dir uns altres—. Poden arrossegar-se per terra seca.

—Aranyes gegantes —van argumentar encara uns altres.

Però la majoria van estar d'acord amb la conclusió de Galt. Mirant a la visió horrible en el mig del seu petit llogaret, Galt va murmurar:

—És el follet.

—Follet? Follet? —va dir la Platt, anant d'aquí cap enllà amb el seu blàster subjectat fermament a la mà. Estava més enfadada que espantada des que Zak havia despertat a tothom amb la seva macabra troballa. El contrabandista havia estat sota el seu comandament, i se sentia responsable—. He vist a una serp drac. I he estat atacada per un llimac dels pantans. Però, què és un follet?

—Podria ser... —va començar a dir Zak.

—Una criatura que se suposa que viu en el pantà —va interrompre’l Hoole—. Els Nens diuen que té poders estranys. Però jo crec —va dir, baixant la veu—, que no és més que una criatura imaginària. Recordeu, aquests supervivents no han tingut als pares per guiar-los des que eren petits. Realment encara són nens, i sospito que aquest follet és merament una creació de ments infantils.

Platt seguia traient fum pels queixals.

—Bé, no és com si necessitéssim criatures inventades juntament amb les reals. De totes maneres, alguna cosa ha matat a un dels meus homes.

Hoole es va mantenir en calma.

—És una tragèdia. Però, què fem? Venjar-nos de tot el pantà? Platt, et suggereixo que baixis el blàster abans que fereixis a algú.

Fent una ganyota, Platt va enfundar la seva arma a contracor.

—Bé —va continuar Hoole—. Al més aviat possible que puguem alliberar la nau, més ràpid estarem fora d'aquí. Fins llavors, haurem de mantenir els ulls oberts.

—Oncle Hoole —va dir Zak insistentment—, no podem quedar-nos aquí. Alguna cosa va malament. Puc sentir-ho.

Hoole va mirar la Tash.

—Què sents tu?

—Jo sóc el que té el mal pressentiment! —va protestar Zak.

Hoole va posar una mà sobre l'espatlla d’en Zak.

—Tots hem arribat a confiar en els instints de la Tash, Zak. Ho saps.

Tash va fer una mirada comprensiva en direcció a Zak.

—Ho sento, Zak, jo no ho sento de la mateixa manera. Vull dir, definitivament hi ha quelcom perillós aquí... però crec que és només el pantà, i els animals. Tot està... bo, tinc la sensació de què tot el que ens envolta té gana. És com si tot el lloc ens volgués devorar. Però no sento com si alguna cosa anés malament.

—Aquest lloc em recorda a D’vouran —grunyí Zak. Tash es va estremir, i fins i tot Hoole es va contreure lleugerament amb el desagradable record. Al voltant d'un any abans (semblava tota una vida ara), Zak, Tash i Hoole es van veure atrapats en un planeta vivent que s'alimentava mitjançant l'absorció de les criatures que vivien en la seva superfície. Amb prou feines van aconseguir escapar amb vida.

—La sensació de perill és només una petita part —va continuar la Tash—. També hi ha alguna cosa bona aquí. Oncle Hoole, estic segura que estem fora de perill aquí. No sé per què. Però ho sé.

Platt va sospirar.

—I això és suficient per a tu, Hoole?

Hoole va assentir.

—Sí, ho és.

Zak es va mossegar el llavi i va pensar; Tash està equivocada. I tots ho pagarem.

Frustrat, Zak es va donar la volta. Va veure a Galt caminar cap a una de les barraques en la vora del llogaret i va córrer darrere d'ell. Volia preguntar-li a l'home esquelètic més sobre el follet.

En atrapar a Galt, va passar per sobre d'una petita mata d'herba que brollava del fang. Del centre de l'herba sorgia una sola flor gruixuda de color groc de la grandària del seu puny. Zak amb prou feines va parar esment a la flor fins que, per a la seva sorpresa, li va mossegar en el turmell!

Següent