23
Lliure elecció
Eppie Antruse mai abans havia vist als
seus pares així d'obstinats. El seu pare caminava d'un costat a un altre
enfront de l'enorme finestral de l'apartament. Darrere d'ell, els anells de les
acolorides llums de carrer de Salis D’aar brillaven a través de la pluja
primaveral agitada pel vent.
—Ep, és trenta anys més gran que tu.
Pot ser que això no importi ara, però quan tinguis noranta ell tindrà...
—He fet els càlculs per a tot el segle
que ve. —Eppie volia donar una trepitjada de ràbia en les rajoles del terra,
però tenia trenta-un anys estàndard, massa gran per a això—. Encara podríem
celebrar el nostre centèsim aniversari. Sense problemes.
—Això és poc més que un món fronterer...
—Els nostres droides mèdics són tan
bons com qualsevol del Nucli. Pots esperar arribar fins als 200. Tu mateix ho
vas dir...
La mare de l’Eppie va treure el cap en
l'arc il·luminat de la porta de la cuina, vestida amb una llarga bata de nit
negra.
—Una diferència de trenta anys li
col·loca en una generació diferent. Vau créixer en diferents circumstàncies.
Gairebé és de la nostra edat.
—És un senador respectat. —Eppie va
creuar els braços amb aire desafiador—. Volíeu que trobés algú respectable.
Probablement us sorprengui que ell m’estimi.
Els seus pares es van mirar entre si.
Si s'ha de jutjar per les arrugues d'expressió al voltant dels ulls del seu
pare, estava començant a cedir. Però la mandíbula de la seva mare romania ferma.
Volien que fos feliç.
—Té tanta espurna, mare. —Es va
relaxar i va deixar que la seva veu els mostrés com d'orgullosa que estava d’Orn.
—Els càrrecs de senador són
hereditaris —va dir severament la seva mare—. No és una cosa tan respectable.
—Tu mateixa vas dir que és un senador
que no ha vacil·lat cada cinc anys.
—Cert. —Detenint-se prop de l'arc de
la porta, el seu pare va donar un lleuger cop de colze a la seva mare—. És un
senador que va triar aviat el seu camí i es va mantenir ferm en ell.
—Passant per vuit canvis de govern —va
replicar la mare de l’Eppie—. Quina classe de seguretat laboral hi ha en un
càrrec de senador?
—Li estimo, mare —va dir Eppie amb
dolçor—. Encara que hi hagi dificultats en el nostre camí...
—Les hi haurà. —La seva mare va creuar
els braços i la va mirar amb serietat. Il·luminada des de tots els angles pels
panells de l'arc i emmarcada per la bata negra, el seu rostre semblava
brillar—. Quan més gran em faig, més respecto a la gent de més de seixanta que segueix
somrient. La vida és dura, Eppie. Voldràs a algú que et faci prou feliç per
suportar-la.
—Ja l’he trobat —va dir Eppie,
estenent les mans. Pensar en Orn li feia sentir com si pogués agafar l'univers
amb elles.
Després de diversos instants, el seu
pare va passar el braç sobre les espatlles de la seva mare.
—La nostra petita nena ha crescut.
La mare de l’Eppie es va recolzar en
ell i va sospirar.
—Espero que duri. Però això depèn de l’Orn
i de tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada