The Truce at Bakura (XIX)

Anterior

19 Massa tipus de ceguesa

La porta de l'oficina de la Senadora Gaeriel Captison es va lliscar cap a un costat, i la seva germana Ylanda va passar a l'interior. La tosca túnica marró de Landy gairebé s'arrossegava pel terra. El seu cabell ros havia estat eliminat d'arrel mitja dècada enrere, quan va renunciar al seu aspecte, a canvi de benediccions per a la Gaeri... però Gaeri mirava bocabadada com se li marcaven els prominents ossos dels pòmuls, crani i espatlles. Landy no mostrava aquest aspecte tan demacrat cinc anys abans, ni havia fet aquesta olor de manera tan estranya. Què havia estat menjant?

Gaeriel es va apressar a envoltar el seu escriptori i va abraçar a la seva germana.

—Em sento honrada. Què et porta per aquí?

Ylanda va retrocedir alliberant-se de l'abraçada.

—Amb la marxa de l'Imperi, la Mare de la Llar creu que és segur de nou que vingui a visitar-te. En dejú, per descomptat. Per evitar la temptació.

—Segur de nou? L'Imperi ens va donar llibertat religiosa... —Gaeri va dubtar—. No va ser així?

—Per ser una nena tan brillant, et van enganyar a consciència. Veritat?

Landy no sonava massa amargada. Els ascetes trobaven gaubança en ser oprimits. Això els hi aconseguia més benediccions en la Vida Futura.

—En efecte, em van enganyar —va admetre Gaeri—. Asseu-te. Pots prendre te?

Ylanda va somriure amb tolerància.

—Si us plau... endavant. Serveix-me una tassa d'aigua calenta. Després podem asseure'ns i beure juntes.

Diversos minuts més tard, Gaeri va prendre seient al costat de Ylanda enfront d'una gran finestra. De la seva tassa s'elevava vapor d'aroma esdolceït; lluny, més a baix, al Parc d'Estàtues, queia la pluja sobre les efígies dels antics colons. Vapor elevant-se; aigua caient. Un altre equilibri.

Va joguinejar amb el seu penjoll esmaltat, sorpresa per sentir-se tan incòmoda en estar asseguda prop de Ylanda. Les galtes de la Landy mostraven un aspecte citrí i els seus ulls estaven apagats. D'acord amb alguns zanazi, el Bol i la Ploma eren com la matèria i l'antimatèria. Per què no havien quedat aniquilades en tocar-se?

—Mare i Pare estarien complaguts —va anunciar Ylanda.

—Hm? —va preguntar la Gaeriel.

—Perquè l'Imperi s'ha marxat.

—Això creus? En renunciar a l'estatus comercial imperial, Bakura només ha guanyat imponderables.

Ylanda va mirar-la com si li acabés de créixer una tercera orella.

—No puc creure que mai ho sabessis.

Gaeri va arrufar les celles. En ocasions, Ylanda podia ser realment irritant.

—Saber què?

—Al final, pertanyien a la resistència.

—Pertanyien?

—Mare i Pare.

Gaeriel es va quedar sense alè.

—Què? Com podries saber-ho, encara que fos cert?

—Estava fora de perill, enclaustrada. Podien confiar en mi. Encara em sorprèn que mai te n'adonessis. Tu eres la més dotada.

Així eren les coses: Landy no havia canviat realment, ni tan sols amb el cap calb i una túnica marró. Encara estava ressentida per comprar els privilegis de la Gaeri a través de les seves privacions.

—No et crec.

Ylanda va introduir la mà en la seva túnica i va extreure una petita tauleta de dades, l'única possessió —a part del seu bol d'almoines— que se li permetia.

—Personal —va dir, després de teclejar diverses vegades en ella—. Arxiu 12-16. Mostrar.

Llavors la hi va tendir.

El fi rectangle mostrava un missatge manuscrit del seu pare: «Ylanda... Si ocorregués alguna cosa, has de saber que estem retransmetent missatges per a la resistència. No l'hi expliquis a la Gaeriel tret que canviïn les tornes, però si l'Imperi també li falla, mostra-li aquest missatge. Digues-li que seguim recolzant-la».

Dol i Marga Captison... fiscal general i portaveu de relacions imperials... no havien estat atrapats en el lloc equivocat al moment equivocat, després de tot. Durant gairebé tres anys, Gaeri havia cregut que la mort dels seus pares havia estat accidental, però ara sabia la veritat. Els havien tendit una emboscada mentre portaven missatges secrets, i havien pagat per això, igual que Eppie. Va sentir un formigueig en els dits.

—Mai ho havia sospitat —va murmurar. Els seus pares, beneïts amb la Ploma, haurien estat empobrits en la Vida Futura, o el seu sacrifici havia equilibrat la roda?

De sobte, es va adonar de per què havia vingut Ylanda. La setmana passada, trenta-dos ascetes havien demanat dejunar durant un mes, desitjant comprar prosperitat per la recentment independitzada Bakura. Segurament havien demanat a Landy que s'unís a ells.

Ella devia haver anat allà per complir el seu deute amb els seus pares... per si de cas no sobrevivia.

La setmana passada, Gaeriel havia pensat que el dejuni en massa era simplement ridícul, però llavors no havia semblat afectar-li.

—Em pregunto quantes benes he estat portant —va dir amb cautela. Tenia entès que feien falta entre 40 i 50 dies per morir de gana, però això era per a una persona sana, ben alimentada.

Landy va prendre un xarrup de la seva aigua calenta, sostenint la seva tassa de ceràmica amb ambdues mans com si fos molt pesada.

Gaeri va fixar la mirada en la pluja. Hi havia estat enganyada respecte a l'Imperi. I si ella i Landy creguessin equivocadament en l'Equilibri? Algunes fes proclamaven que l'univers no es balancejava sobre un estret punt, sinó que fluïa entre els dits d'una entitat viva. Gairebé va ofegar el pensament... i llavors, temorosa per la Landy, va afluixar la seva pressió i va deixar que el pensament respirés. Luke mai havia desafiat la seva Fe, sinó que era ella qui la desafiava ara. I si Ylanda havia sofert innecessàriament?

I si la Gaeri havia rebutjat les dubitatives atencions d'un admirable jove Jedi... per res? La seva força d'atac havia abandonat Bakura feia setmanes...

Però Landy estava allà, i amb vida, i si la Gaeri no deia res, podria portar-la eternament a la seva consciència. Era ridícul pensar que el fet que algú s'arrisqués a morir d'inanició pogués ajudar a la prosperitat de Bakura. Gaeri havia d'acollir la Landy, recolzar-la, revertir algunes de les injustícies entre elles. L'oncle Yeorg i la tia Tiree ho entendrien.

Ella ja no hi creia. La idea li va deixar atònita. Si no hagués conegut al Luke, pot ser que hagués deixat que Landy seguís endavant amb això.

—Pots quedar-te aquesta nit? —va preguntar amb suavitat—. Tenim tant de què parlar.

Ylanda va tornar a guardar la seva tauleta de dades entre les seves robes.

—Sempre que em permetis dormir en el terra —va respondre melindrosament—. I no puc menjar el teu menjar.

Gaeri va assentir.

—L'hi diré a la tia Tiree.

Vaig a alimentar-te amb coses pitjors que el menjar, Ylanda, va pensar. Tinc el cap ple de pensaments verinosos. Pot ser que salvin la meva consciència... i la teva vida.

Següent