4
El sabre de llum de la Leia
—No crec que estigui preparada per a
això, Luke —va protestar la Leia Organa Solo, princesa d’Alderaan i hereva del
llegat Skywalker, mentre el seu germà l'observava.
—Estàs tan preparada com ho estava jo
—va replicar amb calma Luke—. Ho faràs bé.
—No podem tornar a repassar-ho? —va
preguntar ella amb nerviosisme. Sabia la fe que ell tenia dipositada en ella, i
no volia decebre-li.
—És ara o mai, Leia —va dir Luke
Skywalker amb suavitat però amb fermesa—. Ara surt allà i fes-ho.
—Molt bé, Luke —va acceptar la Leia
amb reticència—. Ho intentaré.
—No ho intentis, Leia —va respondre
Luke, tractant de reprimir un somriure—. Fes-ho...
La Leia va assentir, sospesant a les
seves mans el joc d'arcaiques eines que Luke li havia lliurat. Li havia dit que
havien pertangut a Ben Kenobi.
—Jo vaig construir el meu sabre de
llum amb aquestes eines, Leia —va dir ell, completant els pensaments de la seva
germana—. A Tatooine, a la vella casa d’en Ben, just abans que rescatéssim a
Han de les urpes de Jabba el Hutt.
Ella ja sabia tot això. Luke li ho
havia explicat mentre la instruïa sobre la Força. Ell havia perdut a Ciutat
Núvol el sabre que Ben li havia donat, el que havia pertangut al seu pare. El
va perdre quan va perdre la seva mà sota la fulla de Darth Vader. Darth Vader,
el seu pare... de vegades tot era d'allò més confús.
—Calma, Leia, calma —la va
tranquil·litzar Luke, recordant-li les seves lliçons—. Roman en pau amb tu
mateixa.
—Sí, Mestre —va dir, i tots dos van
somriure. Ella va fer-li una ràpida abraçada, i després es va endinsar en
l'espessor. Amb una feble xiulada, R2-D2 la va seguir.
—Luke...? —va preguntar la Leia,
mirant amb incertesa al droide astromecànic.
Luke es va encongir d'espatlles.
—Ell estava amb mi quan vaig construir
el meu. Tal vegada ell cregui que seria bona idea que estigués amb tu també.
El droide va emetre una xiuletada
mostrant el seu acord, i va continuar rodant al costat de la princesa. D'alguna
manera, la Leia se sentia alleujada. El petit droide l'acompanyaria mentre ella
buscava els components i després els acoblava. No se li permetia ajudar, per
descomptat, però la seva presència li faria sentir-se una mica menys sola.
Mai
estàs sola.
El pensament d’en Luke va arribar a la
seva ment amb confortant suavitat. Es va aferrar a ell durant els tres següents
dies mentre seguia totes les coses que li havia ensenyat i confiava en la Força
perquè li mostrés el camí. Per al final del tercer dia, ja havia obtingut tots
els seus components. Quan trencava l'alba del vuitè dia, va emergir de l'espessor,
amb R2 al seu costat, per trobar a Luke assegut exactament en la mateixa
posició en la qual estava l'última vegada que li va veure.
—I bé? —li va preguntar a la seva
germana. Estava sorprès en veure com de ràpidament que havia tornat; sovint els
Jedi necessitaven gairebé un mes per construir un sabre de llum. Clarament,
ella compartia les mateixes extraordinàries capacitats naturals que ell tenia.
Ella va extreure la llisa empunyadura
tubular dels plecs de la seva túnica i la va sostenir davant seu perquè la
inspeccionés. Ell no la va tocar, però els seus ulls la van recórrer en tota la
seva longitud amb gran cura. Va assentir amb el cap.
—Prova-ho —va dir Luke, assenyalant
l'interruptor d'activació.
—No cal provar —va respondre la Leia
amb calma—, cal fer.
Amb un gest del polze, un brillant
feix de llum va sorgir del brillant disc superior. La llum va il·luminar el
serè rostre d’en Luke, i el zumzeig vibrant va omplir la clariana amb el seu
so.
—Llavors ja és hora que comencis
realment les teves lliçons —va declarar Luke, posant-se dempeus i somrient
àmpliament—. T’encantarà usar els remots.
—No puc esperar —va dir, apagant el
seu sabre de llum. El seu sabre de llum.
Li agradava com sonava això. També li agradava haver tingut èxit. Tal vegada
ella també pogués ser una Jedi. Com el seu pare abans que ella. Com el seu
germà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada