La Fam (XIII)

Anterior

Capítol 13

El camí de tornada al llogaret va ser fred, humit i miserable. Zak caminava, sense preocupar-se d'on feia un pas o quina classe de criatura es creuava en el seu camí. Amb prou feines es va adonar quan una blindada serp drac va nedar a través d'un canal d'aigua a mig metre dels seus peus. Va passar directament per sota dels anells d'una serp arbòria, el seu cos tan gran com les seves dues cames.

Se sentia aixafat.

Zak havia pensat que tenia algun tipus de connexió amb Yoda. Quan el Mestre Jedi havia dit que es trobarien de nou, Zak havia pensat que alguna cosa especial succeiria. Però tot el que havia fet era servir com a missatger de Yoda, portant la Tash a la seva trobada.

Tash! Ella ho té tot. Ha de ser més gran. Ha de ser més intel·ligent. Ha d'usar la Força.

Sentint-se inútil i abandonat, Zak es va obrir pas lentament de tornada al llogaret.

Caminant pesadament i infeliçment entre el conjunt de barraques de fang, Zak no va veure a ningú excepte als Nens dolorosament prims arraulits al voltant d'un foc al centre del poble. Olors agradables i càlides van superar l'olor a fusta podrida de Dagobah, fent que l'estómac de Zak grunyís.

Tenia molta gana.

Galt es va aixecar del foc, on l'olla de guisat encara bombollejava.

—Zak, estàs bé? —va preguntar amb serietat—. Tenia por que el follet et segrestés.

—No és perillós —va respondre Zak—. Com està Traut?

—Vam posar l'herba de la flor de carn en les seves ferides. Està descansant.

Zak va olorar l'aroma del menjar.

—Per ser gent que no mengeu molt, sens dubte heu tingut molt que cuinar últimament.

Galt va somriure.

—Hem estat capaços de trobar menjar últimament.

—Crec que us hem portat bona sort —va dir Zak distret.

—Sí, per descomptat —Galt li va lliurar a Zak el bol d'estofat que sostenia—. Vols una mica? Et posarà fort i sa.

—Sí, estic famolenc —Zak va agafar el bol. La boca ja se li feia aigua. Però llavors l'hi va retornar—. En un minut. Vull veure com està Traut primer.

—Està descansant —va dir Galt de nou.

—Només vaig a fer un cop d'ull ràpid. Em va salvar la vida. En quina barraca?

Galt va mirar fixament el plat d'estofat.

—Aquella —va dir per fi, apuntant cap a una barraca a l'altre costat del llogaret. Zak es va dirigir cap enllà amb Galt seguint-lo—. Però està dormint.

—Aposto al fet que sí —va dir Zak mentre arribaven a la barraca—. Aquest cop en el cap va degut de noquejar-lo.

—I el seu braç —va afegir Galt.

Zak es va detenir en el llindar.

—Què passa amb el braç?

Galt va sacsejar el cap amb tristesa.

—Les ferides d'aranya són molt dolentes. No hi havia res que poguéssim fer per ell.

—De què estàs parlant? El seu braç estava bé —Zak va ajupir el cap i va treure el cap a la barraca. En la penombra va poder veure a Traut jaient inconscient en un llit de molsa. Els Nens havien pressionat un feix d'herba humida contra el seu front per ajudar a guarir el tall aquí, però això era amb prou feines notable. El que va cridar l'atenció d’en Zak va ser una compresa de draps, herba i fulles que havia estat embolicada al voltant de l'espatlla esquerra del contrabandista.

Per sota de les benes casolanes, el braç esquerre de Traut no estava.

—Vam haver de llevar-li-ho —Galt va sospirar—. Hem hagut de fer-ho abans que el verí de l'aranya aconseguís la resta del seu cos.

Zak estava horroritzat.

—Aranya... verí?

—El verí mata —va dir Galt—. Hem salvat la seva vida.

Zak va voler dir que les aranyes no eren verinoses, Yoda ho havia dit... però es va mossegar la llengua. No volia haver d'explicar-li sobre Yoda a Galt. Però, per què Galt deia que les aranyes eren verinoses si no ho eren?

—Menjaràs ara? —va preguntar Galt.

La vista del pobre Traut va ser suficient perquè Zak perdés la gana. Però el seu cos seguia famolenc. Se sentia com si no hagués menjat en anys. Amb el seu estómac grunyint, Zak va permetre que Galt li conduís a la fogata, on diversos dels Nens encara estaven arraulits en el terra, llepant les últimes gotes d'estofat de toscs bols.

L'olla estava gairebé buida, però Galt va recollir l'última porció de guisat amb el bol. El bol va sortir gairebé ple, amb trossos de carn i salsa marró degotant pels costats.

Zak va agafar el bol i una cullera de fusta. Es va asseure i va bellugar el guisat, llavors va prendre una cullerada i va obrir la boca per assaborir-ho.

La cullera es va detenir a mig camí de la seva boca.

Llavors la cullera va caure de la seva mà tremolosa.

Al centre de la cullera, nedant en salsa marró, hi havia un petit anell metàl·lic. El líquid va relliscar de l'objecte, revelant el seu disseny.

Era l'anell de compromís d’en Traut.

Següent