21
L'amor del covard
—Dona, ets una amenaça per a la
societat —va dir Wilek Nereus.
Orn Belden va estrènyer els punys,
subjectes en la seva falda amb un parell de freds grillons. Mirà indefens des
de l'altre costat de l'escriptori d'ivori de Wilek Nereus. Eppie estava asseguda
sota un marc compost per ullals, amb l'esquena alçada i mirada penetrant.
—Venint de vostè, governador —va
respondre la dona—, això és tot un compliment.
Nereus va fer girar la seva cadira.
—Però el Senat Bakurà segueix
necessitant un líder per a l'oposició lleial. Estic disposat a ser indulgent...
amb tu, Belden. No amb ella.
Orn es va avergonyir per sentir-se
alleujat.
—Si us plau —va murmurar—. Deixi que
Eppie se’n vagi.
Nereus va alçar una cella.
—El valent líder de la resistència
s'afebleix?
—Orn, no —va exclamar Eppie—. No després
de tot el que hem...
Orn va bellugar el cap. No li agradava
el somriure que s'estenia des dels ulls fins a la boca de Nereus, aixecant els
llavis. Aquesta corba mostrava més crueltat que bon humor.
—Puc executar a la teva esposa —va dir
amb calma—, o bé assegurar-me que ja no em causa més problemes. Has estat tot
un problema, dona.
Eppie va deixar anar un esbufec.
—L'Imperi no sap què fer amb les dones
intel·ligents.
—Tria, Belden —va ordenar Nereus.
Orn havia celebrat 164 aniversaris,
101 dels quals havien estat en companyia d’Eppie. Els seus sentits s'havien
apagat —li havien realitzat set trasplantaments oculars, i la seva audició
estava millorada amb amplificadors acústics ocults—, però si Nereus executava a
Eppie, la vida no inclouria gens del plaer que desitjava.
El governador havia trobat el seu punt
feble.
—Orn —li reprengué Eppie—. Deixa'm
morir per Bakura. Així Nereus no podrà controlar-te.
—Ah. —Nereus va posar els palmells de
les seves mans sobre l'escriptori—. Però tu no vols perdre-la, veritat?
Orn va negar amb el cap, ràpidament i
amb força.
—Llavors proposo una operació menor.
No afectarà als seus reflexos... ni disminuirà la seva bellesa. —Va arrufar els
llavis i el nas—. Però impedirà que em suposi una amenaça, i jo em mostraré
generós i magnànim. Tracte fet?
Eppie va obrir els ulls com a plats.
Orn gairebé podia sentir com es mossegava la llengua.
—Quina classe d'operació menor? —La
por va assecar la boca d’Orn.
—Sense detalls, Belden. Només prometo
que serà més fàcil per a ella. Indolor. O... haig d'ordenar la seva execució?
Orn va tractar d'empassar saliva. Era
massa covard per deixar que Nereus matés a Eppie si quedava alguna oportunitat.
Al contrari que els seguidors de l'Equilibri Còsmic, ell i Eppie no creien en
cap vida eterna. La mort acabava amb tot.
Orn va poder veure en els ulls d’Eppie
que ella ja havia dit tot el que anava a dir. Ella estava disposada a morir,
però no volia que ell sofrís. Orn va sentir un nus en l'estómac. Es va assecar
la suor del front.
Delicadament, Wilek Nereus es va
fregar les mans enfundades en guants negres.
—A les meves mans, els sediciosos
moren per qüestió de mil·límetres.
Orn toquerejà els seus grillons. No havia de pensar en el sofriment de
l’Eppie. Havia de pensar en Bakura. Què significaria per al senat la seva
elecció? Si Eppie vivia, Nereus podria amenaçar-la una vegada i una altra,
controlant-li, influenciant les decisions en Bakura. La valerosa Eppie estava
disposada a morir. Per ventura no hauria de deixar-la marxar?
Però
l'estimava. Va inclinar el cap. No podia mirar-la.
Evidentment, l'amor d'un covard mancava de valor... però l'amor era tot el que
li quedava.
—No l'executi, Nereus.
—És aquesta la teva elecció?
—Sí. Però sigui delicat, o juro que li
mataré.
—Ah. —Nereus va mostrar a Eppie un
somriure com la d'una serp saludant a un rosegador acorralat—. Tens raó,
Belden. Jo també voldria que la meva parella fos tractada amb delicadesa. Pots
quedar-te a mirar... per assegurar-te que mantinc la meva paraula. —Es va posar
dempeus—. Seguim aquesta conversa en la clínica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada