La Fam (II)

Anterior

Capítol 2

El caça-recompenses es va moure suaument i eficient, amb una velocitat increïble. Abans que poguessin parpellejar, un gruixut cable es va disparar des d'un dispositiu del canell d’en Fett i es va embolicar al voltant d’en Hoole, subjectant-li els braços als costats.

En el mateix moviment, Fett va aixecar la seva altra mà. Un centelleig de llum va encegar a Zak i Tash, i Zak va sentir que els seus braços i cames es relaxaven. En colpejar el terra, Zak va pensar que estava morint. Llavors es va adonar que encara podia veure... simplement no podia moure's.

Boba Fett li havia copejat amb algun tipus de tret atordidor.

El tret havia d'haver fallat a copejar la Tash, perquè encara estava dempeus. Ella va saltar darrere d'una butaca mentre Fett tornava a disparar. El tret atordidor espetegà contra el seient i es va esvair.

Per llavors Hoole s'havia recuperat de la seva commoció inicial. El shi’ido va començar a tremolar, i va canviar a la forma d'una criatura que s'assemblava a una serp amb un collaret de plomes brillants. La serp es va lliscar allunyant-se, i el cable de captura d’en Fett va caure inerta al terra. Fett va apuntar el seu blàster per disparar a Hoole, però la serp emplomada s'havia esmunyit pel passadís que conduïa cap a les cabines.

Fett va fer un pas cap al passadís, i alguna cosa petita i dura va rebotar en la part posterior del seu casc. Fett es va donar la volta i va disparar mentre el petit objecte encara estava en l'aire.

La copa per beure, encertada pel tret de blàster de Fett, es va trencar en mil trossos.

Una altra copa va saltar d'un prestatge i va volar cap al caça-recompenses. Aquesta vegada, Fett simplement la va apartar amb el dors de la mà.

Tash estava usant la Força de nou. Zak sabia que no podria fer molt contra un assassí com Boba Fett. No era prou forta en la Força com per llançar-li alguna cosa realment pesada. Però almenys estava fent alguna cosa. Ell, d'altra banda, se sentia totalment inútil.

El cap d’en Fett es va moure del passadís per on havia desaparegut Hoole a la cadira darrere de la qual estava amagada la Tash. El caça-recompenses estava tractant de decidir quina presa capturar primer. Mai es va molestar a mirar-li, doncs ja havia estat neutralitzat.

Finalment, Fett va parlar.

—Rendiu-vos ara i no us mataré —va dir asprament amb la seva veu dura i freda—. Valeu més vius. Lluiteu, i morireu.

—Deixa'ns en pau! —va cridar la Tash des de darrere de la cadira.

Fett no li va fer cas.

—Rendiu-vos. Esteu desarmats.

Com per demostrar que estava equivocat, un tret de blàster crepità recorrent el passadís i va colpejar l'espatlla blindada del caça-recompenses. La força del cop va fer que Fett girés, i immediatament el caça-recompenses es va ajupir cobrint-se. Es va estrènyer contra una paret, fora de la vista del passadís.

—Armats —va murmurar Fett per a si mateix—. No estava en el perfil.

Zak hauria somrigut si els seus músculs no haguessin estat paralitzats pel tret atordidor. Hoole estava usant el blàster que havia pres de l'altre caça-recompenses.

—Última oportunitat —va cridar Fett cap al passadís—. Rendiu-vos o moriu.

—Abandona la nau! —va ordenar Hoole en resposta des del seu amagatall.

—Elecció presa —va respondre Fett.

Encara sostenint el seu blàster en una mà, l'assassí va apuntar amb el seu altre braç cap al passadís. Hi havia un coet de canell unit al seu guant. El coet es va encendre i va gemegar precipitant-se pel passadís.

—Oncle Hoole! —va cridar Tash.

El petit coet va colpejar la part posterior de la nau i va explotar. Flames i fum van recórrer el passadís i van continuar fins a sorgir del passatge. Amb cautela, el caça-recompenses va començar a caminar pel passadís destrossat.

Els braços i cames d’en Zak formiguejaven a mesura que la sensibilitat començava a tornar.

—Zak —va murmurar la Tash, apareixent al seu costat—. Estàs bé?

—Atooorrdiiiit —va arrossegar la paraula amb la seva boca mig paralitzada. Tash li va ajudar a incorporar-se.

—D'on ha sortit? —va murmurar ella.

—Ens haaa degut de veure aaa Nar Shaddaa i es va colaaar a bord dddde la nau —conjecturà Zak—. Apossssto el tresor d'uuun hutt al fet que laaa seva nau ésss la que ens segueix, en piiiiilot auuutomàtic.

—Què fem ara? —va preguntar Tash. Tots dos van mirar pel passadís.

Zak va sentir que la seva mandíbula començava a funcionar millor a mesura que els efectes del tret atordidor es dissipaven.

—Càpsula saaaalvavides. Heeeem de sortir de la nau.

—Però, on anirem? —va murmurar Tash—. Estem enmig de l’hiperespai!

Tash amb prou feines havia acabat de parlar quan la nau es va sacsejar i va desaccelerar. El suau brunzit dels motors d’hipervelocitat va cessar, substituït per la sobtada agitació del motor sublumínic. La Mortalla havia deixat l’hiperespai.

Tash i Zak van escoltar a algú cridar en la part posterior de la Mortalla, i una altra explosió va sacsejar la nau. Un núvol de fum es va precipitar cap a ells des de la sala de motors... i alguna cosa es va llançar cap a ells des del núvol.

Era l'oncle Hoole.

La musclera de la seva túnica havia estat arrencada i sang corria per la seva màniga.

—Oncle Hoole, estàs ferit! —va cridar Tash.

—Hem de sortir d'aquesta nau abans que Boba Fett ens mati a tots —va dir el shi’ido amb gravetat.

—La càpsula saaalvaviiides! —va dir Zak.

—Sí —va estar d'acord Hoole—. Acabem de sortir de l’hiperespai. Hem d'estar sobre el planeta Koaan.

Un tret de blàster va colpejar la paret per sobre dels seus caps.

—Anem-hi! —va ordenar Hoole.

Junts, es van apressar a la càpsula salvavides i van saltar dins. Zak es va cordar a un seient, llançant una ràpida mirada cap al saló.

Boba Fett estava seguint-los els passos, blàster en mà.

Hoole va manipular els controls, tancant les portes blindades d'emergència mentre el caça-recompenses disparava. Van sentir el cop del raig energètic sobre la forta porta. El shi’ido va mirar al seu voltant per assegurar-se que Zak i Tash s'havien cordat amb seguretat els arnesos; llavors va tirar d'una gran palanca vermella. Els perns de seguretat van explotar, i la càpsula salvavides va sorgir llançada allunyant-se de la nau.

—Mireu els danys —va murmurar Zak, mirant cap a la Mortalla a través del finestral.

Fum i flames sortien dels motors de la nau.

—Sí —va explicar Hoole—. He tractat d'atrapar a Boba Fett a la sala de motors, però és massa bo per ser enganyat. Va disparar el seu coet de canell cap als motors per eliminar-me. Si no hagués canviat a la forma d'una salamandra gregoniana resistent al foc, hauria resultat mort.

Tash va verificar el petit panell de comandament de la càpsula salvavides.

—D'acord amb aquestes lectures, estem caient en el camp gravitatori de Koaan. Hauríem de ser capaços d'aterrar sense problemes. Trobarem ajuda allà?

—No ho sé —va respondre Hoole—. Però vaig a tractar d'aterrar el més a prop possible del centre de recerca.

—I el més lluny possible d’en Fett —va afegir Tash.

—Jo no em preocuparia per ell —va dir Zak—. Sembla que la Mortalla s'encamina a una explosió o a estavellar-se. Tal vegada s’emporti a Fett amb ella.

La càpsula salvavides no va ser dissenyada per a vols perllongats. Va ser programada per trobar el planeta més proper i aterrar allà el més suaument possible... la qual cosa va resultar ser amb bastant poca suavitat.

La gravetat de Koaan es va apoderar d'ells, tirant de la petita càpsula cada vegada més ràpid cap a la superfície. Entrant en l'atmosfera del planeta, la càpsula va començar a escalfar-se fins que l'exterior flamejà com un meteorit. L'interior també es va tornar calorós. Hoole va disparar els coets d'aterratge, tractant de frenar el descens, i la càpsula es va sacsejar i va agitar en l'aire. Just quan Zak pensava que no podria suportar la calor o el sotragueig per més temps, la càpsula va colpejar el terra amb un enorme tump! que li va sacsejar dels peus al cap.

Havien aterrat a Koaan.

Hoole va obrir l’escotilla i els tres es van arrossegar sortint de la càpsula salvavides fumejant a un terreny sorrenc. Havien aterrat en la vora d'un llac. Zak va obtenir la impressió de verds pujols en la distància, un sol càlid, i un brillant cel blau. Però igual que Hoole i Tash, estava esgotat i ràpidament es va desplomar de cap per avall en el terra. Va tancar els ulls amb un sospir.

El soroll de passos li va fer aixecar el cap.

Allà tendit, va poder veure una llarga ombra avançant en el terra. Era l'ombra d'un ésser cobert per una sòlida armadura llisa.

L'ombra va caure sobre ell.

Següent