24
Desfilada militar
Les articulacions de l’Eppie Belden
cruixien a cada pas, però no estava disposada a deixar que això la privés
d'aquest plaer. Ja tindria temps més tard d'asseure's i queixar-se.
Wilek Nereus caminava diversos passos
per davant d'ella, amb les mans aixecades a banda i banda... tal com ella li
havia ordenat. El droide R2 dels rebels rodava al seu costat, llançant-li
petites descàrregues elèctriques cada vegada que alguna de les mans es desviava
si més no un centímetre.
El jove Yeorg Captison caminava darrere
seu, al costat de l’Eppie. Sostenia el blàster d’en Nereus —ajustat en atordir—
amb una adherència còmoda i ferma... malgrat diverses tires de sintecarn fresca
ocultes pels esquinçalls de la seva màniga esquerra. Clis gairebé li havia llescat
els canells en tallar-li les manilles amb una vibronavalla. En aquests dies era
difícil trobar bons ajudants.
Eppie sabia sense necessitat de
girar-se que la Gaeri caminava en la part posterior del grup, sostenint un
rifle blàster com si pretengués usar-ho com a garrot per colpejar a algú. La
noia no tenia entrenament amb armes. La imatge de la jove sostenint un rifle
havia fet empal·lidir a Wilek Nereus... així que Eppie havia deixat que la
Gaeri el conservés. Periòdicament, Gaeri deixava escapar petits gemecs que
sonaven com si tingués una ferida recent, però Eppie no podia prestar-li massa
atenció. Si sobrevivien a aquesta crisi, Eppie oferiria a la noia una autèntica
educació. Òbviament, l'armament no estava cobert en aquesta lamentable excusa
d'universitat de Coruscant.
Eppie amb prou feines podia creure que
estigués dempeus, caminant, donant ordres... fins i tot sostenint un blàster.
Ella i Orn mai havien cregut en res que no poguessin sostenir amb les seves
pròpies mans. Però aquest jove Jedi havia demostrat que Eppie era en part física,
i en part... una mica més que hormones i nervis. Això l'atemoria més del que
Nereus mai havia aconseguit fer-ho. Sacsejava el nucli de tot el que sempre
havia cregut... o, per ser més exactes, allò que no havia cregut.
Yeorg es va sacsejar una mota de pols
del costat esquerre de la seva túnica feta xixines.
—Eppie —va dir en veu baixa—. Lamento
terriblement això de l’Orn...
—No passa res —li va interrompre.
Hauria desitjat que Orn hagués sabut com s'havia guarit a si mateixa. Encara
que tampoc podia pensar en Orn en aquest moment. Més tard—. Estic segura que
tots dos vau fer el correcte. En qualsevol guerra hi ha baixes. De fet... —Va
mirar amb fúria l'ampla esquena d’en Nereus—. Crec que Orn hauria estat encantat
de morir com un heroi als cent seixanta-quatre. Li hauria donat alguna cosa amb
la qual afrontar les seves xacres matutines.
Al final del cavernós passadís,
enfront d'un parell de buits d'ascensor, Nereus es va donar la volta. Eppie li
va mirar per sobre del visor del seu blàster.
—Aquesta és la teva última
oportunitat, anciana —grunyí—. Puja a aquest ascensor amb el teu grup —va dir
assenyalant a la dreta. R2 li va donar una descàrrega en el colze. Ell va
encongir de nou la mà—. Jo prendré l'altre. Més tard, pot ser que em senti
inclinat a ser clement...
Eppie va esclatar en riallades.
—Pot ser que et sentis inclinat? Eh,
droide.
La unitat R2 trinà una pregunta.
—Pots subjectar això a la seva cama?
Ens l’emportem al sostre. No vull que li doni per saltar des d'allà.
El droide es va acostar més a Nereus.
Va estendre un cep metàl·lic i va envoltar el camal dels pantalons de Nereus. Brunzint
per a si mateix, el va estrènyer tant que va recollir tota la tela sobrant del
camal, fent que el turmell d’en Nereus semblés prim en comparació.
Eppie va donar uns copets a Yeorg en
l'espatlla.
—Ei —va dir—. Els droides poden
resultar útils.
Yeorg es va subjectar la mà del blàster
amb l'altra mà, un gest casual que deixava clar que encara podia disparar en
qualsevol instant.
—Pugi a bord, governador —va dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada