La Fam (XI)

Anterior

Capítol 11

L'aranya era blanca i de gairebé quatre metres d'altura. Les seves vuit cames nuoses es doblegaven en cruels ganxos. Es va balancejar a dalt i a baix mitjançant les seves cames, llavors es va llançar cap endavant per saltar sobre la seva presa.

Zak va retrocedir just a temps i la boca en forma de pinça de l'aranya va mossegar el terra humit.

—N’hi ha més! —va cridar Traut.

Al seu voltant, gegantines aranyes blanques van sortir d'entre les ombres per sota dels arbres nodulars. Els seus centenars de peus feien un horripilant so de taptaptaptaptaptaptaptap en la catifa de molsa que cobria el terra, i les seves mandíbules espetegaven amb avidesa.

Els contrabandistes van disparar els seus blàsters. Trossos de carn blanca van saltar de l'aranya més propera, i un líquid espès i verd, gairebé com la saba, va sorgir de la ferida. L'aranya va xisclar, però en lloc de retrocedir, va carregar cap endavant.

—Vola-li les cames! —va cridar Traut.

Els dos contrabandistes van abocar foc de blàster en la criatura que s'aproximava. La tempesta de foc era tan sorollosa que Zak i Tash es van portar les mans a les oïdes per apagar el grinyol dels rajos d'energia i els xiscles de l'aranya ferida. Trossos i parts de les potes de l'aranya van volar en totes direccions, i amb un gemec final, l'aranya va caure al terra.

Almenys una dotzena més es van abalançar cap endavant.

—Retrocediu! —va ordenar Traut. Va empènyer a Zak i Tash darrere d'ell i es va allunyar de les aranyes. No obstant això, després de només uns pocs passos, Zak va sentir la seva esquena recolzar-se contra la freda escorça d'un arbre nodular.

—Fins aquí la nostra retirada —es va queixar Traut. Mirà l'arbre. Hi havia un forat en l'escorça prou gran com perquè passés a través un humà petit. Alguna criatura arborícola havia excavat una llar en l'arbre nodular—. Vosaltres dos! —va assenyalar a Zak i Tash—. Aquí dins!

Els contrabandistes van aixecar-los i els van ficar un a un pel forat. Però tan aviat com els dos homes armats els van donar l'esquena, les aranyes van atacar. A través del forat obert, Zak va veure als contrabandistes girar-se i obrir foc. L'aranya més propera va volar en trossos, i una pota va volar per l'aire cap al forat. Zak es va ajupir mentre trossos d'aranya esquitxaven contra l'arbre.

Zak i Tash es van arraulir junts en el seu humit amagatall mentre el so esclafidor de mandíbules d'aranya, trets de blàster i crits continuava en l'exterior.

Llavors tot el so es va detenir amb una terrible rapidesa.

Zak i Tash es van mirar l'un a l'altre en la penombra del seu amagatall.

—Estan...? —va començar a preguntar Tash.

Una veu va arribar des de l'exterior. Era la veu d’en Traut, trencada i cansada.

—Qui hi ha aquí? Qui ets? —va cridar amb ràbia. Llavors la seva veu es va calmar—. Oh, ets tu. Estàvem... agghhh!

El crit final d’en Traut va omplir l'aire. Una criatura voladora, sorpresa per aquest últim so, va batre les ales allunyant-se. Quan el so de les seves ales es va esvair, un veritable silenci va caure sobre el pantà.

Zak reptà i va sortir del forat. Va posar els peus en el terra. Tot al seu voltant era conseqüència d'una batalla sagnant. Trossos d'aranya pertot arreu. Sang d'aranya verda esquitxant l'escorça dels arbres. A prop, una aranya gegantina es va desplomar amb les seves dues potes restants, i a continuació, es va enfonsar en el fang i va romandre immòbil.

El cos d’en Traut jeia en el terra, a prop, sagnant per una lletja ferida en el cap. L'altre contrabandista havia desaparegut.

Tash es va col·locar al costat del seu germà.

—Les aranyes... se l’han emportat?

—No ho sé —va murmurar Zak. Va assenyalar cap a un ample solc poc profund que havia estat deixat en el fang—. Sembla que alguna cosa el va arrossegar en aquesta direcció.

—F... Fe...

—Traut està viu! —Zak va córrer al costat del contrabandista. Els seus ulls estaven tancats, i la meitat de la seva cara estava coberta de sang. La seva boca s'esforçava per funcionar.

—F... Fe...

—Fett? —va suposar Tash—. Tal vegada va ser a ell a qui ha vist.

Zak no estava tan segur.

—Traut sonava com si conegués a la persona que ha vist. I si era Fett, per què no agafar tots dos cossos?

Alguna cosa va cruixir en un arbust proper i una malaltissa forma blanca es va obrir pas.

—Més aranyes! —va xiuxiuar Zak. Ell i Tash van començar a retrocedir.

La figura que es va obrir pas a través dels arbustos estava tan pàl·lida com una aranya, però caminava sobre dues cames. Era Galt, seguit per un altre dels Nens.

Galt semblava completament sorprès de veure a Zak i Tash dempeus enmig de l'escena de la batalla.

—Per què esteu aquí? —va preguntar.

Tash l'hi va explicar a tot córrer.

—Estàvem amagats en aquest arbre. Les aranyes van atacar. Algú, o alguna cosa, es va emportar arrossegant a l'altre contrabandista. Però Traut encara està amb vida. Hem d'aconseguir-li ajuda.

Zak va recordar la facilitat amb la qual Galt es va portar el cos del seu company mort en el pantà.

—Heu de portar-lo de tornada al campament! —li va dir a l'home esquelètic.

—Ho farem —va dir Galt amb simplicitat. Ell i el seu company van aixecar a l'home ferit per les espatlles i peus. Els ulls d’en Traut es van agitar, i va estendre la mà agafant el braç d’en Zak amb tanta força que aquest va sentir l'anell de compromís de l'home pressionar contra la seva pell. Va intentar parlar, però es va desmaiar de nou.

—De pressa! —va dir Zak—. L'oncle Hoole o Platt pot ser que siguin capaços d'ajudar-li.

Els dos Nens van avançar a través del pantà, movent-se més ràpid del que Zak hagués cregut possible. Tota una vida en l'ombrívol clima de Dagobah els havia enfortit fins que eren tot múscul... prims i durs com el cable metàl·lic. Zak i Tash estaven passant una mala estona tractant de mantenir el pas a través del fang.

Els dos estaven tan centrats a mantenir el ritme de Galt i el seu company que Zak gairebé ho va passar per alt... una petita figura, asseguda serenament sobre un tronc, amb un amable somriure en el rostre.

—Yoda! —va cridar.

Els dos Nens es van sorprendre tant que gairebé deixen caure a Traut.

—El follet! —va cridar Galt amb pur terror—. És el follet! Correu! Ens matarà a tots!

Següent